Esglésies Catòliques Orientals: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió de 07:35, 8 maig 2024

Les Esglésies catòliques orientals són les esglésies autònomes (en llatí: sui iuris) en comunió completa amb el bisbe de Roma, és a dir, el papa. Conserven les tradicions litúrgiques, teològiques i de devoció de les Esglésies Cristianes Orientals amb les quals estan associades, tot i que conserven algunes diferències doctrinals, en especial amb les antigues esglésies orientals, l'Església Ortodoxa i l'Església Assíria de l'Est. Per això, hi ha divergències en les formes de l'adoració litúrgica, els sagraments,^[1] la disciplina canònica, la terminologia, les oracions tradicionals i les pràctiques de la pietat. No obstant això, reconeixen que llur fe no divergeix de les altres esglésies constituents del catolicisme, incloent-hi l'Església Llatina envers la qual tenen la mateixa dignitat.^[2] Reconeixen la primacia del bisbe de Roma dins el Col·legi de bisbes. Conserven els èmfasis especials i les il·luminacions que el cristianisme oriental ha desenvolupat al llarg dels segles, alguns dels quals el papa Joan Pau II il·lustrà en la seva carta apostòlica Orientale Lumen del 2 de maig de 1995.^[3]

Les Esglésies Catòliques Orientals eren localitzades principalment a Europa oriental, l'Orient Pròxim, el nord d'Àfrica i l'Índia, però, en l'actualitat, a causa de la migració, també n'hi ha a Europa occidental, Amèrica i Oceania.

El terme «catòlics grecs» s'utilitza per referir-se als seguidors de la doctrina de les Esglésies que practiquen el ritu bizantí. El terme catòlic oriental els inclou, però és més ampli, ja que també inclou els catòlics que practiquen les tradicions alexandrina, antioquena, armènia i caldea.

Des de l'Ortodòxia, també s'ha utilitzat el terme uniats o uniates per anomenar els fidels d'aquestes esglésies (perquè es van unir a Roma), encara que actualment l'ús d'aquest terme pot considerar-se despectiu.^[4]

Esglésies patriarcals

Les esglésies trien el seu propi patriarca a través del seu Sínode, el qual després de ser triat és immediatament proclamat i entronitzat sense intervenció del Papa, a qui després li és enviada la comunió eclesial. En el seu propi territori canònic, els seus bisbes són triats pel Sínode Patriarcal a partir d'una llista de candidats prèviament aprovada per la Santa Seu. Els sínodes també poden erigir diòcesis dintre del seu territori canònic, però no en països occidentals. Aquestes esglésies són:

Esglésies arxiepiscopals majors

Són similars a les patriarcals, però l'Arquebisbe Major, després de ser triat pel Sínode, ha de ser confirmat pel papa abans de ser entronitzat. Aquestes esglésies són:

Esglésies metropolitanes sui iuris

En aquestes esglésies, els metropolitans són triats pel papa a partir d'una llista de tres candidats enviada pel sínode:

Altres

Hi ha esglésies sense Sínode ni Concili de bisbes, ja que tenen una o dues diòcesi; les seves jerarquies són triades pel Vaticà:

Hi ha d'altres esglésies que encara no tenen bisbe propi:

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esglésies Catòliques Orientals

Vegeu també

[1] Orientalium Ecclesiarum, 12-18

[2] Second Vatican Council, Decree Orientalium Ecclesiarum, 3

[3] Orientale lumen, 5-8

[4] «Esglésies Catòliques Orientals». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[1]

[2]

[3]

[4]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+{{Cristianisme oriental}}
-[[Fitxer:Jan_Babjak_SJ.jpg|right|thumb|250px|Ján Babjak, primat de l'[[Església Greco-Catòlica Eslovaca]] celebrant a [[Prešov]].]]
+[[Fitxer:Jan Babjak SJ.jpg|miniatura|Ján Babjak, primat de l'[[Església grecocatòlica eslovaca]] celebrant a [[Prešov]].]]
-Les '''Esglésies Catòliques Orientals''' són les esglésies autònomes (en [[llatí]]: ''sui iuris'') en [[comunió completa]] amb el [[bisbe de Roma]], és a dir, el [[papa]]. Conserven les tradicions litúrgiques, teològiques i de devoció de les [[cristianisme oriental|Esglésies Cristianes Orientals]] amb les quals estan associades, tot i que conserven algunes diferències doctrinals, en especial amb les [[Església Ortodoxa Oriental|antigues esglésies orientals]], l'[[Església Ortodoxa]] i l'[[Església Assíria de l'Est]]. Per això, hi ha divergències en les formes de l'adoració litúrgica, els sagraments,<ref>[http://www.vatican.va/archive/hist_councils/ii_vatican_council/documents/vat-ii_decree_19641121_orientalium-ecclesiarum_en.html ''Orientalium Ecclesiarum'', 12-18]</ref> la disciplina canònica, la terminologia, les oracions tradicionals i les pràctiques de la pietat. No obstant això, reconeixen que llur fe no divergeix de les altres esglésies constituents del [[catolicisme]], incloent-hi l'[[Església Llatina]] envers la qual tenen la mateixa dignitat.<ref>[http://www.vatican.va/archive/hist_councils/ii_vatican_council/documents/vat-ii_decree_19641121_orientalium-ecclesiarum_en.html Second Vatican Council, Decree ''Orientalium Ecclesiarum'', 3]</ref> Reconeixen la primacia del bisbe de Roma dins el [[Col·legi de Bisbes]]. Conserven els èmfasis especials i les il·luminacions que el cristianisme oriental ha desenvolupat al llarg dels segles, alguns dels quals el papa [[Joan Pau II]] il·lustrà en la seva carta apostòlica ''Orientale Lumen'' del 2 de maig, 1995.<ref>[http://www.vatican.va/holy_father/john_paul_ii/apost_letters/documents/hf_jp-ii_apl_02051995_orientale-lumen_en.html ''Orientale lumen'', 5-8]</ref>
+Les '''Esglésies catòliques orientals''' són les esglésies autònomes (en [[llatí]]: ''sui iuris'') en [[comunió completa]] amb el [[bisbe de Roma]], és a dir, el [[papa]]. Conserven les tradicions litúrgiques, teològiques i de devoció de les [[cristianisme oriental|Esglésies Cristianes Orientals]] amb les quals estan associades, tot i que conserven algunes diferències doctrinals, en especial amb les [[Església Ortodoxa Oriental|antigues esglésies orientals]], l'[[Església Ortodoxa]] i l'[[Església Assíria de l'Est]]. Per això, hi ha divergències en les formes de l'adoració litúrgica, els sagraments,<ref>[http://www.vatican.va/archive/hist_councils/ii_vatican_council/documents/vat-ii_decree_19641121_orientalium-ecclesiarum_en.html ''Orientalium Ecclesiarum'', 12-18]</ref> la disciplina canònica, la terminologia, les oracions tradicionals i les pràctiques de la pietat. No obstant això, reconeixen que llur fe no divergeix de les altres esglésies constituents del [[catolicisme]], incloent-hi l'[[Església Catòlica Romana|Església Llatina]] envers la qual tenen la mateixa dignitat.<ref>[http://www.vatican.va/archive/hist_councils/ii_vatican_council/documents/vat-ii_decree_19641121_orientalium-ecclesiarum_en.html Second Vatican Council, Decree ''Orientalium Ecclesiarum'', 3]</ref> Reconeixen la primacia del bisbe de Roma dins el [[Col·legi de bisbes]]. Conserven els èmfasis especials i les il·luminacions que el cristianisme oriental ha desenvolupat al llarg dels segles, alguns dels quals el papa [[Joan Pau II]] il·lustrà en la seva carta apostòlica ''Orientale Lumen'' del 2 de maig de 1995.<ref>[http://www.vatican.va/holy_father/john_paul_ii/apost_letters/documents/hf_jp-ii_apl_02051995_orientale-lumen_en.html ''Orientale lumen'', 5-8]</ref>
+[[Fitxer:Eastern Catholic countries.svg|miniatura|500px|Països que tenen la seu d'esglésies particulars catòliques orientals (vermell: ritu bizantí, verd: ritu alexandrià, groc: altres)]]
 Les Esglésies Catòliques Orientals eren localitzades principalment a [[Europa oriental]], l'[[Orient Pròxim]], el nord d'[[Àfrica]] i l'[[Índia]], però, en l'actualitat, a causa de la migració, també n'hi ha a [[Europa occidental]], [[Amèrica]] i [[Oceania]].
-Els termes ''[[catòlics bizantins]]'' i ''[[catòlics grecs]]'' s'utilitzen per referir-se als seguidors de la doctrina de les Esglésies que practiquen el [[ritu Bizantí]]. El terme '''catòlic oriental''' els inclou, però és més ample, ja que també inclou els catòlics que practiquen les tradicions alexandrina, antioquena, armènia i caldea.
+El terme «[[catòlics grecs]]» s'utilitza per referir-se als seguidors de la doctrina de les Esglésies que practiquen el [[ritu bizantí]]. El terme '''catòlic oriental''' els inclou, però és més ampli, ja que també inclou els catòlics que practiquen les tradicions alexandrina, antioquena, armènia i caldea.
-Desde l'[[Església Ortodoxa|Ortodòxia]], també s'ha utilitzat el terme '''uniats''' o '''uniates''' per anomenar els fidels d'aquestes esglésies (perquè es van ''unir a Roma''), encara que actualment l'ús d'aquest terme pot considerar-se despectiu.<ref> Entrada ''[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0149232 Uniat]'', [[Gran Enciclopèdia Catalana]]</ref>
+Des de l'[[Església Ortodoxa|Ortodòxia]], també s'ha utilitzat el terme '''uniats''' o '''uniates''' per anomenar els fidels d'aquestes esglésies (perquè es van ''unir a Roma''), encara que actualment l'ús d'aquest terme pot considerar-se despectiu.<ref>{{GEC|0149232|uniat {{pipe}} uniata}}</ref>
-==Esglésies patriarcals==
+== Esglésies patriarcals ==
-Les esglésies trien el seu propi patriarca a través del seu [[Sínode]], el qual després de ser triat és immediatament proclamat i entronitzat sense intervenció del [[Papa]], a qui després li es enviada la comunió eclesial.Een el seu propi territori canònic, els seus bisbes són triats pel Sínode Patriarcal a partir d'una llista de candidats prèviament aprovada per la [[Santa Seu]]. Els sínodes també poden erigir diòcesis dintre del seu territori canònic, però no en països occidentals.  Aquestes esglésies són:
+Les esglésies trien el seu propi patriarca a través del seu [[Sínode]], el qual després de ser triat és immediatament proclamat i entronitzat sense intervenció del [[Papa]], a qui després li és enviada la comunió eclesial. En el seu propi territori canònic, els seus bisbes són triats pel Sínode Patriarcal a partir d'una llista de candidats prèviament aprovada per la [[Santa Seu]]. Els sínodes també poden erigir diòcesis dintre del seu territori canònic, però no en països occidentals. Aquestes esglésies són:
-*[[Església Catòlica Maronita]]
+* [[Església Catòlica Maronita]]
-*[[Església Catòlica Copta]]
+* [[Església Catòlica Copta]]
-*[[Església Catòlica Armènia]]
+* [[Església Catòlica Armènia]]
-*[[Església Catòlica Síria]]
+* [[Església Catòlica Síria]]
-*[[Església Catòlica Caldea]]
+* [[Església Catòlica Caldea]]
-*[[Església Greco-Catòlica Melquita]]
+* [[Església Catòlica Melquita]]
-==Esglésies Arxiepiscopals Majors==
+== Esglésies arxiepiscopals majors ==
 Són similars a les patriarcals, però l'''Arquebisbe Major'', després de ser triat pel Sínode, ha de ser confirmat pel papa abans de ser entronitzat. Aquestes esglésies són:
-*[[Església Greco-Catòlica Ucraïnesa]]
+* [[Església Grecocatòlica Ucraïnesa]]
-*[[Església Romanesa Unida a Roma|Església Greco-Catòlica Romanesa]]
+* [[Església Romanesa Unida a Roma|Església Grecocatòlica Romanesa]]
-*[[Església Catòlica Siro-Malabar]]
+* [[Església Catòlica Siromalabar]]
-*[[Església Catòlica Siro-Malankara]]
+* [[Església Catòlica Siromalankara]]
-==Esglésies metropolitanes ''sui iuris''==
+== Esglésies metropolitanes ''sui iuris'' ==
 En aquestes esglésies, els metropolitans són triats pel papa a partir d'una llista de tres candidats enviada pel sínode:
-*[[Església Catòlica Etíop]]
+* [[Església Catòlica Etíop]]
-*[[Església Catòlica Bizantina]]
+* [[Església Catòlica Bizantina]]
-*[[Església Greco-Catòlica Eslovaca]]
+* [[Església Grecocatòlica Eslovaca]]
-==Altres==
+== Altres ==
 Hi ha esglésies sense Sínode ni Concili de bisbes, ja que tenen una o dues diòcesi; les seves jerarquies són triades pel Vaticà:
-*[[Església Catòlica Bizantina Búlgara]]
+* [[Església catòlica bizantina búlgara]]
-*[[Església Catòlica Bizantina Hongaresa]]
+* [[Església catòlica bizantina hongaresa]]
-*[[Església Catòlica Bizantina Ítalo-Albanesa]]
+* [[Església catòlica bizantina italoalbanesa]]
-*[[Església Catòlica Bizantina Grega]]
+* [[Església catòlica bizantina grega]]
-*[[Església Catòlica Bizantina Rutena]]
+* [[Església Grecocatòlica Rutena]]
-*[[Eparquía de Križevci]]
+* [[Eparquia de Križevci]]
-*[[Església Greco-Catòlica Macedònia]]
+* [[Església grecocatòlica macedònia]]
 Hi ha d'altres esglésies que encara no tenen bisbe propi:
-*[[Església Catòlica Bizantina Albanesa]]
+* [[Església catòlica bizantina Albanesa]]
-*[[Església Catòlica Bizantina Russa]]
+* [[Església grecocatòlica russa]]
-*[[Església Greco-Catòlica Bielorrusa]]
+* [[Església grecocatòlica belarussa]]
+== Referències ==
-==Articles relacionats==
+{{Commonscat}}
-*[[Monestir de Mar Musa]]
-==Referències==
 {{referències}}
+== Vegeu també ==
-[[Categoria:Esglésies Catòliques Orientals| ]]
+* [[Monestir de Mar Musa]]
+* [[Eparquia]]
+{{cristianisme}}
-[[ar:الكنائس الكاثوليكية الشرقية]]
+{{autoritat}}
-[[be-x-old:Усходнія Каталіцкія Цэрквы]]
-[[bg:Източнокатолически църкви]]
+{{ORDENA:Esglesies Catoliques Orientals}}
-[[da:De unerede kirker]]
+[[Categoria:Esglésies Catòliques Orientals| ]]
-[[de:Unierte Kirchen (katholisch)]]
-[[en:Eastern Catholic Churches]]
-[[es:Iglesias orientales católicas]]
-[[fi:Idän katoliset kirkot]]
-[[fr:Églises catholiques orientales]]
-[[frp:Églléses catoliques levantenches]]
-[[hr:Istočne katoličke crkve]]
-[[hu:Keleti katolikus egyházak]]
-[[id:Ritus Timur]]
-[[it:Chiesa sui iuris]]
-[[ja:東方典礼カトリック教会]]
-[[ka:აღმოსავლური ტიპიკონის კათოლიკური ეკლესია]]
-[[ko:동방 가톨릭]]
-[[nl:Oosters-katholieke Kerken]]
-[[no:Orientalske katolske kirker]]
-[[pl:Katolickie Kościoły wschodnie]]
-[[pt:Igrejas orientais]]
-[[ro:Greco-catolicism]]
-[[ru:Восточно-католические церкви]]
-[[sh:Istočne katoličke crkve]]
-[[simple:Eastern Catholic churches]]
-[[sk:Východné katolícke cirkvi]]
-[[sl:Katoliške cerkve vzhodnega obreda]]
-[[sr:Источне католичке цркве]]
-[[sv:Katolska östkyrkor]]
-[[tr:Uniat]]
-[[uk:Уніати]]
-[[zh:東儀天主教會]]