Judith Anderson: diferència entre les revisions

Judith Anderson
	;
Biografia
Naixement	(en) Frances Margaret Anderson ; 10 febrer 1897 ; Adelaida (Austràlia)
Mort	3 gener 1992 (94 anys); Santa Barbara (Califòrnia)
Causa de mort	pneumònia
Residència	Santa Barbara
Activitat
Ocupació	actriu de teatre, actriu de cinema, actriu de televisió
Activitat	1915 - 1987
Família
Cònjuge	Luther Greene (1946–1951), divorci
Premis
	(10 juny 1991) Company de l'Orde d'Australia; (1961) Premi Primetime Emmy a la millor actriu principal en una sèrie, pel·lícula o antologia, per l'obra Macbeth; (1960) Dama comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic; (1955) Premi Primetime Emmy a la millor actriu principal en una sèrie, pel·lícula o antologia, per l'obra Macbeth (en) ; (1948) Tony a la millor actriu principal en una obra de teatre, per l'obra Medea; premis Donaldson ;

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 12:28, 19 feb 2024

Dama Judith Anderson, nascuda Frances Margaret Anderson AC DBE (Adelaida, Austràlia, 10 de febrer de 1898 − Santa Bàrbara, Califòrnia, 3 de gener de 1992) va ser una actriu de teatre i cinema australiana. Judith Anderson va ser ennoblida per la reina Elisabet II el 1960 i va rebre el títol de Dama.

Biografia

Judith Anderson i Joan Fontaine a *Rebecca*

El 1915 debuta al Teatre Judith Anderson de Sydney, que llavors es coneixia com the Francee Anderson. Decideix provar sort als Estats Units, a Califòrnia i després a Nova York, però no va ser fins al 1922 que li somriu la sort quan comença a Broadway amb els pseudònim de Frances Anderson. No va ser sinó fins a l'any següent que adoptaria el nom de Judith. Coneix el seu primer èxit en l'escenari amb l'obra Cobra al costat de Louis Calhern. El 1927 actua a Austràlia, en tres peces: Tea for Three, The Green Hat i Cobra.

Des dels anys 1930 i fins als 1950, és reconeguda a Broadway com una gran actriu i imposa el seu carisma, especialment amb Shakespeare. Destaca en produccions de Luigi Pirandello, Eugene O'Neill o John Gielgud. És aplaudida a Londres, el 1937, interpretant Lady Macbeth en una producció de Michel Saint-Denis davant de Laurence Olivier. Repeteix el paper el 1941 a Nova York al costat de Maurice Evans en una adaptació de Margaret Webster.

El 1943, és aclamada pel seu paper com a Olga a Les tres germanes de Txékhov, que reuneix, entre d'altres Ruth Gordon, Edmund Gwenn i Kirk Douglas. L'obra és un gran èxit i va ser portada a la revista Time. El 1947 triomfa amb Medea d'Eurípides, produïda per John Gielgud, que també interpretava el paper de Jàson.

Encara que el seu món és, sobretot el del teatre, l'interessa el cinema. Hitchcock li va oferir el paper de la sinistra governanta Mrs. Danvers a Rebecca a principis de 1940. Aquest morbós paper on es revela lúgubre, li va valer una nominació a l'Oscar a la millor actriu secundària. Aquesta composició inaugura una llarga sèrie de personatges turmentats van des de la bogeria al crim. És la tia rival de Gene Tierney a Laura d'Otto Preminger (1944), la mare culpable de La vall del terror de Raoul Walsh de 1947 i Les fúries d'Anthony Mann de 1950, Heròdes a Salomé de William Dieterle el 1953. Però a partir dels anys 50, s'espaien les seves aparicions al cinema i no roda el seu primer film australià fins a finals de la següent dècada: Un home anomenat cavall, d'Elliot Silverstein (1969).

Durant els anys 1980, després d'una brillant carrera, fa el seu últim paper per a la televisió i encarna una de les estrelles de la sèrie de culte Santa Barbara en el paper de Minx Lockridge de 1984 a 1987.

Filmografia

1940: Rebecca d'Alfred Hitchcock: Mrs. Danvers, la governanta
1941: All Through the Night de Vincent Sherman: Madame
1941: Lady Scarface de Frank Woodruff: Slade
1942: Kings Row de Sam Wood: Mrs. Harriet Gordon
1943: Edge of Darkness de Lewis Milestone: Gerd Bjarnesen
1944: Laura d'Otto Preminger: Ann Treadwell
1945: Dix Petits Indiens de René Clair: Emily Brent
1946: The Diary of a Chambermaid de Jean Renoir: Madame Lanlaire
1946: The Strange Love of Martha Ivers de Lewis Milestone: Mrs Ivers
1947: Pursued de Raoul Walsh: Medora Callum
1947: La Maison rouge de Delmer Daves: Ellen Morgan
1947: Tycoon de Richard Wallace: Miss Ellen Braithwaite
1950: The Furies d'Anthony Mann: Flo Burnett
1953: Salomé de William Dieterle: Hérodes
1956: Els Deu Manamentss (The Ten Commandments) de Cecil B. DeMille: Memnet
1958: La gata sobre la teulada de zinc de Richard Brooks: Big Mama
1960: Cinderfella de Frank Tashlin: La cunyada
1969: Un home anomenat Cavall (A Man called Horse), d'Elliot Silverstein: Buffalo Cow Head
1984: Star Trek 3: A la recerca de Spock de Leonard Nimoy: la gran sacerdotessa T'Lar

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Judith Anderson

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-{{Infotaula actor
+{{Infotaula persona}}
+Dama '''Judith Anderson''', nascuda '''Frances Margaret Anderson''' [[Orde d'Austràlia|AC]] [[Orde de l'Imperi Britànic|DBE]] ([[Adelaida (Austràlia)|Adelaida]], [[Austràlia]], 10 de febrer de 1898 − [[Santa Bàrbara (Califòrnia)|Santa Bàrbara]], [[Califòrnia]], 3 de gener de 1992) va ser una actriu de teatre i cinema australiana. Judith Anderson va ser ennoblida per la reina [[Elisabet II del Regne Unit|Elisabet II]] el 1960 i va rebre el títol de [[Orde de l'Imperi Britànic|Dama]].
-| nom             = Judith Anderson
-| imatge          = Judith Anderson 1934-09-11.jpg
-| peu             = Judith Anderson (1934)
-| nom_naixement   = Frances Margaret Anderson
-| data_naixement  = {{Data naixement|1898|02|10}}
-| lloc_naixement  = [[Adelaida (Austràlia)|Adelaida]] (Austràlia)
-| data_defuncio   = {{Data defunció i edat|1992|01|3|1898|02|10}}
-| lloc_defuncio   = [[Santa Barbara]], [[Califòrnia]] ([[EUA]])
-| nacionalitat    = [[Austràlia]]
-| conjuge         = Benjamin Harrison Lehmann (1937-1939)<br />[[Luther Greene]] (1946-1951)
-| premis_emmy     = '''Millor actriu'''<br />1955, 1961 - ''[[Hallmark Hall of Fame]]''
-}}
-Dama '''Judith Anderson''', nascuda '''Frances Margaret Anderson''' [[Orde d'Austràlia|AC]] [[Orde de l'Imperi Britànic|DBE]] ([[Adelaida (Austràlia)|Adelaida]], 10 de febrer de 1898 − Santa Barbara, 3 de gener de 1992) va ser una actriu de teatre i cinema australiana. Judith Anderson va ser ennoblida per la reina [[Elisabet II del Regne Unit|Elisabet II]] el 1960 i va rebre el títol de [[Orde de l'Imperi Britànic|Dama]].
 == Biografia ==
 [[Fitxer:RebeccaTrailer.jpg|miniatura|esquerra|Judith Anderson i [[Joan Fontaine]] a ''Rebecca'']]
-El 1915 debuta al Teatre Judith Anderson de [[Sydney]], que llavors es coneixia com the ''Francee Anderson''. Decideix provar sort als [[Estats Units]], a Califòrnia i després a [[Nova York]], però no va ser fins al 1922 que li somriu la sort quan comença a Broadway amb els pseudònim de ''Frances Anderson''. No va ser sinó fins a l'any següent que adoptaria el nom de Judith. Coneix el seu primer èxit en l'escenari amb l’obra ''Cobra'' al costat de [[Louis Calhern]]. El 1927 actua a Austràlia, en tres peces: ''Tea for Three'', ''The Green Hat'' i ''Cobra''.
+El 1915 debuta al Teatre Judith Anderson de [[Sydney]], que llavors es coneixia com the ''Francee Anderson''. Decideix provar sort als [[Estats Units]], a Califòrnia i després a [[Nova York]], però no va ser fins al 1922 que li somriu la sort quan comença a Broadway amb els pseudònim de ''Frances Anderson''. No va ser sinó fins a l'any següent que adoptaria el nom de Judith. Coneix el seu primer èxit en l'escenari amb l'obra ''Cobra'' al costat de [[Louis Calhern]]. El 1927 actua a Austràlia, en tres peces: ''Tea for Three'', ''The Green Hat'' i ''Cobra''.
 Des dels anys 1930 i fins als 1950, és reconeguda a [[Broadway]] com una gran actriu i imposa el seu carisma, especialment amb [[Shakespeare]]. Destaca en produccions de [[Luigi Pirandello]], [[Eugene O'Neill]] o [[John Gielgud]].
 És aplaudida a Londres, el 1937, interpretant ''Lady [[Macbeth (Shakespeare)|Macbeth]]'' en una producció de [[Michel Saint-Denis]] davant de [[Laurence Olivier]]. Repeteix el paper el 1941 a [[Nova York]] al costat de [[Maurice Evans]] en una adaptació de Margaret Webster.
-El 1943, és aclamada pel seu paper com a ''Olga'' a ''[[Les tres germanes]]'' de [[Anton Txékhov|Txékhov]], que reuneix, entre d'altres [[Ruth Gordon]], [[Edmund Gwenn]] i [[Kirk Douglas]]. L'obra és un gran èxit i va ser portada a la revista ''[[Time(revista)|Time]]''. El 1947 triomfa amb ''[[Medea]]'' d’[[Eurípides]], produïda per [[John Gielgud]], que també interpretava el paper de ''[[Jason]].
+El 1943, és aclamada pel seu paper com a ''Olga'' a ''[[Les tres germanes]]'' de [[Anton Txékhov|Txékhov]], que reuneix, entre d'altres [[Ruth Gordon]], [[Edmund Gwenn]] i [[Kirk Douglas]]. L'obra és un gran èxit i va ser portada a la revista ''[[Time (revista)|Time]]''. El 1947 triomfa amb ''[[Medea]]'' d'[[Eurípides]], produïda per [[John Gielgud]], que també interpretava el paper de [[Jàson]].
-Encara que el seu món és, sobretot el del teatre, l’interessa el cinema. Hitchcock li va oferir el paper de la sinistra governanta ''Mrs. Danvers'' a ''[[Rebecca]]'' a principis de 1940. Aquest morbós paper on es revela lúgubre, li va valer una nominació a l'[[Oscar a la millor actriu secundària]]. Aquesta composició inaugura una llarga sèrie de personatges turmentats van des de la bogeria al crim. És la tia rival de [[Gene Tierney]] a ''Laura'' d’[[Otto Preminger]] (1944), la mare culpable de ''[[La vall del terror]]'' de [[Raoul Walsh]] de 1947 i ''[[Les fúries]]'' d’[[Anthony Mann]] de 1950, [[Heròdes]] a ''Salomé'' de [[William Dieterle]] el 1953. Però a partir dels anys 50, s'espaien les seves aparicions al cinema i no roda el seu primer film [[Austràlia|australià]] fins a finals de la següent dècada: ''[[Un home anomenat cavall]]'', d’Elliot Silverstein (1969).
+Encara que el seu món és, sobretot el del teatre, l'interessa el cinema. Hitchcock li va oferir el paper de la sinistra governanta ''Mrs. Danvers'' a ''[[Rebecca (pel·lícula)|Rebecca]]'' a principis de 1940. Aquest morbós paper on es revela lúgubre, li va valer una nominació a l'[[Oscar a la millor actriu secundària]]. Aquesta composició inaugura una llarga sèrie de personatges turmentats van des de la bogeria al crim. És la tia rival de [[Gene Tierney]] a ''Laura'' d'[[Otto Preminger]] (1944), la mare culpable de ''[[La vall del terror]]'' de [[Raoul Walsh]] de 1947 i ''[[Les fúries]]'' d'[[Anthony Mann]] de 1950, [[Heròdes]] a ''Salomé'' de [[William Dieterle]] el 1953. Però a partir dels anys 50, s'espaien les seves aparicions al cinema i no roda el seu primer film [[Austràlia|australià]] fins a finals de la següent dècada: ''[[Un home anomenat cavall]]'', d'Elliot Silverstein (1969).
 Durant els [[anys 1980]], després d'una brillant carrera, fa el seu últim paper per a la televisió i encarna una de les estrelles de la sèrie de culte ''[[Santa Barbara (sèrie)|Santa Barbara]]'' en el paper de Minx Lockridge de 1984 a 1987.
 == Filmografia ==
-* 1940: ''[[Rebecca]]'' d'[[Alfred Hitchcock]]: ''Mrs. Danvers, la governanta''
+* 1940: ''[[Rebecca (pel·lícula)|Rebecca]]'' d'[[Alfred Hitchcock]]: ''Mrs. Danvers, la governanta''
 * 1941: ''[[All Through the Night]]'' de [[Vincent Sherman]]: ''Madame''
 * 1941: ''[[Lady Scarface]]'' de [[Frank Woodruff]]: ''Slade''
@@ Línia 41: / Línia 29: @@
 * 1947: ''[[Tycoon]]'' de [[Richard Wallace]]: ''Miss Ellen Braithwaite''
 * 1950: ''[[The Furies]]'' d'[[Anthony Mann]]: ''Flo Burnett''
-* 1953: ''[[Salomé (pel·lícula)|Salomé]]'' de [[William Dieterle]]: ''Hérodes''
+* 1953: ''[[Salomé (pel·lícula de 1953)|Salomé]]'' de [[William Dieterle]]: ''Hérodes''
-* 1956: ''[[Els deu manaments]]'' de [[Cecil B. DeMille]]: ''Memnet''
+* 1956: ''[[Els Deu Manamentss]] (The Ten Commandments)'' de [[Cecil B. DeMille]]: ''Memnet''
 * 1958: ''[[La gata sobre la teulada de zinc]]'' de [[Richard Brooks]]: ''Big Mama''
 * 1960: ''[[Cinderfella]]'' de [[Frank Tashlin]]: ''La cunyada''
 * 1969: ''[[Un home anomenat Cavall]] (A Man called Horse)'', d'[[Elliot Silverstein]]: ''Buffalo Cow Head''
-* 1984: ''[[Star Trek III: A la recerca de Spock]]'' de [[Leonard Nimoy]]: ''la gran sacerdotessa T'Lar''
+* 1984: ''[[Star Trek 3: A la recerca de Spock]]'' de [[Leonard Nimoy]]: ''la gran sacerdotessa T'Lar''
-== Enllaços externs ==
-{{commonscat}}
-* {{yahoomovies name| id=1800017822}}
-* {{tvtome people| id=judith-anderson}}
-* {{findagrave| id=6469826}}
+{{Commonscat}}
 {{Autoritat}}
 {{ORDENA:Anderson, Judith}}
 [[Categoria:Actors de cinema australians]]
-[[Categoria:Actors de teatre]]
+[[Categoria:Actors de teatre australians]]
 [[Categoria:Actors de sèries de televisió australians]]
 [[Categoria:Dames Comandants de l'Orde de l'Imperi Britànic]]
 [[Categoria:Companys de l'orde d'Austràlia]]
-[[Categoria:Guanyadors del Premi Tony]]
 [[Categoria:Persones d'Adelaida]]
+[[Categoria:Morts a Santa Bàrbara (Califòrnia)]]
+[[Categoria:Guanyadores del Premi Tony a la millor actriu protagonista en una obra]]
+[[Categoria:Morts de pneumònia]]
+[[Categoria:Actors australians del segle XX]]
+[[Categoria:Morts el 1992]]