Vés al contingut

Solivella: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
arreglant enllaços romputs GEC
m Canvis menors, neteja AWB
 
(15 revisions intermèdies per 9 usuaris que no es mostren)
Línia 3: Línia 3:
'''Solivella''' és un [[municipi]] de la [[comarca]] de la [[Conca de Barberà]], situat al vessant meridional de la [[serra del Tallat]]. És on més àmpliament es parla el subdialecte [[català xipella|xipella]] del català. Solivella assenta la seva economia en l'agricultura, especialment la vinya, i el turisme.
'''Solivella''' és un [[municipi]] de la [[comarca]] de la [[Conca de Barberà]], situat al vessant meridional de la [[serra del Tallat]]. És on més àmpliament es parla el subdialecte [[català xipella|xipella]] del català. Solivella assenta la seva economia en l'agricultura, especialment la vinya, i el turisme.


El nom del municipi és la grafia aglutinada de s'Olivella (l'oliveta),<ref>{{Ref-web|títol=Diccionari català-valencià-balear|url=https://dcvb.iec.cat/|consulta=2021-03-16}}</ref> ja que antigament el turó sobre el que avui s'aixeca la vila es coneixia com es Puig de s'Olivella. L'olivera encara es pot veure avui a [[Escut de Solivella|l'escut]] i a la [[Bandera de Solivella|bandera del municipi]].
El nom del municipi és la grafia aglutinada de s'Olivella (l'oliveta),<ref>{{Ref-web|títol=Diccionari català-valencià-balear|url= https://dcvb.iec.cat/| consulta=2021-03-16}}</ref> ja que antigament el turó sobre el que avui s'aixeca la vila es coneixia com es Puig de s'Olivella. L'olivera encara es pot veure avui a [[Escut de Solivella|l'escut]] i a la [[Bandera de Solivella|bandera del municipi]].

== Geografia ==
* '''[[Llista de topònims de Solivella]]''' (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).


== Història ==
== Història ==
Línia 11: Línia 14:
[[Fitxer:Camí d'accés a Solivella amb el castell al fons (cropped).jpeg|esquerra|miniatura|Solivella amb el castell al fons (entre 1890 i 1910.]]
[[Fitxer:Camí d'accés a Solivella amb el castell al fons (cropped).jpeg|esquerra|miniatura|Solivella amb el castell al fons (entre 1890 i 1910.]]


El [[castell de Solivella]] fou bastit a finals del {{segle|XV|s}} i a principis del {{segle|XVI|s}} pels Llorac aprofitant elements anteriors. Es trobava a la part més alta de la vila dominant gran part del terme. Es tractava d'una gran edificació del gòtic florit català. Actualment en el seu emplaçament es poden observar les restes d'un gran mur i la porta d'entrada al castell. El pati d'armes es troba gairebé derruït. Al mig del pati d'armes hi ha l'antiga cisterna que es va aprofitar per fer de dipòsit d'aigua de la vila, tasca que encara avui realitza.
El [[castell de Solivella]] fou bastit a finals del {{segle|XV}} i a principis del {{segle|XVI|s}} pels Llorac aprofitant elements anteriors. Es trobava a la part més alta de la vila dominant gran part del terme. Es tractava d'una gran edificació del gòtic florit català. Actualment en el seu emplaçament es poden observar les restes d'un gran mur i la porta d'entrada al castell. El pati d'armes es troba gairebé derruït. Al mig del pati d'armes hi ha l'antiga cisterna que es va aprofitar per fer de dipòsit d'aigua de la vila, tasca que encara avui realitza.
El [[1599]] es creà la [[baronia de Solivella]] per [[Felip III de Castella]] en favor de Simó Berenguer de Llorac i Castelló. A mitjan {{segle|XVIII}} va pertànyer als marquesos de Palmerola, que en detentaren la propietat fins a l'extinció de les senyories al segle XIX. Solivella tingué una gran expansió durant el {{segle|XIX}}, com ho demostren nombroses llindes de les cases del poble.<ref>{{GEC|0063489}}</ref>
El [[1599]] es creà la [[baronia de Solivella]] per [[Felip III de Castella]] en favor de Simó Berenguer de Llorac i Castelló. A mitjan {{segle|XVIII}} va pertànyer als marquesos de Palmerola, que en detentaren la propietat fins a l'extinció de les senyories al {{segle|XIX}}. Solivella tingué una gran expansió durant el {{segle|XIX}}, com ho demostren nombroses llindes de les cases del poble.<ref>{{GEC|0063489}}</ref>


L'[[avalot dels pobres]] s'estengué a Solivella l'agost de [[1694]].<ref>Josep M. Grau Pujol i Roser Puig Tàrrech, ''[http://www.cervantesvirtual.com/s3/BVMC_OBRAS/01d/880/808/2b2/11d/fac/c70/021/85c/e60/64/mimes/01d88080-82b2-11df-acc7-002185ce6064.pdf Repercussions de la Guerra dels Nou Anys al Camp de Tarragona (1689-1697)]''</ref>
L'[[avalot dels pobres]] s'estengué a Solivella l'agost de [[1694]].<ref>Josep M. Grau Pujol i Roser Puig Tàrrech, ''[http://www.cervantesvirtual.com/s3/BVMC_OBRAS/01d/880/808/2b2/11d/fac/c70/021/85c/e60/64/mimes/01d88080-82b2-11df-acc7-002185ce6064.pdf Repercussions de la Guerra dels Nou Anys al Camp de Tarragona (1689-1697)]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2022 }}''</ref>


== Patrimoni ==
== Patrimoni ==
Línia 30: Línia 33:
== Demografia ==
== Demografia ==
{{DemogCat| 1497=34| 1515=36| 1553=45| 1717=262| 1787=792| 1857=1.323| 1877=1.424| 1887=1.680| 1900=1.610| 1910=1.587| 1920=1.626| 1930=1.558| 1940=1.303| 1950=1.326| 1960=1.144| 1970=918| 1981=806| 1990=733| 1992=709| 1994=706| 1996=658| 1998=631| 2000=622| 2002=610| 2004=588| 2006=630| 2009=685|}}
{{DemogCat| 1497=34| 1515=36| 1553=45| 1717=262| 1787=792| 1857=1.323| 1877=1.424| 1887=1.680| 1900=1.610| 1910=1.587| 1920=1.626| 1930=1.558| 1940=1.303| 1950=1.326| 1960=1.144| 1970=918| 1981=806| 1990=733| 1992=709| 1994=706| 1996=658| 1998=631| 2000=622| 2002=610| 2004=588| 2006=630| 2009=685|}}
<br />


== Aigües ==
== Aigües ==
Línia 39: Línia 41:
El sector est del terme és regat pel '''barranc del Xano''', que neix a [[Forès]]. Aquí hi trobem la font del Gravat, la font de l'Abellar i la font del Xano. El barranc del Xano segueix pels termes de [[Barberà de la Conca]] i [[Pira]], on es converteix en el torrent Florit i, posteriorment, en la rasa de Pira. A la rasa de Pira també hi arriba l'aigua de la rasa del Molí i, d'aquesta manera, s'ajunten finalment totes les aigües provinents de Solivella.
El sector est del terme és regat pel '''barranc del Xano''', que neix a [[Forès]]. Aquí hi trobem la font del Gravat, la font de l'Abellar i la font del Xano. El barranc del Xano segueix pels termes de [[Barberà de la Conca]] i [[Pira]], on es converteix en el torrent Florit i, posteriorment, en la rasa de Pira. A la rasa de Pira també hi arriba l'aigua de la rasa del Molí i, d'aquesta manera, s'ajunten finalment totes les aigües provinents de Solivella.


La rasa de Pira es converteix en la rasa dels Prats i entra al terme de [[Montblanc]], on aboca l'aigua al [[Anguera|riu d'Anguera]], que la durà al [[Francolí]]. Solivella, per tant, pertany íntegrament a la conca del Francolí.<ref>{{Ref-web|títol=ICGC - Vissir3|url=http://www.icc.cat/vissir3/|consulta=2020-04-10}}</ref>
La rasa de Pira es converteix en la rasa dels Prats i entra al terme de [[Montblanc]], on aboca l'aigua a l'[[Anguera|riu d'Anguera]], que la durà al [[Francolí]]. Solivella, per tant, pertany íntegrament a la conca del Francolí.<ref>{{Ref-web|títol=ICGC - Vissir3|url= http://www.icc.cat/vissir3/| consulta=2020-04-10}}</ref>
<br />


== Personalitats lligades a Solivella ==
== Fills il·lustres de Solivella ==
* [[Successa]] ('''Solivella''', s. [[Segle I aC|I ac]] / [[Segle I|I dc]]). Primera habitant de la Conca de Barberà amb un nom documentat. Deixà escrit el seu nom al fons d'un plat localitzat al jaciment romà de les Comes, al terme de Solivella.
* [[Carles de Llorac i de Moixó]] ('''Solivella'''?, [[1681]] - [[Viena]], [[1762]]). Fill del [[Baronia de Solivella|baró de Solivella]] Joan II, fou general, nomenat comte de Llorac pel rei [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles III]], l'Arxiduc d'Àustria. El seu fill, Manuel de Llorac i Bertran (?, ? - Viena, 1791), II comte de Llorac, fou tresorer de la cort imperial austríaca (1765-91).<ref>{{GEC|0037995|comtat de Llorac}}</ref>
* [[Galceran de Vilalba-Meca i de Llorac]] ([[Cervera]], [[1736]] - [[Madrid]]?, d. [[1821]]). VI [[Baronia de Solivella|baró de Solivella]]. Militar, [[Orde de Sant Joan de Jerusalem|cavaller de Sant Joan]]. Fou [[capità general de Catalunya]] (1808-1809), [[Capità general de Mallorca|de Mallorca]] (1782-1784 i 1811-1812) i de [[Castella la Nova]] (1821).
* [[Carles de Llorac i de Moixó]] ('''Solivella'''?, [[1681]] - [[Viena]], [[1762]]). Fill del [[Baronia de Solivella|baró de Solivella]] Joan II, fou general, nomenat comte de Llorac pel rei [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles III]], l'Arxiduc d'Àustria. Assolí el grau de general de l'exèrcit imperial d'Àustria. El seu fill, Manuel de Llorac i Bertran (?, ? - Viena, 1791), II comte de Llorac, fou tresorer de la cort imperial austríaca (1765-91).<ref>{{GEC|0037995|comtat de Llorac}}</ref>
* [[Josep Maria Sans i Travé]] ('''Solivella''', 1947). Arxiver i historiador.
* [[Antoni Civit Sala]] ('''Solivella''', [[1837]] - ?, [[1904]]). Terratinent, comerciant i polític. Diputat provincial a la dècada de 1880.
* [[Antoni Llauradó Muntanyola]] ('''Solivella''', [[1889]] - [[Perpinyà]], [[1957]]). Anarquista i naturista. Alcalde de [[Reus]] ([[1936]]-[[1937]]).
* [[Josep Maria Sans i Travé]] ('''Solivella''', [[1947]]). Arxiver i historiador. Director de l'[[Arxiu Nacional de Catalunya]] ([[1992]]-[[2015]]). Membre de la [[Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]].


== Política ==
== Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012 ==
=== Eleccions autonòmiques ===
{{cap resultats eleccions|2012}}
{{cap resultats eleccions|2012}}
{{partit resultats eleccions|grana|[[Convergència i Unió|CiU]]|[[Artur Mas]]|232||56,17}}
{{partit resultats eleccions|grana|[[Convergència i Unió|CiU]] |[[Artur Mas]] |232||56,17}}
{{partit resultats eleccions|taronja|[[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]]|[[Oriol Junqueras]]|89||21,54}}
{{partit resultats eleccions|taronja|[[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]] |[[Oriol Junqueras]] |89||21,54}}
{{partit resultats eleccions|blau|[[Partit Popular de Catalunya|PPC]]|[[Alicia Sánchez-Camacho]]|27||6,53}}
{{partit resultats eleccions|blau|[[Partit Popular de Catalunya|PPC]] |[[Alicia Sánchez-Camacho]] |27||6,53}}
{{partit resultats eleccions|groc|[[Candidatura d'Unitat Popular|CUP]]|[[David Fernàndez i Ramos|David Fernández]]|23||5,56}}
{{partit resultats eleccions|groc|[[Candidatura d'Unitat Popular|CUP]] |[[David Fernàndez i Ramos|David Fernández]] |23||5,56}}
{{partit resultats eleccions|verd|[[ICV]]-[[EUiA]]|[[Joan Herrera]]|11||2,66}}
{{partit resultats eleccions|verd|[[ICV]]-[[EUiA]] |[[Joan Herrera]] |11||2,66}}
{{partit resultats eleccions|roig|[[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC]]|[[Pere Navarro i Morera|Pere Navarro]]|10||2,42}}
{{partit resultats eleccions|roig|[[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC]] |[[Pere Navarro i Morera|Pere Navarro]] |10||2,42}}
{{partit resultats eleccions|lila|[[Ciutadans - Partit de la Ciutadania|C's]]|[[Albert Rivera Díaz|Albert Rivera]]|4||0,96}}
{{partit resultats eleccions|lila|[[Ciutadans - Partit de la Ciutadania|C's]] |[[Albert Rivera Díaz|Albert Rivera]] |4||0,96}}
{{partit resultats eleccions|blanc|Vots en blanc||7||1,68}}
{{partit resultats eleccions|blanc|Vots en blanc||7||1,68}}
{{partit resultats eleccions||Altres||10||3,39}}
{{partit resultats eleccions||Altres||10||3,39}}
{{fi resultats eleccions|416||79,39}}
{{fi resultats eleccions|416||79,39}}

=== Eleccions municipals ===
<center>
'''Llista d'alcaldes i nombre de regidors per partit'''<ref>{{ref-web | url= https://www.idescat.cat/pub/?id=elem&n=392&geo=mun%3A431476 | títol=Resultats de les eleccions municipals. Vots a partits. Solivella| consulta=9 d'agost de 2022 | llengua= [[Català]]}}</ref><ref>{{ref-llibre| autor=Junta Electoral Central | títol=Butlletí Oficial de la Província de Tarragona 19790302 |data=1979 | llengua= [[castellà]] | url= http://www.juntaelectoralcentral.es/cs/jec/documentos/TARRAGONA_1979_Candidaturas1.pdf | consulta=9 d'agost del 2022 }}</ref>
{| class="sortable wikitable"
! style="color:Black"|Partit
! style="color:Black"|[[Eleccions municipals espanyoles de 1979|1979]]
! style="color:Black"|[[Eleccions municipals espanyoles de 1983|1983]]
! style="color:Black"|[[Eleccions municipals espanyoles de 1987|1987]]
! style="color:Black"|[[Eleccions municipals espanyoles de 1991|1991]]
! style="color:Black"|[[Eleccions municipals espanyoles de 1995|1995]]
! style="color:Black"|[[Eleccions municipals espanyoles de 1999|1999]]
! style="color:Black"|[[Eleccions municipals espanyoles de 2003|2003]]
! style="color:Black"|[[Eleccions municipals espanyoles de 2007|2007]]
! style="color:Black"|[[Eleccions municipals espanyoles de 2011|2011]]
! style="color:Black"|[[Eleccions municipals espanyoles de 2015|2015]]
! style="color:Black"|[[Eleccions municipals espanyoles de 2019|2019]]
! style="color:Black"|[[Eleccions municipals espanyoles de 2023|2023]]
|-
| style="background:#cc0000; color:White"|[[PSC]] || - || - || - || - || - || - || - || - || - || - || - || -
|-
| style="background:DeepSkyBlue; color:Black"|[[PP]] || - || - || - || - || - ||style="background:#B5B5B5| '''7''' || - || - || - || - || - || -
|-
| style="background:#FFC125; color:Black"|[[ERC]] || - || - || - || - || - || - || - || - || - || - ||style="background:#B5B5B5| '''7''' ||style="background:#B5B5B5| '''7'''
|-
| style="background:DarkBlue; color:White"|[[CiU]] || 1 || - || - || 3 || 2 || - || 3 ||style="background:#B5B5B5| '''4''' ||style="background:#B5B5B5| '''7''' ||style="background:#B5B5B5| '''5''' || - || -
|-
| style="background:Grey; color:White"|Altres || ?<sup>a</sup>; ?<sup>b</sup> ||style="background:#B5B5B5| '''?'''<sup>d</sup>; ?<sup>c</sup> ||style="background:#B5B5B5| '''7'''<sup>e</sup> ||style="background:#B5B5B5| '''4'''<sup>g</sup> ||style="background:#B5B5B5| '''5'''<sup>g</sup> || - ||style="background:#B5B5B5| '''2'''<sup>f</sup>; '''2'''<sup>g</sup> || 3<sup>g</sup> || - || 2<sup>g</sup> || - || -
|-
| '''Total''' || ''7'' || ''7'' || ''7'' || ''7'' || ''7'' || ''7'' || ''7'' || ''7'' || ''7'' || ''7'' || ''7'' || ''7''
|-
| colspan="15" |<div style="float:center;">

<sup>a</sup> [[Centristes de Catalunya - UCD|UCD]];
<sup>b</sup> Democràtica de Solivella;
<sup>c</sup> Unió de Progrés Municipal;
<sup>d</sup> Independents;
<sup>e</sup> Solivella Unida;
<sup>f</sup> Alternativa per Solivella;
<sup>g</sup> Unió d'Independents de la Conca de Barberà (UNIC) - [[Federació d'Independents de Catalunya|FIC]]
|}
</center>


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==
Línia 79: Línia 125:


[[Categoria:Solivella| ]]
[[Categoria:Solivella| ]]
[[Categoria:Viles closes de la Conca de Barberà]]

Revisió de 10:09, 27 abr 2024

Per a altres significats, vegeu «Baronia de Solivella».
Plantilla:Infotaula geografia políticaSolivella
Bandera
Bandera
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 27′ 22″ N, 1° 10′ 40″ E / 41.456019°N,1.177643°E / 41.456019; 1.177643
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
Àmbit funcional territorialCamp de Tarragona
ComarcaConca de Barberà Modifica el valor a Wikidata
CapitalSolivella Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població629 (2023) Modifica el valor a Wikidata (29,39 hab./km²)
Llars45 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilicisolivellenc, solivellenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície21,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud489 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Passanant i Belltall
Pira
Blancafort
Barberà de la Conca
Forès
Sarral
Vallbona de les Monges Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataRosa Maria Salvadó i Pijoan (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal43412 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE43147 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT431476 Modifica el valor a Wikidata
Lloc websolivella.cat Modifica el valor a Wikidata

Solivella és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, situat al vessant meridional de la serra del Tallat. És on més àmpliament es parla el subdialecte xipella del català. Solivella assenta la seva economia en l'agricultura, especialment la vinya, i el turisme.

El nom del municipi és la grafia aglutinada de s'Olivella (l'oliveta),[1] ja que antigament el turó sobre el que avui s'aixeca la vila es coneixia com es Puig de s'Olivella. L'olivera encara es pot veure avui a l'escut i a la bandera del municipi.

Geografia

[modifica]

Història

[modifica]

Solivella va ser mencionada per primer cop en un document del 1058 amb el nom de Puig d'Olivella. El 1191 va començar a repoblar-se mercès a Gombau d'Oluja, senyor de Vallfogona de Riucorb, qui hi construí un petit castell.

En el segle xiii va passar a mans de la família Anglesola. Al segle xiv van vendre la seva possessió al monestir de Santes Creus, tanmateix poc després van recuperar les seves possessions.

Solivella amb el castell al fons (entre 1890 i 1910.

El castell de Solivella fou bastit a finals del segle xv i a principis del segle xvi pels Llorac aprofitant elements anteriors. Es trobava a la part més alta de la vila dominant gran part del terme. Es tractava d'una gran edificació del gòtic florit català. Actualment en el seu emplaçament es poden observar les restes d'un gran mur i la porta d'entrada al castell. El pati d'armes es troba gairebé derruït. Al mig del pati d'armes hi ha l'antiga cisterna que es va aprofitar per fer de dipòsit d'aigua de la vila, tasca que encara avui realitza. El 1599 es creà la baronia de Solivella per Felip III de Castella en favor de Simó Berenguer de Llorac i Castelló. A mitjan segle xviii va pertànyer als marquesos de Palmerola, que en detentaren la propietat fins a l'extinció de les senyories al segle xix. Solivella tingué una gran expansió durant el segle xix, com ho demostren nombroses llindes de les cases del poble.[2]

L'avalot dels pobres s'estengué a Solivella l'agost de 1694.[3]

Patrimoni

[modifica]

L'església parroquial, d'estil barroc, està dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu. Fou construïda el 1769 aprofitant la pedra de l'anterior església romànica.

Les joies més preuades del patrimoni de la vila són fora de la població. Així, el retaule gòtic de la Mare de Déu –obra de Mateu Hortoneda, procedent de la capella del castell- és a la catedral de Tarragona. L'arcàngel Sant Miquel vencent el dimoni, bella estàtua gòtica que culminava un monument piramidal sobre la cisterna del castell, forma part d'una col·lecció privada. Altrament una bella talla romànica de la Verge, procedent d'una antiga església romànica que hi havia a la vora del castell, és al Museu Diocesà de Tarragona.

La vila de Solivella va lligada al Santuari del Tallat. Així, el 1475 fou trobada per un pastor la imatge de la Mare de Déu del Tallat. Ferran II de Barcelona encarregà al noble Ramon Berenguer de Llorac l'edificació del Santuari que fou inaugurat el 1493 amb presència dels reis Catòlics.

Festes

[modifica]

La Festa Major és el 15 d'agost, coincidint amb la festivitat de l'Assumpció de Maria, patrona de la vila. L'altra festa major s'esdevé el 15 de maig, amb motiu de la celebració de la festivitat d'Isidre el Llaurador, copatró de Solivella.

Cada any, el dia 9 de setembre, els vilatans surten al carrer per donar mostres de la seva sensibilitat artística i religiosa. És la festa del Sagrat Cor de Jesús, celebrada amb motiu d'un vot del poble ininterrompudament des de 1743. Els carrers esdevenen catifes multicolors i les cases i indrets del poble s'engalanen de diverses representacions de la vida de Jesús, amb bells escenaris plàstics en els quals participen els vilatans, restant immòbils mentre passa la processó. Tot configura una festivitat única i particular a Catalunya.

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
34 36 45 262 792 1.323 1.424 1.680 1.610 1.587

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.626 1.558 1.303 1.326 1.144 918 806 733 709 709

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
658 631 622 610 588 630 685
 678
 660
 653

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
- 619
 632
 628 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Aigües

[modifica]

El terme de Solivella és un terme de secà. Malgrat que presenta alguns cursos fluvials i algunes fonts repartides pel terme, actualment la majoria ja no brollen i tan sols recullen les aigües en cas d'aiguats. Cal anomenar dos cursos diferenciats al terme.

El primer recull l'aigua de tota la zona oest: és la rasa del Molí. Es coneix com a rasa del Molí el curs resultant de la unió de la rasa del Cabreta i la rasa de Belltall, cursos d'aigua que neixen a la part alta del terme, a les Costes. Al seu torn, la rasa del Cabreta rep l'aigua de la rasa de les Comes, que també baixa des de les Costes. La conca de la rasa del Molí presenta diverses fonts: la font del Cremat, la font del Gat, la font del Lleó i la font de la Teula. Hi trobem també diverses estructures relacionades amb aquest entorn hidràulic: el cossiol del Ros, el pont del Camí de les Pedreres, els rentadors, el pont del Moliner, el pont del Barranc del Xano i el pont del Molí del Caixes.

El sector est del terme és regat pel barranc del Xano, que neix a Forès. Aquí hi trobem la font del Gravat, la font de l'Abellar i la font del Xano. El barranc del Xano segueix pels termes de Barberà de la Conca i Pira, on es converteix en el torrent Florit i, posteriorment, en la rasa de Pira. A la rasa de Pira també hi arriba l'aigua de la rasa del Molí i, d'aquesta manera, s'ajunten finalment totes les aigües provinents de Solivella.

La rasa de Pira es converteix en la rasa dels Prats i entra al terme de Montblanc, on aboca l'aigua a l'riu d'Anguera, que la durà al Francolí. Solivella, per tant, pertany íntegrament a la conca del Francolí.[4]

Fills il·lustres de Solivella

[modifica]

Política

[modifica]

Eleccions autonòmiques

[modifica]
Resultats electorals - Solivella, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
CiU Artur Mas 232 56,17
ERC Oriol Junqueras 89 21,54
PPC Alicia Sánchez-Camacho 27 6,53
CUP David Fernández 23 5,56
ICV-EUiA Joan Herrera 11 2,66
PSC Pere Navarro 10 2,42
C's Albert Rivera 4 0,96
Vots en blanc 7 1,68
Altres 10 3,39
Total 416 79,39

Eleccions municipals

[modifica]

Llista d'alcaldes i nombre de regidors per partit[6][7]

Partit 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019 2023
PSC - - - - - - - - - - - -
PP - - - - - 7 - - - - - -
ERC - - - - - - - - - - 7 7
CiU 1 - - 3 2 - 3 4 7 5 - -
Altres ?a; ?b ?d; ?c 7e 4g 5g - 2f; 2g 3g - 2g - -
Total 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7

a UCD; b Democràtica de Solivella; c Unió de Progrés Municipal; d Independents; e Solivella Unida; f Alternativa per Solivella; g Unió d'Independents de la Conca de Barberà (UNIC) - FIC

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Diccionari català-valencià-balear». [Consulta: 16 març 2021].
  2. ↑ «Solivella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ Josep M. Grau Pujol i Roser Puig Tàrrech, Repercussions de la Guerra dels Nou Anys al Camp de Tarragona (1689-1697)[Enllaç no actiu]
  4. ↑ «ICGC - Vissir3». [Consulta: 10 abril 2020].
  5. ↑ «Solivella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. ↑ «Resultats de les eleccions municipals. Vots a partits. Solivella» (en català). [Consulta: 9 agost 2022].
  7. ↑ Junta Electoral Central. Butlletí Oficial de la Província de Tarragona 19790302 (en castellà), 1979 [Consulta: 9 agost 2022]. 

Bibliografia

[modifica]
  • Tomàs Bonell, Jordi; Descobrir Catalunya, poble a poble, Premsa Catalana, Barcelona, 1994

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Solivella
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Solivella&oldid=33431413»