Vés al contingut

Barthold Georg Niebuhr: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «thumb|Barthold Georg Niebuhr '''Barthold Georg Niebuhr''' (Copenhaguen, 27 d'agost de 1776 - Bonn, [[2 d...».
 
m robot treu plantilla FR posada per un altre bot
 
(34 revisions intermèdies per 13 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula persona}}
[[Fitxer:Barthold Georg Niebuhr.jpg|thumb|Barthold Georg Niebuhr]]
'''Barthold Georg Niebuhr''' ([[Copenhaguen]], [[27 d'agost]] de [[1776]] - [[Bonn]], [[2 de gener]] de [[1831]]) fou un [[diplomàtic]] i [[historiador]] [[alemany]], nat a [[Dinamarca]].
'''Barthold Georg Niebuhr''' ([[Copenhaguen]], [[27 d'agost]] de [[1776]] - [[Bonn]], [[2 de gener]] de [[1831]]) fou un [[diplomàtic]] i [[historiador]] [[alemany]], nat a [[Dinamarca]].


== Vida i carrera política ==
== Vida i carrera política ==
Barthold Georg Niebuhr era fill del polifacètic [[Carsten Niebuhr]], [[història natural|naturalista]], [[matemàtic]], [[cartògraf]] i [[viatger]] alemany domiciliat a Copenhaguen, del qual va heretar la curiositat. Des de ben petit va demostrar una gran precocitat en l'estudi i va aprendre pel seu compte una colla de llengües tant europees com orientals.

Barthold Georg Niebuhr era fill del polifacètic [[Carsten Niebuhr]], [[naturalista]], [[matemàtic]], [[cartògraf]] i [[viatger]] alemany domiciliat a Copenhaguen, del qual va heretar la curiositat. Des de ben petit va demostrar una gran precocitat en l'estudi i va aprendre pel seu compte una colla de llengües tant europees com orientals.


Quan va entrar a estudiar a la [[Universitat]] de [[Kiel]], no va tenir temps d'acabar els estudis que ja li van oferir una plaça de professor el [[1801]]. Un any abans s'havia casat amb '''Amelia Behrens'''. El [[1804]] va esdevenir director del Banc Nacional danès.
Quan va entrar a estudiar a la [[Universitat]] de [[Kiel]], no va tenir temps d'acabar els estudis que ja li van oferir una plaça de professor el [[1801]]. Un any abans s'havia casat amb '''Amelia Behrens'''. El [[1804]] va esdevenir director del Banc Nacional danès.


El [[1806]] es desplaçà a [[Prússia]] responent a la petició del govern reformista per assumir un alt càrrec al ministeri de finances. El canvi de govern i el seu caràcter el van allunyar de la política activa i el [[1810]] va acceptar encarregar-se de la [[historiografia]] real prussiana i una [[càtedra]] d'[[història antiga]] a la [[Universitat de Berlín]], que acabava d'ésser fundada. El [[1815]] van morir la seva dona Amelia i el seu pare.
El [[1806]] es desplaçà a [[Prússia]] responent a la petició del govern reformista per assumir un alt càrrec al ministeri de finances. El canvi de govern i el seu caràcter el van allunyar de la política activa i el [[1810]] va acceptar encarregar-se de la [[historiografia]] real prussiana i una [[càtedra]] d'[[història antiga]] a la [[Universitat de Berlín]], que acabava d'ésser fundada. El [[1815]] van morir la seva dona Amelia i el seu pare.
[[Image:Grave Niebuhr.jpg|thumb|Monument a la tomba del matrimoni Niebhur.]]
[[Fitxer:Grave Niebuhr.jpg|miniatura|Monument a la tomba del matrimoni Niebhur.]]
El [[1816]] es va casar per segona vegada amb '''Margaret Hensler''' i va ésser nomenat [[ambaixador]] de Prússia a [[Roma]] per negociar un [[Concordat]] amb el [[Papa]] i hi va romandre fins a [[1823]]. Aquest any es va establir a Bonn on es va dedicar a la docència i l'edició de les seves obres.
El [[1816]] es va casar per segona vegada amb '''Margaret Hensler''' i va ésser nomenat [[ambaixador]] de Prússia a [[Roma]] per negociar un [[Concordat]] amb el [[Papa]] i hi va romandre fins a [[1823]]. Aquest any es va establir a Bonn on es va dedicar a la docència i l'edició de les seves obres.


Línia 15: Línia 14:


== Estudiós de la Història Romana ==
== Estudiós de la Història Romana ==
El seu interès per la història antiga es va manifestar des de la seva infantesa. Dominant les llengües clàssiques i coneixent tots els autors es va proposar construir la seva gran obra, la ''Römische Geschichte'' (''Història de Roma''). Va quedar plasmada en tres volums que van veure la llum entre el [[1811]] i el [[1832]]. Cronològicament, abasta des dels [[Fundació de Roma|orígens]] fins al final de la [[Primera Guerra Púnica]]. La seva estada a [[Itàlia]] i al [[Vaticà]], entre 1816 i 1823, li va permetre entrar en contacte amb moltes fonts primàries.

El seu interès per la història antiga es va manifestar des de la seva infantesa. Dominant les llengües clàssiques i coneixent tots els autors es va proposar construir la seva gran obra, la ''Römische Geschichte'' (''Història de Roma''). Va quedar plasmada en tres volums que van veure la llum entre el [[1811]] i el [[1832]]. Cronològicament, abasta des dels [[Fundació de Roma|orígens]] fins al final de la [[Primera Guerra Púnica]]. La seva estada a [[Itàlia]] i al [[Vaticà]], entre 1816 i 1823, el va permetre entrar en contacte amb moltes fonts primàries.


El seu convenciment es basava en la crítica a la reedició sistemàtica de la història de [[Titus Livi]] i en utilitzar les obres literàries com a relíquies d'uns fets històrics que calia descobrir mitjançant una anàlisi [[Filologia|filològica]] acurada. En la línia de la reivindicació [[Romanticisme|romàntica]] de l'[[antiguitat clàssica]], considerava que hom podia obtenir-ne exemples a seguir a partir d'una reconstrucció coherent de la història. Va fer aportacions interessants per a escatir la [[fundació de Roma]], el [[Gens (família)|règim gentilici]] i la procedència dels [[plebeu]]s i va donar molta importància a l'estudi de les condicions socials i laborals i els seus problemes.
El seu convenciment es basava en la crítica a la reedició sistemàtica de la història de [[Titus Livi]] i en utilitzar les obres literàries com a relíquies d'uns fets històrics que calia descobrir mitjançant una anàlisi [[Filologia|filològica]] acurada. En la línia de la reivindicació [[Romanticisme|romàntica]] de l'[[antiguitat clàssica]], considerava que hom podia obtenir-ne exemples a seguir a partir d'una reconstrucció coherent de la història. Va fer aportacions interessants per a escatir la [[fundació de Roma]], el [[Gens (família)|règim gentilici]] i la procedència dels [[plebeu]]s i va donar molta importància a l'estudi de les condicions socials i laborals i els seus problemes.


== Ressó de la seva obra ==
== Ressò de la seva obra ==
Els seus mètodes historiogràfics van ésser molt innovadors però se li criticà la frivolitat en la deducció de conclusions, basades sovint en decisions [[instint]]ives, que ell valorava especialment. Algunes de les seves propostes són poc versemblants i fins i tot errònies. Però, malgrat tot, la seva obra va suscitar un gran interès internacional des del moment en què va veure la llum i va obrir un camp, que encara dura, sobre la història dels orígens de Roma.


Del que ningú dubta és de la gran contribució de Niebuhr a la redefinició de la [[Història]] com a disciplina acadèmica fonamental i la superació de la seva faceta subsidiària de les altres matèries. En aquest sentit se'l considera pare de l'[[historicisme]] alemany i un dels fundadors de la historiografia moderna.
Els seus mètodes historiogràfics van ésser molt innovadors però se li criticà la frivolitat en la deducció de conclusions, basades sovint en decissions [[instint]]ives, que ell valorava especialment. Algunes de les seves propostes són poc versemblants i fins i tot errònies. Però, malgrat tot, la seva obra va suscitar un gran interès internacional des del moment en que va veure la llum i va obrir un camp, que encara dura, sobre la història dels orígens de Roma.

Del que ningú dubta és de la gran contribució de Niebuhr a la redefinició de la [[Història]] com a disciplina acadèmica fonamental i la superació de la seva faceta subsidiària de les altres matèries. En aquest sentit se'l considera pare de l'[[historicisme]] alemany i un dels fundadors de l'historiografia moderna.


== Publicacions ==
== Publicacions ==

La major part de la seva obra es concentra en dos treballs:
La major part de la seva obra es concentra en dos treballs:


Línia 34: Línia 30:


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
* Disposició a la xarxa dels tres volums de la ''Història de Roma'', de l'edició en [[anglès]] de [[1848]]: Vols. [http://socserv2.mcmaster.ca/~econ/ugcm/3ll3/niebuhr/RomHis01.pdf 1] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090306084248/http://socserv2.mcmaster.ca/~econ/ugcm/3ll3/niebuhr/RomHis01.pdf |date=2009-03-06 }}, [http://socserv2.mcmaster.ca/~econ/ugcm/3ll3/niebuhr/RomHis02.pdf 2] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090306084324/http://socserv2.mcmaster.ca/~econ/ugcm/3ll3/niebuhr/RomHis02.pdf |date=2009-03-06 }} i [http://socserv2.mcmaster.ca/~econ/ugcm/3ll3/niebuhr/RomHis03.pdf 3] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090306084356/http://socserv2.mcmaster.ca/~econ/ugcm/3ll3/niebuhr/RomHis03.pdf |date=2009-03-06 }}.


{{Autoritat}}
* Disposició a la xarxa dels tres volums de l'''Història de Roma'', de l'edició en [[anglès]] de [[1848]]: Vols. [http://socserv2.mcmaster.ca/~econ/ugcm/3ll3/niebuhr/RomHis01.pdf 1], [http://socserv2.mcmaster.ca/~econ/ugcm/3ll3/niebuhr/RomHis02.pdf 2] i [http://socserv2.mcmaster.ca/~econ/ugcm/3ll3/niebuhr/RomHis03.pdf 3].


{{ORDENA:Niebuhr, Barthold Georg}}
{{ORDENA:Niebuhr, Barthold Georg}}

[[Categoria:Historiadors alemanys]]
[[Categoria:Historiadors alemanys]]
[[Categoria:Diplomàtics alemanys]]
[[Categoria:Diplomàtics alemanys]]
[[Categoria:Polítics danesos]]
[[Categoria:Alumnes de la Universitat Christian Albrecht de Kiel]]
[[Categoria:Prussians]]
[[Categoria:Morts a Bonn]]
[[Categoria:Historiadors danesos]]

[[Categoria:Diplomàtics danesos]]
[[da:Barthold Georg Niebuhr]]
[[Categoria:Polítics de Copenhaguen]]
[[de:Barthold Georg Niebuhr]]
[[Categoria:Polítics prussians]]
[[en:Barthold Georg Niebuhr]]
[[Categoria:Naixements del 1776]]
[[eo:Barthold Georg Niebuhr]]
[[Categoria:Morts el 1831]]
[[es:Barthold Georg Niebuhr]]
[[fr:Barthold Georg Niebuhr]]
[[hu:Barthold Georg Niebuhr]]
[[it:Barthold Georg Niebuhr]]
[[ja:バルトホルト・ゲオルク・ニーブール]]
[[kk:Нибур Бартольд-Георг]]
[[la:Bartholdus Georgius Niebuhr]]
[[no:Barthold Georg Niebuhr]]
[[pt:Barthold Georg Niebuhr]]
[[ru:Нибур, Бартольд Георг]]
[[sv:Barthold Georg Niebuhr]]

Revisió de 00:05, 30 gen 2024

Plantilla:Infotaula personaBarthold Georg Niebuhr

(1828) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 agost 1776 Modifica el valor a Wikidata
Copenhaguen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 gener 1831 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Bonn (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaantic cementiri de Bonn 50° 44′ 10″ N, 7° 05′ 32″ E / 50.73618°N,7.09233°E / 50.73618; 7.09233 Modifica el valor a Wikidata
Historiògraf de l'estat prussià
1810 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Christian Albrecht de Kiel Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Bonn Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, economista, erudit clàssic, professor d'universitat, polític, diplomàtic, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Bonn
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralMikhail Kutorga (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
PareCarsten Niebuhr Modifica el valor a Wikidata
GermansChristiane Niebuhr Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 13262700 Project Gutenberg: 56195 Modifica el valor a Wikidata

Barthold Georg Niebuhr (Copenhaguen, 27 d'agost de 1776 - Bonn, 2 de gener de 1831) fou un diplomàtic i historiador alemany, nat a Dinamarca.

Vida i carrera política

[modifica]

Barthold Georg Niebuhr era fill del polifacètic Carsten Niebuhr, naturalista, matemàtic, cartògraf i viatger alemany domiciliat a Copenhaguen, del qual va heretar la curiositat. Des de ben petit va demostrar una gran precocitat en l'estudi i va aprendre pel seu compte una colla de llengües tant europees com orientals.

Quan va entrar a estudiar a la Universitat de Kiel, no va tenir temps d'acabar els estudis que ja li van oferir una plaça de professor el 1801. Un any abans s'havia casat amb Amelia Behrens. El 1804 va esdevenir director del Banc Nacional danès.

El 1806 es desplaçà a Prússia responent a la petició del govern reformista per assumir un alt càrrec al ministeri de finances. El canvi de govern i el seu caràcter el van allunyar de la política activa i el 1810 va acceptar encarregar-se de la historiografia real prussiana i una càtedra d'història antiga a la Universitat de Berlín, que acabava d'ésser fundada. El 1815 van morir la seva dona Amelia i el seu pare.

Monument a la tomba del matrimoni Niebhur.

El 1816 es va casar per segona vegada amb Margaret Hensler i va ésser nomenat ambaixador de Prússia a Roma per negociar un Concordat amb el Papa i hi va romandre fins a 1823. Aquest any es va establir a Bonn on es va dedicar a la docència i l'edició de les seves obres.

Va tenir un fill, Marcus, i tres filles. El 2 de gener de 1831 moria a casa seva. Nou dies més tard moriria Margaret, la seva dona. Ambdós reposen en una tomba al cementiri de Bonn sota un monument erigit a la seva memòria pel rei de Prússia, Frederic Guillem IV, al seu mestre i conseller.

Estudiós de la Història Romana

[modifica]

El seu interès per la història antiga es va manifestar des de la seva infantesa. Dominant les llengües clàssiques i coneixent tots els autors es va proposar construir la seva gran obra, la Römische Geschichte (Història de Roma). Va quedar plasmada en tres volums que van veure la llum entre el 1811 i el 1832. Cronològicament, abasta des dels orígens fins al final de la Primera Guerra Púnica. La seva estada a Itàlia i al Vaticà, entre 1816 i 1823, li va permetre entrar en contacte amb moltes fonts primàries.

El seu convenciment es basava en la crítica a la reedició sistemàtica de la història de Titus Livi i en utilitzar les obres literàries com a relíquies d'uns fets històrics que calia descobrir mitjançant una anàlisi filològica acurada. En la línia de la reivindicació romàntica de l'antiguitat clàssica, considerava que hom podia obtenir-ne exemples a seguir a partir d'una reconstrucció coherent de la història. Va fer aportacions interessants per a escatir la fundació de Roma, el règim gentilici i la procedència dels plebeus i va donar molta importància a l'estudi de les condicions socials i laborals i els seus problemes.

Ressò de la seva obra

[modifica]

Els seus mètodes historiogràfics van ésser molt innovadors però se li criticà la frivolitat en la deducció de conclusions, basades sovint en decisions instintives, que ell valorava especialment. Algunes de les seves propostes són poc versemblants i fins i tot errònies. Però, malgrat tot, la seva obra va suscitar un gran interès internacional des del moment en què va veure la llum i va obrir un camp, que encara dura, sobre la història dels orígens de Roma.

Del que ningú dubta és de la gran contribució de Niebuhr a la redefinició de la Història com a disciplina acadèmica fonamental i la superació de la seva faceta subsidiària de les altres matèries. En aquest sentit se'l considera pare de l'historicisme alemany i un dels fundadors de la historiografia moderna.

Publicacions

[modifica]

La major part de la seva obra es concentra en dos treballs:

  • La Römische Geschichte (Història de Roma) (1811-1832)
  • Els Kleine historische und philologische Schriften (Petits Escrits sobre història i filologia) (1828)

Enllaços externs

[modifica]