Elias Magnus Fries: diferència entre les revisions

Elias Magnus Fries
	;
Biografia
Naixement	15 agost 1794 ; Femsjö (Suècia) (en)
Mort	8 febrer 1878 (83 anys); Parròquia de la Catedral d'Uppsala (Suècia)
Sepultura	cementiri vell d'Uppsala, Kvarter: 03 Gravplats: 0185, 0103 0185 (1878–) 59° 51′ 22″ N, 17° 37′ 36″ E / 59.85605°N,17.626687°E
Emèrit Universitat d'Uppsala
	1859 –
Professor emèrit Universitat d'Uppsala
	1859 –
Rector Universitat d'Uppsala
	1853 – 1854
4t Seient 14 de l'Acadèmia Sueca
	2 desembre 1847 – 8 febrer 1878 ; ← Erik Gustaf Geijer – Carl Rupert Nyblom →
Catedràtic economic botany (en) , botànica
	1834 –
Catedràtic Universitat de Lund
	1824 –
Professor d'universitat Universitat de Lund
	1819 – 1824
Dades personals
Formació	Universitat de Lund (1811–); Escola Catedralícia de Växjö
Activitat
Camp de treball	Botànica, micologia, Alga, Espermatòfits i falguera
Ocupació	botànic, micòleg, briòleg, pteridòleg, professor d'universitat
Ocupador	Universitat d'Uppsala, emèrit (1859–) ; Uppsala Botanical Garden (en) , gerent (1851–) ; Universitat d'Uppsala, catedràtic (1834–1859) ; Universitat de Lund, docent (1814–1834)
Membre de	Royal Society ; Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; Reial Acadèmia Sueca de Lletres, Història i Antiguitats ; Acadèmia de Ciències de Rússia ; Acadèmia Prussiana de les Ciències ; Acadèmia Sueca ; Reial Acadèmia Sueca de Ciències ; Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg ; Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina ; Acadèmia Bavaresa de Ciències
Alumnes	Nils Conrad Kindberg i Carl Johan Johansson
Obra
Estudiant doctoral	Matts Adolf Lindblad
Abrev. botànica	Fr.
Família
Fills	Theodor Magnus Fries, Elias Petrus Fries, Robert Fries, Sanna Christina Fries
Pare	Theodor Fries
Premis
	(8 abril 1875) Membre estranger de la Royal Society; membre honorífic de la Reial Societat d'Edimburg; Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències; Membre de la Societat Linneana; doctor honoris causa per la Universitat de Lund ;

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 19:07, 1 maig 2024

L'abreviació botànica estandarditzada per citar un tàxon descrit per aquest autor és Fr.^[1]

Elias Magnus Fries (15 d'agost de 1794 – 8 de febrer de 1878) va ser un micòleg i botànic suec. Nasqué a Femsjö (Hylte) a Småland fill d'un clergue. El 1811 entrà a la Universitat de Lund on es doctorà el 1814 i el mateix any passà a ser professor de botànica. El 1834 era professor de botànica i economia pràctica a la Universitat d'Uppsala. El 1851 va ser nomenat director del Jardí botànic d'Uppsala. Anteriorment, el 1821, va ser elegit membre de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències.

La seva obra més important va ser: Systema mycologicum (1821–1832), Elenchus fungorum (1828), els dos volums de Monographia hymenomycetum Sueciae (1857 i 1863) i Hymenomycetes Europaei (1874).

Fries és considerat després de Christian Hendrik Persoon, un fundador de la taxonomia moderna dels bolets. La seva taxonomia dels bolets va estar influenciada per Goethe i el Romanticisme alemany. Va fer servir les espores el color i la disposició dels himenòfors (porus, làmines, dents, etc.) com a característiques taxonòmiques principals.

Quan va morir el diari The Times va comentar que la seva obra era només era comparable a la de Linnaeus".^[2]

Referències

↑ Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
↑ The Times, Thursday, Feb 21, 1878; pg. 6; Issue 29184; col C

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elias Magnus Fries

"Elias Magnus Fries", Authors of fungal names, Mushroom, the Journal of Wild Mushrooming.
Web site of the Descendants of Elias Fries Association
Nordisk Familjebok Fries, Elias Magnus Consultat el 3 de setembre de 2010 1908 pàgines 1393–1397
Fries, Elias Magnus «Elias Magnus Fries» a l'Encyclopædia Britannica (edició de 1911) en domini públic (anglès)

[1] Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)

[2] The Times, Thursday, Feb 21, 1878; pg. 6; Issue 29184; col C

[1]

[2]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+{{Infotaula persona}}
-[[Fitxer:Elias_Magnus_Fries.jpg|thumb|Elias Magnus Fries]]
+{{Botànic|Fr.}}
-'''Elias Magnus Fries''' (15 d'agost de 1794 – 8 de febrer de 1878) va ser un [[micologia|micòleg]] i [[botànica|botànic]] suec.
-Nasqué a [[Femsjö]] ([[Hylte]]) a [[Småland]] fill d'un clergue. El 1811 entrà a la Universitat de [[Lund]] on es doctorà el 1814 i el mateix any passà a ser professor de botànica. El 1834 era professor de botànica i economia pràctica a la Universitat d'[[Uppsala]]. El 1851 va ser nomenat director del [[Jardí botànic]] d'Uppsala. Anteriorment, el 1821, va ser elegit membre de la [[Reial Acadèmia Sueca de Ciències]].
+'''Elias Magnus Fries''' ([[15 d'agost]] de [[1794]] – [[8 de febrer]] de [[1878]]) va ser un [[micologia|micòleg]] i [[botànica|botànic]] suec.
+Nasqué a [[Femsjö]] ([[Hylte]]) a [[Småland]] fill d'un clergue. El 1811 entrà a la Universitat de [[Lund]] on es doctorà el 1814 i el mateix any passà a ser professor de botànica. El 1834 era professor de botànica i economia pràctica a la Universitat d'[[Uppsala]]. El 1851 va ser nomenat director del [[Jardí botànic]] d'Uppsala. Anteriorment, el 1821, va ser elegit membre de la [[Reial Acadèmia Sueca de Ciències]].
 La seva obra més important va ser: ''[[Systema Mycologicum|Systema mycologicum]]'' (1821–1832), ''Elenchus fungorum'' (1828), els dos volums de ''Monographia hymenomycetum Sueciae'' (1857 i 1863) i ''Hymenomycetes Europaei'' (1874).
-Fries està considerat després de [[Christian Hendrik Persoon]], un fundador de la [[taxonomia]] moderna dels [[bolet]] s. La seva taxonomia dels bolets va estar influenciada per [[Johann Wolfgang von Goethe|Goethe]] i el [[Romanticisme alemany]]. Va fer servir les [[Espora (micologia)|espores]] el color i la disposició dels [[himenòfor]]s (porus, làmines, dents etc.) com a característiques taxonòmiques principals.
+Fries és considerat després de [[Christian Hendrik Persoon]], un fundador de la [[taxonomia]] moderna dels [[bolet]]s. La seva taxonomia dels bolets va estar influenciada per [[Johann Wolfgang von Goethe|Goethe]] i el [[Romanticisme alemany]]. Va fer servir les [[Espora (micologia)|espores]] el color i la disposició dels [[himenòfor]]s (porus, làmines, dents, etc.) com a característiques taxonòmiques principals.
 Quan va morir el diari ''[[The Times]]'' va comentar que la seva obra era només era comparable a la de [[Linnaeus]]".<ref>''The Times'', Thursday, Feb 21, 1878; pg. 6; Issue 29184; col C</ref>
-La seva signatura abreujada com a botànic és '''Fr.'''
 == Referències ==
+{{Referències}}
-<references />
-{{Referències|refs=
-* Nordisk Familjebok Fries, Elias Magnus http://runeberg.org/nfbh/0751.html Consultat el 3 de setembre de 2010 1908 pàgines 1393–1397
-* {Enciclopèdia britànica 1911, Fries, Elias Magnus}}
 == Enllaços externs ==
@@ Línia 21: / Línia 17: @@
 * [http://www.mushroomthejournal.com/greatlakesdata/Authors/Fries10.html "Elias Magnus Fries"], Authors of fungal names, ''Mushroom, the Journal of Wild Mushrooming''.
 * [http://www.eliasfries.org Web site of the Descendants of Elias Fries Association]
+* [https://runeberg.org/nfbh/0751.html Nordisk Familjebok Fries, Elias Magnus] Consultat el 3 de setembre de 2010 1908 pàgines 1393–1397
+* {{Brit1911| Fries, Elias Magnus}}
+{{Autoritat}}
 {{ORDENA:Fries, Elias Magnus}}
+[[Categoria:Botànics suecs]]
-[[Categoria:Botànics]]
+[[Categoria:Membres de l'Acadèmia Sueca]]
-[[Categoria:Biòlegs suecs]]
+[[Categoria:Pteridòlegs]]
+[[Categoria:Briòlegs]]
+[[Categoria:Professors de la Universitat de Lund]]
+[[Categoria:Persones del Comtat de Halland]]
+[[Categoria:Alumnes de la Universitat de Lund]]
+[[Categoria:Morts a Suècia]]
+[[Categoria:Professors de la Universitat d'Uppsala]]
+[[Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Lund]]
+[[Categoria:Naixements del 1794]]
+[[Categoria:Morts el 1878]]

Registres d'autoritat	WorldCat BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) NLA (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1)