162 aC: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles de referències Etiquetes: Revertida PAWS [2.1] |
retoc i referència |
||
| (2 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| ⚫ | |||
El '''162 aC''' va ser un any un [[any]] del [[calendari romà]] [[calendari julià|prejulià]]. Durant la [[República Romana|República]] i l'[[Imperi Romà]] es coneixia com l''''Any del Consolat d'Escipió Nasica i Fígul''' o també '''any 592 ''[[Ab urbe condita]]''''' o de la [[Fundació de Roma|fundació de la ciutat]]). L'ús del nom «162 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'[[alta edat mitjana]], quan el sistema ''[[Anno Domini]]'' va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.<ref>{{ref-llibre |cognom=Funegan |nom=Jack (et al.) |títol=Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies |pàgines=115 |lloc=Winona Lake [IN] |editorial=Eisenbrauns |data=1989 |isbn=9780931464508}}</ref> |
|||
== Esdeveniments == |
|||
| ⚫ | |||
=== Imperi Selèucida === |
|||
| ⚫ | * [[Demetri I Sòter]], el fill de l'anterior rei [[selèucida]], [[Seleuc IV Filopàtor]],surt de [[Roma]], on havia viscut com a ostatge durant molts anys, i torna a Síria a reclamar el tron que tenia el seu nebot [[Antíoc V Eupator|Antíoc V]]. Antíoc i el seu regent, [[Lísies (ministre)|Lísies]] cauen derrotats i són executats. Demetri puja al tron selèucida.<ref name=":2">[[Flavi Josep]]. ''[[Antiguitats judaiques]]'', XII, 1-7</ref> |
||
=== Síria Palestina === |
|||
El '''162 aC''' fou un any de l'edat antiga marcat pel poder romà al Vell Món. |
|||
* Els [[macabeus]], sota la direcció de [[Judes Macabeu]], continuen la seva lluita contra els [[selèucides]] i persegueixen la facció [[Hel·lenisme|helenitzant]] a [[Judea]].<ref name=":0">{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0104%3Aalphabetic+letter%3DM%3Aentry+group%3D1%3Aentry%3Dmaccabaei-bio-2 |consulta=15 de juny de 2024 |títol=Judas Maccabaeus |obra=A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology}}</ref> |
|||
* El nou rei selèucida Demetri I Sòter col·loca com a gran sacerdot de Judea a [[Alcimus (gran sacerdot)|Alcimus]] i obté el suport d'una part dels [[zelotes]], i d'un exèrcit selèucida. Però Judes Macabeu, que era el gran sacerdot, no vol abdicar del càrrec i esclata la guerra.<ref name=":0" /> |
|||
* Judes Macabeu aconsegueix noves victòries i derrota els selèucides en dues batalles successives. Demana l'aliança de Roma on envia una ambaixada.<ref name=":0" /> |
|||
== |
=== Antiga Roma === |
||
* Aquest any són elegits [[Cònsol romà|cònsols]] [[Publi Corneli Escipió Nasica Còrculum]] i [[Gai Marci Fígul (cònsol 162 aC)|Gai Marci Fígul]]. Els [[Harúspex|harúspexs]] declaren nul·la l'elecció, però [[Tiberi Semproni Grac (cònsol 177 aC)|Tiberi Grac]] que presidia el comicis diu que són vàlids i Fígul és enviat a la província de la [[Gàl·lia Cisalpina]] que li havia tocat en sort. Més tard Tiberi Grac escriu al [[Senat romà|senat]] dient que havia comès un error al no escoltar els [[auspicis]] i Fígul i Escipió Nasica renuncien al càrrec.<ref>[[Ciceró]]. ''[[De divinatione]]'', II, 35; ''[[De natura deorum]]'', II, 4</ref> |
|||
; Imperi selèucida: |
|||
* Són elegits cònsols sufectes [[Publi Corneli Lèntul (cònsol)|Publi Corneli Lèntul]] i [[Gneu Domici Ahenobarb (cònsol 162 aC)|Gneu Domici Aenobarb]].<ref>[[Valeri Màxim]]. ''De Factis Dictisque Memorabilibus'', I, 1, 3</ref> |
|||
* Els [[macabeus]], sota el lideratge de [[Judes Macabeu]], continuen la seva lluita contra els [[selèucides]] i persegueixen la facció [[Hel·lenisme|helenitzant]] a [[Judea]]. |
|||
* [[Gneu Octavi (cònsol 165 aC)|Gneu Octavi]] és enviat amb dos col·legues, a [[Regió de Síria|Síria]] on hi havia certa confusió i el [[Senat romà|Senat]] va considerar que era el moment propici per reforçar els termes del [[tractat d'Apamea]] signat per [[Antíoc III el Gran]], aprofitant la minoria d'[[Antíoc V Eupator]]. Allà és assassinat.<ref name=":1">[[Polibi]]. ''[[Història (Polibi)|Història]]'', XXXI, 18</ref> |
|||
* Forces selèucida encara controlen el [[Acra (fortalesa)|Acra]], una plaça forta dins de [[Jerusalem]] que està enfront de la [[Muntanya del Temple]]. Judes Macabeu assetja la fortalesa i, en resposta, el general selèucida, i regentí del jove rei selèucida [[Antíoc V Eupator]], [[Lisias (general)|Lisias]], s'apropa a Jerusalem i assetja Beth-zechariah, a 25 quilòmetres de la ciutat. Judes aixeca el seu propi setge en l'Acra, i dirigeix el seu exèrcit al sud, a Beth-zechariah. A la batalla posterior, els selèucides aconsegueixen la seva primera gran victòria contra els macabeus, i Judes es veu obligat a lliurar Jerusalem. |
|||
* [[Lisias (general)|Lisias]] llavors assetja la ciutat. Just quan la capitulació dels macabeus sembla imminent, Lisias ha d'abandonar quan el comandant en cap sota l'últim rei selèucida, [[Antíoc IV Epífanes|Antíoc IV]], Filip, es rebel·la contra ell. Com a resultat, Lisias decideix proposar un acord de pau que és acceptat pels macabeus. Els termes de la pau impliquen la restauració de la llibertat religiosa, permís perquè els [[jueus]] visquin de conformitat amb les seves pròpies lleis i la devolució oficial del [[Temple de Jerusalem]] als jueus. |
|||
| ⚫ | * |
||
== Naixements == |
== Naixements == |
||
| Línia 15: | Línia 20: | ||
== Necrològiques == |
== Necrològiques == |
||
* Gneu Octavi, enviat com a ambaixador a Síria, és assassinat en un gimnàs a [[Laodicea del Licos]] per un greco-sirià de nom [[Leptines de Síria|Leptines]].<ref name=":1" /> |
|||
* [[Saurmag I d'Ibèria]], rei del [[Regne d'Ibèria]]. |
|||
* [[Antíoc V Eupator]], governant de l'[[Imperi Selèucida]] |
* [[Antíoc V Eupator]], governant de l'[[Imperi Selèucida]].<ref name=":2" /> |
||
* |
* Lísies, general [[selèucida]] i governant de [[Síria]], regent d'Antíoc V Eupàtor.<ref name=":2" /> |
||
== Referències == |
|||
{{Referències}} |
|||
{{Commonscat}} |
{{Commonscat}} |
||
Revisió de 11:07, 15 juny 2024
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 162 aC (clxii aC) |
| Islàmic | 807 aH – 806 aH |
| Xinès | 2535 – 2536 |
| Hebreu | 3599 – 3600 |
| Calendaris hindús | -106 – -105 (Vikram Samvat) 2940 – 2941 (Kali Yuga) |
| Persa | 783 BP – 782 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 89 |
| Ab urbe condita | 592 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
| Dècades | |
| 190 aC 180 aC 170 aC - 160 aC - 150 aC 140 aC 130 aC | |
| Anys | |
| 165 aC 164 aC 163 aC - 162 aC - 161 aC 160 aC 159 aC | |
El 162 aC va ser un any un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat d'Escipió Nasica i Fígul o també any 592 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «162 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]Imperi Selèucida
[modifica]- Demetri I Sòter, el fill de l'anterior rei selèucida, Seleuc IV Filopàtor,surt de Roma, on havia viscut com a ostatge durant molts anys, i torna a Síria a reclamar el tron que tenia el seu nebot Antíoc V. Antíoc i el seu regent, Lísies cauen derrotats i són executats. Demetri puja al tron selèucida.[2]
Síria Palestina
[modifica]- Els macabeus, sota la direcció de Judes Macabeu, continuen la seva lluita contra els selèucides i persegueixen la facció helenitzant a Judea.[3]
- El nou rei selèucida Demetri I Sòter col·loca com a gran sacerdot de Judea a Alcimus i obté el suport d'una part dels zelotes, i d'un exèrcit selèucida. Però Judes Macabeu, que era el gran sacerdot, no vol abdicar del càrrec i esclata la guerra.[3]
- Judes Macabeu aconsegueix noves victòries i derrota els selèucides en dues batalles successives. Demana l'aliança de Roma on envia una ambaixada.[3]
Antiga Roma
[modifica]- Aquest any són elegits cònsols Publi Corneli Escipió Nasica Còrculum i Gai Marci Fígul. Els harúspexs declaren nul·la l'elecció, però Tiberi Grac que presidia el comicis diu que són vàlids i Fígul és enviat a la província de la Gàl·lia Cisalpina que li havia tocat en sort. Més tard Tiberi Grac escriu al senat dient que havia comès un error al no escoltar els auspicis i Fígul i Escipió Nasica renuncien al càrrec.[4]
- Són elegits cònsols sufectes Publi Corneli Lèntul i Gneu Domici Aenobarb.[5]
- Gneu Octavi és enviat amb dos col·legues, a Síria on hi havia certa confusió i el Senat va considerar que era el moment propici per reforçar els termes del tractat d'Apamea signat per Antíoc III el Gran, aprofitant la minoria d'Antíoc V Eupator. Allà és assassinat.[6]
Naixements
[modifica]Necrològiques
[modifica]- Gneu Octavi, enviat com a ambaixador a Síria, és assassinat en un gimnàs a Laodicea del Licos per un greco-sirià de nom Leptines.[6]
- Antíoc V Eupator, governant de l'Imperi Selèucida.[2]
- Lísies, general selèucida i governant de Síria, regent d'Antíoc V Eupàtor.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Flavi Josep. Antiguitats judaiques, XII, 1-7
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Smith, William (ed.). «Judas Maccabaeus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 15 juny 2024].
- ↑ Ciceró. De divinatione, II, 35; De natura deorum, II, 4
- ↑ Valeri Màxim. De Factis Dictisque Memorabilibus, I, 1, 3
- ↑ 6,0 6,1 Polibi. Història, XXXI, 18
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 162 aC