Vés al contingut

Heino Büse: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Carrera esportiva: Desenllaçant anys (Vegeu VP:LE#Enllaços interns) i canvis menors. AWB
 
(4 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 14: Línia 14:
|valli = '''1''' (1976)
|valli = '''1''' (1976)
}}
}}
{{Inicibio}} és un empresari i antic pilot d'[[enduro]] [[alemanys|alemany]].<ref name="bio">{{ref-publicació|llengua=alemany|nom=Leo |cognom=Keller |títol=Düsen-Büse |editorial=ENDURO editorialsgesellschaft mbH |publicació=ENDURO – Das Enduro Magazin |exemplar= |editorial=Syburger editorial GmbH |data=2010 |pàgina=58–60 |ISSN=0948-2881 |url=https://www.yumpu.com/de/document/read/2218262/spor-t-klassik-heino-buse-im-gelande-schnell-auf-busecom Online |format=PDF |consulta=2022-05-21}}</ref>
{{Inicibio}} és un empresari i antic pilot d'[[enduro]] [[alemanys|alemany]].<ref name="bio">{{ref-publicació|llengua=alemany|nom=Leo |cognom=Keller |títol=Düsen-Büse |editorial=ENDURO editorialsgesellschaft mbH |publicació=ENDURO – Das Enduro Magazin |editorial=Syburger editorial GmbH |data=2010 |pàgina=58–60 |ISSN=0948-2881 |url=https://www.yumpu.com/de/document/read/2218262/spor-t-klassik-heino-buse-im-gelande-schnell-auf-busecom Online |format=PDF |consulta=2022-05-21}}</ref>


== Carrera esportiva ==
== Carrera esportiva ==
Heino Büse va començar a conduir [[motocicleta|motocicletes]] a finals de la [[dècada del 1950]]. Va disputar la seva primera cursa com a amateur el 1962 amb una [[Kreidler]] refrigerada per aire de 50 [[centímetre cúbic|cc]]. Després d'un aprenentatge de mecànic d'automòbils va fer el servei militar a la [[Bundeswehr]]. Un cop integrat a files va competir amb èxit en alguna prova del campionat d'enduro com a membre de l'equip de la Bundeswehr i, juntament amb Burchard Lenz i Rupprecht Lammerts, va guanyar el campionat d'Alemanya per equips de clubs el 1966.<ref name="bio" />
Heino Büse va començar a conduir [[motocicleta|motocicletes]] a finals de la [[dècada del 1950]]. Va disputar la seva primera cursa com a amateur el 1962 amb una [[Kreidler]] refrigerada per aire de 50 [[centímetre cúbic|cc]]. Després d'un aprenentatge de mecànic d'automòbils va fer el servei militar a la [[Bundeswehr]]. Un cop integrat a files va competir amb èxit en alguna prova del campionat d'enduro com a membre de l'equip de la Bundeswehr i, juntament amb Burchard Lenz i Rupprecht Lammerts, va guanyar el campionat d'Alemanya per equips de club el 1966.<ref name="bio" />


El 1967, [[Maico]] li va proporcionar una moto de 125 cc amb la qual va competir a la Copa d'Europa (la competició precursora del [[Campionat d'Europa d'enduro FIM|Campionat d'Europa]]) i en curses de [[motocròs]]. Durant els tres anys següents va pilotar motocicletes Maico i Neckermann-[[Jawa]] a la cilindrada dels 250 cc i el 1971 va tornar a la dels 125 cc. A partir de la temporada de 1973 Büse va formar part de l'equip de [[KTM]], amb el qual va guanyar el campionat d'Alemanya d'enduro en 500 cc els anys 1975 i 1976.<ref name="bio2">{{ref-publicació|llengua=anglès|nom=Leo |cognom=Keller |títol=Düsen-Büse – Büse the Jet! |editorial=VMX Media Partnership Pty Ltd |publicació=VMX Vintage Motocross & Dirt Bike Quarterly |exemplar=43 |editorial=Syburger editorial GmbH |data=2010 |pàgina=52–53 |ISSN=2208-620X |url=https://www.yumpu.com/en/document/read/2218294/dusen-buse-buse-the-jet |format=PDF |consulta=2022-05-21}}</ref>
El 1967, [[Maico]] li va proporcionar una moto de 125 cc amb la qual va competir a la Copa d'Europa (la competició precursora del [[Llista de campions d'Europa d'enduro FIM|Campionat d'Europa]]) i en curses de [[motocròs]]. Durant els tres anys següents va pilotar motocicletes Maico i Neckermann-[[Jawa]] a la cilindrada dels 250 cc i el 1971 va tornar a la dels 125 cc. A partir de la temporada de 1973 Büse va formar part de l'equip de [[KTM]], amb el qual va guanyar el campionat d'Alemanya d'enduro en 500 cc els anys 1975 i 1976.<ref name="bio2">{{ref-publicació|llengua=anglès|nom=Leo |cognom=Keller |títol=Düsen-Büse – Büse the Jet! |editorial=VMX Media Partnership Pty Ltd |publicació=VMX Vintage Motocross & Dirt Bike Quarterly |exemplar=43 |editorial=Syburger editorial GmbH |data=2010 |pàgina=52–53 |ISSN=2208-620X |url=https://www.yumpu.com/en/document/read/2218294/dusen-buse-buse-the-jet |format=PDF |consulta=2022-05-21}}</ref>


El 1977 va fitxar per {{moto|Hercules}} i de seguida va guanyar el campionat d'Alemanya de la categoria de 350 cc. A finals de 1978, Hercules es va retirar de l'enduro per tal de centrar-se en el [[campionat del món de motocròs]] (en aquest cas, sota la marca {{moto|Sachs}}). Més o menys al mateix temps, Büse va acceptar l'oferta de Maico per a disputar la categoria de 750 cc al Campionat d'Europa d'enduro, categoria que va guanyar els anys 1979 i 1980. Amb aquella grossa Maico va guanyar també la seva categoria als [[Sis Dies Internacionals d'Enduro|Sis Dies Internacionals]] de 1979, celebrats a [[Neunkirchen (Rin del Nord-Westfàlia)|Neunkirchen]], Alemanya. A més, va ser campió d'Alemanya en 250 cc el 1979 i en 350 cc el 1980. El 1982 va tornar a ser campió d'Alemanya en la categoria de 500 cc.<ref name="bio" />
El 1977 va fitxar per {{moto|Hercules}} i de seguida va guanyar el campionat d'Alemanya de la categoria de 350 cc. A finals de 1978, Hercules es va retirar de l'enduro per tal de centrar-se en el [[Campionat del Món de motocròs]] (en aquest cas, sota la marca {{moto|Sachs}}). Més o menys al mateix temps, Büse va acceptar l'oferta de Maico per a disputar la categoria de 750 cc al Campionat d'Europa d'enduro, categoria que va guanyar els anys 1979 i 1980. Amb aquella grossa Maico va guanyar també la seva categoria als [[Sis Dies Internacionals d'Enduro|Sis Dies Internacionals]] de 1979, celebrats a [[Neunkirchen (Rin del Nord-Westfàlia)|Neunkirchen]], Alemanya. A més, va ser campió d'Alemanya en 250 cc el 1979 i en 350 cc el 1980. El 1982 va tornar a ser campió d'Alemanya en la categoria de 500 cc.<ref name="bio" />


Heino Büse va debutar als Sis Dies Internacionals el 1966, a [[Villingsberg]], [[Suècia]], com a membre de l'equip alemany ''Panzertruppenschule'' i, amb aquest equip, va guanyar immediatament la competició per equips de club. A l'edició de 1968, a [[San Pellegrino Terme]], [[Itàlia]], va formar part per primera vegada de l'equip B de la selecció de la RFA per al Vas d'argent. Formant part de l'equip, Büse va obtenir el vuitè lloc a la classificació general del vas aquell any, el tretzè als ISDT de 1971, el cinquè als de 1972 i el segon als de 1976. Entre els anys 1979 i 1982 va formar part de la selecció de la RFA per al Trofeu, amb el resultat de dos segons llocs i dos de sisens.<ref name="bio2" />
Heino Büse va debutar als Sis Dies Internacionals el 1966, a [[Villingsberg]], [[Suècia]], com a membre de l'equip alemany ''Panzertruppenschule'' i, amb aquest equip, va guanyar immediatament la competició per equips de club. A l'edició de 1968, a [[San Pellegrino Terme]], [[Itàlia]], va formar part per primera vegada de l'equip B de la selecció de la RFA per al Vas d'argent. Formant part de l'equip, Büse va obtenir el vuitè lloc a la classificació general del vas aquell any, el tretzè als ISDT de 1971, el cinquè als de 1972 i el segon als de 1976. Entre els anys 1979 i 1982 va formar part de la selecció de la RFA per al Trofeu, amb el resultat de dos segons llocs i dos de sisens.<ref name="bio2" />
Línia 29: Línia 29:


== Palmarès ==
== Palmarès ==
* 2 [[Campionat d'Europa d'enduro FIM|Campionats d'Europa]] de 750 cc (1979-1980)
* 2 [[Llista de campions d'Europa d'enduro FIM|Campionats d'Europa]] de 750 cc (1979-1980)

* 7 Campionats d'Alemanya:
* 7 Campionats d'Alemanya:
** 1 Campionat d'Alemanya per equips de clubs (1966)
** 1 Campionat d'Alemanya per equips de clubs (1966)
Línia 36: Línia 35:
** 2 Campionats d'Alemanya de 350 cc (1977, 1980)
** 2 Campionats d'Alemanya de 350 cc (1977, 1980)
** 1 Campionat d'Alemanya de 250 cc (1979)
** 1 Campionat d'Alemanya de 250 cc (1979)

* 2 Victòries als [[Sis Dies Internacionals d'Enduro|ISDT]]:
* 2 Victòries als [[Sis Dies Internacionals d'Enduro|ISDT]]:
** 1 Victòria per equips de club (1966)
** 1 Victòria per equips de club (1966)
** 1 Victòria de classe en 750 cc (1979)
** 1 Victòria de classe en 750 cc (1979)


== Referències ==
== Referències ==
Línia 48: Línia 46:


{{ORDENA:Buse, Heino}}
{{ORDENA:Buse, Heino}}

[[Categoria:Pilots alemanys d'enduro]]
[[Categoria:Pilots alemanys d'enduro]]
[[Categoria:Militars alemanys]]
[[Categoria:Militars alemanys]]
[[Categoria:Empresaris alemanys]]
[[Categoria:Empresaris alemanys]]
[[Categoria:Empresaris del sector de la motocicleta]]
[[Categoria:Empresaris alemanys del sector de la motocicleta]]
[[Categoria:Campions d'Europa d'enduro]]
[[Categoria:Campions d'Europa d'enduro]]
[[Categoria:Campions d'Alemanya d'enduro]]
[[Categoria:Campions d'Alemanya d'enduro]]

Revisió de 08:05, 26 feb 2024

Plantilla:Infotaula personaHeino Büse

(2008) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 desembre 1944 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme, empresari Modifica el valor a Wikidata
Esportenduro Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbuese.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: heino.buse Instagram: buese Modifica els identificadors a Wikidata
Carrera esportiva
NacionalitatRFA RFA
Temporades1966 - 1982
EquipsMaico, Jawa, KTM, Hercules
Palmarès en enduro
C. Eur. 750cc2 (1979-1980)

C. d'Alemanya7 (1966 - 1982)

La Valli1 (1976)
Resultats als ISDE
Equips de club1 (1966)
750cc1 (1979)

Heino Büse (5 de desembre de 1944) és un empresari i antic pilot d'enduro alemany.[1]

Carrera esportiva

[modifica]

Heino Büse va començar a conduir motocicletes a finals de la dècada del 1950. Va disputar la seva primera cursa com a amateur el 1962 amb una Kreidler refrigerada per aire de 50 cc. Després d'un aprenentatge de mecànic d'automòbils va fer el servei militar a la Bundeswehr. Un cop integrat a files va competir amb èxit en alguna prova del campionat d'enduro com a membre de l'equip de la Bundeswehr i, juntament amb Burchard Lenz i Rupprecht Lammerts, va guanyar el campionat d'Alemanya per equips de club el 1966.[1]

El 1967, Maico li va proporcionar una moto de 125 cc amb la qual va competir a la Copa d'Europa (la competició precursora del Campionat d'Europa) i en curses de motocròs. Durant els tres anys següents va pilotar motocicletes Maico i Neckermann-Jawa a la cilindrada dels 250 cc i el 1971 va tornar a la dels 125 cc. A partir de la temporada de 1973 Büse va formar part de l'equip de KTM, amb el qual va guanyar el campionat d'Alemanya d'enduro en 500 cc els anys 1975 i 1976.[2]

El 1977 va fitxar per Hercules i de seguida va guanyar el campionat d'Alemanya de la categoria de 350 cc. A finals de 1978, Hercules es va retirar de l'enduro per tal de centrar-se en el Campionat del Món de motocròs (en aquest cas, sota la marca Sachs). Més o menys al mateix temps, Büse va acceptar l'oferta de Maico per a disputar la categoria de 750 cc al Campionat d'Europa d'enduro, categoria que va guanyar els anys 1979 i 1980. Amb aquella grossa Maico va guanyar també la seva categoria als Sis Dies Internacionals de 1979, celebrats a Neunkirchen, Alemanya. A més, va ser campió d'Alemanya en 250 cc el 1979 i en 350 cc el 1980. El 1982 va tornar a ser campió d'Alemanya en la categoria de 500 cc.[1]

Heino Büse va debutar als Sis Dies Internacionals el 1966, a Villingsberg, Suècia, com a membre de l'equip alemany Panzertruppenschule i, amb aquest equip, va guanyar immediatament la competició per equips de club. A l'edició de 1968, a San Pellegrino Terme, Itàlia, va formar part per primera vegada de l'equip B de la selecció de la RFA per al Vas d'argent. Formant part de l'equip, Büse va obtenir el vuitè lloc a la classificació general del vas aquell any, el tretzè als ISDT de 1971, el cinquè als de 1972 i el segon als de 1976. Entre els anys 1979 i 1982 va formar part de la selecció de la RFA per al Trofeu, amb el resultat de dos segons llocs i dos de sisens.[2]

Retirada

[modifica]

Un cop acabada la temporada de 1982, Heino Büse es va retirar definitivament de la competició. El 1984 va fundar l'empresa Heino Büse MX Import GmbH, dedicada inicialment a la importació d'accessoris d'enduro, roba i peces de plàstic del fabricant Acerbis. Va treballar com a soldat professional a la Bundeswehr fins al 1992 i després es va dedicar a temps complet a la seva empresa i la va convertir en un dels proveïdors de roba i accessoris de motocicletes més grans d'Europa. La seu central és a Roetgen, al districte d'Aquisgrà.[3]

Palmarès

[modifica]
  • 2 Campionats d'Europa de 750 cc (1979-1980)
  • 7 Campionats d'Alemanya:
    • 1 Campionat d'Alemanya per equips de clubs (1966)
    • 3 Campionats d'Alemanya de 500 cc (1975-1976, 1982)
    • 2 Campionats d'Alemanya de 350 cc (1977, 1980)
    • 1 Campionat d'Alemanya de 250 cc (1979)
  • 2 Victòries als ISDT:
    • 1 Victòria per equips de club (1966)
    • 1 Victòria de classe en 750 cc (1979)

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Keller, Leo «Online Düsen-Büse» (PDF) (en alemany). ENDURO – Das Enduro Magazin. Syburger editorial GmbH, 2010, pàg. 58–60 [Consulta: 21 maig 2022].
  2. 2,0 2,1 Keller, Leo «Düsen-Büse – Büse the Jet!» (PDF) (en anglès). VMX Vintage Motocross & Dirt Bike Quarterly. Syburger editorial GmbH, 43, 2010, pàg. 52–53 [Consulta: 21 maig 2022].
  3. Koch, Lars «Das scheinbar Unmögliche möglich machen» (en alemany). Motocross Enduro. Ziegler editorials OHG, febrer/març 2010, pàg. 90–92 [Consulta: 21 maig 2022].

Enllaços externs

[modifica]
  • Heino Büse - Lloc web oficial (alemany)