Re major: diferència entre les revisions

Re major
Tonalitat relativa	Si menor
Tonalitat paral·lela	Re menor
Notes
	re, mi, fa, sol, la, si, do, re

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 11:06, 9 abr 2024

Re major (també ReM en la notació original llatina i D en la notació anglo-germànica) és la tonalitat que té l'escala major a partir de la nota re. Així, la seva escala està constituïda per les notes re, mi, fa, sol, la, si i do. La seva armadura té dos sostinguts (fa, do). El seu relatiu menor és la tonalitat de si menor, i la tonalitat homònima és re menor.

La tonalitat de re major és força adequada per a la música de violí a causa de les característiques de l'instrument, que té les quatre cordes afinades amb les notes sol, re, la i mi. Les cordes a l'aire ressonen per simpatia amb la corda afinada en re, produint un so especialment brillant. Per tant, no és estrany que molts compositors clàssics al llarg dels segles hagin escollit escriure els seus concerts per a violí en la tonalitat de re major, com és el cas de Mozart –Concert per a violí núm. 2 (1775), i Concert per a violí núm. 4 (1775)–, Beethoven (1806), Paganini –Concert núm. 1 (1817)–, Brahms (1878), Txaikovski (1878), Prokofiev –Concert núm. 1 (1917) i Stravinski (1931).

És bastant apropiat per a la música de guitarra, a l'afinar el mi un to més greu, tenint dos notes re disponibles com a cordes a l'aire. Domenico Scarlatti imitava els manierismes de la guitarra en les seves sonates per a teclat, i això potser és la raó per la qual més de 70 de les seves 555 sonates estiguin compostes en re major; són més casos que en cap altra tonalitat.

Per a alguns estudiants principiants en els instruments de vent, re major no és una tonalitat massa còmoda, ja que és transportada a mi major en els instruments en si bemoll, i els mètodes per als principiants generalment tendeixen a evitar tonalitats amb més de tres sostinguts.

Tot i així, el clarinet en si bemoll és encara molt usat per a la música composta en re major, i és probablement la tonalitat amb més sostinguts que és pràctica en aquest instrument. Hi ha compositors, però, que en escriure una obra en re menor en la que apareguin clarinets en si bemoll, els canvien per clarinets en la, quan la música modula a re major. La gran majoria d'instruments de vent metall estan en re, atès que sovint són utilitzats en la música amb els instruments de corda.

En la música barroca, la tonalitat de re major va ser considerada com "la tonalitat de la glòria", de manera que hi ha molts concerts per a trompeta en re major, com ara els de Fasch, Gross, Melchior (el núm. 2), Leopold Mozart, Telemann (el núm. 2), i Torelli. Moltes sonates per a trompeta estan en re major, com ara les de Corelli, Franceschini, Henry Purcell, Torelli, etc. Amb la invenció de la trompeta de vàlvules però, la preferència va girar cap a les tonalitats amb bemolls, i així Haydn va escriure el seu famós Concert per a trompeta en la tonalitat de mi bemoll major.

Hi ha 23 de les 104 simfonies de Haydn que estan en re major (entre elles les números 93, 96 i 104), sent la tonalitat més usada en les seves simfonies. La gran majoria de les simfonies sense numerar del catàleg d'obres de Mozart estan en re major. Les obres K 66c, 81/73, 97/73m, 95/73n, 120/111a i 161/163/141a.

Scriabin va considerar la tonalitat de re major com el daurat en els colors i, en una discussió amb Rimsky-Korsakov, va posar un exemple d'una de les seves òperes on un personatge canta en re major en un text que parla de l'or. Per això és usada, en sinestèsia, per representar el color groc o daurat.

Obres clàssiques famoses en aquesta tonalitat

Cànon de Pachelbel - Pachelbel
Gloria - Antonio Vivaldi
Magnificat, diversos números de l'Oratori de Nadal i la Missa en si menor; el Concert de Brandenburg núm. 5, les Suites para orquestra núm. 3 i 4 - Johann Sebastian Bach
Concert per a trompeta núm. 2 - Georg Philipp Telemann
Simfonia "Londres" - Franz Joseph Haydn
Concert per a piano KV 537 („Krönungskonzert“), la Simfonia "Haffner" - Mozart
Simfonia núm. 2, Concert per a violí, la Missa Solemnis, la Sonata per a piano núm. 15 - Ludwig van Beethoven
Concert per a violí núm. 1 - Niccolò Paganini
Concert per a violí (op. 35) - Piotr Ilich Txaikovski
Vals de les flors, de El Trencanous - Piotr Ilich Txaikovski
Simfonia núm. 2 - Jean Sibelius
Marxa Pompa i Circumstància núm. 1 - Edward Elgar
Simfonia núm. 1 - Gustav Mahler

Cançons pop conegudes en aquesta tonalitat

Alegria - Antònia Font
Penyora - Lluís Llach
Bona nit - Els Pets
Tot torna a començar - Mishima
Crying - Roy Orbison
Kung Fu Fighting - Carl Douglas
Just the Way You Are - Billy Joel
I'd Do Anything for Love (but I Won't Do That) - Meat Loaf
Mamma Mia - ABBA
Where the Streets Have No Name - U2
Waterloo - ABBA
Knowing Me, Knowing You - ABBA
The Wanderer - Dion
Anticipation - Carly Simon
Mellow Yellow - Donovan
One - Metallica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Re major

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+{{Infotaula escala|
-{{Escala|
-    nom_imatge=D_Major_key_signature.png |
+ nom_imatge=D_Major_key_signature.png |
-    nom_escala=Re major|
+ nom_escala=Re major|
-    relativa=[[Si menor]]|
+ relativa=[[Si menor]]|
-    paral·lela=[[Re menor]]|
+ paral·lela=[[Re menor]]|
-    nota_1=re|
+ nota_1=re|
-    nota_2=mi|
+ nota_2=mi|
-    nota_3=fa|
+ nota_3=fa|
-    nota_4=sol|
+ nota_4=sol|
-    nota_5=la|
+ nota_5=la|
-    nota_6=si|
+ nota_6=si|
-    nota_7=do
+ nota_7=do
 }}
-'''Re major''' (també '''ReM''' en la notació europea i '''D''' en la notació americana) és la [[tonalitat]] que té l'[[escala major]] a partir de la [[nota]] re. Així, la seva escala està constituïda per les notes re, mi, fa, sol, la, si i do. La seva [[Armadura (música)|armadura]] té dos [[sostingut]]s (fa, do). El seu [[relatiu menor]] és la tonalitat de [[si menor]], i la tonalitat homònima és [[re menor]].
+'''Re major''' (també '''ReM''' en la notació original llatina i '''D''' en la notació anglo-germànica) és la [[Tonalitat (música)|tonalitat]] que té l'[[escala major]] a partir de la [[nota]] re. Així, la seva escala està constituïda per les notes re, mi, fa, sol, la, si i do. La seva [[Armadura (música)|armadura]] té dos [[sostingut]]s (fa, do). El seu [[relatiu menor]] és la tonalitat de [[si menor]], i la tonalitat homònima és [[re menor]].
-[[Fitxer:Re mayor escala.png|500px|center]]
+[[Fitxer:Re mayor escala.png|546x546px|center|Escala en re major]]
-La tonalitat de re major és força adequada per a la música de [[violí]] a causa de les característiques de l'instrument, que té les quatre cordes afinades amb les notes sol, re, la i mi. Les cordes a l'aire ressonen per simpatia amb la corda afinada en re, produint un so especialment brillant. Per tant, no és estrany que molts compositors clàssics al llarg dels segles hagin escollit escriure els seus concerts per a violí en la tonalitat de re major, com és el cas de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] –''Concert per a violí núm. 2'' (1775), i ''Concert per a violí  núm. 4'' (1775)–, [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]] (1806), [[Paganini]] –''Concert núm. 1'' (1817)–, [[Brahms]] (1878), [[Txaikovski]] (1878), [[Prokofiev]] –''Concert núm. 1'' (1917) i [[Stravinski]] (1931).
+La tonalitat de re major és força adequada per a la música de [[violí]] a causa de les característiques de l'instrument, que té les quatre cordes afinades amb les notes sol, re, la i mi. Les cordes a l'aire ressonen per simpatia amb la corda afinada en re, produint un so especialment brillant. Per tant, no és estrany que molts compositors clàssics al llarg dels segles hagin escollit escriure els seus concerts per a violí en la tonalitat de re major, com és el cas de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] –''Concert per a violí núm. 2'' (1775), i ''Concert per a violí núm. 4'' (1775)–, [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]] (1806), [[Paganini]] –''Concert núm. 1'' (1817)–, [[Brahms]] (1878), [[Txaikovski]] (1878), [[Prokofiev]] –''Concert núm. 1'' (1917) i [[Stravinski]] (1931).
-És bastant apropiat per a la música de [[guitarra]], a l'afinar el mi un to més greu, tenint dos notes re disponibles com a cordes a l'aire. [[Domenico Scarlatti]] imitava els [[manierisme]]s de la guitarra en les seves sonates per a teclat, i això potser sigui la raó per la qual més de 70 de les seves 555 sonates estiguin compostes en re major; són més casos que en cap altra tonalitat.
+És bastant apropiat per a la música de [[guitarra]], a l'afinar el mi un to més greu, tenint dos notes re disponibles com a cordes a l'aire. [[Domenico Scarlatti]] imitava els [[manierisme]]s de la guitarra en les seves sonates per a teclat, i això potser és la raó per la qual més de 70 de les seves 555 sonates estiguin compostes en re major; són més casos que en cap altra tonalitat.
 Per a alguns estudiants principiants en els instruments de vent, re major no és una tonalitat massa còmoda, ja que és transportada a [[mi major]] en els instruments en [[si bemoll]], i els mètodes per als principiants generalment tendeixen a evitar tonalitats amb més de tres [[sostingut]]s.
-Tot i així, el [[clarinet]] en si bemoll és encara molt usat per a la música composta en re major, i és probablement la tonalitat amb més sostinguts que és pràctica en aquest instrument. Hi ha compositors, però, que en escriure una obra en re menor en la que apareguin clarinets en si bemoll, els canvien per clarinets en la, quan la música [[modulació|modula]] a re major. La gran majoria d'instruments de [[vent metall]] estan en re, atès que sovint són utilitzats en la música amb els [[instruments de corda]].
+Tot i així, el [[clarinet]] en si bemoll és encara molt usat per a la música composta en re major, i és probablement la tonalitat amb més sostinguts que és pràctica en aquest instrument. Hi ha compositors, però, que en escriure una obra en re menor en la que apareguin clarinets en si bemoll, els canvien per clarinets en la, quan la música [[Modulació (música)|modula]] a re major. La gran majoria d'instruments de [[vent metall]] estan en re, atès que sovint són utilitzats en la música amb els [[instruments de corda]].
-En la [[música barroca]], la tonalitat de re major va ser considerada com "la tonalitat de la glòria", de manera que hi ha molts concerts per a trompeta en re major, com ara els de [[Johann Friedrich Fasch|Fasch]], [[Gross]], [[Johann Melchior|Melchior]] (el núm. 2), [[Leopold Mozart]], [[Telemann]] (el núm. 2), i [[Giuseppe Torelli|Torelli]]. Moltes sonates per a trompeta estan en re major, com ara les de [[Corelli]], Franceschini, [[Purcell]], Torelli, etc. Amb la invenció de la trompeta de vàlvules però, la preferència va girar cap a les tonalitats amb bemolls, i així [[Haydn]] va escriure el seu famós ''Concert per a trompeta'' en la tonalitat de [[mi bemoll major]].
+En la [[música barroca]], la tonalitat de re major va ser considerada com "la tonalitat de la glòria", de manera que hi ha molts concerts per a trompeta en re major, com ara els de [[Johann Friedrich Fasch|Fasch]], [[Gross]], [[Johann Melchior|Melchior]] (el núm. 2), [[Leopold Mozart]], [[Telemann]] (el núm. 2), i [[Giuseppe Torelli|Torelli]]. Moltes sonates per a trompeta estan en re major, com ara les de [[Corelli]], Franceschini, [[Henry Purcell]], Torelli, etc. Amb la invenció de la trompeta de vàlvules però, la preferència va girar cap a les tonalitats amb bemolls, i així [[Haydn]] va escriure el seu famós ''Concert per a trompeta'' en la tonalitat de [[mi bemoll major]].
 Hi ha 23 de les 104 simfonies de Haydn que estan en re major (entre elles les números 93, 96 i 104), sent la tonalitat més usada en les seves simfonies. La gran majoria de les simfonies sense numerar del catàleg d'obres de Mozart estan en re major. Les obres K 66c, 81/73, 97/73m, 95/73n, 120/111a i 161/163/141a.
@@ Línia 29: / Línia 29: @@
 [[Scriabin]] va considerar la tonalitat de re major com el daurat en els colors i, en una discussió amb [[Rimsky-Korsakov]], va posar un exemple d'una de les seves òperes on un personatge canta en re major en un text que parla de l'or. Per això és usada, en sinestèsia, per representar el color groc o daurat.
-==Obres clàssiques famoses en aquesta tonalitat ==
+== Obres clàssiques famoses en aquesta tonalitat ==
+* ''[[Cànon de Pachelbel]]'' - [[Pachelbel]]
-*''[[Cànon de Pachelbel]]'' - [[Pachelbel]]
+* ''[[Gloria (Vivaldi)|Gloria]]'' - [[Antonio Vivaldi]]
+* ''Magnificat'', diversos números de l'''[[Oratori de Nadal]]'' i la ''[[Missa en si menor]]''; el Concert de Brandenburg núm. 5, les Suites para orquestra núm. 3 i 4 - [[Johann Sebastian Bach]]
-*''[[Gloria (Vivaldi)|Gloria]]'' - [[Antonio Vivaldi]]
+* ''Concert per a trompeta núm. 2'' - [[Georg Philipp Telemann]]
-*''Magnificat'', diversos números de l'''[[Oratori de Nadal]]'' i la ''[[Missa en si menor]]''; el Concert de Brandenburg núm. 5, les Suites para orquestra núm. 3 i 4 - [[Johann Sebastian Bach]]
-*''Concert per a trompeta núm. 2'' - [[Georg Philipp Telemann]]
+* ''[[Simfonia núm. 104 (Haydn)|Simfonia "Londres"]]'' - [[Franz Joseph Haydn]]
-*''[[Simfonia núm. 104 (Haydn)|Simfonia "Londres"]]'' - [[Franz Joseph Haydn]]
+* ''Concert per a piano'' KV 537 („Krönungskonzert“), la ''Simfonia "Haffner"'' - [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]]
+* ''[[Simfonia núm. 2 (Beethoven)|Simfonia núm. 2]]'', [[Concert per a violí (Beethoven)|Concert per a violí]], la ''[[Missa Solemnis (Beethoven)|Missa Solemnis]]'', la ''[[Sonata per a piano núm. 15 (Beethoven)|Sonata per a piano núm. 15]]'' - [[Ludwig van Beethoven]]
-*''Concert per a piano'' KV 537 („Krönungskonzert“), la ''Simfonia "Haffner"'' - [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]]
+* ''Concert per a [[violí]] núm. 1'' - [[Niccolò Paganini]]
-*''[[Simfonia núm. 2 (Beethoven)|Simfonia núm. 2]]'', [[Concert per a violí (Beethoven)|Concert per a violí]], la ''[[Missa Solemnis (Beethoven)|Missa Solemnis]]'', la ''[[Sonata per a piano núm. 15 (Beethoven)|Sonata per a piano núm. 15]]'' - [[Ludwig van Beethoven]]
-*''Concert per a [[violí]] núm. 1'' - [[Niccolò Paganini]]
 * [[Concert per a violí (Txaikovski)|Concert per a violí]] (op. 35) - [[Piotr Ilich Txaikovski]]
-* [[Vals]] de las flors, de ''[[El Trencanous]]'' - [[Piotr Ilich Txaikovski]]
+* [[Vals]] de les flors, de ''[[El Trencanous]]'' - [[Piotr Ilich Txaikovski]]
-*''[[Simfonia núm. 2 (Sibelius)|Simfonia núm. 2]]'' - [[Jean Sibelius]]
+* ''[[Simfonia núm. 2 (Sibelius)|Simfonia núm. 2]]'' - [[Jean Sibelius]]
-*''Marxa [[Pompa i Circumstància]] núm. 1'' - [[Edward Elgar]]
+* ''Marxa [[Pompa i Circumstància]] núm. 1'' - [[Edward Elgar]]
-*''[[Simfonia núm. 1 (Mahler)|Simfonia núm. 1]]'' - [[Gustav Mahler]]
+* ''[[Simfonia núm. 1 (Mahler)|Simfonia núm. 1]]'' - [[Gustav Mahler]]
-==Cançons pop conegudes en aquesta tonalitat ==
+== Cançons pop conegudes en aquesta tonalitat ==
+* ''Alegria'' - [[Antònia Font]]
-*''[[Crying]]'' - [[Roy Orbison]]
+* ''Penyora'' - [[Lluís Llach i Grande|Lluís Llach]]
-*''[[Kung Fu Fighting]]'' - [[Carl Douglas]]
+* ''Bona nit'' - [[Els Pets]]
-*''[[Just the Way You Are]]'' - [[Billy Joel]]
+* ''Tot torna a començar'' - [[Mishima]]
-*''[[I'd Do Anything for Love (but I Won't Do That)]]'' - [[Meat Loaf]]
+* ''[[Crying]]'' - [[Roy Orbison]]
-*''[[Mamma Mia (cançó)|Mamma Mia]]'' - [[ABBA]]
+* ''[[Kung Fu Fighting]]'' - [[Carl Douglas]]
-*''[[Where the Streets Have No Name]]'' - [[U2]]
+* ''[[Just the Way You Are]]'' - [[Billy Joel]]
-*''[[Waterloo (canción)|Waterloo]]'' - [[ABBA]]
+* ''[[I'd Do Anything for Love (but I Won't Do That)]]'' - [[Meat Loaf]]
-*''[[Knowing Me, Knowing You]]'' - [[ABBA]]
+* ''[[Mamma Mia (cançó)|Mamma Mia]]'' - [[ABBA]]
-*''[[The Wanderer]]'' - [[Dion]]
+* ''[[Where the Streets Have No Name]]'' - [[U2]]
-*''Anticipation'' - [[Carly Simon]]
+* ''[[Waterloo (canción)|Waterloo]]'' - [[ABBA]]
-*''[[Mellow Yellow]]'' - [[Donovan]]
+* ''[[Knowing Me, Knowing You]]'' - [[ABBA]]
-*''[[One (canción de Metallica)|One]]'' - [[Metallica]]
+* ''The Wanderer'' - [[Dion]]
+* ''Anticipation'' - [[Carly Simon]]
+* ''[[Mellow Yellow]]'' - [[Donovan]]
+* ''[[One (canción de Metallica)|One]]'' - [[Metallica]]
 {{Cercle de quintes}}
+{{commonscat}}
 {{ORDENA:Re Major}}
 [[Categoria:Tonalitats musicals]]
+[[Categoria:Composicions en re major| ]]
-[[cs:D-dur]]
-[[de:D-Dur]]
-[[en:D major]]
-[[eo:D-maĵoro]]
-[[es:Re mayor]]
-[[et:D-duur]]
-[[ja:ニ長調]]
-[[nl:D majeur]]
-[[pl:D-dur]]
-[[pt:Ré maior]]
-[[ru:Ре мажор]]
-[[simple:D major]]
-[[sr:Де-дур]]
-[[uk:Ре мажор]]
-[[zh:D大調]]