Magne III de Noruega: diferència entre les revisions
m Correcció posició plantilla:autoritat |
Els 10000 |
||
(7 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
'''Magne el Descalç''' |
'''Magne el Descalç'''{{efn|Segons Snorri, l'anomenaven així per haver adoptat el ''kilt'' escocès -o una peça de roba predecessora del ''kilt''-, de manera que hom li veia nua la part de la cama compresa entre els genolls i els turmells}} (en [[nòrdic]]: ''Magnús berfœttr'', en [[noruec]]: ''Magnus Berrføtt'') ([[1073]]- 24 d'agost del [[1103]]), fill bastard del rei [[Olaf Kyrre|Olau el Pacífic]] i net de [[Harald Hardrada|Harald el Sever]], va regnar com a '''Magne III de Noruega''' del [[1093]] fins a la seva mort. |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
A la mort del rei Olau III de Noruega sense descendència legítima el [[1093]], el regne es va dividir entre els partidaris de Magne i els de [[Haakon Magnusson]], cosí seu i fill legítim de [[Magne II de Noruega]]. Haakon va ser proclamat rei a Trondheim i Magne fou aclamat a Viken. Les dues parts es prepararen per a l'enfrontament, però abans d'entrar en batalla Haakon va morir sobtadament i Magne el Descalç esdevingué rei de tot Noruega. |
A la mort del rei Olau III de Noruega sense descendència legítima el [[1093]], el regne es va dividir entre els partidaris de Magne i els de [[Haakon Magnusson]], cosí seu i fill legítim de [[Magne II de Noruega]]. Haakon va ser proclamat rei a Trondheim i Magne fou aclamat a Viken. Les dues parts es prepararen per a l'enfrontament, però abans d'entrar en batalla Haakon va morir sobtadament i Magne el Descalç esdevingué rei de tot Noruega. |
||
Magne va posar fi a la política pacífica del seu pare i de seguida va procurar convertir Noruega en un imperi, entrant en guerra amb Suècia i Dinamarca i estenent-se al [[mar d'Irlanda]]. El [[1098]] va |
Magne va posar fi a la política pacífica del seu pare i de seguida va procurar convertir Noruega en un imperi, entrant en guerra amb Suècia i Dinamarca i estenent-se al [[mar d'Irlanda]]. El [[1098]] va conquerir el [[Regne Viking de Man]] amb les [[illes Òrcades]] i les [[Hèbrides]],<ref>{{ref-llibre |cognom=Førsund |nom=Randi Helene |títol=Magnus Berrføtt |pàgines=61-62 |editorial=Saga Bok/Spartacus |data=2012 |isbn=978-82-430-0584-6 |llengua=noruec}}</ref> i en una nova campanya el [[1102]] va atacar Irlanda conquerint el [[Regne de Dublín]]. |
||
El [[1101]] es va casar amb Margarida ''Friðkolla'', filla del rei [[Inge el Vell|Ing Steinkelsson el Vell]] de Suècia. El sobrenom "Friðkolla" significa "Donzella de la Pau", en referència al fet que el seu matrimoni amb el rei Magnus Cames-nues va segellar el tractat de pau entre Noruega i Suècia, signat a Konungahella el 1101. El matrimoni, que no tingué descendència, fou curt, ja que Magnus va morir el 1103 a Irlanda. |
El [[1101]] es va casar amb Margarida ''Friðkolla'', filla del rei [[Inge el Vell|Ing Steinkelsson el Vell]] de Suècia. El sobrenom "Friðkolla" significa "Donzella de la Pau", en referència al fet que el seu matrimoni amb el rei Magnus Cames-nues va segellar el tractat de pau entre Noruega i Suècia, signat a Konungahella el 1101. El matrimoni, que no tingué descendència, fou curt, ja que Magnus va morir el 1103 a Irlanda. |
||
Línia 12: | Línia 11: | ||
Després de capturar Dublín, Magne va dirigir-se cap al nord a la conquesta de la zona de l'Úlster. Durant una marxa amb el seu exèrcit va caure víctima d'una emboscada dels irlandesos. D'acord amb la saga, una llança li va travessar les dues cuixes, però va continuar lluitant fins que rebé un cop de destral al coll. |
Després de capturar Dublín, Magne va dirigir-se cap al nord a la conquesta de la zona de l'Úlster. Durant una marxa amb el seu exèrcit va caure víctima d'una emboscada dels irlandesos. D'acord amb la saga, una llança li va travessar les dues cuixes, però va continuar lluitant fins que rebé un cop de destral al coll. |
||
==Successió== |
== Successió == |
||
No va sobreviure descendència de la unió entre Magne i Margarida. A la mort d'aquest va ser succeït de forma conjunta pels seus tres fills il·legítims: [[Olaf Magnusson]], [[Eystein Magnusson]] i [[Sigurd Magnusson]]. |
No va sobreviure descendència de la unió entre Magne i Margarida. A la mort d'aquest va ser succeït de forma conjunta pels seus tres fills il·legítims: [[Olaf Magnusson]], [[Eystein Magnusson]] i [[Sigurd Magnusson]]. |
||
Després de la mort de Magne també aparegué [[Harald IV de Noruega|Harald Gille]], que afirmava ser també un fill il·legítim seu i reclamava els seus drets al tron. Harald esdevindria l'any 1130 el rei Harald IV de Noruega. |
Després de la mort de Magne també aparegué [[Harald IV de Noruega|Harald Gille]], que afirmava ser també un fill il·legítim seu i reclamava els seus drets al tron. Harald esdevindria l'any 1130 el rei Harald IV de Noruega. |
||
== |
== Notes == |
||
{{notes}} |
|||
<references/> |
|||
== Referències == |
|||
{{Referències}} |
|||
{{Reis de Noruega}} |
{{Reis de Noruega}} |
||
{{commonscat}} |
{{commonscat}} |
||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
[[Categoria:Reis de Noruega|Magne 3]] |
[[Categoria:Reis de Noruega|Magne 3]] |
||
[[Categoria:Reis del regne de Dublín]] |
Revisió de 16:46, 9 gen 2024
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1073 (Gregorià) Noruega |
Mort | 24 agost 1103 (Gregorià) (29/30 anys) River Quoile (Regne Unit) (en) |
Sepultura | Downpatrick |
Monarca de Noruega | |
1093 – 1103 ← Olaf III de Noruega – Olaf Magnusson → Juntament amb: Haakon Magnusson | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme |
Activitat | |
Ocupació | monarca |
Família | |
Família | Hardrada dynasty (en) |
Cònjuge | Margarita Fredkulla (1101 (Gregorià)–) |
Parella | NN Sigrid Saxesdatter Thora NN |
Fills | Eystein I de Noruega () Sigurd Slembe () Harald IV de Noruega () Tora Magnusdatter () NN Sigurd I de Noruega () Thora Olaf Magnusson () Sigrid Saxesdatter Ragnild Magnusdotter () NN |
Pares | Olaf III de Noruega i Thora Jonsdottir |
Magne el Descalç[a] (en nòrdic: Magnús berfœttr, en noruec: Magnus Berrføtt) (1073- 24 d'agost del 1103), fill bastard del rei Olau el Pacífic i net de Harald el Sever, va regnar com a Magne III de Noruega del 1093 fins a la seva mort.
Regnat
[modifica]A la mort del rei Olau III de Noruega sense descendència legítima el 1093, el regne es va dividir entre els partidaris de Magne i els de Haakon Magnusson, cosí seu i fill legítim de Magne II de Noruega. Haakon va ser proclamat rei a Trondheim i Magne fou aclamat a Viken. Les dues parts es prepararen per a l'enfrontament, però abans d'entrar en batalla Haakon va morir sobtadament i Magne el Descalç esdevingué rei de tot Noruega.
Magne va posar fi a la política pacífica del seu pare i de seguida va procurar convertir Noruega en un imperi, entrant en guerra amb Suècia i Dinamarca i estenent-se al mar d'Irlanda. El 1098 va conquerir el Regne Viking de Man amb les illes Òrcades i les Hèbrides,[1] i en una nova campanya el 1102 va atacar Irlanda conquerint el Regne de Dublín.
El 1101 es va casar amb Margarida Friðkolla, filla del rei Ing Steinkelsson el Vell de Suècia. El sobrenom "Friðkolla" significa "Donzella de la Pau", en referència al fet que el seu matrimoni amb el rei Magnus Cames-nues va segellar el tractat de pau entre Noruega i Suècia, signat a Konungahella el 1101. El matrimoni, que no tingué descendència, fou curt, ja que Magnus va morir el 1103 a Irlanda.
Després de capturar Dublín, Magne va dirigir-se cap al nord a la conquesta de la zona de l'Úlster. Durant una marxa amb el seu exèrcit va caure víctima d'una emboscada dels irlandesos. D'acord amb la saga, una llança li va travessar les dues cuixes, però va continuar lluitant fins que rebé un cop de destral al coll.
Successió
[modifica]No va sobreviure descendència de la unió entre Magne i Margarida. A la mort d'aquest va ser succeït de forma conjunta pels seus tres fills il·legítims: Olaf Magnusson, Eystein Magnusson i Sigurd Magnusson.
Després de la mort de Magne també aparegué Harald Gille, que afirmava ser també un fill il·legítim seu i reclamava els seus drets al tron. Harald esdevindria l'any 1130 el rei Harald IV de Noruega.
Notes
[modifica]- ↑ Segons Snorri, l'anomenaven així per haver adoptat el kilt escocès -o una peça de roba predecessora del kilt-, de manera que hom li veia nua la part de la cama compresa entre els genolls i els turmells
Referències
[modifica]- ↑ Førsund, Randi Helene. Magnus Berrføtt (en noruec). Saga Bok/Spartacus, 2012, p. 61-62. ISBN 978-82-430-0584-6.