Vés al contingut

Om: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Regles d'ús de les majúscules i minúscules de l'IEC, 18.9
 
(43 revisions intermèdies per 11 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{vegeu3|un arbre|altres significats|Om (desambiguació)}}
{{vegeu3|un arbre|altres significats|Om (desambiguació)}}
{{Infotaula d'ésser viu}}
{{Infotaula ésser viu}}
Els '''oms''' (''Ulmus'')<ref>{{Noms de plantes |nom=ulmus |text=ulmus |consulta= 20 novembre 2022}}</ref> són un [[Gènere (biologia)|gènere]] de [[Magnoliofitins|plantes angiospermes]] de la [[Família (biologia)|família]] de les [[ulmàcies]]. Són arbres caducifolis o [[semicaducifoli]]s natius d'[[Euràsia]], nord d'Àfrica i Amèrica del nord i Amèrica central.<ref name=kew>{{ref-web |url=https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30004945-2 |títol=Ulmus |consulta= 20 novembre 2022|editor=Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew |llengua=anglès }}</ref>
Els '''oms''' o '''olms''' (gènere ''Ulmus'') són arbres caducifolis o [[semicaducifoli]]s de la família ''[[Ulmaceae]]''. Els oms van aparèixer al període [[Miocè]], fa uns 40 milions d'anys. Es van originar a l'actual [[Àsia Central]] i després es van escampar per tot l'[[hemisferi nord]] i van travessar l'[[Equador celeste|equador]] a [[Indonèsia]]. Durant els segles [[Segle XIX|XIX]] i [[Segle XX|XX]], moltes espècies d'oms es van plantar com a arbres ornamentals a [[Europa]], a l'[[Amèrica del Nord]] i en algunes parts de l'[[hemisferi sud]], especialment a [[Austràlia]].


Els oms van aparèixer al període [[Miocè]], fa uns 40 milions d'anys. Es van originar a l'actual [[Àsia central]] i després es van escampar per tot l'[[hemisferi nord]] i van travessar l'[[Línia equatorial|equador]] a [[Indonèsia]]. Durant els segles [[Segle XIX|XIX]] i [[Segle XX|XX]], moltes espècies d'oms es van plantar com a arbres ornamentals a [[Europa]], a l'[[Amèrica del Nord]] i en algunes parts de l'[[hemisferi sud]], especialment a [[Austràlia]].{{Citació necessària|data=2022}}
Les fulles dels oms són alternes i serrades als marges, de manera simple o, més normalment, doble. Les fulles solen ser asimètriques a la base i acuminades a l'àpex. Aquest gènere és hermafrodita, amb flors apètales que són pol·linitzades pel vent, encara que les abelles les poden visitar. El fruit és una [[sàmara]] rodona que surt abans que les fulles i que fa la fotosíntesi.<ref name="Heybroek">Heybroek, H. M., Goudzwaard, L, Kaljee, H. (2009). ''Iep of olm, karakterboom van de Lage Landen'' (:Elm, a tree with character of the Low Countries). KNNV, Uitgeverij. {{ISBN|978-90-5011-281-9}}</ref> Totes les espècies són tolerants a un ampli rang de sòls i de pH, i, amb excepcions, demanen un bon drenatge.


== Descripció ==
Els altres gèneres de la família ''Ulmaceae'' són [[Zelkova]] i ''[[Planera (gènere)|Planera]]'' (om aquàtic). Els [[lledoner]]s (''[[Celtis]]''), que abans estaven inclosos dins d'''Ulmaceae'', ara es considera que formen part de la família ''[[Cannabaceae]]''.
Les fulles dels oms són alternes i serrades als marges, de manera simple o, més normalment, doble. Les fulles solen ser asimètriques a la base i acuminades a l'àpex. Aquest gènere és hermafrodita, amb flors apètales que són pol·linitzades pel vent, encara que les abelles les poden visitar. El fruit és una [[sàmara]] rodona que surt abans que les fulles i que fa la fotosíntesi.<ref name="Heybroek">Heybroek, H. M., Goudzwaard, L, Kaljee, H. (2009). ''Iep of olm, karakterboom van de Lage Landen'' (:Elm, a tree with character of the Low Countries). KNNV, Uitgeverij. {{ISBN|978-90-5011-281-9}}</ref> Totes les espècies són tolerants a un ampli rang de [[sòl]]s i de pH, i, amb excepcions, demanen un bon drenatge.


== Taxonomia ==
== Espècies varietats i híbrids ==
Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 a l'obra ''[[Species Plantarum]]'' de [[Carl von Linné]] (1707-1778).<ref name=kew/>
Hi ha entre 30 i 40 espècies d'oms. [[Oliver Rackham|Rackham]]<ref name = Rackham>Rackham, O. (1980). ''Ancient woodland: its history, vegetation and uses''. Edward Arnold, London</ref> diu que ''Ulmus'' és un gènere difícil, ja que les espècies i les varietats són una distinció que fan els humans, més que no pas biològica i genètica.


=== Sinònims ===
L'anomenada ''malaltia holandesa de l'om'' va matar molts exemplars a Europa i Amèrica a finals del {{segle|XX}}. Cap a la dècada de 1990 ja es van desenvolupar [[cultivars]] d'om resistents a aquesta malaltia, però aquestes cultivars no tenien un bon creixement.<ref name=Hiemstra>Hiemstra et al., (2005). ''Belang en toekomst van de iep in Nederland''. Praktijkonderzoek Plant & Omgeving, Wageningen UR</ref>
Els següents noms són [[Sinònim (taxonomia)|sinònims]] d{{'}}''Ulmus'':<ref name=kew/>
{{refbegin|1}}
* ''Chaetoptelea'' {{mida|1=Liebm.}}
* ''Microptelea'' {{mida|1=Spach}}
{{refend}}


=== Espècies ===
L'any 1997 es va iniciar un projecte de la Unió Europea per conservar els recursos genètics dels oms i també per lluitar contra la malaltia.<ref name=Solla>Solla, A., Bohnens, J., Collin, E., Diamandis, S., Franke, A., Gil, L., Burón, M., Santini, A., Mittempergher, L., Pinon, J., and Vanden Broeck, A. (2005). Screening European Elms for Resistance to Ophiostoma novo-ulmi. ''Forest Science'' 51(2) 2005. Society of American Foresters, Bethesda, Maryland, USA.</ref><ref name=Pinon>Pinon J., Husson C., Collin E. (2005). Susceptibility of native French elm clones to Ophiostoma novo-ulmi. ''Annals of Forest Science'' 62: 1-8</ref><ref name=Collin>Collin, E. (2001). Elm. In Teissier du Cros (Ed.) (2001) ''Forest Genetic Resources Management and Conservation. France as a case study.'' Min. Agriculture, Bureau des Ressources Genetiques CRGF, INRA-DIC, Paris: 38-39.</ref>
Dins d'aquest gènere es reconeixen les 37 espècies següents:<ref name=kew/>
{{refbegin|4}}
* ''[[Ulmus alata]]''<ref>{{ref-llibre|títol=Miscellaneous Circular|url=https://books.google.cat/books?id=MlfBVGHI4vAC&pg=PA258|any=1927|editorial=U.S. Government Printing Office|pàgines=258–}}</ref> {{mida|1=Michx.}}
* ''[[Ulmus americana]]''<ref name="Lee1972">{{ref-llibre|autor=Ming-Jen T. Lee|títol=The Floral Receptivity of Ulmus Americana L.|url=https://books.google.cat/books?id=q9xbAAAAMAAJ|any=1972|editorial=University of Wisconsin--Madison}}</ref> {{mida|1=L.}}
* ''[[Ulmus bergmanniana]]''<ref name="Dunn2012">{{ref-llibre|autor=C.P. Dunn|títol=The Elms: Breeding, Conservation, and Disease Management|url=https://books.google.cat/books?id=tJZyBgAAQBAJ&pg=PT67|data=6 desembre 2012|editorial=Springer Science & Business Media|isbn=978-1-4615-4507-1|pàgines=67–|llengua=anglès}}</ref> {{mida|1=C.K.Schneid.}}
* ''[[Ulmus boissieri]]'' {{mida|1=Grudz.}}
* ''[[Ulmus castaneifolia]]''<ref>{{ref-llibre|títol=elm|url=https://books.google.cat/books?id=0g49AAAAIAAJ&pg=PA342|any=1969|editorial=CUP Archive|pàgines=342–|id=GGKEY:EDQC2LY2Z73|llengua=anglès}}</ref>
* ''[[Ulmus changii]]''<ref name="FangWang2011">{{ref-llibre|autor1=Jingyun Fang|autor2=Zhiheng Wang|autor3=Zhiyao Tang|títol=Atlas of Woody Plants in China: Distribution and Climate|url=https://books.google.cat/books?id=rXTGyOlDjdoC&pg=PA195|data= 15 setembre 2011|editorial=Springer Science & Business Media|isbn=978-3-642-15017-3|pàgines=195–|llengua=anglès}}</ref> {{mida|1=Hemsl.}}
* ''[[Ulmus changii]]'' {{mida|1=W.C.Cheng}}
* ''[[Ulmus chenmoui]]''<ref name="LacazeArbez1999">{{ref-llibre|autor1=Jean-François Lacaze|autor2=Michel Arbez|títol=Les ressources génétiques forestières en France: Tome 2. Les feuillus|url=https://books.google.cat/books?id=aNIiCwAAQBAJ&pg=PT300|data= 1 gener 1999|editorial=Quae|isbn=978-2-7592-1501-0|pàgines=300–|llengua=francès}}</ref> {{mida|1=W.C.Cheng}}
* ''[[Ulmus chumlia]]''<ref name="Singh2004">{{ref-llibre|autor=Gurcharan Singh|títol=Plant Systematics: An Integrated Approach|url=https://books.google.cat/books?id=In_Lv8iMt24C&pg=PA421|any=2004|editorial=Science Publishers|isbn=978-1-57808-351-0|pàgines=421–|llengua=anglès}}</ref> {{mida|1=Melville & Heybroek}}
* ''[[Ulmus crassifolia]]''<ref name="Sargent1895">{{ref-llibre|autor=Charles Sprague Sargent|títol=The Silva of North America: A Description of the Trees which Grow Naturally in North America Exclusive of Mexico|url=https://books.google.cat/books?id=YVAhAQAAMAAJ&pg=PA56|any=1895|editorial=Houghton, Mifflin|pàgines=56–|llengua=anglès}}</ref> {{mida|1=Nutt.}}
* ''[[Ulmus davidiana]]''<ref name="Johnson2019">{{ref-llibre|autor=Tim Johnson|títol=CRC Ethnobotany Desk Reference|url=https://books.google.cat/books?id=uTSoDwAAQBAJ&pg=PA858|data= 23 juliol 2019|editorial=CRC Press|isbn=978-1-351-07939-6|pàgines=858–|llengua=anglès}}</ref> {{mida|1=Planch.}}
* ''[[Ulmus elliptica]]'' {{mida|1=K.Koch}}
* ''[[Ulmus elongata]]''<ref name="Centre1998">{{ref-llibre|autor=World Conservation Monitoring Centre|títol=1997 IUCN Red List of Threatened Plants|url=https://books.google.cat/books?id=XIL9adYYeSIC&pg=PA585|any=1998|editorial=IUCN|isbn=978-2-8317-0328-2|pàgines=585–|llengua=anglès}}</ref> {{mida|1=L.K.Fu & C.S.Ding}}
* ''[[Ulmus gaussenii]]''<ref name="Erice2021">{{ref-llibre|autor=Aina S. Erice|títol=Senderos de savia: Un viaje por las vías que nos conectan con las plantas|url=https://books.google.cat/books?id=qbE2EAAAQBAJ&pg=PT223|data= 14 març 2021|editorial=2samaræ|pàgines=223–|id=GGKEY:RB8LFZ140RX|llengua=espanyol}}</ref> {{mida|1=W.C.Cheng}}
* ''[[Ulmus glabra]]''<ref name="Browne1851">{{ref-llibre|autor=Daniel Jay Browne|títol=The Trees of America: Native and Foreign, Pictorially and Botanically Delineated, and Scientifically and Popularly Described ... Illustrated by Numerous Engravings|url=https://books.google.cat/books?id=euTPAAAAMAAJ&pg=PA487|any=1851|editorial=Harper & brothers|pàgines=487–|llengua=anglès}}</ref>
* ''[[Ulmus glaucescens]]''<ref>{{ref-llibre|títol=Gartenflora|url=https://books.google.cat/books?id=Ic5KAQAAMAAJ&pg=PA349|any=1885|pàgines=349–|llengua=anglès}}</ref> {{mida|1=Huds.}}
* ''[[Ulmus glaucescens]]'' {{mida|1=Franch.}}
* ''[[Ulmus harbinensis]]''<ref name="FangWang2011har">{{ref-llibre|autor1=Jingyun Fang|autor2=Zhiheng Wang|autor3=Zhiyao Tang|títol=Atlas of Woody Plants in China: Distribution and Climate|url=https://books.google.cat/books?id=rXTGyOlDjdoC&pg=PA197|data= 15 setembre 2011|editorial=Springer Science & Business Media|isbn=978-3-642-15017-3|pàgines=197–|llengua=anglès}}</ref> {{mida|1=S.Q.Nie & G.Q.Huang}}
* ''[[Ulmus ismaelis]]''<ref>{{ref-llibre|títol=Revista mexicana de biodiversidad|url=https://books.google.cat/books?id=sp9cAAAAMAAJ|any=2005|editorial=Universidad Autonóma de México, Instituto de Biología|llengua=anglès}}</ref> {{mida|1=Todzia & Panero}}
* ''[[Ulmus kunmingensis]]'' {{mida|1=W.C.Cheng}}
* ''[[Ulmus laciniata]]''<ref name="Daberkow1986">{{ref-llibre|autor=Stan G. Daberkow|títol=Agricultural Labor Data Sources: An Update. 1961|url=https://books.google.cat/books?id=TV2fW3ds5I4C&pg=PA355|any=1986|editorial=U.S. Department of Agriculture, Economic Research Service|pàgines=355–|llengua=anglès}}</ref> {{mida|1=(Herder) Mayr ex Schwapp.}}
* ''[[Ulmus laevis]]''<ref name="TurokEriksson2002">{{ref-llibre|autor1=Jozef Turok|autor2=G Eriksson|autor3=K. Russel|títol=Noble Hardwoods Network: Report of the Fourth Meeting, 4-6 September 1999, Gmunden, Austria and the Fifth Meeting, 17-19 May 2001, Blessington, Ireland|url=https://books.google.cat/books?id=ZALIyCGXDngC&pg=PA52|any=2002|editorial=Bioversity International|isbn=978-92-9043-496-2|pàgines=52–}}</ref> {{mida|1=Pall.}}
* ''[[Ulmus lamellosa]]''<ref name="monumentaltrees">{{ref-web | url = https://www.monumentaltrees.com/es/fotos-ulmuslamellosa/ | títol = Imatges Ulmus lamellosa.|llengua=anglès}}</ref>
* ''[[Ulmus macrocarpa]]''<ref>{{ref-llibre|títol=Consular Reports: Commerce, manufactures, etc|url=https://books.google.cat/books?id=gycSAAAAYAAJ&pg=RA2-PA120|any=1909|editorial=U.S. Government Printing Office|pàgines=2–|llengua=anglès}}</ref> {{mida|1=C.Wang & S.L.Chang}}
* ''[[Ulmus lanceifolia]]''<ref>{{ref-llibre|títol=The Gardener's Magazine, and Register of Rural & Domestic Improvement|url=https://books.google.cat/books?id=th0FAAAAQAAJ&pg=PA254|any=1839|editorial=Longman, Orme, Brown, Green, and Longmans|pàgines=254–|llengua=anglès}}</ref> {{mida|1=Roxb.}}
* ''[[Ulmus macrocarpa]]'' {{mida|1=Hance}}
* ''[[Ulmus mexicana]]''<ref>{{ref-llibre|títol=Propiedades Fisicas Y Mecanicas de Ciento Trece Especies|url=https://books.google.cat/books?id=m-QOAQAAIAAJ&pg=PA725|editorial=Bib. Orton IICA / CATIE|pàgines=725–|id=GGKEY:HKYFGZDYAKT|llengua=espanyol}}</ref> {{mida|1=(Liebm.) Planch.}}
* ''[[Ulmus microcarpa]]''<ref name="ncbi">{{ref-web | url = https://www.ncbi.nlm.nih.gov/Taxonomy/Browser/wwwtax.cgi?mode=Info&id=1184764 | títol = Ulmus microcarpa.|llengua=anglès}}</ref> {{mida|1=L.K.Fu}}
* ''[[Ulmus minor]]''<ref name="TenaCaballero2016">{{ref-llibre|autor1=Joan Carles Membrado Tena|autor2=Antonio C. Ledo Caballero|títol=La Universitat de València i els seus entorns naturals: L'Horta, el Caroig i el Carrascal de la Font Roja i la Serra de Mariola|url=https://books.google.cat/books?id=hJCCDQAAQBAJ&pg=PA92|data= 28 novembre 2016|editorial=Universitat de València|isbn=978-84-9133-034-9|pàgines=92–|llengua=català}}</ref> {{mida|1=Mill.}}
* ''[[Ulmus parvifolia]]''<ref name="Bureau1949">{{ref-llibre|autor=Plant Industry, Soils, and Agricultural Engineering Bureau|títol=Plant Disease Reporter: Supplement|url=https://books.google.cat/books?id=8YVHAQAAIAAJ&pg=PA71|any=1949|pàgines=71–|llengua=anglès}}</ref> {{mida|1=Jacq.}}
* ''[[Ulmus prunifolia]]''<ref name="mindat">{{ref-web | url = https://www.mindat.org/taxon-5680180.html | títol = Ulmus prunifolia.|llengua=anglès}}</ref> {{mida|1=W.C.Cheng & L.K.Fu}}
* ''[[Ulmus pseudopropinqua]]''<ref name="HongBlackmore2015">{{ref-llibre|autor1=De-Yuan Hong|autor2=Stephen Blackmore|títol=Plants of China: A Companion to the Flora of China|url=https://books.google.cat/books?id=aCw7CQAAQBAJ&pg=PA471|data= 23 abril 2015|editorial=Cambridge University Press|isbn=978-1-316-19515-4|pàgines=471–|llengua=anglès}}</ref> {{mida|1=F.T.Wang & S.X.Li}}
* ''[[Ulmus pumila]]''<ref name="Herrera1818">{{ref-llibre|autor=Alonso de Herrera|títol=Agricultura general|url=https://books.google.cat/books?id=X3OGvZ_3rhAC&pg=PA151|any=1818|editorial=Imprenta Real|pàgines=151–|llengua=anglès}}</ref> {{mida|1=L.}}
* ''[[Ulmus rubra]]''<ref name="Scholz1958">{{ref-llibre|autor=Harold F. Scholz|títol=Silvical Characteristics of Slippery Elm (Ulmus Rubra)|url=https://books.google.cat/books?id=1SgUxtMt7T8C&pg=PA1|any=1958|editorial=Lake States Forest Experiment Station, Forest Service, U.S. Department of Agriculture|pàgines=1–|llengua=anglès}}</ref> {{mida|1=Muhl.}}
* ''[[Ulmus serotina]]''<ref name="CommitteeLittle1953ser">{{ref-llibre|autor1=United States. Forest Service. Tree and Range Plant Name Committee|autor2=Elbert Luther Little|títol=Check List of Native and Naturalized Trees of the United States (including Alaska)|url=https://books.google.cat/books?id=xlqRbKm6RzQC&pg=PA427|any=1953|editorial=Forest Service|pàgines=427–|llengua=anglès}}</ref> {{mida|1=Sarg.}}
* ''[[Ulmus szechuanica]]''<ref>{{ref-llibre|títol=拉汉英种子植物名称|url=https://books.google.cat/books?id=4Io_AAAAYAAJ|any=1983|editorial=科学出版社|isbn=978-7-03-001390-3|llengua=anglès}}</ref> {{mida|1=W.P.Fang}}
* ''[[Ulmus thomasii]]''<ref name="Scholz1957">{{ref-llibre|autor=Harold F. Scholz|títol=Silvical Characteristics of Rock Elm (Ulmus Thomasii)|url=https://books.google.cat/books?id=Y3p_HHi2dusC&pg=PA1|any=1957|editorial=Lake States Forest Experiment Station, Forest Service, U.S. Department of Agriculture|pàgines=1–}}</ref> {{mida|1=Sarg.}}
* ''[[Ulmus uyematsui]]''<ref>{{ref-llibre|títol=Biology of Rust Resistance in Forest Trees: Proceedings of a NATO-IUFRO Advanced Study Institute|url=https://books.google.cat/books?id=S0Rv361h2S0C&pg=PA141|any=1972|editorial=Forest Service|pàgines=141–|llengua=anglès}}</ref> {{mida|1=Hayata}}
* ''[[Ulmus villosa]]''<ref name="SinghThakur2016">{{ref-llibre|autor1=Narayan Singh|autor2=Amit Kumar Thakur|autor3=P L Sharma|coautors=Pankaj Sharma|títol=Climate Change and Environmental Issues|url=https://books.google.cat/books?id=Z1eMDAAAQBAJ&pg=PA57|data= 1 juny 2016|editorial=The Energy and Resources Institute (TERI)|isbn=978-81-7993-590-3|pàgines=57–|llengua=anglès}}</ref> {{mida|1=Brandis ex Gamble}}
* ''[[Ulmus wallichiana]]''<ref name="Watt1883">{{ref-llibre|autor=Sir George Watt|títol=Economic Products of India Exhibited in the Economic Court, Calcutta International Exhibition, 1883-84: Timbers|url=https://books.google.cat/books?id=E3AIAAAAQAAJ&pg=PT23|any=1883|editorial=Superintendent of Government Print.|pàgines=23–|llengua=anglès}}</ref> {{mida|1=Planch.}}
{{refend}}


=== Híbrids ===
* '''"Oms de muntanya"''': floreixen a la primavera; flors subsèssils; fulles normalment rugoses per l'anvers.
S'han descrit els següents [[híbrid]]s:<ref name=kew/>
** ''[[Ulmus bergmanniana]]''<ref name="Dunn2012">{{cite book|author=C.P. Dunn|title=The Elms: Breeding, Conservation, and Disease Management|url=https://books.google.com/books?id=tJZyBgAAQBAJ&pg=PT67|date=6 December 2012|publisher=Springer Science & Business Media|isbn=978-1-4615-4507-1|pages=67–}}</ref>
{{refbegin|2}}
*** [[Ulmus bergmanniana bergmanniana|''Ulmus bergmanniana'' var. ''bergmanniana'']]
* ''[[Ulmus]]'' × ''androssowii'' {{mida|1=Litv.}}
*** [[Ulmus bergmanniana lasiophylla|''Ulmus bergmanniana'' var. ''lasiophylla'']]
* ''[[Ulmus]]'' × ''brandisiana'' {{mida|1=C.K.Schneid.}}
** ''[[Ulmus castaneifolia]]''<ref>{{cite book|title=elm|url=https://books.google.com/books?id=0g49AAAAIAAJ&pg=PA342|year=1969|publisher=CUP Archive|pages=342–|id=GGKEY:EDQC2LY2Z73}}</ref>
* ''[[Ulmus]]'' × ''hollandica'' {{mida|1=Mill.}}
** ''[[Ulmus changii]]''<ref name="FangWang2011">{{cite book|author1=Jingyun Fang|author2=Zhiheng Wang|author3=Zhiyao Tang|title=Atlas of Woody Plants in China: Distribution and Climate|url=https://books.google.com/books?id=rXTGyOlDjdoC&pg=PA195|date=15 September 2011|publisher=Springer Science & Business Media|isbn=978-3-642-15017-3|pages=195–}}</ref>
* ''[[Ulmus]]'' × ''intermedia'' {{mida|1=Elowsky}}
*** [[Ulmus changii changii|''Ulmus changii'' var. ''changii'']]
* ''[[Ulmus]]'' × ''mesocarpa'' {{mida|1=M.Kim & S.Lee}}
*** [[Ulmus changii kunmingensis|''Ulmus changii'' var. ''kunmingensis'']]
{{refend}}
** ''[[Ulmus chumlia]]''<ref name="Singh2004">{{cite book|author=Gurcharan Singh|title=Plant Systematics: An Integrated Approach|url=https://books.google.com/books?id=In_Lv8iMt24C&pg=PA421|year=2004|publisher=Science Publishers|isbn=978-1-57808-351-0|pages=421–}}</ref>
** ''[[Ulmus elongata]]''<ref name="Centre1998">{{cite book|author=World Conservation Monitoring Centre|title=1997 IUCN Red List of Threatened Plants|url=https://books.google.com/books?id=XIL9adYYeSIC&pg=PA585|year=1998|publisher=IUCN|isbn=978-2-8317-0328-2|pages=585–}}</ref>
** ''[[Ulmus gaussenii]]''<ref name="Erice2021">{{cite book|author=Aina S. Erice|title=Senderos de savia: Un viaje por las vías que nos conectan con las plantas|url=https://books.google.com/books?id=qbE2EAAAQBAJ&pg=PT223|date=14 March 2021|publisher=2samaræ|pages=223–|id=GGKEY:RB8LFZ140RX}}</ref>
** ''[[Ulmus glabra]]'' -<ref name="Browne1851">{{cite book|author=Daniel Jay Browne|title=The Trees of America: Native and Foreign, Pictorially and Botanically Delineated, and Scientifically and Popularly Described ... Illustrated by Numerous Engravings|url=https://books.google.com/books?id=euTPAAAAMAAJ&pg=PA487|year=1851|publisher=Harper & brothers|pages=487–}}</ref>
** ''[[Ulmus glaucescens]]''<ref>{{cite book|title=Gartenflora|url=https://books.google.com/books?id=Ic5KAQAAMAAJ&pg=PA349|year=1885|pages=349–}}</ref>
*** [[Ulmus glaucescens glaucescens|''Ulmus glaucescens'' var. ''glaucescens'']]
*** [[Ulmus glaucescens lasiocarpa|''Ulmus glaucescens'' var. ''lasiocarpa'']]
** ''[[Ulmus laciniata]]''<ref name="Daberkow1986">{{cite book|author=Stan G. Daberkow|title=Agricultural Labor Data Sources: An Update. 1961|url=https://books.google.com/books?id=TV2fW3ds5I4C&pg=PA355|year=1986|publisher=U.S. Department of Agriculture, Economic Research Service|pages=355–}}</ref>
*** [[Ulmus laciniata nikkoensis|''Ulmus laciniata'' var. ''nikkoensis'']]
** ''[[Ulmus lamellosa]]''<ref>[https://www.monumentaltrees.com/es/fotos-ulmuslamellosa/ Imatges Ulmus lamellosa.]</ref>
** ''[[Ulmus macrocarpa]]''<ref>{{cite book|title=Consular Reports: Commerce, manufactures, etc|url=https://books.google.com/books?id=gycSAAAAYAAJ&pg=RA2-PA120|year=1909|publisher=U.S. Government Printing Office|pages=2–}}</ref>
*** [[Ulmus macrocarpa glabra|''Ulmus macrocarpa'' var. ''glabra'']]
*** [[Ulmus macrocarpa macrocarpa|''Ulmus macrocarpa'' var. ''macrocarpa'']]
** ''[[Ulmus mexicana]]''<ref>{{cite book|title=Propiedades Fisicas Y Mecanicas de Ciento Trece Especies|url=https://books.google.com/books?id=m-QOAQAAIAAJ&pg=PA725|publisher=Bib. Orton IICA / CATIE|pages=725–|id=GGKEY:HKYFGZDYAKT}}</ref>
** ''[[Ulmus microcarpa]]''<ref>[https://www.ncbi.nlm.nih.gov/Taxonomy/Browser/wwwtax.cgi?mode=Info&id=1184764 Ulmus microcarpa.]</ref>
** ''[[Ulmus prunifolia]]''<ref>[https://www.mindat.org/taxon-5680180.html Ulmus prunifolia.]</ref>
** ''[[Ulmus rubra]]''<ref name="Scholz1958">{{cite book|author=Harold F. Scholz|title=Silvical Characteristics of Slippery Elm (Ulmus Rubra)|url=https://books.google.com/books?id=1SgUxtMt7T8C&pg=PA1|year=1958|publisher=Lake States Forest Experiment Station, Forest Service, U.S. Department of Agriculture|pages=1–}}</ref>
** ''[[Ulmus uyematsui]]''<ref>{{cite book|title=Biology of Rust Resistance in Forest Trees: Proceedings of a NATO-IUFRO Advanced Study Institute|url=https://books.google.com/books?id=S0Rv361h2S0C&pg=PA141|year=1972|publisher=Forest Service|pages=141–}}</ref>
** ''[[Ulmus wallichiana]]''<ref name="Watt1883">{{cite book|author=Sir George Watt|title=Economic Products of India Exhibited in the Economic Court, Calcutta International Exhibition, 1883-84: Timbers|url=https://books.google.com/books?id=E3AIAAAAQAAJ&pg=PT23|year=1883|publisher=Superintendent of Government Print.|pages=23–}}</ref>
*** [[Ulmus wallichiana wallichiana|''Ulmus wallichiana'' subsp. ''wallichiana'']]
*** [[Ulmus wallichiana xanthoderma|''Ulmus wallichiana'' subsp. ''xanthoderma'']]
*** [[Ulmus wallichiana tomentosa|''Ulmus wallichiana'' var. ''tomentosa'']]
* '''"Oms campestres"''': floreixen a la primavera; flors subsèssils; fulles normalment suaus per l'anvers.
** ''[[Ulmus canescens]]''<ref>{{cite book|title=Encyclopédie chimique|url=https://books.google.com/books?id=Bz9BAAAAYAAJ&pg=PA63|year=1890|publisher=Dunod|pages=63–}}</ref>
** ''[[Ulmus chenmoui]]''<ref name="LacazeArbez1999">{{cite book|author1=Jean-François Lacaze|author2=Michel Arbez|title=Les ressources génétiques forestières en France: Tome 2. Les feuillus|url=https://books.google.com/books?id=aNIiCwAAQBAJ&pg=PT300|date=1 January 1999|publisher=Quae|isbn=978-2-7592-1501-0|pages=300–}}</ref>
** ''[[Ulmus davidiana]]''<ref name="Johnson2019">{{cite book|author=Tim Johnson|title=CRC Ethnobotany Desk Reference|url=https://books.google.com/books?id=uTSoDwAAQBAJ&pg=PA858|date=23 July 2019|publisher=CRC Press|isbn=978-1-351-07939-6|pages=858–}}</ref>
*** [[Ulmus davidiana davidiana|''Ulmus davidiana'' var. ''davidiana'']]
*** [[Ulmus davidiana japonica|''Ulmus davidiana'' var. ''japonica'']]
** ''[[Ulmus harbinensis]]''
** ''[[Ulmus ismaelis]]''
** ''[[Ulmus lanceifolia]]''
** ''[[Ulmus minor]]'' - Om comú
*** [[Ulmus minor angustifolia|''Ulmus minor'' subsp. ''angustifolia'']]
*** [[Ulmus minor minor|''Ulmus minor'' subsp. ''minor'']]
*** [[Ulmus minor plotii|''Ulmus minor'' var. ''plotii'']]
*** [[Ulmus minor sarniensis|''Ulmus minor'' subsp. ''sarniensis'']]
** ''[[Ulmus procera]]''
** ''[[Ulmus pseudopropinqua]]''
** ''[[Ulmus pumila]]''
*** [[Ulmus pumila arborea|''Ulmus pumila'' var. ''arborea'']]
** ''[[Ulmus szechuanica]]''
** ''[[Ulmus villosa]]''
* '''"Oms blancs"''': floreixen a la primavera; flors pedunculades.
** ''[[Ulmus alata]]''
** ''[[Ulmus americana]]'' -
** ''[[Ulmus laevis]]'' -
** ''[[Ulmus thomasii]]''
* '''"Oms de florida tardoral"''': floreixen a la tardor.
** ''[[Ulmus crassifolia]]''
** ''[[Ulmus parvifolia]]''
*** [[Ulmus parvifolia coreana|''Ulmus parvifolia'' var. ''coreana'']]
** ''[[Ulmus serotina]]''


== Malures ==
A més, hi ha nombrosos híbrids i varietats. L'híbrid més estès és ''[[Ulmus × hollandica]]''. ''U. glabra'' × ''U. minor''.
La [[grafiosi]] és una [[Fongs|malura fúngica]] propagada per un [[Coleòpters|escarabat]] que afecta els oms de l'espècie ''Ulmus minor'',<ref>{{diec|grafiosi }}</ref> l'[[om comú]], que ha destruït bona part dels exemplars a Europa i Amèrica. Les [[Illes Britàniques]] foren una de les primeres zones afectades, durant els [[Dècada del 1970|anys 70 del segle passat]] es van perdre massivaments els oms anglesos, que llavors hom considerava de l'espècie ''Ulmus procera''. Estudis recents han confirmat que es tractava d'un [[Clonació|clon]] d'om comú (''Ulmus minor'') introduït pels [[Antiga Roma|romans]] i propagat massivament per les duews illes gràcies a que és molt fàcil la seva [[Reproducció vegetativa|reproducció per via vegetativa]]. La manca de diversitat genètica a causa de la [[reproducció asexual]] va ser clau per tal que la malura afectés de manera tant massiva els arbres.<ref>{{ref-publicació |cognom=Gil |nom=Luís |cognom2=Fuentes-Utrilla |nom2=Pablo |cognom3=Soto |nom3=Álvaro |cognom4=Cervera |nom4=M. Teresa |cognom5=Collada |nom5=M. Teresa |article=English elm is a 2,000-year-old Roman clone |publicació=[[Nature]] |volum=vol. 431 |exemplar=núm. 7012 |data=27 octubre 2004 |url=https://www.nature.com/articles/4311053a |doi=10.1038/4311053a|pàgines= 1053}}</ref>

Cap a la dècada de 1990 ja es van desenvolupar [[cultivars]] d'om resistents a aquesta malaltia, però aquestes cultivars no tenien un bon creixement.<ref name=Hiemstra>Hiemstra et al., (2005). ''Belang en toekomst van de iep in Nederland''. Praktijkonderzoek Plant & Omgeving, Wageningen UR</ref>

L'any 1997 es va iniciar un projecte de la Unió Europea per conservar els recursos genètics dels oms i també per lluitar contra la malaltia.<ref name=Solla>Solla, A., Bohnens, J., Collin, E., Diamandis, S., Franke, A., Gil, L., Burón, M., Santini, A., Mittempergher, L., Pinon, J., and Vanden Broeck, A. (2005). Screening European Elms for Resistance to Ophiostoma novo-ulmi. ''Forest Science'' 51(2) 2005. Society of American Foresters, Bethesda, Maryland, USA.</ref><ref name=Pinon>Pinon J., Husson C., Collin E. (2005). Susceptibility of native French elm clones to Ophiostoma novo-ulmi. ''Annals of Forest Science'' 62: 1-8</ref><ref name=Collin>Collin, E. (2001). Elm. In Teissier du Cros (Ed.) (2001) ''Forest Genetic Resources Management and Conservation. France as a case study.'' Min. Agriculture, Bureau des Ressources Genetiques CRGF, INRA-DIC, Paris: 38-39.</ref>


== Referències ==
== Referències ==
Línia 82: Línia 85:
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
{{Commonscat}}
* {{ref-web|url= http://www.for.nau.edu/cms/content/view/512/706/|títol= Elm Plantation Study|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20100608015252/http://www.for.nau.edu/cms/content/view/512/706/|arxiudata= 2010-06-08|editor= Northern Arizona University|consulta= 2011-06-29}}
* {{ref-web|url= http://www.for.nau.edu/cms/content/view/512/706/|títol= Elm Plantation Study|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20100608015252/http://www.for.nau.edu/cms/content/view/512/706/|arxiudata= 2010-06-08|editor= Northern Arizona University|consulta= 2011-06-29|llengua=anglès}}
* [http://www.cirrusimage.com/trees_Ulmaceae.htm Tree Family Ulmaceae] Diagnostic photos of Elm species at the [[Morton Arboretum]]
* [http://www.cirrusimage.com/trees_Ulmaceae.htm Tree Family Ulmaceae] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150104100813/http://www.cirrusimage.com/trees_Ulmaceae.htm |date=2015-01-04 }} Diagnostic photos of Elm species at the [[Morton Arboretum]]
* Fotos d'oms de finals del {{segle|XIX}} i principis del {{segle|XX}} a [http://fax.libs.uga.edu/QK488xE4/1f/trees_of_britain_and_ireland_vol_7.pdf Elwes & Henry's ''Trees of Great Britain & Ireland''] (1913)
* Fotos d'oms de finals del {{segle|XIX}} i principis del {{segle|XX}} a [http://fax.libs.uga.edu/QK488xE4/1f/trees_of_britain_and_ireland_vol_7.pdf Elwes & Henry's ''Trees of Great Britain & Ireland''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160303174627/http://fax.libs.uga.edu/QK488xE4/1f/trees_of_britain_and_ireland_vol_7.pdf |date=2016-03-03 }} (1913)


{{Bases de dades taxonòmiques}}
{{Bases de dades taxonòmiques}}

Revisió de 22:37, 23 març 2024

Aquest article tracta sobre un arbre. Si cerqueu altres significats, vegeu «Om (desambiguació)».
Infotaula d'ésser viuOm
Ulmus Modifica el valor a Wikidata

Om comú Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font defusta d'om i burr elm (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitnúcula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaUlmaceae
GènereUlmus Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicUlmus campestris Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata

Els oms (Ulmus)[1] són un gènere de plantes angiospermes de la família de les ulmàcies. Són arbres caducifolis o semicaducifolis natius d'Euràsia, nord d'Àfrica i Amèrica del nord i Amèrica central.[2]

Els oms van aparèixer al període Miocè, fa uns 40 milions d'anys. Es van originar a l'actual Àsia central i després es van escampar per tot l'hemisferi nord i van travessar l'equador a Indonèsia. Durant els segles XIX i XX, moltes espècies d'oms es van plantar com a arbres ornamentals a Europa, a l'Amèrica del Nord i en algunes parts de l'hemisferi sud, especialment a Austràlia.[cal citació]

Descripció

[modifica]

Les fulles dels oms són alternes i serrades als marges, de manera simple o, més normalment, doble. Les fulles solen ser asimètriques a la base i acuminades a l'àpex. Aquest gènere és hermafrodita, amb flors apètales que són pol·linitzades pel vent, encara que les abelles les poden visitar. El fruit és una sàmara rodona que surt abans que les fulles i que fa la fotosíntesi.[3] Totes les espècies són tolerants a un ampli rang de sòls i de pH, i, amb excepcions, demanen un bon drenatge.

Taxonomia

[modifica]

Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 a l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778).[2]

Sinònims

[modifica]

Els següents noms són sinònims d'Ulmus:[2]

  • Chaetoptelea Liebm.
  • Microptelea Spach

Espècies

[modifica]

Dins d'aquest gènere es reconeixen les 37 espècies següents:[2]

Híbrids

[modifica]

S'han descrit els següents híbrids:[2]

  • Ulmus × androssowii Litv.
  • Ulmus × brandisiana C.K.Schneid.
  • Ulmus × hollandica Mill.
  • Ulmus × intermedia Elowsky
  • Ulmus × mesocarpa M.Kim & S.Lee

Malures

[modifica]

La grafiosi és una malura fúngica propagada per un escarabat que afecta els oms de l'espècie Ulmus minor,[38] l'om comú, que ha destruït bona part dels exemplars a Europa i Amèrica. Les Illes Britàniques foren una de les primeres zones afectades, durant els anys 70 del segle passat es van perdre massivaments els oms anglesos, que llavors hom considerava de l'espècie Ulmus procera. Estudis recents han confirmat que es tractava d'un clon d'om comú (Ulmus minor) introduït pels romans i propagat massivament per les duews illes gràcies a que és molt fàcil la seva reproducció per via vegetativa. La manca de diversitat genètica a causa de la reproducció asexual va ser clau per tal que la malura afectés de manera tant massiva els arbres.[39]

Cap a la dècada de 1990 ja es van desenvolupar cultivars d'om resistents a aquesta malaltia, però aquestes cultivars no tenien un bon creixement.[40]

L'any 1997 es va iniciar un projecte de la Unió Europea per conservar els recursos genètics dels oms i també per lluitar contra la malaltia.[41][42][43]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «ulmus». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 20 novembre 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Ulmus» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 20 novembre 2022].
  3. ↑ Heybroek, H. M., Goudzwaard, L, Kaljee, H. (2009). Iep of olm, karakterboom van de Lage Landen (:Elm, a tree with character of the Low Countries). KNNV, Uitgeverij. ISBN 978-90-5011-281-9
  4. ↑ Miscellaneous Circular. U.S. Government Printing Office, 1927, p. 258–. 
  5. ↑ Ming-Jen T. Lee. The Floral Receptivity of Ulmus Americana L.. University of Wisconsin--Madison, 1972. 
  6. ↑ C.P. Dunn. The Elms: Breeding, Conservation, and Disease Management (en anglès). Springer Science & Business Media, 6 desembre 2012, p. 67–. ISBN 978-1-4615-4507-1. 
  7. ↑ elm (en anglès). CUP Archive, 1969, p. 342–. GGKEY:EDQC2LY2Z73. 
  8. ↑ Jingyun Fang; Zhiheng Wang; Zhiyao Tang Atlas of Woody Plants in China: Distribution and Climate (en anglès). Springer Science & Business Media, 15 setembre 2011, p. 195–. ISBN 978-3-642-15017-3. 
  9. ↑ Jean-François Lacaze; Michel Arbez Les ressources génétiques forestières en France: Tome 2. Les feuillus (en francès). Quae, 1 gener 1999, p. 300–. ISBN 978-2-7592-1501-0. 
  10. ↑ Gurcharan Singh. Plant Systematics: An Integrated Approach (en anglès). Science Publishers, 2004, p. 421–. ISBN 978-1-57808-351-0. 
  11. ↑ Charles Sprague Sargent. The Silva of North America: A Description of the Trees which Grow Naturally in North America Exclusive of Mexico (en anglès). Houghton, Mifflin, 1895, p. 56–. 
  12. ↑ Tim Johnson. CRC Ethnobotany Desk Reference (en anglès). CRC Press, 23 juliol 2019, p. 858–. ISBN 978-1-351-07939-6. 
  13. ↑ World Conservation Monitoring Centre. 1997 IUCN Red List of Threatened Plants (en anglès). IUCN, 1998, p. 585–. ISBN 978-2-8317-0328-2. 
  14. ↑ Aina S. Erice. Senderos de savia: Un viaje por las vías que nos conectan con las plantas (en espanyol). 2samaræ, 14 març 2021, p. 223–. GGKEY:RB8LFZ140RX. 
  15. ↑ Daniel Jay Browne. The Trees of America: Native and Foreign, Pictorially and Botanically Delineated, and Scientifically and Popularly Described ... Illustrated by Numerous Engravings (en anglès). Harper & brothers, 1851, p. 487–. 
  16. ↑ Gartenflora (en anglès), 1885, p. 349–. 
  17. ↑ Jingyun Fang; Zhiheng Wang; Zhiyao Tang Atlas of Woody Plants in China: Distribution and Climate (en anglès). Springer Science & Business Media, 15 setembre 2011, p. 197–. ISBN 978-3-642-15017-3. 
  18. ↑ Revista mexicana de biodiversidad (en anglès). Universidad Autonóma de México, Instituto de Biología, 2005. 
  19. ↑ Stan G. Daberkow. Agricultural Labor Data Sources: An Update. 1961 (en anglès). U.S. Department of Agriculture, Economic Research Service, 1986, p. 355–. 
  20. ↑ Jozef Turok; G Eriksson; K. Russel Noble Hardwoods Network: Report of the Fourth Meeting, 4-6 September 1999, Gmunden, Austria and the Fifth Meeting, 17-19 May 2001, Blessington, Ireland. Bioversity International, 2002, p. 52–. ISBN 978-92-9043-496-2. 
  21. ↑ «Imatges Ulmus lamellosa.» (en anglès).
  22. ↑ Consular Reports: Commerce, manufactures, etc (en anglès). U.S. Government Printing Office, 1909, p. 2–. 
  23. ↑ The Gardener's Magazine, and Register of Rural & Domestic Improvement (en anglès). Longman, Orme, Brown, Green, and Longmans, 1839, p. 254–. 
  24. ↑ Propiedades Fisicas Y Mecanicas de Ciento Trece Especies (en espanyol). Bib. Orton IICA / CATIE, p. 725–. GGKEY:HKYFGZDYAKT. 
  25. ↑ «Ulmus microcarpa.» (en anglès).
  26. ↑ Joan Carles Membrado Tena; Antonio C. Ledo Caballero La Universitat de València i els seus entorns naturals: L'Horta, el Caroig i el Carrascal de la Font Roja i la Serra de Mariola. Universitat de València, 28 novembre 2016, p. 92–. ISBN 978-84-9133-034-9. 
  27. ↑ Plant Industry, Soils, and Agricultural Engineering Bureau. Plant Disease Reporter: Supplement (en anglès), 1949, p. 71–. 
  28. ↑ «Ulmus prunifolia.» (en anglès).
  29. ↑ De-Yuan Hong; Stephen Blackmore Plants of China: A Companion to the Flora of China (en anglès). Cambridge University Press, 23 abril 2015, p. 471–. ISBN 978-1-316-19515-4. 
  30. ↑ Alonso de Herrera. Agricultura general (en anglès). Imprenta Real, 1818, p. 151–. 
  31. ↑ Harold F. Scholz. Silvical Characteristics of Slippery Elm (Ulmus Rubra) (en anglès). Lake States Forest Experiment Station, Forest Service, U.S. Department of Agriculture, 1958, p. 1–. 
  32. ↑ United States. Forest Service. Tree and Range Plant Name Committee; Elbert Luther Little Check List of Native and Naturalized Trees of the United States (including Alaska) (en anglès). Forest Service, 1953, p. 427–. 
  33. ↑ 拉汉英种子植物名称 (en anglès). 科学出版社, 1983. ISBN 978-7-03-001390-3. 
  34. ↑ Harold F. Scholz. Silvical Characteristics of Rock Elm (Ulmus Thomasii). Lake States Forest Experiment Station, Forest Service, U.S. Department of Agriculture, 1957, p. 1–. 
  35. ↑ Biology of Rust Resistance in Forest Trees: Proceedings of a NATO-IUFRO Advanced Study Institute (en anglès). Forest Service, 1972, p. 141–. 
  36. ↑ Narayan Singh; Amit Kumar Thakur; P L Sharma Climate Change and Environmental Issues (en anglès). The Energy and Resources Institute (TERI), 1 juny 2016, p. 57–. ISBN 978-81-7993-590-3. 
  37. ↑ Sir George Watt. Economic Products of India Exhibited in the Economic Court, Calcutta International Exhibition, 1883-84: Timbers (en anglès). Superintendent of Government Print., 1883, p. 23–. 
  38. ↑ «grafiosi ». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  39. ↑ Gil, Luís; Fuentes-Utrilla, Pablo; Soto, Álvaro; Cervera, M. Teresa; Collada, M. Teresa «English elm is a 2,000-year-old Roman clone». Nature, vol. 431, núm. 7012, 27-10-2004, pàg. 1053. DOI: 10.1038/4311053a.
  40. ↑ Hiemstra et al., (2005). Belang en toekomst van de iep in Nederland. Praktijkonderzoek Plant & Omgeving, Wageningen UR
  41. ↑ Solla, A., Bohnens, J., Collin, E., Diamandis, S., Franke, A., Gil, L., Burón, M., Santini, A., Mittempergher, L., Pinon, J., and Vanden Broeck, A. (2005). Screening European Elms for Resistance to Ophiostoma novo-ulmi. Forest Science 51(2) 2005. Society of American Foresters, Bethesda, Maryland, USA.
  42. ↑ Pinon J., Husson C., Collin E. (2005). Susceptibility of native French elm clones to Ophiostoma novo-ulmi. Annals of Forest Science 62: 1-8
  43. ↑ Collin, E. (2001). Elm. In Teissier du Cros (Ed.) (2001) Forest Genetic Resources Management and Conservation. France as a case study. Min. Agriculture, Bureau des Ressources Genetiques CRGF, INRA-DIC, Paris: 38-39.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Om

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Om&oldid=33295800»