Vés al contingut

Begur: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Es desfà la revisió 33285077 de 85.192.76.221 (Discussió) Vandalisme
Etiqueta: Desfés
m eliminant enllaç extern trencat de Municat
 
(2 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 9: Línia 9:
El municipi, de 21 km², és molt accidentat: la pràctica totalitat del terme és ocupada per un conjunt de turons anomenats en conjunt el [[massís de Begur]], amb el [[Puig de Son Ric|cim de son Ric]] a 323 m.s.n.m.<ref name="enciclopedia"/> Està vertebrat al voltant del [[castell de Begur]], amb la vila al seu migdia (200 m.s.n.m),<ref name="enciclopedia"/> tots dos situats a dalt d'un turó just al nord de son Ric, a 2,3 km del [[cap de Begur]] (antigament d'[[Cala d'Aiguafreda|Aiguafreda]]) a l'est i 2,7 km del [[Cap sa Sal|cap de sa Sal]] al nord-est. La vila és el centre administratiu del terme i concentra 2.724 dels 4.258 begurencs censats (2009).<ref name="enciclopedia"/>
El municipi, de 21 km², és molt accidentat: la pràctica totalitat del terme és ocupada per un conjunt de turons anomenats en conjunt el [[massís de Begur]], amb el [[Puig de Son Ric|cim de son Ric]] a 323 m.s.n.m.<ref name="enciclopedia"/> Està vertebrat al voltant del [[castell de Begur]], amb la vila al seu migdia (200 m.s.n.m),<ref name="enciclopedia"/> tots dos situats a dalt d'un turó just al nord de son Ric, a 2,3 km del [[cap de Begur]] (antigament d'[[Cala d'Aiguafreda|Aiguafreda]]) a l'est i 2,7 km del [[Cap sa Sal|cap de sa Sal]] al nord-est. La vila és el centre administratiu del terme i concentra 2.724 dels 4.258 begurencs censats (2009).<ref name="enciclopedia"/>


Al vessant nord-oest del turó de la vila, hi ha una pedrera encara en actiu i una duna interior anomenada ''sorres de Begur'',<ref name="enciclopedia"/> que s'estén fins al mas fortificat de [[ses Garrites]], a prop dels [[masos de Pals]], on comença la [[Empordà|plana empordanesa]], una plana al·luvial creada pel delta del riu [[Ter]]. Al nord-est del turó, la vall de sa Riera separa els caps de la costa de l'interior, desembocant en la [[platja de sa Riera]],<ref name="enciclopedia"/> la més gran i turística del municipi, que es troba flanquejada al nord per la [[cala de l'Illa Roja]] i la [[platja del Racó]], fitant amb la [[platja de Pals]]. Tot just al sud-est de sa Riera arrenca la reserva marítima de [[ses Negres]], una abrupta costa rocosa que culmina al sud amb el [[Cap sa Sal|cap de sa Sal]].<ref name="enciclopedia"/> Des d'aquí, i al llarg de la costa, una sèrie de cales —producte de petits torrents que naixen al massís— permeten l'existència de petits nuclis de població que d'antuvi es dedicaven a la pesca i avui dia, al turisme,<ref name="enciclopedia"/> sovint amb un creixement urbà residencial significant als últims decennis: [[cala d'Aiguafreda|Aiguafreda]], [[Sa Tuna]], [[platja Fonda (Begur)|platja Fonda]], [[Fornells (Begur)|Fornells]] i [[cala d'Aiguablava|Aiguablava]]. En aquesta última es troba el [[Parador de Turisme Aiguablava|parador de turisme]] d'Aiguablava; mentre que al nord hi ha l'[[Apartaments Cap sa Sal|hotel de Cap sa Sal]] al cap homònim.<ref name="enciclopedia"/>
Al vessant nord-oest del turó de la vila, hi ha una pedrera encara en actiu i una duna interior anomenada ''sorres de Begur'',<ref name="enciclopedia"/> que s'estén fins al mas fortificat de [[ses Garrites]], a prop dels [[masos de Pals]], on comença la [[Empordà|plana empordanesa]], una plana al·luvial creada pel delta del riu [[Ter]]. Al nord-est del turó, la vall de sa Riera separa els caps de la costa de l'interior, desembocant en la [[platja de sa Riera]],<ref name="enciclopedia"/> la més gran i turística del municipi, que es troba flanquejada al nord per la [[cala de l'Illa Roja]] i la [[platja del Racó]], fitant amb la [[platja de Pals]]. Tot just al sud-est de sa Riera arrenca la reserva marítima de [[ses Negres]], una abrupta costa rocosa que culmina al sud amb el [[Cap sa Sal|cap de sa Sal]].<ref name="enciclopedia"/> Des d'aquí, i al llarg de la costa, una sèrie de cales —producte de petits torrents que naixen al massís— permeten l'existència de petits nuclis de població que d'antuvi es dedicaven a la pesca i avui dia, al turisme,<ref name="enciclopedia"/> sovint amb un creixement urbà residencial significant als últims decennis: [[cala d'Aiguafreda|Aiguafreda]], [[Sa Tuna]], [[Platja Fonda]], [[Fornells (Begur)|Fornells]] i [[cala d'Aiguablava|Aiguablava]]. En aquesta última es troba el [[Parador de Turisme Aiguablava|parador de turisme]] d'Aiguablava; mentre que al nord hi ha l'[[Apartaments Cap sa Sal|hotel de Cap sa Sal]] al cap homònim.<ref name="enciclopedia"/>


Al sud-oest del turó, allà on comença la plana entre el massís de Begur i el [[massís de les Gavarres]] i en proximitat amb el nucli urbà de Palafrugell, hi ha el petit poble d'[[Esclanyà]] —808 habitants (2005),<ref name="enciclopedia"/> dividits entre el seu nucli antic romànic i una urbanització al sud. Entre Esclanyà i la vila de Begur, hi ha una urbanització anomenada Residencial de Begur, que s'estén entre les rieres de Saltsesaigües i de l'Esclanyà. D'altres urbanitzacions es troben per tota la costa i algunes valls i tossals interiors,<ref name="enciclopedia"/> formant entre la vila i Fornells un únic continu urbà. El municipi compta amb molts hotels i un càmping.
Al sud-oest del turó, allà on comença la plana entre el massís de Begur i el [[massís de les Gavarres]] i en proximitat amb el nucli urbà de Palafrugell, hi ha el petit poble d'[[Esclanyà]] —808 habitants (2005),<ref name="enciclopedia"/> dividits entre el seu nucli antic romànic i una urbanització al sud. Entre Esclanyà i la vila de Begur, hi ha una urbanització anomenada Residencial de Begur, que s'estén entre les rieres de Saltsesaigües i de l'Esclanyà. D'altres urbanitzacions es troben per tota la costa i algunes valls i tossals interiors,<ref name="enciclopedia"/> formant entre la vila i Fornells un únic continu urbà. El municipi compta amb molts hotels i un càmping.
Línia 30: Línia 30:
Cal destacar, també, l'església gòtica de [[Sant Pere de Begur|Sant Pere]] i edificis històrics com el Casino Cultural o les Escoles Velles.<ref name="historia"/> A [[Esclanyà]] destaquen el castell, del {{segle|XIV}}, del qual queda només una torre, i l'església de Sant Esteve.<ref name="historia"/>
Cal destacar, també, l'església gòtica de [[Sant Pere de Begur|Sant Pere]] i edificis històrics com el Casino Cultural o les Escoles Velles.<ref name="historia"/> A [[Esclanyà]] destaquen el castell, del {{segle|XIV}}, del qual queda només una torre, i l'església de Sant Esteve.<ref name="historia"/>


La [[Casa del Doctor Miret]], la [[Casa Añó]], [[Can Rogera]] i la [[Capella de Sant Ramon]]<ref>{{Ref-web|url=http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=6820|títol=Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya|consulta=24/08/2020|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref> són edificis del municipi inclosos en l'[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya]].
La [[Casa del Doctor Miret]], la [[Casa Añó]], [[Can Rogera]] i la [[Capella de Sant Ramon]]<ref>{{Ref-web|url=https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/6820|títol=Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya|consulta=24/08/2020|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref> són edificis del municipi inclosos en l'[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya]].


També és significatiu el nombre de construccions modernistes que hi van aixecar, a la darreria del {{segle|XIX}} i a principis del XXI, els anomenats ''[[indians]]'', begurencs que van travessar l'[[oceà Atlàntic]] per anar a fer fortuna al continent [[Amèrica|americà]], sobretot a [[Cuba]].<ref name="historia"/> Anualment, des del 2004, a principi de setembre, se celebra la ''Fira d'Indians'', que cada any té un tema central diferent a partir del qual es fan les activitats a l'aire lliure, sempre amb l'objectiu principal de recordar el passat indià o cubà de Begur.<ref>[http://www.firaindians.com/ Fira d'Indians]</ref>
També és significatiu el nombre de construccions modernistes que hi van aixecar, a la darreria del {{segle|XIX}} i a principis del XXI, els anomenats ''[[indians]]'', begurencs que van travessar l'[[oceà Atlàntic]] per anar a fer fortuna al continent [[Amèrica|americà]], sobretot a [[Cuba]].<ref name="historia"/> Anualment, des del 2004, a principi de setembre, se celebra la ''Fira d'Indians'', que cada any té un tema central diferent a partir del qual es fan les activitats a l'aire lliure, sempre amb l'objectiu principal de recordar el passat indià o cubà de Begur.<ref>[http://www.firaindians.com/ Fira d'Indians]</ref>
Línia 83: Línia 83:
* [http://www.begur.cat/ Pàgina web de l'Ajuntament]
* [http://www.begur.cat/ Pàgina web de l'Ajuntament]
* [http://www.begur.cat/turisme/ Pàgina web de l'oficina de Turisme]
* [http://www.begur.cat/turisme/ Pàgina web de l'oficina de Turisme]
* [http://www.municat.gencat.cat/municat/index.php?page=consulta&mostraEns=1701390004 Informació de la Generalitat de Catalunya]
* [http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=17013 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
* [http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=17013 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
* [http://www.radiobegur.com Web Ràdio Begur] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160126013516/http://www.radiobegur.com/ |date=2016-01-26}}
* [http://www.radiobegur.com Web Ràdio Begur] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160126013516/http://www.radiobegur.com/ |date=2016-01-26}}

Revisió de 18:11, 10 ago 2024

Plantilla:Infotaula geografia políticaBegur
Begur (eu)
Begur (ca) Modifica el valor a Wikidata
Bandera
Bandera
Imatge
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 57′ 15″ N, 3° 12′ 32″ E / 41.9542°N,3.2088°E / 41.9542; 3.2088
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Girona
ComarcaBaix Empordà Modifica el valor a Wikidata
CapitalBegur Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població4.216 (2023) Modifica el valor a Wikidata (203,67 hab./km²)
Llars45 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilicibegurenc, begurenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície20,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud200 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creaciósegle VI aC Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17255 i 17213 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE17013 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT170139 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webbegur.cat Modifica el valor a Wikidata

Begur [bəgú] és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà i un centre turístic important de la Costa Brava. Limita al sud amb Palafrugell, al sud-oest amb Regencós, i a l'oest i al nord amb Pals.[1]

També escrit com Bagur a partir del segle xiv,[1] per la variació en la transcripció de la vocal neutra, està documentat a l'edat mitjana com Begurio, probablement el nom llatinitzat d'un cèltic Becuro.[2]

Geografia

[modifica]
  • Llista de topònims de Begur (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

El municipi, de 21 km², és molt accidentat: la pràctica totalitat del terme és ocupada per un conjunt de turons anomenats en conjunt el massís de Begur, amb el cim de son Ric a 323 m.s.n.m.[1] Està vertebrat al voltant del castell de Begur, amb la vila al seu migdia (200 m.s.n.m),[1] tots dos situats a dalt d'un turó just al nord de son Ric, a 2,3 km del cap de Begur (antigament d'Aiguafreda) a l'est i 2,7 km del cap de sa Sal al nord-est. La vila és el centre administratiu del terme i concentra 2.724 dels 4.258 begurencs censats (2009).[1]

Al vessant nord-oest del turó de la vila, hi ha una pedrera encara en actiu i una duna interior anomenada sorres de Begur,[1] que s'estén fins al mas fortificat de ses Garrites, a prop dels masos de Pals, on comença la plana empordanesa, una plana al·luvial creada pel delta del riu Ter. Al nord-est del turó, la vall de sa Riera separa els caps de la costa de l'interior, desembocant en la platja de sa Riera,[1] la més gran i turística del municipi, que es troba flanquejada al nord per la cala de l'Illa Roja i la platja del Racó, fitant amb la platja de Pals. Tot just al sud-est de sa Riera arrenca la reserva marítima de ses Negres, una abrupta costa rocosa que culmina al sud amb el cap de sa Sal.[1] Des d'aquí, i al llarg de la costa, una sèrie de cales —producte de petits torrents que naixen al massís— permeten l'existència de petits nuclis de població que d'antuvi es dedicaven a la pesca i avui dia, al turisme,[1] sovint amb un creixement urbà residencial significant als últims decennis: Aiguafreda, Sa Tuna, Platja Fonda, Fornells i Aiguablava. En aquesta última es troba el parador de turisme d'Aiguablava; mentre que al nord hi ha l'hotel de Cap sa Sal al cap homònim.[1]

Al sud-oest del turó, allà on comença la plana entre el massís de Begur i el massís de les Gavarres i en proximitat amb el nucli urbà de Palafrugell, hi ha el petit poble d'Esclanyà —808 habitants (2005),[1] dividits entre el seu nucli antic romànic i una urbanització al sud. Entre Esclanyà i la vila de Begur, hi ha una urbanització anomenada Residencial de Begur, que s'estén entre les rieres de Saltsesaigües i de l'Esclanyà. D'altres urbanitzacions es troben per tota la costa i algunes valls i tossals interiors,[1] formant entre la vila i Fornells un únic continu urbà. El municipi compta amb molts hotels i un càmping.

Fora dels nuclis urbans del municipi, la quasi totalitat del massís és coberta d'un bosc d'alzina i d'algunes plantacions de pins.[1] Tot i que històricament és important, la indústria surera és avui dia poc significant.[1] L'activitat ramadera i hortícola hi és, també, molt minoritària.[1] Pel que fa al pla d'Esclanyà, on es troba el disseminat del Brugar,[1] arraconat entre els termes de Palafrugell i Regencós, es reparteix entre un polígon industrial i camps de conreus de cereals.

Història

[modifica]

L'origen de Begur es remunta a un assentament iber situat on actualment es troba el castell i que data del segle vi aC.[3] La primera referència documentada al lloc, si bé sense anomenar-se encara Begur, data de l'any 889 i és la concessió d'una possessió, que corresponia a una part del terme, al monestir de Sant Pau de Fontclara, feta pel rei franc Odó.[1]

El nom de Begur apareix per primer cop als inicis del segle xi, referit al castell.[1] Des del segle xiv, el lloc obtingué una certa importància (180 habitants), i a mitjan segle xv esdevingué "carrer" de Barcelona.[1] El castell fou destruït l'any 1467, durant la guerra civil catalana, però posteriorment fou reconstruït.[1] Fou enderrocat novament el 1810, quan va ser ocupat per tropes britàniques durant la Guerra del Francès. Ha estat en ruïnes des d'aleshores.[1]

El patrimoni arquitectònic i urbanístic de Begur testimonia els aspectes més importants de la seva història moderna. Les torres de defensa alerten del perill de la pirateria en els segles XVI i XVII. Els carrers de la Vera i de Sant Antoni estan vinculats a l'activitat corallera en els segles XVIII i XIX. Les cases de Pere Cortada Sabater, Pere Roger, Can Pi, Can Petu, Can Sora, etc., el Casino Cultural i l'Ajuntament, mostren el passat indià.[4] L'Hotel Cap Sa Sal amb els jardins de Rubió i Tudurí (1963) i les cases d'estiueig de l'alta burgesis, com la casa Cantarell de Josep Pratmarsó (1963) i casa Cruylles d'Antoni Bonet Castellana (1968) expliquen el seu esdevenir turístic.

Economia

[modifica]

L'economia de Begur es basava tradicionalment en el conreu de cereals i olives i en la vinya.[1] Tot i així, la fil·loxera posà fi a l'activitat vinícola a mitjan segle xix.[1] Una altra activitat important era aquella lligada al corall, però a partir del segle xix perdé lloc davant de l'aprofitament del suro, que arribà a la màxima esplendor el 1880, amb 400 treballadors i 25 factories.[1] Al llarg del segle xx, i especialment a partir de 1950, totes aquestes activitats han cedit protagonisme al turisme; i en alguns casos han desaparegut del tot.[1] La pesca ha estat una activitat practicada des de temps remots pels begurencs, si bé mai d'una forma important.[1]

Monuments

[modifica]

A banda del castell de Begur, també són d'interès monumental les diverses torres de defensa situades dins del nucli vell. Aquestes torres es van aixecar durant els segles xvi i xvii, per protegir-se de la pirateria barbaresca.[5] Encara se’n conserven quatre: la torre de Can Marquès, la de Sant Ramon (o d'en Caixa), la d'Hermanac de Can Pi, i la de Pella i Forgas.[5]

Cal destacar, també, l'església gòtica de Sant Pere i edificis històrics com el Casino Cultural o les Escoles Velles.[5] A Esclanyà destaquen el castell, del segle xiv, del qual queda només una torre, i l'església de Sant Esteve.[5]

La Casa del Doctor Miret, la Casa Añó, Can Rogera i la Capella de Sant Ramon[6] són edificis del municipi inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

També és significatiu el nombre de construccions modernistes que hi van aixecar, a la darreria del segle xix i a principis del XXI, els anomenats indians, begurencs que van travessar l'oceà Atlàntic per anar a fer fortuna al continent americà, sobretot a Cuba.[5] Anualment, des del 2004, a principi de setembre, se celebra la Fira d'Indians, que cada any té un tema central diferent a partir del qual es fan les activitats a l'aire lliure, sempre amb l'objectiu principal de recordar el passat indià o cubà de Begur.[7]

Finalment, els nuclis costaners, especialment el de Sa Tuna, conserven cases, escars i altres edificis relacionats amb la vida tradicional dels pescadors que hi habitaven entre el segle xviii i el segle xx.[1]

Demografia

[modifica]
Entitat de població Habitants
Begur 2.806
Esclanyà 829
Aiguablava 36
Aiguafreda 37
Fornells 166
sa Riera 129
sa Tuna 121
el Racó 95
Evolució demogràfica
149715151553 Modifica el valor a Wikidata17871887190019201950197020102023 Modifica el valor a Wikidata
644845 Modifica el valor a Wikidata1.9111.7611.9081.7961.0052.2344.2094.216 Modifica el valor a Wikidata
1497-1553: fogatges; 1717-1981: població de fet; 1990 en endavant: població de dret (Més informació  · Històric complet de dades de població)


A l'estiu la població supera els 40.000 habitants i multiplica per 10 la població que hi ha a l'hivern.

Fills i filles il·lustres

[modifica]

Hi visqueren i en foren sebollits al cementiri: Carmen Amaya, ballarina de flamenc (després, les restes foren portades a Santander, al panteó del seu marit), i el prehistoriador i arqueòleg Lluís Pericot i Garcia.

Galeria d'imatges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 «Begur». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc.. Barcelona: Millà, 1991, p.43. ISBN 84-7304-186-0. 
  3. ↑ El poblament ibèric costaner del Baix Empordà i el seu paisatge, Antoni Rojas Rabaneda, 2007
  4. ↑ indians, Xarxa de municipis. «Ruta dels indians de Begur | Rutes indianes». [Consulta: 4 setembre 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Begur.cat/turisme/historia». Arxivat de l'original el 2013-10-16. [Consulta: 2 juliol 2015].
  6. ↑ «Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 agost 2020].
  7. ↑ Fira d'Indians

Bibliografia

[modifica]
  • Vaquer i Catà, Josep «La batalla de Begur contra els francesos». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 24, 1991, pàg. 227-242.

Enllaços externs

[modifica]
A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Begur
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Begur
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Begur&oldid=33770149»