Vés al contingut

Busot: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiqueta: editor de codi 2017
m Bot esmena tautologia
 
(9 revisions intermèdies per 4 usuaris que no es mostren)
Línia 6: Línia 6:
| peu_bandera = [[Símbols de Busot|Bandera de Busot]]
| peu_bandera = [[Símbols de Busot|Bandera de Busot]]
| peu_escut = [[Símbols de Busot|Escut de Busot]]
| peu_escut = [[Símbols de Busot|Escut de Busot]]
| mapa_localitzador=noWD | mapaWD = no
| imatge_mapa={{Localitzador PPCC}}
}}
}}
'''Busot''' és un municipi del [[País Valencià]] situat a la comarca de [[Alacantí|l'Alacantí]], en la comarca històrica de la [[Foia de Xixona]]. La seua superfície és de 33,5 km² i el nombre d'habitants (busoters), el [[1994]], era de 1.158 i el [[2000]] de 1.717. Als afores de la població, hi ha la monumental ermita de Sant Josep, i al seu terme es troba la coneguda [[cova dels Canelobres]] i el [[Cabeçó d'Or]], una de les grans altures del [[País Valencià]], amb 1.206 m.
'''Busot''' és un municipi del [[País Valencià]] situat a la comarca de [[Alacantí|l'Alacantí]], en la comarca històrica de la [[Foia de Xixona]]. La seua superfície és de 33,5 km² i el nombre d'habitants (busoters), el [[1994]], era de 1.158 i el [[2000]] de 1.717. Als afores de la població, hi ha la monumental ermita de Sant Josep, i al seu terme es troba la coneguda [[cova dels Canelobres]] i el [[Cabeçó d'Or]], una de les grans altures del [[País Valencià]], amb 1.206 m.
{{Límits| N=[[Xixona]]|NE= [[Relleu]]<br/>[[Alacant]]|E=[[Aigües]]<br/>[[El Campello]]|SE=[[El Campello]]|S=[[Alacant]]<br/>[[El Campello]]|SO=[[Alacant]]| O= [[Alacant]]<br/>[[Xixona]]|NO= [[Xixona]]}}

== Història ==
== Història ==
Busot, anomenat Bisant originàriament, és una població d’origen musulmà que va ser habitada molt abans, com prova la troballa de ceràmica de l’[[Edat del bronze]] i dels [[ibers]] descoberta al voltant del poble. El castell de Busot, d’origen almohade és del ({{segle|XII}}), i la torre de Cabrafic és de datació indeterminada. El castell fou construït quan es va fundar el poble, i es troba en un turó molt pròxim al nucli urbà. Amb posterioritat es feren dues modificacions: una del {{segle|XIII}}, amb la conquista cristiana, i l'altra al {{segle|XV}}.<ref name="avl"/>
Busot, anomenat Bisant originàriament, és una població d’origen musulmà que va ser habitada molt abans, com prova la troballa de ceràmica de l’[[Edat del bronze]] i dels [[ibers]] descoberta al voltant del poble. El castell de Busot, d’origen almohade és del ({{segle|XII}}), i la torre de Cabrafic és de datació indeterminada. El castell fou construït quan es va fundar el poble, i es troba en un turó molt pròxim al nucli urbà. Amb posterioritat es feren dues modificacions: una del {{segle|XIII}}, amb la conquista cristiana, i l'altra al {{segle|XV}}.<ref name="avl"/>


Baix domini musulmà es va desenvolupar la tradicional indústria del vidre, actualment desapareguda. Procedent dels seus forns, s'han conservat alguns residus de peces de vidre àrab.
Baix domini musulmà es va desenvolupar la tradicional indústria del vidre, actualment desapareguda. Procedent dels seus forns, s'han conservat alguns residus de peces de vidre àrab.


La torre de Cabrafic, o Cabrafic Alt, està vora el camí entre Busot i [[Aigües]] i prop de la fita més septentrional amb el [[Campello]]. La peculiaritat de la seua factura radica en que la mitat és de carreus i l’altra mitat és més tosca, resultat de reconstruccions posteriors. Té un gran talús sobre la
La torre de Cabrafic, o Cabrafic Alt, està vora el camí entre Busot i [[Aigües]] i prop de la fita més septentrional amb el [[Campello]]. La peculiaritat de la seua factura radica en que la mitat és de carreus i l’altra mitat és més tosca, resultat de reconstruccions posteriors. Té un gran talús sobre la
Línia 23: Línia 21:
Posteriorment, durant el regnat dels [[reis Catòlics]], fou propietat de Pere Martínez de Vera. Va estar
Posteriorment, durant el regnat dels [[reis Catòlics]], fou propietat de Pere Martínez de Vera. Va estar
adscrita a la governació d’Oriola fins al 1707, data en la qual va passar definitivament a pertànyer a Alacant.
adscrita a la governació d’Oriola fins al 1707, data en la qual va passar definitivament a pertànyer a Alacant.

Posteriorment, durant el regnat dels [[reis Catòlics]], fou propietat de Pere Martínez de Vera.


== Llocs d'interés ==
== Llocs d'interés ==
Línia 32: Línia 28:
El pic del [[Cabeçó d'Or]] és una de les grans altures de l'orografia de l'Alacantí; amb els seus 1.205 m, disposa de diversos senders que pugen al cim, des d'on es veuen localitats llunyanes com [[Benidorm]] fins a [[la Manga del Mar Menor|la Manga del mar Menor]]. Altres senders són els que transcorren per antigues mines, avencs i [[Pou artesià|pous artesians]] o zones de microreserves de flora, amb [[orquídies]] molt especials, entre altres espècies.
El pic del [[Cabeçó d'Or]] és una de les grans altures de l'orografia de l'Alacantí; amb els seus 1.205 m, disposa de diversos senders que pugen al cim, des d'on es veuen localitats llunyanes com [[Benidorm]] fins a [[la Manga del Mar Menor|la Manga del mar Menor]]. Altres senders són els que transcorren per antigues mines, avencs i [[Pou artesià|pous artesians]] o zones de microreserves de flora, amb [[orquídies]] molt especials, entre altres espècies.


== Orografia <ref name="avl">{{ref-llibre|títol=Toponímia dels pobles valencians. Busot, L'Alacantí|editor=Publicacions de l'[[AVL|Acadèmia Valenciana de la Llengua]], Ajuntament de Busot|autor=Palomares Varó, Josep Antoni|col·lecció=Onomàstica i Toponímia. Toponímia del Pobles Valencians, Busot 173|any=2013}}</ref>==
== Orografia<ref name="avl">{{ref-llibre|títol=Toponímia dels pobles valencians. Busot, L'Alacantí|editor=Publicacions de l'[[AVL|Acadèmia Valenciana de la Llengua]], Ajuntament de Busot|autor=Palomares Varó, Josep Antoni|col·lecció=Onomàstica i Toponímia. Toponímia del Pobles Valencians, Busot 173|any=2013}}</ref> ==
{{Columnes}}
{{Columnes}}
*Alt de l’Espino
* Alt de l’Espino
*Cim del Cabeçó d’Or
* Cim del Cabeçó d’Or
*Collado del Garroferol
* Collado del Garroferol
*Cova de la Granota
* Cova de la Granota
*Cova de Pep el del Riu
* Cova de Pep el del Riu
*Cova del Pollastre
* Cova del Pollastre
*Cova del Rei
* Cova del Rei
*Coves de les Mamelles
* Coves de les Mamelles
*Coves del Canelobre
* Coves del Canelobre
*El Calvari
* El Calvari
*El Colomet
* El Colomet
*El Pantanet
* El Pantanet
*Esquenall de l’Ase
* Esquenall de l’Ase
*Esquenall de la Foradada
* Esquenall de la Foradada
*Les Tres Penyetes
* Les Tres Penyetes
{{Columna nova}}
{{Columna nova}}
*Morro de la Marta
* Morro de la Marta
*Morro de la Perdiu
* Morro de la Perdiu
*Morro Roig
* Morro Roig
*Penya de l’Home
* Penya de l’Home
*Penya de Malena
* Penya de Malena
*Penya del Flare
* Penya del Flare
*Penya del Llamp
* Penya del Llamp
*Penya Redona
* Penya Redona
*Penya Roja
* Penya Roja
*Pla de Bernabeu
* Pla de Bernabeu
*Pla de la Gralla
* Pla de la Gralla
*Pla de la Lloma
* Pla de la Lloma
*Pla de la Perdiu
* Pla de la Perdiu
*Pla de Llinares
* Pla de Llinares
*Pla de Sebastià
* Pla de Sebastià
{{Columna nova}}
{{Columna nova}}
*Pla del Cabeçó
* Pla del Cabeçó
*Pla del Vicari
* Pla del Vicari
*Pla dels Partidors
* Pla dels Partidors
*Pla dels Pastors
* Pla dels Pastors
*Plans del Dissabte
* Plans del Dissabte
*Recingle dels Cérvols
* Recingle dels Cérvols
*Serra Catalana
* Serra Catalana
*Serra de Bonalba
* Serra de Bonalba
*Serra de la Gorgonera
* Serra de la Gorgonera
*Serra de les Galeres
* Serra de les Galeres
*Serra de les Penyetes
* Serra de les Penyetes
*Serra del Cabeçó d’Or
* Serra del Cabeçó d’Or
*Serra del Cabeçoncillo
* Serra del Cabeçoncillo
*Serra dels Pals
* Serra dels Pals
{{Final columnes}}
{{Final columnes}}


== Hidrografia natural <ref name="avl"/>==
== Hidrografia natural <ref name="avl"/> ==
{{Columnes}}
{{Columnes}}
*Abeurador de Cabrafic
* Abeurador de Cabrafic
*Abeurador Real
* Abeurador Real
*Barranc de Cabrafic
* Barranc de Cabrafic
*Barranc de l’Aigua Amarga
* Barranc de l’Aigua Amarga
*Barranc de l’Ombria
* Barranc de l’Ombria
*Barranc de la Vitora
* Barranc de la Vitora
*Barranc de les Colles
* Barranc de les Colles
*Barranc del Salmitre
* Barranc del Salmitre
*Barranc del Vergeret
* Barranc del Vergeret
*Barranc del Vidrier
* Barranc del Vidrier
{{Columna nova}}
{{Columna nova}}
*Barranc Salat
* Barranc Salat
*Bassa de l’Abeurador
* Bassa de l’Abeurador
*Bassa de la Sénia
* Bassa de la Sénia
*Bassa del Calvari
* Bassa del Calvari
*Font de Cabrafic
* Font de Cabrafic
*Font de la Cava
* Font de la Cava
*Font de la Sénia
* Font de la Sénia
*Font de la Sénia del Tio Vicent Tomasa
* Font de la Sénia del Tio Vicent Tomasa
*Font del Calvari
* Font del Calvari
*Rambla de Busot
* Rambla de Busot
{{Final columnes}}
{{Final columnes}}


== Hidrografia artificial <ref name="avl"/>==
== Hidrografia artificial <ref name="avl"/> ==
{{Columnes}}
{{Columnes}}
*Bassa de l’Aigua Amarga
* Bassa de l’Aigua Amarga
*Bassa de la Cava
* Bassa de la Cava
*Bassa de les Penyetes
* Bassa de les Penyetes
*Bassa del Teuler
* Bassa del Teuler
*Basseta del Vicari
* Basseta del Vicari
*Dipòsit d’aigua
* Dipòsit d’aigua
{{Columna nova}}
{{Columna nova}}
*Elevador d’aigua
* Elevador d’aigua
*L'lavador de Cabrafic
* L'lavador de Cabrafic
*Pou d’aigua
* Pou d’aigua
*Sénia del Tio Vicent Tomasa
* Sénia del Tio Vicent Tomasa
*Toll del Carmel
* Toll del Carmel
{{Final columnes}}
{{Final columnes}}


== Altres llocs d’interés <ref name="avl"/>==
== Altres llocs d’interés <ref name="avl"/> ==
*El Pelador
* El Pelador
*Fabriqueta de Vidre del Teuler
* Fabriqueta de Vidre del Teuler
*Mina de l’Orcolana
* Mina de l’Orcolana
*Mina de la Salvació
* Mina de la Salvació
*Torre de Cabrafic
* Torre de Cabrafic


== Antics nuclis poblacionals <ref name="avl"/>==
== Antics nuclis poblacionals <ref name="avl"/> ==
{{Columnes}}
{{Columnes}}
*Busot
* Busot
*Ca Maria Casanova
* Ca Maria Casanova
*Casa de Gorges
* Casa de Gorges
*Casa de l’Aigua Amarga
* Casa de l’Aigua Amarga
*Casa de l’Alquedra
* Casa de l’Alquedra
*Casa de l’Ombria
* Casa de l’Ombria
*Casa de la Cava
* Casa de la Cava
*Casa de la Foia del Cabeçó
* Casa de la Foia del Cabeçó
*Casa de la Rambla
* Casa de la Rambla
*Casa de la Sénia
* Casa de la Sénia
*Casa de la Sénia del Tio Vicent Tomasa
* Casa de la Sénia del Tio Vicent Tomasa
{{Columna nova}}
{{Columna nova}}
*Casa de les Hortes Velles
* Casa de les Hortes Velles
*Casa de les Planisses
* Casa de les Planisses
*Casa del Carril
* Casa del Carril
*Casa del Collado
* Casa del Collado
*Casa del Pla de la Gralla
* Casa del Pla de la Gralla
*Casa del Polset
* Casa del Polset
*Casa del Teuler
* Casa del Teuler
*Casa dels Climents
* Casa dels Climents
*Casa dels Planets
* Casa dels Planets
*Caseta de Bernat
* Caseta de Bernat
*Caseta de Toni Tomasa
* Caseta de Toni Tomasa
{{Columna nova}}
{{Columna nova}}
*Caseta del Comte
* Caseta del Comte
*Caseta del Racó de Sebas
* Caseta del Racó de Sebas
*Corral de l’Aigua Amarga
* Corral de l’Aigua Amarga
*Corral de les Planisses
* Corral de les Planisses
*Corral del Carril
* Corral del Carril
*Corrals Nous dels Planets
* Corrals Nous dels Planets
*Mas de la Gorgonera
* Mas de la Gorgonera
*Mas de les Penyetes
* Mas de les Penyetes
*Maset de Sebas
* Maset de Sebas
{{Final columnes}}
{{Final columnes}}
== Partides, paratges i gran divisió del terme <ref name="avl"/>==
== Partides, paratges i gran divisió del terme<ref name="avl"/> ==
{{Columnes}}
{{Columnes}}
*Cabrafic
* Cabrafic
*El Carril
* El Carril
*El Darrere de la Serra
* El Darrere de la Serra
*El de Bernat
* El de Bernat
*El Figueralet
* El Figueralet
*El Fondo
* El Fondo
*El Garroferol
* El Garroferol
*El Maset
* El Maset
*El Pal
* El Pal
*El Runal
* El Runal
*El Salmitre
* El Salmitre
*El Teuler
* El Teuler
*Els Planets
* Els Planets
*Era del Carril
* Era del Carril
{{Columna nova}}
{{Columna nova}}
*Era del Pi
* Era del Pi
*Era dels Planets
* Era dels Planets
*L'aigua Amarga
* L'aigua Amarga
*L'aigüeta Amarga
* L'aigüeta Amarga
*L'algepsar
* L'algepsar
*L'alquedra
* L'alquedra
*L'esquerrer
* L'esquerrer
*L'Horta de Curro
* L'Horta de Curro
*L'Horta de l’Escrivà
* L'Horta de l’Escrivà
*L'Horta del Canyar
* L'Horta del Canyar
*La Creueta
* La Creueta
*La Foia de Berenguer
* La Foia de Berenguer
*La Foia de Jaume
* La Foia de Jaume
*La Foia de la Vitora
* La Foia de la Vitora
{{Columna nova}}
{{Columna nova}}
*La Foia de les Coves
* La Foia de les Coves
*La Foia de Parra
* La Foia de Parra
*La Foia de Reig
* La Foia de Reig
*La Foia del Cabeçó
* La Foia del Cabeçó
*La Foia del Mas
* La Foia del Mas
*La Foieta del Rellotge
* La Foieta del Rellotge
*La Gorgonera
* La Gorgonera
*La Pisnella
* La Pisnella
*La Runa
* La Runa
*Les Hortes
* Les Hortes
*Les Planisses
* Les Planisses
*Racó de Calderó
* Racó de Calderó
*Racó de la Mina
* Racó de la Mina
*Racó de Sebas
* Racó de Sebas
{{Final columnes}}
{{Final columnes}}


=== Gran divisió del terme ===
=== Gran divisió del terme ===
*L'espino
* L'espino


== Demografia ==
== Demografia ==
L'[[èxode rural]] al llarg del {{segle|XX}} va provocar que, de 1.275 busoters que hi havia l'any [[1900]], la població fos tan sols de 652 habitants a l'any [[1981]]. No obstant això, la població ha crescut a gran velocitat des de principis dels anys 1990, i aconseguí els 1.717 habitants el [[1996]] i els 3.021 en el 2008; el principal motor d'aquest ràpid creixement ha estat l'assentament de ciutadans de diversos països d'[[Europa Occidental|Europa occidental]], dispersos per urbanitzacions al llarg del terme, en les quals també s'ha instal·lat un bon nombre d'alacantins. El 42% de la població censada l'any 2005 era de nacionalitat estrangera, el 94% d'ells provinents d'altres països de la [[Unió Europea]], principalment del [[Regne Unit]].<ref>'''Font''': Explotació estadística del cens segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/inebase/cgi/um?L=&N=&O=pcaxis&M=%2Ft20%2Fe245%2Fp05%2Fa2006 Población por sexo, municipios y nacionalidad (principales nacionalidades).] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070929132114/http://www.ine.es/inebase/cgi/um?L=&N=&O=pcaxis&M=%2Ft20%2Fe245%2Fp05%2Fa2006 |date=2007-09-29}}</ref>
L'[[èxode rural]] al llarg del {{segle|XX}} va provocar que, de 1.275 busoters que hi havia l'any [[1900]], la població fos tan sols de 652 habitants a l'any [[1981]]. No obstant això, la població ha crescut a gran velocitat des de principis dels anys 1990, i aconseguí els 1.717 habitants el [[1996]] i els 3.021 en el 2008; el principal motor d'aquest ràpid creixement ha estat l'assentament de ciutadans de diversos països d'[[Europa Occidental|Europa occidental]], dispersos per urbanitzacions al llarg del terme, en les quals també s'ha instal·lat un bon nombre d'alacantins. El 42% de la població censada l'any 2005 era de nacionalitat estrangera, el 94% d'ells provinents d'altres països de la [[Unió Europea]], principalment del [[Regne Unit]].<ref>'''Font''': Explotació estadística del cens segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/inebase/cgi/um?L=&N=&O=pcaxis&M=%2Ft20%2Fe245%2Fp05%2Fa2006 Población por sexo, municipios y nacionalidad (principales nacionalidades).] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070929132114/http://www.ine.es/inebase/cgi/um?L=&N=&O=pcaxis&M=%2Ft20%2Fe245%2Fp05%2Fa2006 |date=2007-09-29}}</ref>


A data de 2022, Busot tenia una població de 3.343 habitants ([[INE]]).<ref>{{ref-web|url=https://www.ine.es/|títol=Instituto Nacional de Estadística|web=[[INE]]|consulta=11 març 2023}}</ref>
A data de 2022, Busot tenia 3.343 habitants ([[INE]]).<ref>{{ref-web|url=https://www.ine.es/|títol=Instituto Nacional de Estadística|web=[[INE]]|consulta=11 març 2023}}</ref>


{{Graph:Chart
{{Graph:Chart
Línia 236: Línia 232:
== Política i Govern ==
== Política i Govern ==
=== Composició de la Corporació Municipal ===
=== Composició de la Corporació Municipal ===
El Ple de l'[[Ajuntament]] està format per 11 [[regidor]]s. En les [[Eleccions municipals espanyoles de 2019|eleccions municipals de 26 de maig de 2019]] foren elegits 8 regidors del [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|Partit Popular]] (PP), 2 de [[Coalició Compromís|Compromís por Busot]] (Compromís) i 1 del [[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|Partit Socialista del País Valencià]] (PSPV-PSOE).
El Ple de l'[[Ajuntament]] està format per 11 [[regidors]]. En les [[Eleccions municipals espanyoles de 2019|eleccions municipals de 26 de maig de 2019]] foren elegits 8 regidors del [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|Partit Popular]] (PP), 2 de [[Coalició Compromís|Compromís por Busot]] (Compromís) i 1 del [[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|Partit Socialista del País Valencià]] (PSPV-PSOE).


{{Resultats eleccions municipals
{{Resultats eleccions municipals
Línia 382: Línia 378:


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commons|Busot}}
{{Commonscat}}
* {{Oficial}}
* [http://www.valencia.edu/~fjglez/pais/alacanti.html#busot País Valencià, poble a poble, comarca a comarca], de Paco González Ramírez, d'on s'ha tret informació amb el seu consentiment.
* [http://www.valencia.edu/~fjglez/pais/alacanti.html#busot País Valencià, poble a poble, comarca a comarca], de Paco González Ramírez, d'on s'ha tret informació amb el seu consentiment.
* [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100618120114/http://www.ive.es/pegv/start.jsp |date=2010-06-18}}.
* [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080526224556/http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm |date=2008-05-26}}.


{{Autoritat}}
{{Autoritat}}

Revisió de 09:00, 26 maig 2024

Plantilla:Infotaula geografia políticaBusot
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 28′ 53″ N, 0° 25′ 13″ O / 38.481388888889°N,0.42027777777778°O / 38.481388888889; -0.42027777777778
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
Comarcal'Alacantí Modifica el valor a Wikidata
CapitalBusot (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població3.534 (2023) Modifica el valor a Wikidata (103,94 hab./km²)
Gentilicibusotera, busoter Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície34 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud326 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialSant Vicent del Raspeig
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataAlejandro Morant Climent (2007–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03111 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE03046 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03046 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbusot.es Modifica el valor a Wikidata
Facebook: AyuntamientoBusot Modifica el valor a Wikidata

Busot és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alacantí, en la comarca històrica de la Foia de Xixona. La seua superfície és de 33,5 km² i el nombre d'habitants (busoters), el 1994, era de 1.158 i el 2000 de 1.717. Als afores de la població, hi ha la monumental ermita de Sant Josep, i al seu terme es troba la coneguda cova dels Canelobres i el Cabeçó d'Or, una de les grans altures del País Valencià, amb 1.206 m.

Xixona Xixona Relleu
Alacant
Alacant
Xixona
Aigües
El Campello
Alacant Alacant
El Campello
El Campello

Història

[modifica]

Busot, anomenat Bisant originàriament, és una població d’origen musulmà que va ser habitada molt abans, com prova la troballa de ceràmica de l’Edat del bronze i dels ibers descoberta al voltant del poble. El castell de Busot, d’origen almohade és del (segle xii), i la torre de Cabrafic és de datació indeterminada. El castell fou construït quan es va fundar el poble, i es troba en un turó molt pròxim al nucli urbà. Amb posterioritat es feren dues modificacions: una del segle xiii, amb la conquista cristiana, i l'altra al segle xv.[1]

Baix domini musulmà es va desenvolupar la tradicional indústria del vidre, actualment desapareguda. Procedent dels seus forns, s'han conservat alguns residus de peces de vidre àrab.

La torre de Cabrafic, o Cabrafic Alt, està vora el camí entre Busot i Aigües i prop de la fita més septentrional amb el Campello. La peculiaritat de la seua factura radica en que la mitat és de carreus i l’altra mitat és més tosca, resultat de reconstruccions posteriors. Té un gran talús sobre la roca del terreny i en la façana trobem les bases d’un desaparegut matacà. La torre formada de planta baixa i dos pisos, i s’hi accedix des de l’interior de la casa, a la qual es troba adossada. Al costat esquerre de la porta, conserva una espitllera, única en tota l’horta d’Alacant.[1]

El 1244, Jaume I i l‘infant Alfons, futur rei de Castella, van negociar la frontera sud dels dos regnes amb el Tractat d'Almizra; la línia conformada per Biar i Busot marcaria esta fita. El 1252, el rei Alfons X el Savi va incloure Busot al terme d’Alacant, quan aquesta ciutat pertanyia a Castella. El 1296 Jaume II el Just conquereix Alacant i el municipi queda integrat a la Corona d'Aragó i el 1308 definitivament al Regne de València on passà a dependre de la Governació d'Oriola.[1]

Posteriorment, durant el regnat dels reis Catòlics, fou propietat de Pere Martínez de Vera. Va estar adscrita a la governació d’Oriola fins al 1707, data en la qual va passar definitivament a pertànyer a Alacant.

Llocs d'interés

[modifica]
Castell de Busot

Als afores de la població, es troben les restes de l'antic castell àrab (l'origen del qual s'estima en el segle xii), actualment completament arruïnat, el monument de l'ermita de Sant Josep, i també la cova dels Canelobres, principal atractiu turístic de la localitat.

El pic del Cabeçó d'Or és una de les grans altures de l'orografia de l'Alacantí; amb els seus 1.205 m, disposa de diversos senders que pugen al cim, des d'on es veuen localitats llunyanes com Benidorm fins a la Manga del mar Menor. Altres senders són els que transcorren per antigues mines, avencs i pous artesians o zones de microreserves de flora, amb orquídies molt especials, entre altres espècies.

Orografia[1]

[modifica]
  • Alt de l’Espino
  • Cim del Cabeçó d’Or
  • Collado del Garroferol
  • Cova de la Granota
  • Cova de Pep el del Riu
  • Cova del Pollastre
  • Cova del Rei
  • Coves de les Mamelles
  • Coves del Canelobre
  • El Calvari
  • El Colomet
  • El Pantanet
  • Esquenall de l’Ase
  • Esquenall de la Foradada
  • Les Tres Penyetes
  • Morro de la Marta
  • Morro de la Perdiu
  • Morro Roig
  • Penya de l’Home
  • Penya de Malena
  • Penya del Flare
  • Penya del Llamp
  • Penya Redona
  • Penya Roja
  • Pla de Bernabeu
  • Pla de la Gralla
  • Pla de la Lloma
  • Pla de la Perdiu
  • Pla de Llinares
  • Pla de Sebastià
  • Pla del Cabeçó
  • Pla del Vicari
  • Pla dels Partidors
  • Pla dels Pastors
  • Plans del Dissabte
  • Recingle dels Cérvols
  • Serra Catalana
  • Serra de Bonalba
  • Serra de la Gorgonera
  • Serra de les Galeres
  • Serra de les Penyetes
  • Serra del Cabeçó d’Or
  • Serra del Cabeçoncillo
  • Serra dels Pals

Hidrografia natural [1]

[modifica]
  • Abeurador de Cabrafic
  • Abeurador Real
  • Barranc de Cabrafic
  • Barranc de l’Aigua Amarga
  • Barranc de l’Ombria
  • Barranc de la Vitora
  • Barranc de les Colles
  • Barranc del Salmitre
  • Barranc del Vergeret
  • Barranc del Vidrier
  • Barranc Salat
  • Bassa de l’Abeurador
  • Bassa de la Sénia
  • Bassa del Calvari
  • Font de Cabrafic
  • Font de la Cava
  • Font de la Sénia
  • Font de la Sénia del Tio Vicent Tomasa
  • Font del Calvari
  • Rambla de Busot

Hidrografia artificial [1]

[modifica]
  • Bassa de l’Aigua Amarga
  • Bassa de la Cava
  • Bassa de les Penyetes
  • Bassa del Teuler
  • Basseta del Vicari
  • Dipòsit d’aigua
  • Elevador d’aigua
  • L'lavador de Cabrafic
  • Pou d’aigua
  • Sénia del Tio Vicent Tomasa
  • Toll del Carmel

Altres llocs d’interés [1]

[modifica]
  • El Pelador
  • Fabriqueta de Vidre del Teuler
  • Mina de l’Orcolana
  • Mina de la Salvació
  • Torre de Cabrafic

Antics nuclis poblacionals [1]

[modifica]
  • Busot
  • Ca Maria Casanova
  • Casa de Gorges
  • Casa de l’Aigua Amarga
  • Casa de l’Alquedra
  • Casa de l’Ombria
  • Casa de la Cava
  • Casa de la Foia del Cabeçó
  • Casa de la Rambla
  • Casa de la Sénia
  • Casa de la Sénia del Tio Vicent Tomasa
  • Casa de les Hortes Velles
  • Casa de les Planisses
  • Casa del Carril
  • Casa del Collado
  • Casa del Pla de la Gralla
  • Casa del Polset
  • Casa del Teuler
  • Casa dels Climents
  • Casa dels Planets
  • Caseta de Bernat
  • Caseta de Toni Tomasa
  • Caseta del Comte
  • Caseta del Racó de Sebas
  • Corral de l’Aigua Amarga
  • Corral de les Planisses
  • Corral del Carril
  • Corrals Nous dels Planets
  • Mas de la Gorgonera
  • Mas de les Penyetes
  • Maset de Sebas

Partides, paratges i gran divisió del terme[1]

[modifica]
  • Cabrafic
  • El Carril
  • El Darrere de la Serra
  • El de Bernat
  • El Figueralet
  • El Fondo
  • El Garroferol
  • El Maset
  • El Pal
  • El Runal
  • El Salmitre
  • El Teuler
  • Els Planets
  • Era del Carril
  • Era del Pi
  • Era dels Planets
  • L'aigua Amarga
  • L'aigüeta Amarga
  • L'algepsar
  • L'alquedra
  • L'esquerrer
  • L'Horta de Curro
  • L'Horta de l’Escrivà
  • L'Horta del Canyar
  • La Creueta
  • La Foia de Berenguer
  • La Foia de Jaume
  • La Foia de la Vitora
  • La Foia de les Coves
  • La Foia de Parra
  • La Foia de Reig
  • La Foia del Cabeçó
  • La Foia del Mas
  • La Foieta del Rellotge
  • La Gorgonera
  • La Pisnella
  • La Runa
  • Les Hortes
  • Les Planisses
  • Racó de Calderó
  • Racó de la Mina
  • Racó de Sebas

Gran divisió del terme

[modifica]
  • L'espino

Demografia

[modifica]

L'èxode rural al llarg del segle xx va provocar que, de 1.275 busoters que hi havia l'any 1900, la població fos tan sols de 652 habitants a l'any 1981. No obstant això, la població ha crescut a gran velocitat des de principis dels anys 1990, i aconseguí els 1.717 habitants el 1996 i els 3.021 en el 2008; el principal motor d'aquest ràpid creixement ha estat l'assentament de ciutadans de diversos països d'Europa occidental, dispersos per urbanitzacions al llarg del terme, en les quals també s'ha instal·lat un bon nombre d'alacantins. El 42% de la població censada l'any 2005 era de nacionalitat estrangera, el 94% d'ells provinents d'altres països de la Unió Europea, principalment del Regne Unit.[2]

A data de 2022, Busot tenia 3.343 habitants (INE).[3]

Política i Govern

[modifica]

Composició de la Corporació Municipal

[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 8 regidors del Partit Popular (PP), 2 de Compromís por Busot (Compromís) i 1 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).


Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Busot

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular Alejandro Morant Climent 798 61,15% 8 (+2)
Compromís per Busot Vicent Morant Llorca 223 17,09% 2 (+2)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Óscar Ripoll Agulló 177 13,56% 1 (-1)
Altres candidatures[a][b] 99 7,59% 0 ( -3)
Vots en blanc 8 0,61%
Total vots vàlids i regidors 1.305 100 % 11
Vots nuls 13 0,99%
Participació (vots vàlids més nuls) 1.318 67,07%**
Abstenció 647* 32,93%**
Total cens electoral 1.965* 100 %**
Alcalde: Alejandro Morant Climent (PP) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots de PP[4])
Fonts: JEC,[5] JEZ Alacant,[6] M. Interior,[7] Periòdic Ara.[8]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

[modifica]

Des de 2007 l'alcalde de Busot és Alejandro Morant Climent de PP.[9][10]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 José Climent García ASDI 19/04/1979 --
1983–1987 Jaime Morant Giner PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Jaime Morant Giner PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Jaime Morant Giner PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Antonio Molina Ortega PP 17/06/1995 --
1999–2003 Antonio Molina Ortega PP 03/07/1999 --
2003–2007 Francisco Javier Alberola Alemany Bloc-EV 14/06/2003 --
2007–2011 Alejandro Morant Climent PP 16/06/2007 --
2011–2015 Alejandro Morant Climent PP 11/06/2011 --
2015–2019 Alejandro Morant Climent PP 13/06/2015 --
2019-2023 Alejandro Morant Climent PP 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[10]

Notes

[modifica]
  1. També participaren a les eleccions de 2019: Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) (62 vots, 4,75%) i Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV) (37 vots, 2,84%).
  2. EUPV perdé els 3 regidors obtinguts en 2015.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Palomares Varó, Josep Antoni. Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ajuntament de Busot. Toponímia dels pobles valencians. Busot, L'Alacantí, 2013 (Onomàstica i Toponímia. Toponímia del Pobles Valencians, Busot 173). 
  2. Font: Explotació estadística del cens segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Población por sexo, municipios y nacionalidad (principales nacionalidades). Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine.
  3. «Instituto Nacional de Estadística». [Consulta: 11 març 2023].
  4. Bartual, Carlos «Alejandro Morant comienza su cuarta mayoría absoluta en Busot». Información, 16-06-2019.
  5. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, pàg. 72.493 [Consulta: 29 abril 2020].
  6. Junta Electoral de la Zona d'Alacant «Proclamación de candidaturas para las elecciones locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí oficial de la Província d'Alacant. Diputació d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 31-35. inserció 4547/2019 [Consulta: 25 juny 2019].
  7. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 2 agost 2019].
  8. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Busot», 26-05-2019. [Consulta: 1r agost 2019].
  9. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  10. 10,0 10,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Busot. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externs

[modifica]