La gorgona: diferència entre les revisions

La gorgona
The Gorgon
Fitxa
Direcció	Terence Fisher
Protagonistes	Peter Cushing; Christopher Lee; Richard Pasco; Barbara Shelley; Michael Goodliffe; Patrick Troughton; Jack Watson
Producció	Anthony Nelson Keys
Guió	John Gilling
Música	James Bernard
Fotografia	Michael Reed
Productora	Hammer Film Productions
Distribuïdor	Columbia Pictures
Dades i xifres
País d'origen	Regne Unit
Estrena	1964
Durada	83 min
Idioma original	anglès
Color	en color
Pressupost	150.000 £
Descripció
Gènere	cinema de terror, cinema fantàstic i pel·lícula de monstres
Lloc de la narració	Alemanya

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 01:08, 11 gen 2024

La gorgona^[1] (The Gorgon en el seu títol original en anglès) és una pel·lícula de l'any 1964 dirigida per Terence Fisher i protagonitzada per Christopher Lee i Peter Cushing.^[2]

Argument

Any 1910, sobre la població de Vandorf s'alça el castell de Borski. Diuen que hi viu un ésser maligne, posseït per l'esperit de la mort. El professor Jules Heitz (Michael Goodliffe) viatja fins allà per a esbrinar la troballa d'uns cadàvers petrificats. Descobreix quelcom sobre el sinistre doctor Namaroff (Peter Cushing), però Heitz és assassinat. Abans de morir, tramet un telegrama al seu fill Paul (Richard Pasco). Aquest i el professor Meister (Christopher Lee) viatjaran de Leipzig a Vandorf. Un cop allà, i relacionats amb la llegenda de les gorgones, descobriran alguns fets extraordinaris.^[2]

Context històric i artístic

Segons la mitologia grega, de la cabellera de les gorgones (Sthénos, Euryálē i Medusa) sorgien serps verinoses que coronaven les testes, i cadascun dels ofidis era com un tentacle infernal. Tenien urpes de bronze, ullals de senglar i ales d'or. Molt poderoses, les gorgones podien petrificar a qui s'atrevís a mirar-les. Amb la reaparició d'aquestes criatures diabòliques i contractat per la productora Hammer Film Productions, Terence Fisher va realitzar una de les seues millors pel·lícules. Dins del tramat s'hi escau una singular transposició de la mitologia, atès que els monstres surten del seu entorn hel·lenístic per a adaptar-se a uns nous àmbits romàntics i gòtics. Al film, les renascudes gorgones (rebatejades ací com a Medusa, Megera i Tisífone) campen ara pels boscs de la Bohèmia eslovaca, contextura ideal per a aplicar el vell argument d'allò estrany i sobrenatural fent acte de presència i subvertint el plàcid ordre establert.^[2]

Després de coincidir en les celebrades resurreccions cinematogràfiques del comte Dràcula i del monstre del doctor Frankenstein (La maledicció de Frankenstein, 1957), Terence Fisher va tornar a treballar amb els dos actors més emblemàtics del cinema fantàstic i de terror anglès: Christopher Lee i Peter Cushing. Vorejant la consideració d'obra mestra, aquesta petita gran meravella esdevé absorbent i és assaborida pels coneixedors del gènere. Fisher imprimeix una sorprenent fluïdesa narrativa i planifica de manera imperant algunes sensacionals seqüències. Aquesta vegada, i sense que serveixi de precedent, Lee incorpora un sherlock-holmesià científic de Leipzig, mentre que Cushing caracteritza un impúdic doctor boig, el qual, per exigències del guió, pren protagonisme a les gorgones. Destacable banda sonora de James Bernard i presència espectral de la venerada Barbara Shelley, a qui, onze anys abans, Fisher havia fet debutar en pantalla.^[2]

Frases cèlebres

«

"Hi ha d'haver alguna explicació possible. Potser en el passat. Algun esdeveniment terrible del qual no es parla. Per a la gent de Vandorf, aquella cosa, qualsevol que sigui, és real. Però és quelcom que mai esmenten. No s'hi atreveixen, tenen por. Volen creure que no va existir, perquè el sol reconeixement de la seua existència augmenta els seus temors." (Michael Goodliffe com al professor Heitz)^[2]

»

Curiositats

Prudence Hyman fou gairebé decapitada de veritat: se suposava que s'havia d'ajupir en el moment en què Lee va fer girar l'espasa, però es va oblidar de fer-ho en el moment crític. Sortosament, l'assistent de direcció la va empènyer a temps i tot es va quedar en un ensurt. A continuació, es va repetir l'escena amb una maniquí.^[3]
Segons Christopher Lee: "És una pel·lícula agradable de veure, però tot es va enfonsar perquè l'efecte de les serps al cap de Megera no estava prou ben fet per al clímax del film. No és una pel·lícula memorable, però podria haver estat prodigiosa."^[3]
La perruca amb serps de Prudence Hyman portava cinc cables connectats a una caixa que estava a uns set metres i mig darrere d'ella.^[3]
La gorgona fou comercialitzada com un programa doble amb The Curse of the Mummy's Tomb (Michael Carreras, 1964).^[3]
Tot i que el film no fou censurat per al mercat britànic, alguns plans del cap decapitat de la gorgona foren lleugerament enfosquits per la British Board of Film Classification (Consell Britànic de Classificació de Pel·lícules).^[3]
Michael Goodliffe, pare de Richard Pasco en aquesta pel·lícula, era només 12 anys més grans que Pasco a la vida real.^[3]

Errades del film

Segons la mitologia grega, Megera és una de les tres fúries i no pas una de les gorgones.^[4]
Durant l'escena culminant al castell (la baralla entre Namaroff i Heitz), Namaroff tracta d'assegurar l'equilibri aferrant-se a un canelobre de ferro, el qual es doblega perquè està fet d'algun material tou.^[4]
El professor Jules Heitz fou petrificat assegut al seu escriptori, però és mostrat estirat al seu taüt quan és descobert pel seu fill.^[4]
La línia del naixement dels cabells del professor Heitz és totalment diferent entre les seues primeres escenes i les posteriors (després que hagi estat gorgonitzat).^[4]

Referències

↑ ÉsAdir > Filmoteca: pel·lícules > Director Fisher, Terence (català)
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L. ISBN 9788499754932. Pàg. 191.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 ^3,5 Trivia - IMDb (anglès)
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 Goofs - IMDb (anglès)

Enllaços externs

Alfred Eaker's The BlueMahler (anglès)
CinemaFantastique Arxivat 2016-04-08 a Wayback Machine. (francès)
Tràiler - YouTube

[1] ÉsAdir > Filmoteca: pel·lícules > Director Fisher, Terence (català)

[{{ISBN|9788499754932}}-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L. ISBN 9788499754932. Pàg. 191.

[Trivia_-_IMDb-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 ^3,5 Trivia - IMDb (anglès)

[Goofs_-_IMDb-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 Goofs - IMDb (anglès)

[1]

[2]

[3]

[4]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-{{infotaula  pel·lícula
+{{Infotaula pel·lícula}}
+[[Fitxer:Die_brennenden_Augen_von_Schloss_Bartimore_Logo.png|miniatura|Logotip de la pel·lícula.]]
-| títol original = The Gorgon
+'''''La gorgona'''''<ref>[http://esadir.cat/filmoteca/directors/lletra/Fisher,_Terence ÉsAdir > Filmoteca: pel·lícules > Director Fisher, Terence] {{ca}}</ref> (''The Gorgon'' en el seu títol original en [[anglès]]) és una pel·lícula de l'any [[1964]] dirigida per [[Terence Fisher]] i protagonitzada per [[Christopher Lee]] i [[Peter Cushing]].<ref name="{{ISBN|9788499754932}}">Vilaseca, Ramón Robert, [[2014]]. ''Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema''. [[Lleida]]: [[Pagès Editors]], S. L. {{ISBN|9788499754932}}. Pàg. 191.</ref>
-| títol = La gorgona
-| index =
-| rati imdb = 6.5
-| rati filmaffinity = 6.5
-| imatge =
-| nom imatge =
-| idioma = [[Anglès]]
-| direcció = [[Terence Fisher]]
-| direcció2 =
-| direcció3 =
-| direcció4 =
-| ajudantdirecció =
-| producció = Anthony Nelson Keys per a Hammer Film Productions
-| disseny producció =
-| productora =
-| guió = [[John Gilling]], d'una història de J. Llewellyn Devine
-| música = James Bernard
-| fotografia = Michael Reed, en [[Technicolor]]
-| repartiment = [[Christopher Lee]]<br />[[Peter Cushing]]<br />[[Barbara Shelley]]<br />[[Michael Goodliffe]]<br />[[Alister Williamson]]<br />[[Richard Pasco]]<br />[[Patrick Troughton]]
-| so =
-| muntatge =
-| direcció artística =
-| vestuari =
-| maquillatge =
-| efectes =
-| país = [[Regne Unit]]
-| país2 =
-| país3 =
-| país4 =
-| estrena = [[1964]]
-| gènere = [[Cinema fantàstic]] i [[cinema de terror]]
-| duració = 83 min
-| distribució =
-| pressupost = 150.000 [[Lliura esterlina|lliures esterlines]]<ref>[http://www.imdb.com/title/tt0058155/business?ref_=tt_dt_bus IMDb] {{en}}</ref>
-| imdb = 0058155
-}}
-'''''La gorgona'''''<ref>[http://esadir.cat/filmoteca/directors/lletra/Fisher,_Terence ÉsAdir > Filmoteca: pel·lícules > Director Fisher, Terence] {{ca}}</ref> (''The Gorgon'' en el seu títol original en [[anglès]]) és una pel·lícula de l'any [[1964]] dirigida per [[Terence Fisher]] i protagonitzada per [[Christopher Lee]] i [[Peter Cushing]].<ref name="ISBN 9788499754932">Vilaseca, Ramón Robert, [[2014]]. ''Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema''. [[Lleida]]: [[Pagès Editors]], S. L. ISBN 9788499754932. Pàg. 191.</ref>
 == Argument ==
+Any [[1910]], sobre la població de Vandorf s'alça el castell de Borski. Diuen que hi viu un ésser maligne, posseït per l'esperit de la mort. El professor Jules Heitz ([[Michael Goodliffe]]) viatja fins allà per a esbrinar la troballa d'uns cadàvers petrificats. Descobreix quelcom sobre el sinistre doctor Namaroff ([[Peter Cushing]]), però Heitz és assassinat. Abans de morir, tramet un telegrama al seu fill Paul ([[Richard Pasco]]). Aquest i el professor Meister ([[Christopher Lee]]) viatjaran de [[Leipzig]] a Vandorf. Un cop allà, i relacionats amb la llegenda de les [[gorgones]], descobriran alguns fets extraordinaris.<ref name="{{ISBN|9788499754932}}"/>
-Any [[1910]], sobre la població de Vandorf s'alça el castell de Borski. Diuen que hi viu un ésser maligne, posseït per l'esperit de la mort. El professor Jules Heitz ([[Michael Goodliffe]]) viatja fins allà per a esbrinar la troballa d'uns cadàvers petrificats. Descobreix quelcom sobre el sinistre doctor Namaroff ([[Peter Cushing]]), però Heitz és assassinat. Abans de morir, tramet un telegrama al seu fill Paul ([[Richard Pasco]]). Aquest i el professor Meister ([[Christopher Lee]]) viatjaran de [[Leipzig]] a Vandorf. Un cop allà, i relacionats amb la llegenda de les [[gorgones]], descobriran alguns fets extraordinaris.<ref name="ISBN 9788499754932" />
 == Context històric i artístic ==
+Segons la [[mitologia grega]], de la cabellera de les [[gorgones]] (Sthénos, Euryálē i [[Medusa (mitologia)|Medusa]]) sorgien serps verinoses que coronaven les testes, i cadascun dels ofidis era com un tentacle infernal. Tenien urpes de bronze, ullals de [[senglar]] i ales d'or. Molt poderoses, les gorgones podien petrificar a qui s'atrevís a mirar-les. Amb la reaparició d'aquestes criatures diabòliques i contractat per la productora Hammer Film Productions, [[Terence Fisher]] va realitzar una de les seues millors pel·lícules. Dins del tramat s'hi escau una singular transposició de la mitologia, atès que els monstres surten del seu entorn hel·lenístic per a adaptar-se a uns nous àmbits romàntics i gòtics. Al film, les renascudes gorgones (rebatejades ací com a [[Medusa (mitologia)|Medusa]], [[Megera]] i [[Tisífone]]) campen ara pels boscs de la [[Bohèmia]] [[Eslovàquia|eslovaca]], contextura ideal per a aplicar el vell argument d'allò estrany i sobrenatural fent acte de presència i subvertint el plàcid ordre establert.<ref name="{{ISBN|9788499754932}}"/>
+Després de coincidir en les celebrades resurreccions cinematogràfiques del comte [[Dràcula]] i del monstre del doctor [[Frankenstein]] (''[[La maledicció de Frankenstein]]'', [[1957]]), [[Terence Fisher]] va tornar a treballar amb els dos actors més emblemàtics del cinema fantàstic i de terror anglès: [[Christopher Lee]] i [[Peter Cushing]]. Vorejant la consideració d'[[Obra mestra (art)|obra mestra]], aquesta petita gran meravella esdevé absorbent i és assaborida pels coneixedors del gènere. Fisher imprimeix una sorprenent fluïdesa narrativa i planifica de manera imperant algunes sensacionals seqüències. Aquesta vegada, i sense que serveixi de precedent, [[Christopher Lee|Lee]] incorpora un ''sherlock-holmesià'' científic de [[Leipzig]], mentre que [[Peter Cushing|Cushing]] caracteritza un impúdic doctor boig, el qual, per exigències del guió, pren protagonisme a les [[gorgones]]. Destacable banda sonora de James Bernard i presència espectral de la venerada Barbara Shelley, a qui, onze anys abans, Fisher havia fet debutar en pantalla.<ref name="{{ISBN|9788499754932}}"/>
-Segons la [[mitologia grega]], de la cabellera de les [[gorgones]] (Sthénos, Euryálē i [[Medusa (mitologia)|Medusa]]) sorgien serps verinoses que coronaven les testes, i cadascun dels ofidis era com un tentacle infernal. Tenien urpes de bronze, ullals de [[senglar]] i ales d'or. Molt poderoses, les gorgones podien petrificar a qui s'atrevís a mirar-les. Amb la reaparició d'aquestes criatures diabòliques i contractat per la productora Hammer Film Productions, [[Terence Fisher]] va realitzar una de les seues millors pel·lícules. Dins del tramat s'hi escau una singular transposició de la mitologia, atès que els monstres surten del seu entorn hel·lenístic per a adaptar-se a uns nous àmbits romàntics i gòtics. Al film, les renascudes gorgones (rebatejades ací com a [[Medusa (mitologia)|Medusa]], [[Megera]] i [[Tisífone]]) campen ara pels boscs de la [[Bohèmia]] [[Eslovàquia|eslovaca]], contextura ideal per a aplicar el vell argument d'allò estrany i sobrenatural fent acte de presència i subvertint el plàcid ordre establert.<ref name="ISBN 9788499754932" />
-Després de coincidir en les celebrades resurreccions cinematogràfiques del comte [[Dràcula]] i del monstre del doctor [[Frankenstein]] (''[[La maledicció de Frankenstein]]'', [[1957]]), [[Terence Fisher]] va tornar a treballar amb els dos actors més emblemàtics del cinema fantàstic i de terror anglès: [[Christopher Lee]] i [[Peter Cushing]]. Vorejant la consideració d'[[Obra mestra (art)|obra mestra]], aquesta petita gran meravella esdevé absorbent i és assaborida pels coneixedors del gènere. Fisher imprimeix una sorprenent fluïdesa narrativa i planifica de manera imperant algunes sensacionals seqüències. Aquesta vegada, i sense que serveixi de precedent, [[Christopher Lee|Lee]] incorpora un ''sherlock-holmesià'' científic de [[Leipzig]], mentre que [[Peter Cushing|Cushing]] caracteritza un impúdic doctor boig, el qual, per exigències del guió, pren protagonisme a les [[gorgones]]. Destacable banda sonora de James Bernard i presència espectral de la venerada Barbara Shelley, a qui, onze anys abans, Fisher havia fet debutar en pantalla.<ref name="ISBN 9788499754932" />
 == Frases cèlebres ==
 {{cita|
-:''"Hi ha d'haver alguna explicació possible. Potser en el passat. Algun esdeveniment terrible del qual no es parla. Per a la gent de Vandorf, aquella cosa, qualsevol que sigui, és real. Però és quelcom que mai esmenten. No s'hi atreveixen, tenen por. Volen creure que no va existir, perquè el sol reconeixement de la seua existència augmenta els seus temors."'' (Michael Goodliffe com al professor Heitz)<ref name="ISBN 9788499754932" />}}
+:''"Hi ha d'haver alguna explicació possible. Potser en el passat. Algun esdeveniment terrible del qual no es parla. Per a la gent de Vandorf, aquella cosa, qualsevol que sigui, és real. Però és quelcom que mai esmenten. No s'hi atreveixen, tenen por. Volen creure que no va existir, perquè el sol reconeixement de la seua existència augmenta els seus temors."'' (Michael Goodliffe com al professor Heitz)<ref name="{{ISBN|9788499754932}}"/>}}
 == Curiositats ==
+* Prudence Hyman fou gairebé decapitada de veritat: se suposava que s'havia d'ajupir en el moment en què [[Christopher Lee|Lee]] va fer girar l'espasa, però es va oblidar de fer-ho en el moment crític. Sortosament, l'assistent de direcció la va empènyer a temps i tot es va quedar en un ensurt. A continuació, es va repetir l'escena amb una maniquí.<ref name="Trivia - IMDb">[http://www.imdb.com/title/tt0058155/trivia?ref_=tt_trv_trv Trivia - IMDb] {{en}}</ref>
+* Segons [[Christopher Lee]]: ''"És una pel·lícula agradable de veure, però tot es va enfonsar perquè l'efecte de les serps al cap de Megera no estava prou ben fet per al clímax del film. No és una pel·lícula memorable, però podria haver estat prodigiosa."''<ref name="Trivia - IMDb"/>
-* Prudence Hyman fou gairebé decapitada de veritat: se suposava que s'havia d'ajupir en el moment en què [[Christopher Lee|Lee]] va fer girar l'espasa, però es va oblidar de fer-ho en el moment crític. Sortosament, l'assistent de direcció la va empènyer a temps i tot es va quedar en un ensurt. A continuació, es va repetir l'escena amb una maniquí.<ref name="Trivia - IMDb">[http://www.imdb.com/title/tt0058155/trivia?ref_=tt_trv_trv Trivia - IMDb] {{en}}</ref>
-* Segons [[Christopher Lee]]: ''"És una pel·lícula agradable de veure, però tot es va enfonsar perquè l'efecte de les serps al cap de Megera no estava prou ben fet per al clímax del film. No és una pel·lícula memorable, però podria haver estat prodigiosa."''<ref name="Trivia - IMDb" />
+* La [[perruca]] amb serps de Prudence Hyman portava cinc cables connectats a una caixa que estava a uns set metres i mig darrere d'ella.<ref name="Trivia - IMDb"/>
-* La [[perruca]] amb serps de Prudence Hyman portava cinc cables connectats a una caixa que estava a uns set metres i mig darrere d'ella.<ref name="Trivia - IMDb" />
+* ''La gorgona'' fou comercialitzada com un programa doble amb ''The Curse of the Mummy's Tomb'' (Michael Carreras, [[1964]]).<ref name="Trivia - IMDb"/>
+* Tot i que el film no fou censurat per al mercat britànic, alguns [[Pla cinematogràfic|plans]] del cap decapitat de la gorgona foren lleugerament enfosquits per la British Board of Film Classification (Consell Britànic de Classificació de Pel·lícules).<ref name="Trivia - IMDb"/>
-* ''La gorgona'' fou comercialitzada com un programa doble amb ''The Curse of the Mummy's Tomb'' (Michael Carreras, [[1964]]).<ref name="Trivia - IMDb" />
+* Michael Goodliffe, pare de Richard Pasco en aquesta pel·lícula, era només 12 anys més grans que Pasco a la vida real.<ref name="Trivia - IMDb"/>
-* Tot i que el film no fou censurat per al mercat britànic, alguns [[Pla cinematogràfic|plans]] del cap decapitat de la gorgona foren lleugerament enfosquits per la British Board of Film Classification (Consell Britànic de Classificació de Pel·lícules).<ref name="Trivia - IMDb" />
-* Michael Goodliffe, pare de Richard Pasco en aquesta pel·lícula, era només 12 anys més grans que Pasco a la vida real.<ref name="Trivia - IMDb" />
 == Errades del film ==
+* Segons la [[mitologia grega]], [[Megera]] és una de les tres [[Eumènides|fúries]] i no pas una de les [[gorgones]].<ref name="Goofs - IMDb">[http://www.imdb.com/title/tt0058155/trivia?tab=gf&ref_=tt_trv_gf Goofs - IMDb] {{en}}</ref>
+* Durant l'escena culminant al castell (la baralla entre Namaroff i Heitz), Namaroff tracta d'assegurar l'equilibri aferrant-se a un [[canelobre]] de ferro, el qual es doblega perquè està fet d'algun material tou.<ref name="Goofs - IMDb"/>
-* Segons la [[mitologia grega]], [[Megera]] és una de les tres [[Eumènides|fúries]] i no pas una de les [[gorgones]].<ref name="Goofs - IMDb">[http://www.imdb.com/title/tt0058155/trivia?tab=gf&ref_=tt_trv_gf Goofs - IMDb] {{en}}</ref>
-* Durant l'escena culminant al castell (la baralla entre Namaroff i Heitz), Namaroff tracta d'assegurar l'equilibri aferrant-se a un [[canelobre]] de ferro, el qual es doblega perquè està fet d'algun material tou.<ref name="Goofs - IMDb" />
+* El professor Jules Heitz fou petrificat assegut al seu escriptori, però és mostrat estirat al seu [[taüt]] quan és descobert pel seu fill.<ref name="Goofs - IMDb"/>
-* El professor Jules Heitz fou petrificat assegut al seu escriptori, però és mostrat estirat al seu [[taüt]] quan és descobert pel seu fill.<ref name="Goofs - IMDb" />
+* La línia del naixement dels cabells del professor Heitz és totalment diferent entre les seues primeres escenes i les posteriors (després que hagi estat ''gorgonitzat'').<ref name="Goofs - IMDb"/>
-* La línia del naixement dels cabells del professor Heitz és totalment diferent entre les seues primeres escenes i les posteriors (després que hagi estat ''gorgonitzat'').<ref name="Goofs - IMDb" />
 == Referències ==
+{{Referències}}
-<div style="font-size:85%">
-{{referències|col=2}}
-</div>
 == Enllaços externs ==
+* [https://alfredeaker.wordpress.com/2015/07/24/terence-fishers-the-gorgon-1964/ Alfred Eaker's The BlueMahler] {{en}}
+* [http://www.cinemafantastique.net/Gorgone-La.html CinemaFantastique] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160408040748/http://www.cinemafantastique.net/Gorgone-La.html |date=2016-04-08}} {{fr}}
+* [https://www.youtube.com/watch?v=UeQTmGt-7wE Tràiler - YouTube]
+{{Terence Fisher}}
-* [http://www.allmovie.com/movie/v20389 AllMovie] {{en}}
-* [https://alfredeaker.wordpress.com/2015/07/24/terence-fishers-the-gorgon-1964/ Alfred Eaker's The BlueMahler] {{en}}
-* [http://www.cinemafantastique.net/Gorgone-La.html CinemaFantastique] {{fr}}
-* [https://www.youtube.com/watch?v=UeQTmGt-7wE Tràiler - YouTube]
 {{Autoritat}}
+{{ORDENA:Gorgona, La}}
-[[Categoria:Pel·lícules del 1964]]
 [[Categoria:Pel·lícules en anglès]]
-[[Categoria:Pel·lícules del Regne Unit]]
+[[Categoria:Pel·lícules del Regne Unit del 1964]]
 [[Categoria:Pel·lícules dirigides per Terence Fisher]]
 [[Categoria:Pel·lícules de monstres]]
+[[Categoria:Pel·lícules de la Hammer Film Productions]]