Vés al contingut

Christoph Scheiner: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
 
(11 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula persona
{{Infotaula persona
| ocupacio = [[Matemàtiques]] i [[astronomia]]
| conegut_per = Descobrir les [[taques solars]]<br>Invenció del [[pantògraf]]
| influencies_de = [[Galileo Galilei]]
| influencies_de = [[Galileo Galilei]]
| premis = Un cràter de la [[Lluna]] porta el seu nom.
| premis = Un cràter de la [[Lluna]] porta el seu nom.
}}
}}
{{IniciBio}},{{sfn|Baker|2002|p=344}} va ser un sacerdot jesuïta alemany, conegut com a [[matemàtic]] i [[astrònom]], en el {{segle|XVII}}.
'''Christoph Scheiner''' ([[Markt Wald]], 25 de juliol de 1575 - [[Nysa]], [[Polònia]], 18 de juliol de 1650),<ref>{{Ref-llibre|cognom=Asimov|nom=Isaac|títol=Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias|edició=Nueva edición revisada|llengua=castellà|data=1973|editorial=Ediciones de la Revista de Occidente|lloc=Madrid|pàgines=87|isbn=8429270043|capítol=Scheiner, Chistoph}}</ref> va ser un sacerdot jesuïta alemany, conegut com a [[matemàtic]] i [[astrònom]], en el {{segle|XVII}}.


== Vida ==
== Vida ==
Línia 12: Línia 10:
L'any 1603 inventa el [[pantògraf]], un instrument per a duplicar planells i dibuixos en una escala determinada.
L'any 1603 inventa el [[pantògraf]], un instrument per a duplicar planells i dibuixos en una escala determinada.


El 1605 torna a Ingolstadt per a estudiar teologia. Després d'obtenir el doctorat el 1609, roman a la Universitat donant classes de matemàtiques, física, astronomia i hebreu. El 1611 fa les primeres observacions de les [[taques solars]] i publica diverses cartes amb el pseudònim d{{'}}''Apel·les'', ja que aquestes observacions anaven contra la doctrina aristotèlica de la immobilitat de l'univers. La publicació d'aquests fets va provocar una polèmica amb [[Galileo Galilei]] sobre l'origen i localització de les taques solars.<ref>El llibre de {{Versaleta|Reeves}} i {{Versaleta|van Helden}} està dedicat íntegrament a estudiar el contingut d'aquesta polèmica.</ref>
El 1605 torna a Ingolstadt per a estudiar teologia. Després d'obtenir el doctorat el 1609, roman a la Universitat donant classes de matemàtiques, física, astronomia i hebreu. El 1611 fa les primeres observacions de les [[taques solars]] i publica diverses cartes amb el pseudònim d{{'}}''Apel·les'', ja que aquestes observacions anaven contra la doctrina aristotèlica de la immobilitat de l'univers. La publicació d'aquests fets va provocar una polèmica amb [[Galileo Galilei]] sobre l'origen i localització de les taques solars.{{sfn|Reeves|van Helden|2010|p=1 i ss|loc=Tot el llibre està dedicat a l'estudi d'aquesta polèmica}}


A partir de 1617 estarà a les ordre dels arxiducs d'Àustria i el Tirol, [[Maximilià III d'Habsburg|Maximilià III]] i [[Leopold V d'Habsburg|Leopold V]] successivament, a Innsbuck, a Freiburg i a Neisse, on inaugura un nou col·legi jesuïta.
A partir de 1617 estarà a les ordre dels arxiducs d'Àustria i el Tirol, [[Maximilià III d'Habsburg|Maximilià III]] i [[Leopold V d'Habsburg|Leopold V]] successivament, a Innsbuck, a Freiburg i a Neisse, on inaugura un nou col·legi jesuïta.
Línia 18: Línia 16:
De 1624 a 1633 estarà a Roma. És en aquesta ciutat on publicarà la seva obra més important el 1630: ''Rosa Ursina sive Sol''. Després d'uns anys a Viena, el 1637 torna a Niesse (avui Nysa, Polònia) on dirigirà el col·legi que havia inaugurat fins a la fi dels seus dies.
De 1624 a 1633 estarà a Roma. És en aquesta ciutat on publicarà la seva obra més important el 1630: ''Rosa Ursina sive Sol''. Després d'uns anys a Viena, el 1637 torna a Niesse (avui Nysa, Polònia) on dirigirà el col·legi que havia inaugurat fins a la fi dels seus dies.


[[Fitxer:Scheiner - Pantographice, seu Ars delineandi res quaslibet per parallelogrammum lineare seu cauum, mechanicum, mobile, 1631 - 184196.jpg|miniatura|esquerra|''Pantographice'', 1631]]
== Obra ==
== Obra ==
[[Fitxer:Scheiner - Pantographice, seu Ars delineandi res quaslibet per parallelogrammum lineare seu cauum, mechanicum, mobile, 1631 - 184196.jpg|miniatura|''Pantographice'', 1631]]
La invenció del [[pantògraf]] li va donar una certa fama, però el descobriment de les taques solars, que va publicar en dos treballs el 1612:
La invenció del [[pantògraf]] li va donar una certa fama, però el descobriment de les taques solars, que va publicar en dos treballs el 1612:
* ''Tres epistolae de maculis solaribus'' (Augsburg, 1612)
* ''Tres epistolae de maculis solaribus'' (Augsburg, 1612)
Línia 30: Línia 28:
* ''Exegeses fundamentorum gnomonicorum'' (Ingolstadt, 1617)
* ''Exegeses fundamentorum gnomonicorum'' (Ingolstadt, 1617)
* ''Refractiones coelestes sive solis elliptici phaenomenon illustratum'' (Ingolstadt, 1617)
* ''Refractiones coelestes sive solis elliptici phaenomenon illustratum'' (Ingolstadt, 1617)
* ''Oculus, hoc est: Fundamentum opticum'' (Innsbruck, 1620)
* ''Oculus, hoc est: Fundamentum opticum'' (Innsbruck, 1619),{{sfn|Daxecker|2004|p=203}}


Això no obstant, la seva obra cabdal va ser: ''Rosa Ursina sive Sol'' (Roma, 1630). Es tracta d'una obra en quatre llibres. En el primer discuteix sobre la prioritat en el descobriment de les taques solars; en el segon descriu els instruments òptics ([[telescopi]], [[helioscopi]], etc.) i la seva relació amb la fisiologia de l'ull; en el tercer presenta una àmplia relació de les observacions fetes per ell mateix de les taques solars; el quart llibre està dividit en dues parts: en la primera tracta sobre les taques solars i la rotació i inclinació de l'eix del Sol, i en la segona part menciona nombrosos passatges de les escriptures que s'acomoden a les recents observacions.<ref>{{Versaleta|Ingaliso}}, pàgina 89.</ref>
Això no obstant, la seva obra cabdal va ser: ''Rosa Ursina sive Sol'' (Roma, 1630). Es tracta d'una obra en quatre llibres, fruit de les seves observacions astronòmiques del Sol, fetes sistemàticament entre 1611 i 1630.{{sfn|Artl|Senthamizh Pavai|Schmiel|Spada|2016|p=1-10}} En el primer discuteix sobre la prioritat en el descobriment de les taques solars; en el segon descriu els instruments òptics ([[telescopi]], [[helioscopi]], etc.) i la seva relació amb la fisiologia de l'ull; en el tercer presenta una àmplia relació de les observacions fetes per ell mateix de les taques solars; el quart llibre està dividit en dues parts: en la primera tracta sobre les taques solars i la rotació i inclinació de l'eix del Sol, i en la segona part menciona nombrosos passatges de les escriptures que s'acomoden a les recents observacions.{{sfn|Ingaliso|2005|p=89}}


Finalment va publicar un text sobre la seva invenció més original: ''Pantographice seu ars delineandi'' (Roma, 1631)
Finalment va publicar un text sobre la seva invenció més original: ''Pantographice seu ars delineandi'' (Roma, 1631)
Línia 40: Línia 38:


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* {{ref-publicació | cognom = Daxecker | nom = F.
* {{ref-publicació
| cognom = Artl
| nom = R.
| cognom2 = Senthamizh Pavai

| nom2 = V.
| cognom3 = Schmiel
| nom3 = C.
| cognom4 = Spada
| nom4 = F.
| article = Sunspot positions, areas, and group tilt angles for 1611−1631 from observations by Christoph Scheiner
| url = https://www.aanda.org/articles/aa/abs/2016/11/aa29000-16/aa29000-16.html
| publicació = Astronomy & Astrophysics
| any = 2016
| volum = Vol. 595
| exemplar =
| llengua = en
| pàgines = A104, 1-10
| issn = 0004-6361
| doi= 10.1051/0004-6361/201629000
}}
* {{Ref-llibre
| cognom = Baker
| nom = Christopher
| capítol = Scheiner, Christoph
| urlcapítol = https://books.google.cat/books?id=4pHDEAAAQBAJ&pg=PA344
| editor =
| títol = Absolutism and the Scientific Revolution, 1600-1720
| url = https://books.google.cat/books?id=4pHDEAAAQBAJ
| any = 2002
| editorial = Greenwood Press
| llengua = en
| pàgines = 344
| isbn = 0-313-30827-6
}}
* {{ref-publicació | cognom = Daxecker | nom = F.
| article = Further studies by Christoph Scheiner concerning the optics of the eye
| article = Further studies by Christoph Scheiner concerning the optics of the eye
| url = http://link.springer.com/article/10.1007/BF01203559
| url = https://link.springer.com/article/10.1007/BF01203559
| llengua = en | publicació = Documenta Ophthalmologica

| llengua = anglès | publicació = Documenta Ophthalmologica
| editorial = Springer

| volum = Vol. 86 | exemplar = Num. 2
| volum = Vol. 86 | exemplar = Num. 2

| any = 1994
| any = 1994

| pàgines = 153-161
| pàgines = 153-161
| issn = 0012-4486 | doi= 10.1007/BF01203559
| issn = 0012-4486 | doi= 10.1007/BF01203559

}}
}}
* {{ref-publicació
* {{Ref-llibre | cognom = Hockey | nom = Thomas (ed.)
| cognom = Daxecker

| nom = F.
| títol = Biographical Encyclopedia of Astronomers | url = http://books.google.cat/books?id=t-BF1CHkc50C
| article = Christoph Scheiner und die Optik des Auges

| url = https://link.springer.com/article/10.1007/BF03163602
| any = 2007 | editorial = Springer | lloc=Nova York| llengua = anglès
| publicació = Spektrum der Augenheilkunde

| any = 2004
| pàgines = 1017-1018 | isbn = 978-0-387-31022-0
| volum = Vol. 18

| exemplar = Num. 4
| llengua = de
| pàgines = 201-204
| issn = 0930-4282
| doi= 10.1007/BF03163602
}}
}}
* {{Ref-llibre | cognom = Ingaliso
* {{Ref-llibre | cognom = Ingaliso
| nom = Luigi
| nom = Luigi

| títol = Filosofia e cosmologia in Christoph Scheiner
| títol = Filosofia e cosmologia in Christoph Scheiner
| url = http://books.google.cat/books?id=AAZ-EY1XQTYC | any = 2005 | editorial = Rubbetino Editore | lloc = Soveria Mannelli | llengua = italià | isbn = 978-88-498-12589}}
| url = https://books.google.cat/books?id=AAZ-EY1XQTYC | any = 2005 | editorial = Rubbetino Editore | llengua = italià | isbn = 978-88-498-12589}}
* {{Ref-llibre
* {{Ref-llibre | cognom = Reeves | nom = Eileen | cognom2 = van Helden | nom2 = Albert (eds.) | títol = Galileo Galilei and Christoph Scheiner: On Sunspots | url = http://books.google.cat/books?id=vdDhfPxIcLQC | any = 2010 | editorial = University of Chicago Press
| cognom = Kant
| lloc = Chicago | llengua = anglès | isbn = 978-0-226-70715-0
| nom = Horst

| capítol = Scheiner, Christoph
| urlcapítol = https://link.springer.com/referenceworkentry/10.1007/978-1-4419-9917-7_1229
| editor = Thomas Hockey (ed.)
| títol = Biographical encyclopedia of Astronomers
| url = https://books.google.cat/books?id=E5O70AEACAAJ
| any = 2014
| editorial = Springer
| llengua = en
| pàgines = 1930-1931
| isbn = 978-1-4419-9917-7
}}
}}
* {{Ref-llibre | cognom = Reeves | nom = Eileen | cognom2 = van Helden | nom2 = Albert (eds.) | títol = Galileo Galilei and Christoph Scheiner: On Sunspots | url = https://books.google.cat/books?id=vdDhfPxIcLQC | any = 2010 | editorial = University of Chicago Press
| llengua = anglès | isbn = 978-0-226-70715-0}}


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
{{Commonscat}}
* {{MacTutor Biography|id= Scheiner}}
* {{MacTutor Biography|id= Scheiner}}
* {{Versaleta|Shea}}, William R. [http://www.encyclopedia.com/topic/Christoph_Scheiner.aspx ''Scheiner, Christoph''] Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 24 gener 2014 <http://www.encyclopedia.com>.
* {{ref-web|cognom=Shea|nom=William R.|url=https://www.encyclopedia.com/topic/Christoph_Scheiner.aspx|títol=Scheiner, Christoph|editor=Complete Dictionary of Scientific Biography|any=2008|consulta=24 gener 2014|llengua=en}}
* {{Versaleta|van Helden}}, Albert [http://cnx.org/content/m12126/latest/?collection=col10234/latest ''Christoph Scheiner'']. Galileo Project. Consultat el 24 gener 2014.
* {{ref-web|cognom=Westfall|nom=Richard S.|url=http://galileo.rice.edu/Catalog/NewFiles/scheiner.html|títol=Scheiner, Christoph|editor=The Galileo Project|any=1995|consulta=24 gener 2014|llengua=en}}


{{autoritat}}
{{autoritat}}


{{ORDENA:Scheiner, Christoph}}
{{ORDENA:Scheiner, Christoph}}
[[Categoria:Astrònoms alemanys]]
[[Categoria:Alumnes de la Universitat d'Ingolstadt]]
[[Categoria:Alumnes de la Universitat d'Ingolstadt]]
[[Categoria:Morts a Polònia]]
[[Categoria:Morts a Polònia]]
[[Categoria:Professors de la Universitat d'Ingolstadt]]
[[Categoria:Professors de la Universitat d'Ingolstadt]]
[[Categoria:Matemàtics bavaresos]]
[[Categoria:Matemàtics bavaresos]]
[[Categoria:Astrònoms bavaresos]]

Revisió de 18:36, 17 ago 2024

Plantilla:Infotaula personaChristoph Scheiner

Oli sobre tela de Christoph Thomas Scheffler, representant Schneier al Museu Estatal d'Ingoldstadt. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 juliol 1573 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Markt Wald (Ducat de Baviera) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 juliol 1650 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Nysa (Regne de Polònia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBasílica de Sant Jaume i Santa Agnès 50° 28′ 29″ N, 17° 20′ 05″ E / 50.47459719°N,17.33468454°E / 50.47459719; 17.33468454 Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Ingolstadt (1598–1603)
Col·legi jesuïta de Landsberg (1595–1597)
Col·legi jesuïta de Sant Salvador (1591–1595) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófísic, professor d'universitat, astrònom, matemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCarolinum (1637–1650)
Universitat d'Ingolstadt (1605–1624)
Col·legi jesuïta de Dillingen (1603–1605) Modifica el valor a Wikidata
Influències
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralJean-Baptiste Cysat i Johann Georg Locher Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Premis
Un cràter de la Lluna porta el seu nom.

Find a Grave: 256825951 Modifica el valor a Wikidata

Christoph Scheiner (Markt Wald, 25 de juliol de 1573 (Gregorià) - Nysa, 18 de juliol de 1650),[1] va ser un sacerdot jesuïta alemany, conegut com a matemàtic i astrònom, en el segle xvii.

Vida

[modifica]

No es coneix res de la seva vida abans del seu ingrés a l'escola jesuïta d'Augsburg el 1591 i on es va graduar el 1595. Aquest any va ingressar a la Companyia de Jesús i va fer el seu noviciat a Landsberg am Lech de 1595 a 1597. De 1598 a 1601 continua els seus estudis de filosofia (metafísica i matemàtiques) a la Universitat de Ingolstadt. A partir de 1603 dona classes d'humanitats a l'escola jesuïta de Dillingen.

L'any 1603 inventa el pantògraf, un instrument per a duplicar planells i dibuixos en una escala determinada.

El 1605 torna a Ingolstadt per a estudiar teologia. Després d'obtenir el doctorat el 1609, roman a la Universitat donant classes de matemàtiques, física, astronomia i hebreu. El 1611 fa les primeres observacions de les taques solars i publica diverses cartes amb el pseudònim d'Apel·les, ja que aquestes observacions anaven contra la doctrina aristotèlica de la immobilitat de l'univers. La publicació d'aquests fets va provocar una polèmica amb Galileo Galilei sobre l'origen i localització de les taques solars.[2]

A partir de 1617 estarà a les ordre dels arxiducs d'Àustria i el Tirol, Maximilià III i Leopold V successivament, a Innsbuck, a Freiburg i a Neisse, on inaugura un nou col·legi jesuïta.

De 1624 a 1633 estarà a Roma. És en aquesta ciutat on publicarà la seva obra més important el 1630: Rosa Ursina sive Sol. Després d'uns anys a Viena, el 1637 torna a Niesse (avui Nysa, Polònia) on dirigirà el col·legi que havia inaugurat fins a la fi dels seus dies.

Pantographice, 1631

Obra

[modifica]

La invenció del pantògraf li va donar una certa fama, però el descobriment de les taques solars, que va publicar en dos treballs el 1612:

  • Tres epistolae de maculis solaribus (Augsburg, 1612)
  • De Maculis solaribus et stellis circa Iovis errantibus accuratior Disquisitio (Augsburg, 1612)

i que van generar la polèmica amb Galileu el van convertir en un astrònom i matemàtic reconegut.

La seva època més productiva és quan va ser professor a Ingolstadt, en la que no només va publicar sobre matemàtiques i astronomia, sinó que també va estudiar l'òptica dels ulls:

  • Disquisitiones mathematicae (Ingolstadt, 1614)
  • Sol ellipticus (Augsburg, 1615)
  • Exegeses fundamentorum gnomonicorum (Ingolstadt, 1617)
  • Refractiones coelestes sive solis elliptici phaenomenon illustratum (Ingolstadt, 1617)
  • Oculus, hoc est: Fundamentum opticum (Innsbruck, 1619),[3]

Això no obstant, la seva obra cabdal va ser: Rosa Ursina sive Sol (Roma, 1630). Es tracta d'una obra en quatre llibres, fruit de les seves observacions astronòmiques del Sol, fetes sistemàticament entre 1611 i 1630.[4] En el primer discuteix sobre la prioritat en el descobriment de les taques solars; en el segon descriu els instruments òptics (telescopi, helioscopi, etc.) i la seva relació amb la fisiologia de l'ull; en el tercer presenta una àmplia relació de les observacions fetes per ell mateix de les taques solars; el quart llibre està dividit en dues parts: en la primera tracta sobre les taques solars i la rotació i inclinació de l'eix del Sol, i en la segona part menciona nombrosos passatges de les escriptures que s'acomoden a les recents observacions.[5]

Finalment va publicar un text sobre la seva invenció més original: Pantographice seu ars delineandi (Roma, 1631)

Referències

[modifica]
  1. Baker, 2002, p. 344.
  2. Reeves i van Helden, 2010, p. 1 i ss, Tot el llibre està dedicat a l'estudi d'aquesta polèmica.
  3. Daxecker, 2004, p. 203.
  4. Artl et al., 2016, p. 1-10.
  5. Ingaliso, 2005, p. 89.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Christoph Scheiner» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Shea, William R. «Scheiner, Christoph» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 24 gener 2014].
  • Westfall, Richard S. «Scheiner, Christoph» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 24 gener 2014].