Arque (filosofia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió de 23:10, 6 feb 2024

Segle	Escola	Filòsof	*Arque (Arkhé)*
VII aC	Milet	Tales de Milet	Aigua
		Anaximandre	Apíron (Àpeiron)
		Anaxímenes	Aire
	Colofó	Xenòfanes	Terra
VI aC	Pitagòrica	Pitàgoras	Nombres
	Efes	Heraclit	Foc
	Eleàtica	Parmènides	L'ésser
V aC	Pluralista	Empèdocles	Les quatre "arrels"
		Anaxàgoras	Homeomeries
		Demòcrit	Els àtoms

En la filosofia clàssica grega, l'arque^[1] (del grec ἀρχή / arkhé : origen, font) era el principi fonamental, que era l'origen i causa de totes les coses. La determinació de l'arque va ser un dels objectius centrals dels filòsofs presocràtics.

L'estudi de l'arque girava al voltant de dues preguntes: és possible que tots els éssers naturals tinguin un origen (arque) comú? i, en cas afirmatiu, quin és aquest component original i font de totes les coses?

Primeres respostes

El primer a desenvolupar la idea de l'arque va ser Tales de Milet (635 - v. 545 aC), el fundador de l'escola de Milet. Tales va proposar l'aigua com el principi universal, basant-se en l'observació per la qual comprovava que la humitat era omnipresent en la natura, i en la creença que la terra flotava sobre de l'aigua.

La determinació de l'arque va ser un dels temes d'estudi centrals de l'escola de Milet. Anaximandre (v. 611 - v. 546 aC), deixeble i successor de Tales, va refutar la tesi del seu mestre argumentant que l'aigua no podia ser l'origen primer si no podia donar lloc al seu oposat: el foc. Per la mateixa raó, va descartar la resta d'elements i va suposar l'existència de l'apíron (l'indeterminat), una substància indefinida de la qual totes les coses procedien i a la qual tot acabaria tornant.^[2]

Al seu torn, Anaxímenes (v. 585 - v. 524 aC), deixeble d'Anaximandre, va designar l'aire com arque. Segons ell, tota la matèria procediria de l'aire mitjançant la rarificació o la condensació. D'aquesta manera, l'aire rarificat esdevindria foc, mentre que en condensar-se es tornaria aigua i posteriorment terra.^[3]

D'acord amb els plantejaments de Pitàgoras (582 - 496 aC), que atribuïa a les matemàtiques característiques místiques i afirmava que l'univers només es podia conèixer a través d'aquestes, l'escola pitagòrica no identificava l'origen primer amb un element físic, sinó que considerava que l'arque eren els nombres.^[4]

El filòsof efesi Heraclit (544-484 aC) va tornar als elements naturals per proposar el foc com a arque, ja que la seva natura dinàmica el fa l'element amb qualitats més pròximes a les de la natura mateixa: es troba sempre en constant canvi i moviment.

Abandonant el monisme, que buscava determinar un únic arque, Empèdocles (492-432 aC) va passar al pluralisme, postulant que en realitat la natura estava composta de quatre realitats diferents: terra, aire, aigua i foc. Un altre pluralista, Anaxàgoras (500-428 aC), sostenia que l'univers estava format per una quantitat d'elements infinits.

Tipologia de respostes

Al llarg del temps, les diferents respostes, per part dels filòsofs, al tema de l'arque van donar lloc a quatre categories:

Hilozoisme: arque com a matèria animada.
Panteisme: arque com a força divina (tot és déu).
Monisme: arque com a llei única, base de tot allò que existeix.
Pluralisme: és a dir, hi ha una multiplicitat d'arques; resposta que intentaria conciliar l'ésser amb l'esdevenir.

Dins el primer tipus, estaria la teoria de l'hilemorfisme d'Aristòtil.^[5] Alguns filòsofs del segon tipus van ser obligats a retractar-se de les seves explicacions panteistes a la qüestió de l'arque per xocar amb les creences cristianes, com ara Pere Abelard.^[6] Exemples de monisme serien Tales o Parmènides. Com a representants del pluralisme, estarien Empèdocles o Anaxàgoras.

Implicacions

Buscar respostes al tema de l'arque va obrir nous interrogants i temes de debat a causa de les seves implicacions, que són:^[7]

La possibilitat que allò que apareix com a diferent davant els nostres sentits, en el fons no ho sigui, ja que té un arque comú.
La possibilitat que els nostres sentits, en conseqüència amb el raonament anterior, no siguin una font fiable de coneixement.
Que sigui, per tant, necessària la distinció entre allò que és fenomènic (apercebut pels sentits) i allò que és numènic (apercebut per la intel·ligència).
La possibilitat que la nostra observació de coses o éssers individuals que es generen i es destrueixen, en el fons, tot formi part d'una sola substància eterna i indestructible, ja que acceptem la idea que existeix un únic arque comú a tot.

Referències

↑ Alberich, Joan; Ros, Montserrat. La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Enciclopèdia Catalana, p. 22 (Biblioteca Universitària). ISBN 84-7739-225-0. «ἀρχή - archḗ - arque»
↑ Clém, pàg. 27
↑ Olof, pàg. 110-115
↑ Olof, pàg. 147-155
↑ José, pàg. 14
↑ Frederick, pàg. 153
↑ José, pàg. 4,5

Bibliografia

José Barrio: Historia de la Filosofia, ed. V. Vives, Barcelona, 1983, ISBN 84-316-1781-0.
Clémence Ramnoux: La filosofia griega, ed. siglo veintiuno, 1975, Madrid, ISBN 84-323-0014-4.
Olof Gigon: Los orígenes de la filosofía griega, 1985, Madrid, ISBN 84-249-2181-X.
Frederick Copleston: Historia de la filosofía, 1980, Barcelona, ed. Ariel, ISBN 84-344-3919 0.

[1] Alberich, Joan; Ros, Montserrat. La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Enciclopèdia Catalana, p. 22 (Biblioteca Universitària). ISBN 84-7739-225-0. «ἀρχή - archḗ - arque»

[2] Clém, pàg. 27

[3] Olof, pàg. 110-115

[4] Olof, pàg. 147-155

[5] José, pàg. 14

[6] Frederick, pàg. 153

[7] José, pàg. 4,5

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-{| class="wikitable" style="border:1px solid #ddd; float:right; text-align:center;" cellspacing="4"
+{| class=wikitable style="border:1px solid #ddd; float:right; text-align:center;" cellspacing="4"
 |-
-! align="center"| '''Segle'''
+! align=center| '''Segle'''
-! align="center"| '''Escola'''
+! align=center| '''Escola'''
-! align="center"| '''Filòsof'''
+! align=center| '''Filòsof'''
-! align="center"| '''Arkhé'''
+! align=center| '''Arque (''Arkhé'')'''
 |-
-| rowspan="4" align="center"| [[segle VII aC|VII aC]]
+| rowspan=4 align=center| [[segle VII aC|VII aC]]
-| rowspan="3"| [[Escola de Milet|Milet]]
+| rowspan=3| [[Escola de Milet|Milet]]
 | [[Tales de Milet]]
 | [[Aigua (element)|Aigua]]
 |-
 | [[Anaximandre]]
-| [[Apeiron]]
+| [[Apíron]] (''Àpeiron'')
 |-
 | [[Anaxímenes de Milet|Anaxímenes]]
 | [[Aire (element)|Aire]]
 |-
-| [[Colofó]]
+| [[Colofó (ciutat)|Colofó]]
 | [[Xenòfanes de Colofó|Xenòfanes]]
 | [[Terra (element)|Terra]]
 |-
-| rowspan="3" align="center"| [[segle VI aC|VI aC]]
+| rowspan=3 align=center| [[segle VI aC|VI aC]]
 | [[Escola Pitagòrica|Pitagòrica]]
-| [[Pitàgores]]
+| [[Pitàgores|Pitàgoras]]
 | [[Nombres]]
 |-
 | [[Efes]]
-| [[Heràclit]]
+| [[Heraclit]]
 | [[Foc (element)|Foc]]
 |-
-| [[Vèlia|Eleàtica]]
+| [[Escola d'Elea|Eleàtica]]
 | [[Parmènides]]
 | L'ésser
 |-
-| rowspan="3" align="center"| [[segle V aC|V aC]]
+| rowspan=3 align=center| [[segle V aC|V aC]]
-| rowspan="3"|[[Pluralisme|Pluralista]]
+| rowspan=3|[[Pluralisme|Pluralista]]
 | [[Empèdocles]]
 | [[Elements clàssics|Les quatre "arrels"]]
 |-
-| [[Anaxàgores]]
+| [[Anaxàgores|Anaxàgoras]]
+| [[Homeomeries]]
-| ''Nous''
 |-
 | [[Demòcrit]]
 | [[àtom|Els àtoms]]
 |}
-En la [[Filosofia de l'antiga Grècia|filosofia clàssica grega]], '''arkhé''' (del [[grec antic|grec]] ἀρχή : origen, font) era el principi fonamental, que era l'origen i causa de totes les coses. La determinació de l'arkhé va ser un dels objectius centrals dels [[filòsofs presocràtics]].
+En la [[Filosofia de l'antiga Grècia|filosofia clàssica grega]], l''''arque'''<ref>{{Ref-llibre|cognom=Alberich|nom=Joan|títol=La transcripció dels noms propis grecs i llatins|editorial=Enciclopèdia Catalana|pàgines=22|isbn=84-7739-225-0|nom2=Montserrat|cognom2=Ros|col·lecció=Biblioteca Universitària|citació=ἀρχή - archḗ - arque}}</ref> (del [[grec antic|grec]] ''ἀρχή'' / ''arkhé'' : origen, font) era el principi fonamental, que era l'origen i causa de totes les coses. La determinació de l'''arque'' va ser un dels objectius centrals dels [[filòsofs presocràtics]].
-L'estudi de l' ''arkhé'' girava al voltant de dues preguntes: És possible que tots els éssers naturals tinguin un origen(arkhé) comú? i, en cas afirmatiu, quin és aquest component original i font de totes les coses?
+L'estudi de l{{'}}arque girava al voltant de dues preguntes: és possible que tots els éssers naturals tinguin un origen (''arque'') comú? i, en cas afirmatiu, quin és aquest component original i font de totes les coses?
-==Primeres respostes==
+== Primeres respostes ==
-El primer en desenvolupar la idea de l'''arkhé'' va ser [[Tales de Milet]] ([[635 aC|635]] - v. [[545 aC]]), el fundador de l'[[Escola de Milet]]. Tales va proposar l'[[aigua (element)|aigua]] com el principi universal, basant-se en l'observació per la qual comprovava que la humitat era omnipresent a la natura i en la creença que la terra flotava sobre de l'aigua.
+El primer a desenvolupar la idea de l'arque va ser [[Tales de Milet]] ([[635 aC|635]] - v. [[545 aC]]), el fundador de l'[[escola de Milet]]. Tales va proposar l'[[aigua (element)|aigua]] com el principi universal, basant-se en l'observació per la qual comprovava que la humitat era omnipresent en la natura, i en la creença que la terra flotava sobre de l'aigua.
-La determinació de l' ''arkhé'' va ser un dels temes d'estudi centrals de l'Escola de Milet. [[Anaximandre]] (v. [[Dècada del 610 aC|611]] - v. [[Dècada del 540 aC|546 aC]]), deixeble i successor de Tales, va refutar la tesi del seu mestre argumentant que l'aigua no podia ser l'origen primer si no podia donar lloc al seu oposat: el foc. Per la mateixa raó va descartar la resta d'elements i va suposar l'existència de l'''[[apeiron]]'' (l'indeterminat), una substància indefinida de la que totes les coses procedien i a la que tot acabaria tornant.<ref>{{Harvnb|Clém| pp=27}}</ref>
+La determinació de l{{'}}arque va ser un dels temes d'estudi centrals de l'escola de Milet. [[Anaximandre]] (v. [[Dècada del 610 aC|611]] - v. [[Dècada del 540 aC|546 aC]]), deixeble i successor de Tales, va refutar la tesi del seu mestre argumentant que l'aigua no podia ser l'origen primer si no podia donar lloc al seu oposat: el foc. Per la mateixa raó, va descartar la resta d'elements i va suposar l'existència de l'''[[àpeiron|apíron]]'' (l'indeterminat), una substància indefinida de la qual totes les coses procedien i a la qual tot acabaria tornant.<ref>{{Harvnb|Clém| pp=27}}</ref>
-Al seu torn [[Anaxímenes de Milet|Anaxímenes]] (v. [[585 aC|585]] - v. [[524 aC]]), deixeble d'Anaximandre, va designar l'[[aire (element)|aire]] com ''arkhé''. Segons ell tota la matèria procediria de l'aire a través de la rarificació o la condensació. D'aquesta manera, l'aire rarificat esdevindria foc, mentre que al condensar-se es tornaria aigua i posteriorment terra.<ref>{{Harvnb|Olof| pp=110-115}}</ref>
+Al seu torn, [[Anaxímenes de Milet|Anaxímenes]] (v. [[585 aC|585]] - v. [[524 aC]]), deixeble d'Anaximandre, va designar l'[[aire (element)|aire]] com arque. Segons ell, tota la matèria procediria de l'aire mitjançant la rarificació o la condensació. D'aquesta manera, l'aire rarificat esdevindria foc, mentre que en condensar-se es tornaria aigua i posteriorment terra.<ref>{{Harvnb|Olof| pp=110-115}}</ref>
-D'acord amb els plantejaments de [[Pitàgores]] ([[582 aC|582]] - [[496 aC]]) que atribuïa a les matemàtiques característiques místiques i afirmava que l'únivers només es podia conéixer a través d'elles, l'[[Escola Pitagòrica]] no identificava l'origen primer amb un element físic sinó que considerava que l'''arkhé'' eren els números.<ref>{{Harvnb|Olof| pp=147-155}}</ref>
+D'acord amb els plantejaments de [[Pitàgores|Pitàgoras]] ([[582 aC|582]] - [[496 aC]]), que atribuïa a les matemàtiques característiques místiques i afirmava que l'univers només es podia conèixer a través d'aquestes, l'[[Escola Pitagòrica|escola pitagòrica]] no identificava l'origen primer amb un element físic, sinó que considerava que l'arque eren els [[nombre]]s.<ref>{{Harvnb|Olof| pp=147-155}}</ref>
-El filòsof [[Efes|efesi]] [[Heràclit]] ([[544 aC|544]]-[[484 aC]]) va tornar als elements naturals per proposar el [[foc (element)|foc]] com a ''arkhé'', ja que la seva natura dinàmica el fan l'element amb qualitats més pròximes a les de la natura mateixa: es troba sempre en constant canvi i moviment.
+El filòsof [[Efes|efesi]] [[Heràclit|Heraclit]] ([[544 aC|544]]-[[484 aC]]) va tornar als elements naturals per proposar el [[foc (element)|foc]] com a ''arque'', ja que la seva natura dinàmica el fa l'element amb qualitats més pròximes a les de la natura mateixa: es troba sempre en constant canvi i moviment.
-Abandonant el [[monisme]], que buscava determinar un únic ''arkhé'', [[Empèdocles]] ([[492 aC|492]]-[[432 aC]]) va passar al [[pluralisme]] postulant que en realitat la natura estava composta de quatre realitats diferents: terra, aire, aigua i foc. Un altre pluralista, [[Anaxàgores]] ([[500 aC|500]]-[[428 aC]]), sostenia que l'univers estava format per una quantitat d'elements infinita.
+Abandonant el [[monisme]], que buscava determinar un únic arque, [[Empèdocles]] ([[492 aC|492]]-[[432 aC]]) va passar al [[pluralisme]], postulant que en realitat la natura estava composta de quatre realitats diferents: terra, aire, aigua i foc. Un altre pluralista, [[Anaxàgores|Anaxàgoras]] ([[500 aC|500]]-[[428 aC]]), sostenia que l'univers estava format per una quantitat d'elements infinits.
-==Tipologia de respostes==
-Al llarg del temps, les diferents respostes per part dels filòsofs, al tema de l' ''arkhé'' van donar lloc a quatre categories:
-* ''[[Hilozoisme]]'' arkhé com matèria animada.
-* ''[[Panteisme]]'' arché com força divina (tot és [[déu]]).
-* ''[[Monisme]]'' arkhé com llei única base de tot allò que existeix.
-* ''[[Pluralisme]]'' és a dir, hi ha una multiplicitat d' ''arkhés'' ; resposta que intentaria conciliar l' ''ésser'' amb el ''devenir''.
+== Tipologia de respostes ==
-Dins el primer tipus estaria la teoria de l' hilemorfisme d'[[Aristòtil]].<ref>{{Harvnb|José| pp=14}}</ref> Alguns filòsofs del segon tipus van ser obligats a retractar-se de les seves explicacions panteistes a la qüestió de l' ''arkhé'' per xocar amb les creences cristianes, com ara [[Pere Abelard]].<ref>{{Harvnb|Frederick| pp=153}}</ref> Exemples de monisme serien Thales o Parmènides. Com a representants del pluralisme estarien Empèdocles o Anaxàgores.
+Al llarg del temps, les diferents respostes, per part dels filòsofs, al tema de l{{'}}''arque'' van donar lloc a quatre categories:
+* [[Hilozoisme]]: arque com a matèria animada.
+* [[Panteisme]]: arque com a força divina (tot és [[déu]]).
+* [[Monisme]]: arque com a llei única, base de tot allò que existeix.
+* [[Pluralisme]]: és a dir, hi ha una multiplicitat d{{'}}arques; resposta que intentaria conciliar l{{'}}''ésser'' amb l'''esdevenir''.
+Dins el primer tipus, estaria la teoria de l'hilemorfisme d'[[Aristòtil]].<ref>{{Harvnb|José| pp=14}}</ref> Alguns filòsofs del segon tipus van ser obligats a retractar-se de les seves explicacions panteistes a la qüestió de l{{'}}arque per xocar amb les creences cristianes, com ara [[Pere Abelard]].<ref>{{Harvnb|Frederick| pp=153}}</ref> Exemples de monisme serien Tales o Parmènides. Com a representants del pluralisme, estarien Empèdocles o Anaxàgoras.
-==Implicacions==
-Buscar respostes al tema de l' ''arkhé'' va obrir nous interrogants i temes de debat a causa de les seves implicacions que són:<ref>{{Harvnb|José| pp=4,5}}</ref>
+== Implicacions ==
-* La possibilitat que allò que apareix com diferent davant els nostres sentits, en el fons no ho sigui doncs té un arkhé comú.
+Buscar respostes al tema de l{{'}}arque va obrir nous interrogants i temes de debat a causa de les seves implicacions, que són:<ref>{{Harvnb|José| pp=4,5}}</ref>
+* La possibilitat que allò que apareix com a diferent davant els nostres sentits, en el fons no ho sigui, ja que té un arque comú.
 * La possibilitat que els nostres sentits, en conseqüència amb el raonament anterior, no siguin una font fiable de coneixement.
 * Que sigui, per tant, necessària la distinció entre allò que és ''fenomènic'' (apercebut pels sentits) i allò que és ''numènic'' (apercebut per la intel·ligència).
-* La possibilitat que la nostra observació de coses o éssers individuals que es generen i es destrueixen , en el fons tot formi part d'una sola substància eterna i indestructible, donat que acceptem la idea de que existeix un únic ''arkhé'' comú a tot.
+* La possibilitat que la nostra observació de coses o éssers individuals que es generen i es destrueixen, en el fons, tot formi part d'una sola substància eterna i indestructible, ja que acceptem la idea que existeix un únic arque comú a tot.
-==Referències==
+== Referències ==
-<references/>
+{{Referències}}
-==Bibliografia==
-* José Barrio :''Historia de la Filosofia'', ed.V.Vives,Barcelona, 1983, ISBN 84-316-1781-0
+== Bibliografia ==
-* Clémence Ramnoux : ''La filosofia griega'', ed.siglo veintiuno, 1975, Madrid, IBSN 84-323-0014-4
-* Olof Gigon : ''Los orígenes de la filosofía griega'', 1985, Madrid, ISBN 84-249-2181-X
+* José Barrio: ''Historia de la Filosofia'', ed. V. Vives, Barcelona, 1983, {{ISBN|84-316-1781-0}}.
-* Frederick Copleston: ''Historia de la filosofía'', 1980, Barcelona, ed.Ariel, ISBN 84-344-3919 0
+* Clémence Ramnoux: ''La filosofia griega'', ed. siglo veintiuno, 1975, Madrid, {{ISBN|84-323-0014-4}}.
+* Olof Gigon: ''Los orígenes de la filosofía griega'', 1985, Madrid, {{ISBN|84-249-2181-X}}.
+* Frederick Copleston: ''Historia de la filosofía'', 1980, Barcelona, ed. Ariel, {{ISBN|84-344-3919 0}}.
+{{Conceptes filosòfics dels grecs antics}}
+{{Autoritat}}
 {{ORDENA:Arkhe}}
+[[Categoria:Conceptes filosòfics]]
 [[Categoria:Filosofia de l'edat antiga]]
-[[categoria:Conceptes filosòfics]]