Vés al contingut

Ibn Khafaja: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Recuperant 0 fonts i marcant-ne 1 com a no actives.) #IABot (v2.0.9.5
 
(40 revisions intermèdies per 14 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula persona
⚫
'''Ibn Khafaja''' (''Ibn Jafāŷa''), sobrenom o pseudònim (''[[Suhra|šuhra]]'') d''''Abú Ishaq Ibrahim ibn Abi l-Fat·h ibn Ubayd Al·lah ibn Khafaja al-Hawwarí al-Jazirí''' (''Abū Ishāq Ibrāhīm ibn Abī l-Fatḥ ibn ʿUbayd Allāh ibn Jafāŷa al-Hawwārī al-Ŷazīrĩ'') ([[Alzira]], [[1059]]-[[1060|60]] – [[25 de juny]] de [[1139]]), gran poeta [[al-Àndalus|andalusí]].
| nom_naixement = Abu-Ishaq Ibrahim ibn Abi-l-Fat·h ibn Abd-Al·lah ibn Khafaja al-Hawwarí al-Jazirí al-Andalussí
| ocupacio = [[escriptor]]
| llengua = [[àrab]]
| influencies_de = Abd-al-Muhsin as-Surí, Abu-l-Hàssan Mihyar ad-Daylamí
| influi_en = [[Ibn az-Zaqqaq]]
| genere = poesia
}}
⚫
'''Ibn Khafaja''' ({{Lang-ar|ابن خفاجة|tr=Ibn Ḫafāja}}), sobrenom o pseudònim (''[[xuhra]]'') d''''Abu-Ishaq Ibrahim ibn Abi-l-Fat·h ibn Khafaja al-Andalussí''' ({{Lang-ar|أبي اسحاق ابراهيم بن أبي الفتح بن خفاجة الأندلسي|tr=Abū Ishāq Ibrāhīm ibn Abī l-Fatḥ ibn Ḫafāja al-Andalusī}}) ([[Alzira]], [[1058]]/[[1060]] – [[25 de juny]] de [[1139]]), fou un gran [[poeta]] [[al-Àndalus|andalusí]].


== Biografia ==
== Biografia ==
Nascut a Alzira, de família benestant, amb avantpassats [[àrab]]s i [[berber]]s, sols es coneix l'existència d'una germana, la qual fou mare d'[[Ibn az-Zaqqaq]], deixeble i continuador del seu llegat.
Nascut a Alzira, de família benestant, amb avantpassats [[àrab]]s i [[amazics]], sols es coneix l'existència d'una germana que fou mare d'[[Ibn az-Zaqqaq]], deixeble i continuador del seu llegat.


En el seu aprenentatge tingué com a mestres als alzirenys Abú Imran ibn Abi Talid, jurista, literat i poeta, Abú Ishaq ibn Sawad, gramàtic i lexicògraf i, Abú Bakr ibn Aswad, jurista. En [[Múrcia]], lloc que visitava amb assiduïtat, fou deixeble d'Abú Ali al-Sadafí en ciències religioses.<ref>{{Versaleta|Gallega Ortega}}, p. 548</ref>
En el seu aprenentatge tingué com a mestres als alzirenys Abu-Imran ibn Abi-Talid, jurista, literat i poeta, Abu-Ishaq ibn Sawad, gramàtic i lexicògraf i, Abu-Bakr ibn Àswad, jurista. En [[Múrcia]], lloc que visitava amb assiduïtat, fou deixeble d'Abu-Alí as-Sadafí en ciències religioses.<ref>[[#Gallega|Gallega Ortega 2004]]: p. 548.</ref> I ell mateix es reconeix deutor dels poetes àrabs orientals Abd-al-Muhsin as-Surí i Abu-l-Hàssan Mihyar ad-Daylamí.<ref>[[#Schippers91|Schippers 1991]]: p. 143.</ref>


La seva independència econòmica, gràcies a les terres que posseïa a Alzira, li permeté no exercir cap càrrec ni demanar el mecenatge de cap governant i així pogué gaudir de la poesia amb total llibertat. De tota manera, mantingué relacions, majoritàriament epistolars, amb distints membres de la [[dinastia almoràvit]], com Abú Bakr ibn Ibrahim ibn Tifilwit, governador de Múrcia, la seva filla Maryam, Abú l-Tahir Tamim inb Yússuf ibn Tasufin, governador de [[Granada (Andalusia)|Granada]], [[Sevilla]] i Múrcia, i Abú Ishaq Ibrahim ibn Yússuf ibn Tasufin, governador de [[Ceuta]], [[València]], Múrcia i Sevilla, el primer cosí i els dos darrers, fills de l'[[emir]] almoravit [[Alí ibn Yússuf]], als quals els dedicà diverses poesies.<ref>{{Versaleta|Gallega Ortega}}, pp. 549-550</ref> També mantingué correspondència i li dedicà poemes a diversos personatges de la política i la cultura d'[[Al-Àndalus]].
La seva independència econòmica, gràcies a les terres que posseïa a Alzira, li permeté no exercir cap càrrec ni demanar el mecenatge de cap governant i així pogué gaudir de la poesia amb total llibertat.<ref>[[#SchippersA|Schippers 2003a]]: p. 175.</ref> De tota manera, mantingué relacions, majoritàriament epistolars, amb distints membres de la [[dinastia almoràvit]], com Abu-Bakr ibn Ibrahim ibn Tifilwit, governador de Múrcia, la seva filla Màryam, Abu-t-Tàhir Tamim ibn Yússuf ibn Taixfín, governador de [[Granada (Andalusia)|Granada]], [[Sevilla]] i Múrcia, i [[Ibrahim ibn Yússuf|Abu-Ishaq Ibrahim ibn Yússuf ibn Taixfín]], governador de [[Ceuta]], [[València]], Múrcia i Sevilla, el primer cosí i els dos darrers fills de l'[[emir]] almoràvit [[Alí ibn Yússuf]], als quals els dedicà diverses poesies.<ref>[[#Gallega|Gallega Ortega 2004]]: pp. 549-550.</ref> També mantingué correspondència i li dedicà poemes a diversos personatges de la política i la cultura de l'[[Al-Àndalus|Àndalus]].


Tot i residir habitualment a Alzira, i a més de les visites a Múrcia, València i [[Xàtiva]], visità les corts d'al-Mutasim ibn Sumadih d'[[Almeria]] i de l'emir [[zírida]] [[Tamim ibn al-Muïzz]] en [[Mahdia]].
Tot i residir habitualment a Alzira, i a més de les visites a Múrcia, València i [[Xàtiva]], visità les corts d'al-Mútassim ibn Sumàdih d'[[Almeria]] i de l'emir [[zírida]] [[Tamim ibn al-Muïzz]] en [[Mahdia]].


== Obra ==
== Obra ==
* [[Diwan (literatura)|Diwan]]. Selecció crítica de les seves poesies realitzada pel propi poeta, amb un prefaci i moltes poesies acompanyades per una presentació o comentaris. El diwan està compost per 243 poemes amb 2913 versos, 16 epístoles i 4 glosses gramaticals i literàries.<ref>A l'edició de l'obra publicada a Alexandria el 1960 per al-Sayyid Mustafā Ghāzi, aquest inclou un apèndix amb 66 poemes amb 356 versos i 23 epístoles noves que es trobaven en diverses fonts. {{Versaleta|Gallega Ortega}}, p. 557</ref>
El ''Diwan d'Ibn Khafaja'' ({{Lang-ar|ديوان ابن خفاجة|tr=Dīwān Ibn Ḫafāja}}) és una selecció crítica de les seves poesies realitzada pel mateix poeta, amb un prefaci i moltes poesies acompanyades per una presentació o comentaris. El ''[[Diwan (literatura)|diwan]]'' està compost per 243 poemes amb 2.913 versos, 16 epístoles i 4 glosses gramaticals i literàries.<ref>[[#diwan|Ibn Khafaja 1869]].</ref><ref>A l'edició de l'obra publicada a Alexandria el 1960 per al-Sayyid Mustafā Ghāzi, aquest inclou un apèndix amb 66 poemes amb 356 versos i 23 epístoles noves que es trobaven en diverses fonts ([[#Gallega|Gallega Ortega 2004]]: p. 557).</ref>


Els poemes del diwan tenen una temàtica diversa:<ref>''[[Encyclopaedia of Islam]]'', Brill Publishers, Leiden, s.v. "Ibn {{subratllat|Kh}}afā{{subratllat|dj}}a".</ref>
Els poemes del diwan tenen una temàtica diversa:<ref>[[#SchippersB|Schippers 2003b]]: p. 261.</ref>

:'''amorosa'''. On canta el seu gust per la vida i els seus plaers sensuals.
* amorosa, on canta el seu gust per la vida i els seus plaers sensuals.
:'''bàquica'''. On el vi surt com element d'alegria i d'oblit de les preocupacions.
* bàquica, on el vi surt com a element d'alegria i d'oblit de les preocupacions.<ref>[[#Schippers87|Schippers 1987]].</ref>
:'''paisatgística o de la natura'''. Per les seves poesies paisatgístiques el conegueren amb el sobrenom de al-Jannan (el jardiner). Ha estat considerat un dels millors poetes de la natura de la literatura àrab, i la natura apareix en els altres gèneres que ha tractat, des de l'amor o el vi fins l'elegíac, el panegíric o l'ascètic. La nit ocupa en la seva poesia en lloc destacat.<ref>{{Versaleta|Lachica Garrido}}, p. 24</ref>
* paisatgística o de la natura, per les seves poesies paisatgístiques el conegueren amb el sobrenom de al-Jannan (el jardiner). Ha estat considerat un dels millors poetes de la natura de la literatura àrab, i la natura apareix en els altres gèneres que ha tractat, des de l'amor o el vi fins l'elegíac, el panegíric o l'ascètic. La nit ocupa en la seva poesia en lloc destacat.<ref>[[#Lachica|Lachica Garrido 1992-93]]: p. 24.</ref>
:'''panegírica'''. Dedicats a amics o protectors.
* panegírica, dedicat a amics o protectors.
:'''elegíaca'''. Retrata el dolor per la pèrdua o destrucció de les ciutats a mans dels cristians.
* elegíaca, on retrata el dolor per la pèrdua o destrucció de les ciutats a mans dels cristians.
:'''ascètica'''. Escrits en els darrers anys de la seva vida, apareixen reflexions sobre la infermetat, la vellesa i la mort, amb una de fatalisme.
* ascètica, escrits en els darrers anys de la seva vida, apareixen reflexions sobre la malaltia, la vellesa i la mort, amb un to impregnat de fatalisme.

⚫
L'element que destaca en Ibn Khafaja és la seva forma de barrejar la natura amb l'amor i la vida, però també amb la nostàlgia dels temps passats, dels paradisos perduts i inclús de la mort,<ref>[[#Gallega|Gallega Ortega 2004]]: p. 562.</ref> fins a arribar a una visió antropològica de la natura.<ref>[[#Rubiera|Rubiera Mata 2001]]: p. 103.</ref> Ibn Khafaja exerceix una forta influència en la poesia posterior, amb un estil que s'ha anomenat ''khafají''.<ref>[[#Rubiera|Rubiera Mata 2001]]: p. 100.</ref> La seva [[cassida]] es caracteritza per la concentració d'imatges poètiques superposades i consecutives, amb una renovació del classicisme. La principal característica de la seva poesia sobre la natura és la personificació, on la natura i els seus elements sovint són presentats com a dones o de vegades comparats amb atributs femenins.<ref>[[#SchippersB|Schippers 2003b]]: p. 262.</ref>

Alguns dels seus poemes han estat musicats en època contemporània prenent com a base les versions de l'escriptor de Gandia Josep Piera.

[[Al Tall]], l'any [[1985]], publicà juntament amb el grup [[Muluk el Hwa]] el disc ''Xarq Al-Andalus'', el qual conté cinc temes amb lletres d'Ibn Khafaja: "La jove negra - absència", "El viatge de les mans", "La tirania", "El jardí" i "La riuada".

Carles Dénia, en el seu àlbum ''El paradís de les paraules'' de l'any [[2011]], inclou sis temes amb versions de Josep Piera sobre poemes de l'autor d'Alzira: "Tot i que em creia fort i ferm com una roca", "Era un jonc emocionat", "Quina plaent vesprada al llit", "Valencians, quin goig el vostre", "Flor estranya" i "Benvinguda siga l'estança".


⚫
L'element que destaca en Ibn Khafaja és la seva forma de barrejar la natura amb l'amor i la vida, però també amb la nostàlgia dels temps passats, dels paradisos perduts i inclús de la mort,<ref>{{Versaleta|Gallega Ortega}}, p. 562</ref> fins arribar a una visió antropològica de la natura.<ref>{{Versaleta|Rubiera Mata}}, p. 103</ref> Ibn Khafaja exerceix una forta influència en la poesia posterior, amb un estil que s'ha anomenat ''khafají''.<ref>{{Versaleta|Rubiera Mata}}, p. 100</ref> La seva [[cassida]] es caracteritza per la concentració d'imatges poètiques superposades i consecutives, amb una renovació del classicisme.
== Referències ==
== Referències ==
{{referències|2}}
{{referències}}


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
<!--
⚫
*{{Versaleta|Gallega Ortega}}, Teófilo. '''Ibn Jafāŷa''', dins {{Versaleta|Lirola Delgado}}, Jorge (ed.). ''Biblioteca de al-Andalus. De Ibn al-Dabbāa a Ibn Kurz''. Almeria: Fundación Ibn Tufayl de Estudios Árabes, 2004, pp. 547-564. ISBN 84-934026-1-3 (vol. 3).
* {{ref-publicació}}
⚫
*{{Versaleta|Ibn Khafaja}}, Ibrahim ibn Abi l-Fath. ''Jardí ebri. Tria del divan''. Barcelona: Edicions 62, 2007. ISBN 978-84-297-6065-1.
* {{Ref-llibre}}
⚫
*{{Versaleta|Lachica Garrido}}, Margarita. '''[http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/6940/1/HM_09_02.pdf Poetas árabes del País Valenciano]'''. ''Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval'', 9 (1992-1993), pp. 17-37. ISSN 0212-2480.
-->
* {{Versaleta|Rubiera Mata}}, María Jesús. ''[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/89558068292340921298068/p0000003.htm#I_26_ Literatura hispanoárabe]''. Madrid: Mapfre, 1992. [http://www.cervantesvirtual.com/FichaObra.html?portal=0&Ref=5933 Edició digital] Madrid: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2001, pp. 100-104.
⚫
* {{Ref-llibre |cognom=Gallega Ortega |nom=Teófilo |capítol=Ibn Jafāŷa |editor=Jorge Lirola Delgado |títol=Biblioteca de al-Andalus |volum=Vol. 3. De Ibn al-Dabbāg a Ibn Kurz |editorial=Fundación Ibn Tufayl de Estudios Árabes |lloc=Almeria |data=2004 |pàgines=pp. 547-564 |isbn=84-934026-1-3 |ref=Gallega}}
⚫
*{{Versaleta|Schoppers}}, Arie. '''[http://dare.uva.nl/document/184874 Manierismo e individualidad: la poesía de Ibn Jafaŷa (1058-1139), Moisés Ibn 'Ezra (1055-1138) y Yehudá ha-Leví]''', dins J. {{Versaleta|Targarona Borrás}}, J.; {{Versaleta|Sáenz-Badillos}}, A. (eds.). ''Poesía hebrea en al -Andalus''. Granada: Universidad, 2003, pp. 173-185. ISBN 978-84-338-2970-2.
* {{Ref-llibre |cognom=Ibn Khafaja |nom=Ibrahim ibn Abi l-Fath |títol=Dīwān Ibn Khafājah |url=http://solo.bodleian.ox.ac.uk/primo_library/libweb/action/dlDisplay.do?vid=OXVU1&docId=oxfaleph015170599 |llengua=àrab |editorial=al-Maṭbaʿah al-Khāṣṣah bi-Jamʿīyat al-Maʿārif |lloc=Miṣr |data=1286 aH (1869) |ref=diwan }}{{Enllaç no actiu|date=d’abril 2024 |bot=InternetArchiveBot }}
⚫
* {{Ref-llibre |cognom=Ibn Khafaja |nom=Ibrahim ibn Abi l-Fath |títol=Jardí ebri. Tria del divan |editorial=Edicions 62 |lloc=Barcelona |data=2007 |isbn=978-84-297-6065-1 |ref=Jardi}}
⚫
* {{ref-publicació |cognom=Lachica Garrido |nom=Margarita |article=Poetas árabes del País Valenciano |url=http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/6940/1/HM_09_02.pdf |llengua=castellà |publicació=Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval |exemplar=núm. 9 |data=1992-1993 |pàgines=pp. 17-37 |issn=0212-2480 |ref=Lachica}}
* {{Ref-llibre |cognom=Rubiera Mata |nom=María Jesús |url=http://www.cervantesvirtual.com/obra/literatura-hispanoarabe--0/ |llengua=castellà |edició=Edició digital |editorial=Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes |lloc=Alacant |data=2001 |ref=Rubiera}}
* {{Ref-publicació |cognom=Schippers |nom= Arie |article=Short poems in Andalusian literature: reflections on Ibn Hafaga's poems about figs |url=http://hdl.handle.net/11245/1.326755 |consulta=9 febrer 2015 |llengua=anglès |publicació=Quaderni di Studi Arabi |exemplar=núm. 5-6 |data=1987 |pàgines=pp. 708-717 |issn=1121-2306 |ref=Schippers87}}
* {{Ref-publicació |cognom=Schippers |nom= Arie |article=The theme of old age in the poetry of Ibn Hafāğa |url=http://hdl.handle.net/11245/1.326764 |consulta=9 febrer 2015 |llengua=anglès |publicació=Quaderni di Studi Arabi |exemplar=núm. 9 |data=1991 |pàgines=pp. 143-160 |issn=1121-2306 |ref=Schippers91}}
⚫
* {{Ref-llibre |cognom=Schippers |nom= Arie (a) |capítol=Manierismo e individualidad: la poesía de Ibn Jafaŷa (1058-1139), Moisés Ibn 'Ezra (1055-1138) y Yehudá ha-Leví |urlcapítol=http://dare.uva.nl/document/184874 |editor=J. Targarona Borrás i A. Sáenz-Badillos (eds.) |títol= Poesía hebrea en al-Andalus |llengua=castellà |editorial=Universidad |lloc=Granada |data=2003 |pàgines=pp. 173-185 |isbn=978-84-338-2970-2 |ref=SchippersA}}
* {{Ref-publicació |cognom=Schippers |nom= Arie (b) |article=Hamdane Hadjadji et André Miquel. Ibn Khafadja l'Andalou: L'amant de la nature |url=http://hdl.handle.net/11245/1.231833 |consulta=9 febrer 2015 |llengua=francès |publicació=Arabica |volum=vol. 50 |exemplar=núm. 2 |data=2003 |pàgines=pp. 260-266 |issn=0570-5398 |ref=SchippersB}}
* Ayyıldız, Esat (2021). ''[https://dergipark.org.tr/en/download/article-file/1377594 Endülüslü Şair İbn Hafâce’nin Tabiat Şiirleri]''. Çukurova Üniversitesi İlahiyat Fakültesi Dergisi (ÇÜİF), 21 (1), 142-160. DOI: <nowiki>{{format ref}} https://doi.org/10.30627/cuilah.820409</nowiki>

{{Autoritat}}


[[Categoria:Poetes andalusins]]
[[Categoria:Poetes andalusins]]
[[Categoria:Poetes valencians històrics]]
[[Categoria:Poetes valencians històrics]]
[[Categoria:Alzirencs]]
[[Categoria:Escriptors alzirencs]]
[[Categoria:Morts al País Valencià]]

[[ar:ابن خفاجة]]
[[en:Ibn Khafaja]]
[[es:Ibn Jafaya]]
[[fr:Ibn Khafadja]]

Revisió de 03:46, 14 abr 2024

Plantilla:Infotaula personaIbn Khafaja
Nom original(ar) إبراهيم بن أبي الفتح بن عبدالله بن خفاجة الهواري الأندلسي Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAbu-Ishaq Ibrahim ibn Abi-l-Fat·h ibn Abd-Al·lah ibn Khafaja al-Hawwarí al-Jazirí al-Andalussí
1058 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Alzira (la Ribera Alta) Modifica el valor a Wikidata
Mort1138 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Província de València (País Valencià) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor
Gènerepoesia
Influències
Abd-al-Muhsin as-Surí, Abu-l-Hàssan Mihyar ad-Daylamí
Influències en
Llenguaàrab

Ibn Khafaja (àrab: ابن خفاجة, Ibn Ḫafāja), sobrenom o pseudònim (xuhra) d'Abu-Ishaq Ibrahim ibn Abi-l-Fat·h ibn Khafaja al-Andalussí (àrab: أبي اسحاق ابراهيم بن أبي الفتح بن خفاجة الأندلسي, Abū Ishāq Ibrāhīm ibn Abī l-Fatḥ ibn Ḫafāja al-Andalusī) (Alzira, 1058/1060 – 25 de juny de 1139), fou un gran poeta andalusí.

Biografia

[modifica]

Nascut a Alzira, de família benestant, amb avantpassats àrabs i amazics, sols es coneix l'existència d'una germana que fou mare d'Ibn az-Zaqqaq, deixeble i continuador del seu llegat.

En el seu aprenentatge tingué com a mestres als alzirenys Abu-Imran ibn Abi-Talid, jurista, literat i poeta, Abu-Ishaq ibn Sawad, gramàtic i lexicògraf i, Abu-Bakr ibn Àswad, jurista. En Múrcia, lloc que visitava amb assiduïtat, fou deixeble d'Abu-Alí as-Sadafí en ciències religioses.[1] I ell mateix es reconeix deutor dels poetes àrabs orientals Abd-al-Muhsin as-Surí i Abu-l-Hàssan Mihyar ad-Daylamí.[2]

La seva independència econòmica, gràcies a les terres que posseïa a Alzira, li permeté no exercir cap càrrec ni demanar el mecenatge de cap governant i així pogué gaudir de la poesia amb total llibertat.[3] De tota manera, mantingué relacions, majoritàriament epistolars, amb distints membres de la dinastia almoràvit, com Abu-Bakr ibn Ibrahim ibn Tifilwit, governador de Múrcia, la seva filla Màryam, Abu-t-Tàhir Tamim ibn Yússuf ibn Taixfín, governador de Granada, Sevilla i Múrcia, i Abu-Ishaq Ibrahim ibn Yússuf ibn Taixfín, governador de Ceuta, València, Múrcia i Sevilla, el primer cosí i els dos darrers fills de l'emir almoràvit Alí ibn Yússuf, als quals els dedicà diverses poesies.[4] També mantingué correspondència i li dedicà poemes a diversos personatges de la política i la cultura de l'Àndalus.

Tot i residir habitualment a Alzira, i a més de les visites a Múrcia, València i Xàtiva, visità les corts d'al-Mútassim ibn Sumàdih d'Almeria i de l'emir zírida Tamim ibn al-Muïzz en Mahdia.

Obra

[modifica]

El Diwan d'Ibn Khafaja (àrab: ديوان ابن خفاجة, Dīwān Ibn Ḫafāja) és una selecció crítica de les seves poesies realitzada pel mateix poeta, amb un prefaci i moltes poesies acompanyades per una presentació o comentaris. El diwan està compost per 243 poemes amb 2.913 versos, 16 epístoles i 4 glosses gramaticals i literàries.[5][6]

Els poemes del diwan tenen una temàtica diversa:[7]

  • amorosa, on canta el seu gust per la vida i els seus plaers sensuals.
  • bàquica, on el vi surt com a element d'alegria i d'oblit de les preocupacions.[8]
  • paisatgística o de la natura, per les seves poesies paisatgístiques el conegueren amb el sobrenom de al-Jannan (el jardiner). Ha estat considerat un dels millors poetes de la natura de la literatura àrab, i la natura apareix en els altres gèneres que ha tractat, des de l'amor o el vi fins l'elegíac, el panegíric o l'ascètic. La nit ocupa en la seva poesia en lloc destacat.[9]
  • panegírica, dedicat a amics o protectors.
  • elegíaca, on retrata el dolor per la pèrdua o destrucció de les ciutats a mans dels cristians.
  • ascètica, escrits en els darrers anys de la seva vida, apareixen reflexions sobre la malaltia, la vellesa i la mort, amb un to impregnat de fatalisme.

L'element que destaca en Ibn Khafaja és la seva forma de barrejar la natura amb l'amor i la vida, però també amb la nostàlgia dels temps passats, dels paradisos perduts i inclús de la mort,[10] fins a arribar a una visió antropològica de la natura.[11] Ibn Khafaja exerceix una forta influència en la poesia posterior, amb un estil que s'ha anomenat khafají.[12] La seva cassida es caracteritza per la concentració d'imatges poètiques superposades i consecutives, amb una renovació del classicisme. La principal característica de la seva poesia sobre la natura és la personificació, on la natura i els seus elements sovint són presentats com a dones o de vegades comparats amb atributs femenins.[13]

Alguns dels seus poemes han estat musicats en època contemporània prenent com a base les versions de l'escriptor de Gandia Josep Piera.

Al Tall, l'any 1985, publicà juntament amb el grup Muluk el Hwa el disc Xarq Al-Andalus, el qual conté cinc temes amb lletres d'Ibn Khafaja: "La jove negra - absència", "El viatge de les mans", "La tirania", "El jardí" i "La riuada".

Carles Dénia, en el seu àlbum El paradís de les paraules de l'any 2011, inclou sis temes amb versions de Josep Piera sobre poemes de l'autor d'Alzira: "Tot i que em creia fort i ferm com una roca", "Era un jonc emocionat", "Quina plaent vesprada al llit", "Valencians, quin goig el vostre", "Flor estranya" i "Benvinguda siga l'estança".

Referències

[modifica]
  1. ↑ Gallega Ortega 2004: p. 548.
  2. ↑ Schippers 1991: p. 143.
  3. ↑ Schippers 2003a: p. 175.
  4. ↑ Gallega Ortega 2004: pp. 549-550.
  5. ↑ Ibn Khafaja 1869.
  6. ↑ A l'edició de l'obra publicada a Alexandria el 1960 per al-Sayyid Mustafā Ghāzi, aquest inclou un apèndix amb 66 poemes amb 356 versos i 23 epístoles noves que es trobaven en diverses fonts (Gallega Ortega 2004: p. 557).
  7. ↑ Schippers 2003b: p. 261.
  8. ↑ Schippers 1987.
  9. ↑ Lachica Garrido 1992-93: p. 24.
  10. ↑ Gallega Ortega 2004: p. 562.
  11. ↑ Rubiera Mata 2001: p. 103.
  12. ↑ Rubiera Mata 2001: p. 100.
  13. ↑ Schippers 2003b: p. 262.

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ibn_Khafaja&oldid=33374343»