Vés al contingut

Oblada: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot posa la plantilla autoritat
m Gestió d'enllaços
(21 revisions intermèdies per 5 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula ésser viu
{{Infotaula ésser viu
| sinonims = *''Oblata melanura '' ([[Linnaeus]], [[1758]])
| sinonims = * ''Oblata melanura '' ([[Linnaeus]], 1758)
*''Sparus melanurus '' ([[Linnaeus]], [[1758]])<ref name="Catalogue of Life">[http://www.catalogueoflife.org/details/species/id/10072001 Catalogue of Life] {{en}}</ref>
* ''Sparus melanurus '' ([[Linnaeus]], 1758)<ref name="Catalogue of Life">[http://www.catalogueoflife.org/details/species/id/10072001 Catalogue of Life] {{en}}</ref>
}}
}}
[[Fitxer:Oblada melanura.jpg|miniatura|Una oblada]]
[[Fitxer:Oblada melanura.jpg|miniatura|Una oblada]]
Línia 9: Línia 9:
* Els exemplars més vells arriben als 34 cm de longitud,<ref name="Gonçalves, J.M.S., L. Bentes, P.G. Lino, J. Ribeiro, A.V.M. Canário i K. Erzini, 1997."> Gonçalves, J.M.S., L. Bentes, P.G. Lino, J. Ribeiro, A.V.M. Canário i K. Erzini, 1997. Weight-length relationships for selected fish species of the small-scale demersal fisheries of the south and south-west coast of [[Portugal]]. Fish. Res. 30:253-256.</ref> encara que la mida més normal és de 20.<ref name="Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, [[1990]]."> Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, [[1990]]. ''[[Sparidae]]''. P. 790-812. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, [[Lisboa]]; SEI, [[París]]; i [[UNESCO]], [[París]]. Vol. 2.</ref>
* Els exemplars més vells arriben als 34 cm de longitud,<ref name="Gonçalves, J.M.S., L. Bentes, P.G. Lino, J. Ribeiro, A.V.M. Canário i K. Erzini, 1997."> Gonçalves, J.M.S., L. Bentes, P.G. Lino, J. Ribeiro, A.V.M. Canário i K. Erzini, 1997. Weight-length relationships for selected fish species of the small-scale demersal fisheries of the south and south-west coast of [[Portugal]]. Fish. Res. 30:253-256.</ref> encara que la mida més normal és de 20.<ref name="Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, [[1990]]."> Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, [[1990]]. ''[[Sparidae]]''. P. 790-812. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, [[Lisboa]]; SEI, [[París]]; i [[UNESCO]], [[París]]. Vol. 2.</ref>
* Cos ovalat (semblant al del [[mabre]], però amb el musell més curt), allargat, comprimit lateralment i amb els perfils dorsal i ventral corbat.
* Cos ovalat (semblant al del [[mabre]], però amb el musell més curt), allargat, comprimit lateralment i amb els perfils dorsal i ventral corbat.
* Color gris platejat, amb el dors més fosc i blavós. Franges motejades fosques, longitudinals i difuses. [[Opercle]] negre.
* Color gris platejat, amb el dors més fosc i blavós. Franges motejades fosques, longitudinals i difuses. [[Opercle (peixos)|Opercle]] negre.
* Boca petita, orientada cap amunt, amb les mandíbules extensibles (iguals en longitud) i amb nou dents incisives a cada mandíbula, seguides d'altres similars que recorden les canines (còniques i esmolades) i molars d'aspecte granulat.
* Boca petita, orientada cap amunt, amb les mandíbules extensibles (iguals en longitud) i amb nou dents incisives a cada mandíbula, seguides d'altres similars que recorden les canines (còniques i esmolades) i molars d'aspecte granulat.
* Ulls grossos.
* Ulls grossos.
* [[Aleta dorsal]] llarga (amb 11 radis espinosos i 13-14 tous), pectorals llargues i agudes, pèlviques petites, anal xicoteta (amb 3 radis espinosos i 12-14 tous), i [[aleta caudal|caudal]] escotada.
* [[Aleta dorsal]] llarga (amb 11 radis espinosos i 13-14 tous), pectorals llargues i agudes, pèlviques petites, anal xicoteta (amb 3 radis espinosos i 12-14 tous), i [[aleta caudal|caudal]] escotada.
* Sobre el peduncle caudal es pot veure una taca negra envoltada de blanc, característica de l'espècie, ja que és present, fins i tot, a les formes joves de menys de 2 cm de llargària.
* Sobre el peduncle caudal es pot veure una taca negra envoltada de blanc, característica de l'espècie, ja que és present, fins i tot, a les formes joves de menys de 2 cm de llargària.
* [[Línia lateral]] ben marcada.<ref name="Mercader i Bravo, Lluís, 2008."> Mercader i Bravo, Lluís, 2008. ''Del mar a la llotja. Peixos del litoral català''. Pòrtic Editorial. Col. Pòrtic Natura, núm. 21. [[Barcelona]]. {{ISBN|9788498090505}}. Pàg. 89</ref><ref name="Club d'immersió biologia"> [http://www.cibsub.com/bioespecie.php?idg=28094 Club d'immersió biologia] {{ca}}</ref><ref>[http://www.aquariumbcn.com/AQUARIUM/exhi_acu_mediterr.php?id=cw42f0b3b7495a7&id2=cw42f0b66530f0b L'Aquàrium] {{ca}}</ref><ref name="Granpesca">[http://www.granpesca.com/peces_mar/oblada.htm Granpesca] {{es}}</ref>
* [[Línia lateral]] ben marcada.<ref name="Mercader i Bravo, Lluís, 2008."> Mercader i Bravo, Lluís, 2008. ''Del mar a la llotja. Peixos del litoral català''. Pòrtic Editorial. Col. Pòrtic Natura, núm. 21. [[Barcelona]]. {{ISBN|9788498090505}}. Pàg. 89</ref><ref name="Club d'immersió biologia"> [http://www.cibsub.com/bioespecie.php?idg=28094 Club d'immersió biologia] {{ca}}</ref><ref>[http://www.aquariumbcn.com/AQUARIUM/exhi_acu_mediterr.php?id=cw42f0b3b7495a7&id2=cw42f0b66530f0b L'Aquàrium] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120621172206/http://www.aquariumbcn.com/AQUARIUM/exhi_acu_mediterr.php?id=cw42f0b3b7495a7&id2=cw42f0b66530f0b |date=2012-06-21 }} {{ca}}</ref><ref name="Granpesca">[http://www.granpesca.com/peces_mar/oblada.htm Granpesca] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120611010047/http://www.granpesca.com/peces_mar/oblada.htm |date=2012-06-11}} {{es}}</ref>


== Reproducció ==
== Reproducció ==
És [[hermafrodita]] i la reproducció té lloc entre els mesos d'abril i juny.<ref name="Mercader i Bravo, Lluís, 2008."></ref> La fecundació és externa i les [[larves]] romanen en el [[plàncton]] fins a finals d'estiu.<ref name="Club d'immersió biologia"></ref>
És [[hermafrodita]] i la reproducció té lloc entre els mesos d'abril i juny.<ref name="Mercader i Bravo, Lluís, 2008."/> La fecundació és externa i les [[larves]] romanen en el [[plàncton]] fins a finals d'estiu.<ref name="Club d'immersió biologia"/>


== Alimentació ==
== Alimentació ==
És [[Omnivorisme|omnívor]], però es nodreix sobretot de petits [[invertebrat]]s [[bentos|bentònics]] i [[algues]].<ref name="Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, [[1990]]."></ref><ref name="Lenfant, P. i C. Olive, [[1998]]."> Lenfant, P. i C. Olive, [[1998]]. Changements graduels du régime alimentaire des juvéniles d'oblade (''Oblada melanura'', Sparidae) lors du recrutement. Cybium 22(3):203-210.</ref><ref name="Pallaoro, A., M. Santec i I. Jardas, [[2004]]."> Pallaoro, A., M. Santec i I. Jardas, [[2004]]. Diet composition of young-of-the-year saddled bream, ''Oblada melanura''(''[[Linnaeus]]'', [[1758]]) from the eastern central Adriatic Sea. J. Appl. Ichthyol. 20(4):228-230.</ref><ref name="Club d'immersió biologia"></ref>
És [[Omnivorisme|omnívor]], però es nodreix sobretot de petits [[invertebrats]] [[bentos|bentònics]] i [[algues]].<ref name="Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, [[1990]]."/><ref name="Lenfant, P. i C. Olive, [[1998]]."> Lenfant, P. i C. Olive, [[1998]]. Changements graduels du régime alimentaire des juvéniles d'oblade (''Oblada melanura'', Sparidae) lors du recrutement. Cybium 22(3):203-210.</ref><ref name="Pallaoro, A., M. Santec i I. Jardas, [[2004]]."> Pallaoro, A., M. Santec i I. Jardas, [[2004]]. Diet composition of young-of-the-year saddled bream, ''Oblada melanura''(''[[Linnaeus]]'', 1758) from the eastern central Adriatic Sea. J. Appl. Ichthyol. 20(4):228-230.</ref><ref name="Club d'immersió biologia"/>


== Depredadors ==
== Depredadors ==
Els [[ou (biologia)|ous]] i els [[aleví|alevins]] són presa dels petits [[depredador]]s costaners (com ara, les [[Boga (peix)|bogues]]). Els individus [[adult]]s són encalçats per [[llobarro]]s, [[tallahams]], [[círvia|círvies]], [[bonítol]]s, [[espet]]s i [[au marina|aus marines]] (com, per exemple, els [[xatrac]]s).<ref name="Naturaleza y Animales"> [http://fernando-perales-peiro.suite101.net/peces-del-mediterraneo--la-oblada-oblada-melanura-a52427 Naturaleza y Animales] {{es}}</ref>
Els [[ou (biologia)|ous]] i els [[aleví|alevins]] són presa dels petits [[depredadors]] costaners (com ara, les [[Boga (peix)|bogues]]). Els individus [[adults]] són encalçats per [[llobarro]]s, [[tallahams]], [[círvia|círvies]], [[bonítol]]s, [[espet]]s i [[au marina|aus marines]] (com, per exemple, els [[xatrac]]s).<ref name="Naturaleza y Animales">[http://fernando-perales-peiro.suite101.net/peces-del-mediterraneo--la-oblada-oblada-melanura-a52427 Naturaleza y Animales]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}} {{es}}</ref>


== Paràsits ==
== Paràsits ==
És parasitat per ''[[Colobomatus oblatae]]'' (Delamare Deboutteville & Nunes-Ruivo, [[1952]]), ''[[Colobomatus oblatae]]'' (Delamare Deboutteville & Nunes-Ruivo, [[1952]]), ''[[Lernanthropus vorax]]'' (Richiardi, [[1880]]) i ''[[Bomolochus oblongus]]'' (Richiardi, [[1880]]).<ref>[http://www.marinespecies.org/aphia.php?p=taxdetails&id=127056 World Register of Marine Species] {{en}}</ref>
És parasitat per ''[[Colobomatus oblatae]]'' (Delamare Deboutteville & Nunes-Ruivo, [[1952]]), ''[[Colobomatus oblatae]]'' (Delamare Deboutteville & Nunes-Ruivo, [[1952]]), ''[[Lernanthropus vorax]]'' (Richiardi, [[1880]]) i ''[[Bomolochus oblongus]]'' (Richiardi, [[1880]]).<ref>[http://www.marinespecies.org/aphia.php?p=taxdetails&id=127056 World Register of Marine Species] {{en}}</ref>


== Hàbitat ==
== Hàbitat ==
És un peix d'[[aigua marina]], bentopelàgic, oceanòdrom,<ref>Riede, K., [[2004]]. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, [[Bonn]], [[Alemanya]]. 329 p.</ref> litoral i de [[clima subtropical]] (44°N-15°S, 19°W-36°E), el qual viu sobre fons de roques, [[posidònia|posidònies]] i ''[[Zostera]]''<ref name="FishBase"></ref> fins a uns 30 m de fondària.<ref name="Mercader i Bravo, Lluís, 2008."></ref><ref name="Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, [[1990]]."></ref>
És un peix d'[[aigua marina]], bentopelàgic, oceanòdrom,<ref>Riede, K., [[2004]]. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, [[Bonn]], [[Alemanya]]. 329 p.</ref> litoral i de [[clima subtropical]] (44°N-15°S, 19°W-36°E), el qual viu sobre fons de roques, [[posidònia|posidònies]] i ''[[Zostera]]''<ref name=FishBase/> fins a uns 30 m de fondària.<ref name="Mercader i Bravo, Lluís, 2008."/><ref name="Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, [[1990]]."/>


== Distribució geogràfica ==
== Distribució geogràfica ==
Es troba a la [[Mar Negra]],<ref name="Bat, L., Y. Erdem, S. Ustaoglu, Ö Yardim i H. Hüseyin Satilmis, [[2005]]."> Bat, L., Y. Erdem, S. Ustaoglu, Ö Yardim i H. Hüseyin Satilmis, [[2005]]. A study on the fishes of the Central Black Sea coast of Turkey. J. Black Sea/Mediterranean Environment 11:291-296.</ref> la [[Mediterrània]],<ref name="Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, [[1956]]."> Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, [[1956]]. Uova, larve e stadi giovanili di ''[[Teleostei]]''. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.</ref> incloent-hi els [[Països Catalans]],<ref name="Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, [[1992]]."> Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, [[1992]]. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, [[Generalitat Catalunya]], [[Barcelona]], [[Països Catalans]]. </ref> i a l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] oriental (des del [[golf de Biscaia]] fins a [[Angola]],<ref name="Bianchi, G., [[1986]]."> Bianchi, G., [[1986]]. Fichas FAO de identifacao de espécies para propósitos comerciais. Guia de campo para as espécies comerciais marinhas e de águas salobras de [[Angola]]. Preparado com o apoio da NORAD e da FAO (FIRM) Programa Regular, [[FAO]], [[Roma]]. 184 p.</ref> incloent-hi [[Madeira]],<ref name="Nunes, A., [[1953]]."> Nunes, A., [[1953]]. Peixes da [[Madeira]]. Edição da Junta Geral do distrito Autón.</ref><ref name="Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008.">Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.</ref> [[Cap Verd]]<ref name="Reiner, F., [[1996]]."> Reiner, F., [[1996]]. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.</ref> i les [[illes Canàries]]).<ref name="Mercader i Bravo, Lluís, 2008."></ref><ref name="FishBase">[http://www.fishbase.org/Summary/SpeciesSummary.php?ID=850&genusname=Oblada&speciesname=melanura&AT=Oblada+melanura&lang=English FishBase] {{en}}</ref>
Es troba a la [[Mar Negra]],<ref name="Bat, L., Y. Erdem, S. Ustaoglu, Ö Yardim i H. Hüseyin Satilmis, [[2005]]."> Bat, L., Y. Erdem, S. Ustaoglu, Ö Yardim i H. Hüseyin Satilmis, [[2005]]. A study on the fishes of the Central Black Sea coast of Turkey. J. Black Sea/Mediterranean Environment 11:291-296.</ref> la [[Mediterrània]],<ref name="Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, [[1956]]."> Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, [[1956]]. Uova, larve e stadi giovanili di ''[[Teleostei]]''. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.</ref> incloent-hi els [[Països Catalans]],<ref name="Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, [[1992]]."> Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, [[1992]]. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, [[Generalitat Catalunya]], [[Barcelona]], [[Països Catalans]].</ref> i a l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] oriental (des del [[golf de Biscaia]] fins a [[Angola]],<ref name="Bianchi, G., [[1986]]."> Bianchi, G., [[1986]]. Fichas FAO de identifacao de espécies para propósitos comerciais. Guia de campo para as espécies comerciais marinhas e de águas salobras de [[Angola]]. Preparado com o apoio da NORAD e da FAO (FIRM) Programa Regular, [[FAO]], [[Roma]]. 184 p.</ref> incloent-hi [[Madeira]],<ref name="Nunes, A., [[1953]]."> Nunes, A., [[1953]]. Peixes da [[Madeira]]. Edição da Junta Geral do distrito Autón.</ref><ref name="Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008.">Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.</ref> [[Cap Verd]]<ref name="Reiner, F., 1996."> Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.</ref> i les [[illes Canàries]]).<ref name="Mercader i Bravo, Lluís, 2008."/><ref name=FishBase>[http://www.fishbase.org/Summary/SpeciesSummary.php?ID=850&genusname=Oblada&speciesname=melanura&AT=Oblada+melanura&lang=English FishBase] {{en}}</ref>


== Costums ==
== Costums ==
Forma grans moles.<ref name="Mercader i Bravo, Lluís, 2008."></ref>
Forma grans moles.<ref name="Mercader i Bravo, Lluís, 2008."/>


==Confusió amb altres espècies==
== Confusió amb altres espècies ==
⚫
Es pot confondre amb ''[[Diplodus sargus sargus]]'' ([[Linnaeus]], 1758), tot i que aquest darrer té un cos més alt, estries verticals de color fosc i el marge posterior de la [[cua (anatomia)|cua]] negrós. També es pot confondre amb ''[[Diplodus bellottii]]'' (Steindachner, [[1882]]), ja que té la mateixa mida aproximadament i es mou en les mateixes fondàries, però té una petita taca en l'axil·la de l'aleta pectoral i una línia longitudinal fosca travessant-li el cos en comptes de les diverses franges motejades longitudinals que travessen el cos de l'oblada.<ref name="Club d'immersió biologia"/>


== Pesca i ús culinari ==
⚫
Es pot confondre amb ''[[Diplodus sargus sargus]]'' ([[Linnaeus]], [[1758]]), tot i que aquest darrer té un cos més alt, estries verticals de color fosc i el marge posterior de la [[cua (anatomia)|cua]] negrós. També es pot confondre amb ''[[Diplodus bellottii]]'' (Steindachner, [[1882]]), ja que té la mateixa mida aproximadament i es mou en les mateixes fondàries, però té una petita taca en l'axil·la de l'aleta pectoral i una línia longitudinal fosca travessant-li el cos en comptes de les diverses franges motejades longitudinals que travessen el cos de l'oblada.<ref name="Club d'immersió biologia"></ref>
⚫
És capturada amb soltes, tresmalls, [[canya de pescar]] i bromejada, entre altres tècniques.<ref name="Mercader i Bravo, Lluís, 2008."/> La seua carn, de bona qualitat i fàcilment digerible és una mica insípida. És per això que les receptes de cuina a base d'aquest [[peix blanc]] solen tindre com a ingredients herbes aromàtiques (com ara, [[menta]], [[Romaní (planta)|romaní]], [[farigola]], [[llorer]], etc.) i [[espècia|espècies]] (entre d'altres, el [[pebre]]). També és emprada en [[escabetx]] i hom diu que al vapor adquireix un sabor més delicat que fregida.<ref name="Naturaleza y Animales"/>


==Pesca i ús culinari==
== Rol ecològic i amenaces ==
⚫
Juga un important paper en l'ecologia costanera, ja que es nodreix de petits [[organisme]]s (els quals, altrament, podrien proliferar de manera excessiva), controla la població d'altres peixos en consumir llurs postes i [[aleví|alevins]], i és presa dels grans [[depredadors]] costaners. Pel que fa a les seues principals amenaces, són totes aquelles que afecten el seu [[hàbitat]] (construcció de [[port esportiu|ports esportius]], [[dragatge]] de platges, abocament de residus i [[sobrepesca]]).<ref name="Naturaleza y Animales"/>

⚫
És capturada amb soltes, tresmalls, [[canya de pescar]] i bromejada, entre altres tècniques.<ref name="Mercader i Bravo, Lluís, 2008."></ref> La seua carn, de bona qualitat i fàcilment digerible és una mica insípida. És per això que les receptes de cuina a base d'aquest [[peix blanc]] solen tindre com a ingredients herbes aromàtiques (com ara, [[menta]], [[Romaní (planta)|romaní]], [[farigola]], [[llorer]], etc.) i [[espècia|espècies]] (entre d'altres, el [[pebre]]). També és emprada en [[escabetx]] i hom diu que al vapor adquireix un sabor més delicat que fregida.<ref name="Naturaleza y Animales"></ref>

==Rol ecològic i amenaces==

⚫
Juga un important paper en l'ecologia costanera, ja que es nodreix de petits [[organisme]]s (els quals, altrament, podrien proliferar de manera excessiva), controla la població d'altres peixos en consumir llurs postes i [[aleví|alevins]], i és presa dels grans [[depredador]]s costaners. Pel que fa a les seues principals amenaces, són totes aquelles que afecten el seu [[hàbitat]] (construcció de [[port esportiu|ports esportius]], [[dragatge]] de platges, abocament de residus i [[sobrepesca]]).<ref name="Naturaleza y Animales"></ref>


== Observacions ==
== Observacions ==
És inofensiva per als humans.<ref name="FishBase"></ref>
És inofensiva per als humans.<ref name=FishBase/>


== Referències ==
== Referències ==
Línia 56: Línia 53:


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* Anònim, [[2000]]. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, [[Grahamstown]], [[Sud-àfrica]]. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, [[Grahamstown]], [[Sud-àfrica]].
* Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, [[Grahamstown]], [[Sud-àfrica]]. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, [[Grahamstown]], [[Sud-àfrica]].
* Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History ([[Smithsonian Institution]]). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
* Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History ([[Smithsonian Institution]]). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
* Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Americà d'Història Natural. [[Museu Americà d'Història Natural]], Central Park West, NY 10024-5192 ([[Estats Units]]).
* Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Americà d'Història Natural. [[Museu Americà d'Història Natural]], Central Park West, NY 10024-5192 ([[Estats Units]]).
* Biagi, F., S. Gambaccini i M. Zazzetta, [[1998]]. Settlement and recruitment in fishes: the role of coastal areas. Ital. J. Zool. 65 (Suppl.):269-274.
* Biagi, F., S. Gambaccini i M. Zazzetta, [[1998]]. Settlement and recruitment in fishes: the role of coastal areas. Ital. J. Zool. 65 (Suppl.):269-274.
* Cataudella, S., P. Perin Riz i L. Sola, [[1980]]. A chromosome study of eight mediterranean species of ''[[Sparidae]]'' (''[[peix|Pisces]]'', ''[[Perciformes]]''). Genetica 54(2):155-159.
* Cataudella, S., P. Perin Riz i L. Sola, [[1980]]. A chromosome study of eight mediterranean species of ''[[Sparidae]]'' (''[[peix|Pisces]]'', ''[[Perciformes]]''). Genetica 54(2):155-159.
* Cavallaro, G., A. Cefali, A. Potoschi i S. Sotiriadis, [[1985]]. Aspects of ''Oblada melanura'' (L., [[1758]]) biology (''[[peix|Pisces]]'': ''[[Sparidae]]''). Mem. Biol. Mar. Oceanogr. 15:129-140.
* Cavallaro, G., A. Cefali, A. Potoschi i S. Sotiriadis, 1985. Aspects of ''Oblada melanura'' (L., 1758) biology (''[[peix|Pisces]]'': ''[[Sparidae]]''). Mem. Biol. Mar. Oceanogr. 15:129-140.
* Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, [[1994]] SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. [[Roma]], [[Itàlia]], [[FAO]]. 103 p.
* Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, [[1994]] SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. [[Roma]], [[Itàlia]], [[FAO]]. 103 p.
* Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. [[Instituto Español de Oceanografía]] (Madrid)
* Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. [[Instituto Español de Oceanografía]] (Madrid)
* De Gaetani, D., [[1931]]. Uova, sviluppo embrionale e stadi post-embrionali negli Sparidi. 1. ''Oblada melanura'' Cuv. Mem. Com. Tal. Ital., 183:1-18.
* De Gaetani, D., [[1931]]. Uova, sviluppo embrionale e stadi post-embrionali negli Sparidi. 1. ''Oblada melanura'' Cuv. Mem. Com. Tal. Ital., 183:1-18.
* [[FAO]], [[1992]]. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings. Vol. 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
* [[FAO]], [[1992]]. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings. Vol. 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
* Food and Agriculture Organization of the United Nations, [[1992]]. FAO yearbook 1990. Fishery statistics. Catches and landings. FAO Fish. Ser. (38). FAO Stat. Ser. 70:(105):647 p.
* Food and Agriculture Organization of the United Nations, [[1992]]. FAO yearbook 1990. Fishery statistics. Catches and landings. FAO Fish. Ser. (38). FAO Stat. Ser. 70:(105):647 p.
* Grabda, E. i T. Heese, [[1991]]. Polskie nazewnictwo popularne kraglouste i ryby. ''[[Cyclostomata]]'' et ''[[peix|Pisces]]''. Wyzsza Szkola Inzynierska w Koszalinie. Koszalin, [[Polònia]]. 171 pàgines.
* Grabda, E. i T. Heese, 1991. Polskie nazewnictwo popularne kraglouste i ryby. ''[[Cyclostomata]]'' et ''[[peix|Pisces]]''. Wyzsza Szkola Inzynierska w Koszalinie. Koszalin, [[Polònia]]. 171 pàgines.
* Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'[[ictiologia]]. Secció d'Ictiologia, Departament de [[Zoologia]] de [[Vertebrat]]s. [[Estocolm]], [[Suècia]], [[1999]].
* Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'[[ictiologia]]. Secció d'Ictiologia, Departament de [[Zoologia]] de [[Vertebrats]]. [[Estocolm]], [[Suècia]], [[1999]].
* Rass, T. S., [[1983]]. Fish. Vol. 4, Life of animals. V.E. Sokolov (ed.). [[Moscou]]: Prosveschenie. 575 p.
* Rass, T. S., [[1983]]. Fish. Vol. 4, Life of animals. V.E. Sokolov (ed.). [[Moscou]]: Prosveschenie. 575 p.
* Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, [[1991]]. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
* Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
* Sanches, J.G., [[1989]]. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
* Sanches, J.G., [[1989]]. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
* Sola, L. i S. Cataudella, [[1978]]. Prime osservazioni sulla cariologia degli sparidi Mediterranei. Boll. Zool. 45(2):242.
* Sola, L. i S. Cataudella, [[1978]]. Prime osservazioni sulla cariologia degli sparidi Mediterranei. Boll. Zool. 45(2):242.
Línia 77: Línia 74:


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|Viquiespècies=Oblada melanura}}
{{Projectes germans}}
* [http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/classification/Oblada_melanura.html Animal Diversity Web] {{en}}
* [http://www.aquatab.net/system/species/18224/ AQUATAB] {{cs}}
* [http://www.aquatab.net/system/species/18224/ AQUATAB] {{cs}}
* [http://www.boldsystems.org/index.php/Taxbrowser_Taxonpage?taxid=34772 Barcodes of Life] {{en}}
* [http://www.boldsystems.org/index.php/Taxbrowser_Taxonpage?taxid=34772 Barcodes of Life] {{en}}

Revisió del 19:53, 10 maig 2024

Infotaula d'ésser viuOblada
Oblada melanura Modifica el valor a Wikidata

Exemplars fotografiats a Capo Gallo (Palerm, Sicília, Itàlia). Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN170197 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreSpariformes
FamíliaSparidae
GènereOblada
EspècieOblada melanura Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
Una oblada

L'oblada o doblada[2] (Oblada melanura) és una espècie de peix teleosti de la família dels espàrids i l'única del gènere Oblada.

Descripció

  • Els exemplars més vells arriben als 34 cm de longitud,[3] encara que la mida més normal és de 20.[4]
  • Cos ovalat (semblant al del mabre, però amb el musell més curt), allargat, comprimit lateralment i amb els perfils dorsal i ventral corbat.
  • Color gris platejat, amb el dors més fosc i blavós. Franges motejades fosques, longitudinals i difuses. Opercle negre.
  • Boca petita, orientada cap amunt, amb les mandíbules extensibles (iguals en longitud) i amb nou dents incisives a cada mandíbula, seguides d'altres similars que recorden les canines (còniques i esmolades) i molars d'aspecte granulat.
  • Ulls grossos.
  • Aleta dorsal llarga (amb 11 radis espinosos i 13-14 tous), pectorals llargues i agudes, pèlviques petites, anal xicoteta (amb 3 radis espinosos i 12-14 tous), i caudal escotada.
  • Sobre el peduncle caudal es pot veure una taca negra envoltada de blanc, característica de l'espècie, ja que és present, fins i tot, a les formes joves de menys de 2 cm de llargària.
  • Línia lateral ben marcada.[5][6][7][8]

Reproducció

És hermafrodita i la reproducció té lloc entre els mesos d'abril i juny.[5] La fecundació és externa i les larves romanen en el plàncton fins a finals d'estiu.[6]

Alimentació

És omnívor, però es nodreix sobretot de petits invertebrats bentònics i algues.[4][9][10][6]

Depredadors

Els ous i els alevins són presa dels petits depredadors costaners (com ara, les bogues). Els individus adults són encalçats per llobarros, tallahams, círvies, bonítols, espets i aus marines (com, per exemple, els xatracs).[11]

Paràsits

És parasitat per Colobomatus oblatae (Delamare Deboutteville & Nunes-Ruivo, 1952), Colobomatus oblatae (Delamare Deboutteville & Nunes-Ruivo, 1952), Lernanthropus vorax (Richiardi, 1880) i Bomolochus oblongus (Richiardi, 1880).[12]

Hàbitat

És un peix d'aigua marina, bentopelàgic, oceanòdrom,[13] litoral i de clima subtropical (44°N-15°S, 19°W-36°E), el qual viu sobre fons de roques, posidònies i Zostera[14] fins a uns 30 m de fondària.[5][4]

Distribució geogràfica

Es troba a la Mar Negra,[15] la Mediterrània,[16] incloent-hi els Països Catalans,[17] i a l'Atlàntic oriental (des del golf de Biscaia fins a Angola,[18] incloent-hi Madeira,[19][20] Cap Verd[21] i les illes Canàries).[5][14]

Costums

Forma grans moles.[5]

Confusió amb altres espècies

Es pot confondre amb Diplodus sargus sargus (Linnaeus, 1758), tot i que aquest darrer té un cos més alt, estries verticals de color fosc i el marge posterior de la cua negrós. També es pot confondre amb Diplodus bellottii (Steindachner, 1882), ja que té la mateixa mida aproximadament i es mou en les mateixes fondàries, però té una petita taca en l'axil·la de l'aleta pectoral i una línia longitudinal fosca travessant-li el cos en comptes de les diverses franges motejades longitudinals que travessen el cos de l'oblada.[6]

Pesca i ús culinari

És capturada amb soltes, tresmalls, canya de pescar i bromejada, entre altres tècniques.[5] La seua carn, de bona qualitat i fàcilment digerible és una mica insípida. És per això que les receptes de cuina a base d'aquest peix blanc solen tindre com a ingredients herbes aromàtiques (com ara, menta, romaní, farigola, llorer, etc.) i espècies (entre d'altres, el pebre). També és emprada en escabetx i hom diu que al vapor adquireix un sabor més delicat que fregida.[11]

Rol ecològic i amenaces

Juga un important paper en l'ecologia costanera, ja que es nodreix de petits organismes (els quals, altrament, podrien proliferar de manera excessiva), controla la població d'altres peixos en consumir llurs postes i alevins, i és presa dels grans depredadors costaners. Pel que fa a les seues principals amenaces, són totes aquelles que afecten el seu hàbitat (construcció de ports esportius, dragatge de platges, abocament de residus i sobrepesca).[11]

Observacions

És inofensiva per als humans.[14]

Referències

  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ TERMCAT (català)
  3. ↑ Gonçalves, J.M.S., L. Bentes, P.G. Lino, J. Ribeiro, A.V.M. Canário i K. Erzini, 1997. Weight-length relationships for selected fish species of the small-scale demersal fisheries of the south and south-west coast of Portugal. Fish. Res. 30:253-256.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, 1990. Sparidae. P. 790-812. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pòrtic Editorial. Col. Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. ISBN 9788498090505. Pàg. 89
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Club d'immersió biologia (català)
  7. ↑ L'Aquàrium Arxivat 2012-06-21 a Wayback Machine. (català)
  8. ↑ Granpesca Arxivat 2012-06-11 a Wayback Machine. (castellà)
  9. ↑ Lenfant, P. i C. Olive, 1998. Changements graduels du régime alimentaire des juvéniles d'oblade (Oblada melanura, Sparidae) lors du recrutement. Cybium 22(3):203-210.
  10. ↑ Pallaoro, A., M. Santec i I. Jardas, 2004. Diet composition of young-of-the-year saddled bream, Oblada melanura(Linnaeus, 1758) from the eastern central Adriatic Sea. J. Appl. Ichthyol. 20(4):228-230.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Naturaleza y Animales[Enllaç no actiu] (castellà)
  12. ↑ World Register of Marine Species (anglès)
  13. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 FishBase (anglès)
  15. ↑ Bat, L., Y. Erdem, S. Ustaoglu, Ö Yardim i H. Hüseyin Satilmis, 2005. A study on the fishes of the Central Black Sea coast of Turkey. J. Black Sea/Mediterranean Environment 11:291-296.
  16. ↑ Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.
  17. ↑ Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  18. ↑ Bianchi, G., 1986. Fichas FAO de identifacao de espécies para propósitos comerciais. Guia de campo para as espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Angola. Preparado com o apoio da NORAD e da FAO (FIRM) Programa Regular, FAO, Roma. 184 p.
  19. ↑ Nunes, A., 1953. Peixes da Madeira. Edição da Junta Geral do distrito Autón.
  20. ↑ Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.
  21. ↑ Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.

Bibliografia

  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Americà d'Història Natural. Museu Americà d'Història Natural, Central Park West, NY 10024-5192 (Estats Units).
  • Biagi, F., S. Gambaccini i M. Zazzetta, 1998. Settlement and recruitment in fishes: the role of coastal areas. Ital. J. Zool. 65 (Suppl.):269-274.
  • Cataudella, S., P. Perin Riz i L. Sola, 1980. A chromosome study of eight mediterranean species of Sparidae (Pisces, Perciformes). Genetica 54(2):155-159.
  • Cavallaro, G., A. Cefali, A. Potoschi i S. Sotiriadis, 1985. Aspects of Oblada melanura (L., 1758) biology (Pisces: Sparidae). Mem. Biol. Mar. Oceanogr. 15:129-140.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994 SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, Itàlia, FAO. 103 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid)
  • De Gaetani, D., 1931. Uova, sviluppo embrionale e stadi post-embrionali negli Sparidi. 1. Oblada melanura Cuv. Mem. Com. Tal. Ital., 183:1-18.
  • FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings. Vol. 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
  • Food and Agriculture Organization of the United Nations, 1992. FAO yearbook 1990. Fishery statistics. Catches and landings. FAO Fish. Ser. (38). FAO Stat. Ser. 70:(105):647 p.
  • Grabda, E. i T. Heese, 1991. Polskie nazewnictwo popularne kraglouste i ryby. Cyclostomata et Pisces. Wyzsza Szkola Inzynierska w Koszalinie. Koszalin, Polònia. 171 pàgines.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Rass, T. S., 1983. Fish. Vol. 4, Life of animals. V.E. Sokolov (ed.). Moscou: Prosveschenie. 575 p.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Sola, L. i S. Cataudella, 1978. Prime osservazioni sulla cariologia degli sparidi Mediterranei. Boll. Zool. 45(2):242.
  • Sola, L., S. Cataudella i E. Capanna, 1981. New developments in vertebrate cytotaxonomy III. Karyology of bony fishes: A review. Genetica 54:285-328.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (editors), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Oblada&oldid=33479624»