Vés al contingut

Agullent: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Minúscules
 
(31 revisions intermèdies per 11 usuaris que no es mostren)
Línia 2: Línia 2:
|zoom = 10
|zoom = 10
|predoling = [[Valencià]]
|predoling = [[Valencià]]
|altitud=415 msnm}}
|altitud=415 msnm
}}
'''Agullent''' és un municipi del [[País Valencià]] situat a la [[comarca]] de la [[Vall d'Albaida]].
'''Agullent''' és un municipi del [[País Valencià]] situat a la [[comarca]] de la [[Vall d'Albaida]].


== Història ==
== Història ==
De la llarga dominació musulmana, tenim escasses referències d'una torre i una alqueria àrab anomenada ''Agullen'' i una [[necròpolis]] d'època tardana. La població valenciana romana o la població indígena va anar arabitzant-se a poc a poc, tant en la cultura, religió, com en l'idioma, i al final de la dominació sarraïna, l'arabització espiritual i cultural va ser quasi completa. [[Jaume el Conqueridor]] va donar en feu el grup de casa d'Agullent al cavaller [[Guillem de l'Olivar]], un dels capitans que el van ajudar en la [[Setge d'Alcoi|conquesta d'Alcoi]]; però, en morir est sense descendència, va tornar a pertànyer al patrimoni reial, en temps de [[Jaume el Just]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Febrér |nom=Jaume |títol=Trobes de Mosen Jaume Febrer, Caballer, en que tracta dels llinatges de la conquista de la ciutat de Valencia e son regne |url=http://books.google.cat/books?id=bOQSxaGtqh0C&pg=PA160&dq=Agullent+Guillem+de+l'Olivar&hl=ca&sa=X&ei=-f9IT_30EoXn0QGuz4WuDg&ved=0CD0Q6AEwAQ#v=onepage&q=Agullent%20Guillem%20de%20l'Olivar&f=false |editorial=Diari |data=1796 |pàgines=p.197 |isbn=}}</ref>
De la llarga dominació musulmana, tenim escasses referències d'una torre i una alqueria àrab anomenada ''Agullen'' i una [[necròpolis]] d'època tardana. La població valenciana romana o la població indígena va anar arabitzant-se a poc a poc, tant en la cultura, religió, com en l'idioma, i al final de la dominació sarraïna, l'arabització espiritual i cultural va ser quasi completa. [[Jaume el Conqueridor]] va donar en feu el grup de casa d'Agullent al cavaller [[Guillem de l'Olivar]], un dels capitans que el van ajudar en la [[Setge d'Alcoi|conquesta d'Alcoi]]; però, en morir est sense descendència, va tornar a pertànyer al patrimoni reial, en temps de [[Jaume el Just]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Febrér |nom=Jaume |títol=Trobes de Mosen Jaume Febrer, Caballer, en que tracta dels llinatges de la conquista de la ciutat de Valencia e son regne |url=http://books.google.cat/books?id=bOQSxaGtqh0C&pg=PA160&dq=Agullent+Guillem+de+l'Olivar&hl=ca&sa=X&ei=-f9IT_30EoXn0QGuz4WuDg&ved=0CD0Q6AEwAQ#v=onepage&q=Agullent%20Guillem%20de%20l'Olivar&f=false |editorial=Diari |data=1796 |pàgines=p.197}}</ref>


Conquistades estes terres als [[musulmà|moros]] entre [[1244]] i [[1249]], entren a formar part de la [[corona d'Aragó]], de caràcter liberal, com manifesta l'heràldica de l'escut municipal. Després de la conquesta de les terres, els pobles són repoblats principalment per cristians que procedien de la [[Catalunya]] oriental i occidental, com també d'[[regne d'Aragó|Aragó]].
Conquistades estes terres als [[musulmà|moros]] entre [[1244]] i [[1249]], entren a formar part de la [[corona d'Aragó]], de caràcter liberal, com manifesta l'heràldica de l'escut municipal. Després de la conquesta de les terres, els pobles són repoblats principalment per cristians que procedien de la [[Catalunya]] oriental i occidental, com també d'[[regne d'Aragó|Aragó]].
Línia 16: Línia 17:
Durant la Guerra de les [[Germanies]], la documentació de la virreina, pel [[1524]], diu que Agullent és un "lloc o carrer de la vila d'Ontinyent". En esta guerra, primera revolució social de l'[[Europa]] moderna, intervé Agullent amb Ontinyent, agermanats amb altres poblacions reials valencianes, en contra dels abusos de l'aristocràcia.
Durant la Guerra de les [[Germanies]], la documentació de la virreina, pel [[1524]], diu que Agullent és un "lloc o carrer de la vila d'Ontinyent". En esta guerra, primera revolució social de l'[[Europa]] moderna, intervé Agullent amb Ontinyent, agermanats amb altres poblacions reials valencianes, en contra dels abusos de l'aristocràcia.


A final de {{segle|XVI}}, es va produir un augment de població i arribà a tindre 300 cases, cosa que suposava una població d'uns 1.200 habitants. A causa d'est augment demogràfic, Agullent va disposar del suficient poder econòmic (5 mil lliures) per a sol·licitar al rei [[Felip II]] el privilegi reial de constituir-se com a municipi autònom. A partir d'ací, Agullent es va convertir en [[Universitat d'Agullent|universitat]] reial i es forma el Consell i els Jurats. Va ser la catòlica majestat del rei qui va alçar Agullent a un nou rang i li va donar dret a tindre vida pròpia.
A final de {{segle|XVI}}, es va produir un augment de població i arribà a tindre 300 cases, cosa que suposava una població d'uns 1.200 habitants. A causa d'est augment demogràfic, Agullent va disposar del suficient poder econòmic (5 mil lliures) per a sol·licitar al rei [[Felip II]] el privilegi reial de constituir-se com a municipi autònom. A partir d'ací, Agullent es va convertir en [[Universitat (municipi)|universitat]] reial i es forma el Consell i els Jurats. Va ser la catòlica majestat del rei qui va alçar Agullent a un nou rang i li va donar dret a tindre vida pròpia.


Dos fets van contribuir posteriorment a la despoblació de la universitat: l'[[expulsió dels moriscos]] decretada per [[Felip III de Castella|Felip III]], a principis del {{segle|XVII}}, i l'èxode a Ontinyent de moltes famílies durant el {{segle|XVIII}}. Estos fets van donar lloc a la desaparició de molts pobles que existien en la comarca abans de l'expulsió.
Dos fets van contribuir posteriorment a la despoblació de la universitat: l'[[expulsió dels moriscos]] decretada per [[Felip III de Castella|Felip III]], a principis del {{segle|XVII}}, i l'èxode a Ontinyent de moltes famílies durant el {{segle|XVIII}}. Estos fets van donar lloc a la desaparició de molts pobles que existien en la comarca abans de l'expulsió.
Línia 25: Línia 26:


== Etimologia ==
== Etimologia ==
L'etimologia d'est poble té origen [[Imperi Romà|romà]], del nom patronímic ''Aculianus'', derivat d'''Aculius'', amb el canvi de partícula -an en -ent, tal com trobem en altres topònims valencians com [[Ontinyent]], [[Bocairent]], [[Llutxent]], [[Crevillent]].
L'etimologia d'aquest poble té origen [[Imperi Romà|romà]], del nom patronímic ''Aculianus'', derivat d'''Aculius'', amb el canvi de partícula -an en -ent, tal com trobem en altres topònims valencians com [[Ontinyent]], [[Bocairent]], [[Llutxent]], [[Crevillent]].


== Símbols ==
== Símbols ==
Línia 31: Línia 32:
[[Fitxer:Escut d'Agullent.svg|miniatura|Escut d'ús immemorial d'Agullent]]
[[Fitxer:Escut d'Agullent.svg|miniatura|Escut d'ús immemorial d'Agullent]]
L'[[escut d'armes|escut]] oficial d'Agullent té el [[blasonament|blasó]] següent:
L'[[escut d'armes|escut]] oficial d'Agullent té el [[blasonament|blasó]] següent:
{{Citació|Un losange d'[[or (heràldica)|or]] amb quatre [[pal (heràldica)|pals]] de [[gules]], ressaltats amb una agulla d'[[argent (heràldica)|argent]] com a element parlant, i per [[timbre]] una corona reial de vuit florons, visibles cinc.<ref name="Generalitat2003">{{Ref-llibre |autor=Generalitat Valenciana |títol=Escuts i banderes dels municipis de la Comunitat Valenciana |url=http://www.presidencia.gva.es/documents/80292207/80297784/escuts_i_banderes.pdf/dda31de5-b862-46fd-87c0-33b0a57e62c5 |format=pdf |consulta=12 setembre 2015 |lloc=Xirivella |any=2003 |pàgina=29}}</ref>}}
{{Citació|Un losange d'[[or (heràldica)|or]] amb quatre [[pal (heràldica)|pals]] de [[gules]], ressaltats amb una agulla d'[[argent (heràldica)|argent]] com a element parlant, i per [[timbre]] una corona reial de vuit florons, visibles cinc.<ref name="Generalitat2003">{{ref-llibre|autor=Generalitat Valenciana |títol=Escuts i banderes dels municipis de la Comunitat Valenciana |url=http://www.presidencia.gva.es/documents/80292207/80297784/escuts_i_banderes.pdf/dda31de5-b862-46fd-87c0-33b0a57e62c5 |format=pdf |consulta=12 setembre 2015 |lloc=Xirivella |any=2003 |pàgina=29}}</ref>}}


Es tracta d'un escut d'ús immemorial. Va ser rehabilitat per resolució de [[10 d'abril]] de [[1991]], del conseller d'Administració pública, publicada en el [[Diari Oficial de la Comunitat Valenciana|DOGV]] núm. 1.542, de [[15 de maig]] de [[1991]].<ref name="DOGV1991">{{ref-publicació |publicació=[[Diari Oficial de la Comunitat Valenciana|Diari Oficial de la Generalitat Valenciana]] |article=Resolució de 10 d'abril de 1991, del conseller d'Administració Pública, per la qual s’aprova la rehabilitació de l’escut heràldic municipal de l’Ajuntament d'Agullent (València) |url=http://www.docv.gva.es/datos/1991/05/15/pdf/1991_821124.pdf |format=pdf |consulta=26 febrer 2016 |exemplar=1.542 |data=15 maig 1991 |any=1991 |pàgina=3.935}}</ref> Els quatre pals són les armes de l'antic [[Regne de València]], i fan referència a la seva condició de [[vila reial]]. L'agulla és un [[armes parlants|element parlant]] al·lusiu al nom de la vila.<ref name="Generalitat2003"/>
Es tracta d'un escut d'ús immemorial. Va ser rehabilitat per resolució de [[10 d'abril]] de [[1991]], del conseller d'Administració pública, publicada en el [[Diari Oficial de la Comunitat Valenciana|DOGV]] núm. 1.542, de [[15 de maig]] de [[1991]].<ref name="DOGV1991">{{ref-publicació|publicació=[[Diari Oficial de la Comunitat Valenciana|Diari Oficial de la Generalitat Valenciana]] |article=Resolució de 10 d'abril de 1991, del conseller d'Administració Pública, per la qual s'aprova la rehabilitació de l'escut heràldic municipal de l'Ajuntament d'Agullent (València) |url=http://www.docv.gva.es/datos/1991/05/15/pdf/1991_821124.pdf |format=pdf |consulta=26 febrer 2016 |exemplar=1.542 |data=15 maig 1991 |any=1991 |pàgina=3.935}}</ref> Els quatre pals són les armes de l'antic [[Regne de València]], i fan referència a la seva condició de [[vila reial]]. L'agulla és un [[armes parlants|element parlant]] al·lusiu al nom de la vila.<ref name="Generalitat2003"/>


== Demografia ==
== Demografia ==
Al {{segle|XV}} la població oscil·lava a l'entorn dels 400 habitants, el [[1560]] arribava als 1.000, i n'eren uns 1.200 a final del {{segle|XVI}}. Al {{segle|XVII}} minvà fins a prop dels 600, però augmentà progressivament, i el [[1787]] en tenia 1.059 habitants; el [[1910]] arribà a 1.129, el [[1994]] als 2.196 i el [[2002]] a 2.289. Actualment, segons L'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] ([[2011]]) té 2.479 habitants.
Al {{segle|XV}} la població oscil·lava a l'entorn dels 400 habitants, el [[1560]] arribava als 1.000, i n'eren uns 1.200 a final del {{segle|XVI}}. Al {{segle|XVII}} minvà fins a prop dels 600, però augmentà progressivament, i el [[1787]] en tenia 1.059 habitants; el [[1910]] arribà a 1.129, el [[1994]] als 2.196 i el [[2002]] a 2.289. Actualment, segons L'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] ([[2011]]) té 2.479 habitants.


{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border:2px solid #999"
{| align=center rules=all cellspacing=0 cellpadding=4 style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica


Línia 69: Línia 70:
== Política i govern ==
== Política i govern ==
=== Composició de la Corporació Municipal ===
=== Composició de la Corporació Municipal ===
El Ple de l'[[Ajuntament]] està format per 11 [[regidor]]s. En les [[Eleccions municipals espanyoles de 2019|eleccions municipals de 26 de maig de 2019]] foren elegits 6 regidors de [[Coalició Compromís|Compromís per Agullent]] (Compromís) i 5 d'Units per Agullent (UxA).
El Ple de l'[[Ajuntament]] està format per 11 [[regidors]]. En les [[Eleccions municipals espanyoles de 2019|eleccions municipals de 26 de maig de 2019]] foren elegits 6 regidors de [[Coalició Compromís|Compromís per Agullent]] (Compromís) i 5 d'Units per Agullent (UxA).


{{Resultats eleccions municipals
{{Resultats eleccions municipals
| població= Agullent
| població= Agullent
| escut = Escut d'Agullent.svg
| escut = Escut d'Agullent.svg
| any = 2019
| any = 2019
| data = 26 de maig de 2019
| data = 26 de maig de 2019
| fonts = JEC,<ref>{{ref-publicació
| fonts = JEC,<ref>{{ref-publicació
|url=https://www.boe.es/boe/dias/2019/09/30/pdfs/BOE-A-2019-13900.pdf
|url=https://www.boe.es/boe/dias/2019/09/30/pdfs/BOE-A-2019-13900.pdf
|títol=Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla
|títol=Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla
Línia 101: Línia 102:
|autor=Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya
|autor=Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya
|enllaçautor=Ministeri de l'Interior d'Espanya
|enllaçautor=Ministeri de l'Interior d'Espanya
|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20190625223853/https://resultados.eleccioneslocaleseuropeas19.es/#/va/mun/resultados/provincias/valencia-valencia/agullent
|arxiudata=25 de juny 2019
}}</ref> Periòdic Ara.<ref>{{ref-web
}}</ref> Periòdic Ara.<ref>{{ref-web
|url=https://eleccions.ara.cat/municipals-26m-2019/resultats/municipi/46/4/99/17/agullent
|url=https://eleccions.ara.cat/municipals-26m-2019/resultats/municipi/46/4/99/17/agullent
Línia 106: Línia 109:
|consulta=1 agost 2019
|consulta=1 agost 2019
|autor=Ara
|autor=Ara
|enllaçautor=Ara (diari)
|enllaçautor=Ara (diari)
|data=26 de maig de 2019
|data=26 de maig de 2019
|any=2019
|any=2019
|mes=maig
|mes=maig
}}</ref>
}}</ref>
| color1 = #DF7726
| color1 = #DF7726
| partit1 = [[Coalició Compromís|Compromís per Agullent]]
| partit1 = [[Coalició Compromís|Compromís per Agullent]]
| logo1 = Compromís (isotip).svg
| logo1 = Compromís (isotip).svg
| enllaç1 = Coalició Compromís
| enllaç1 = Coalició Compromís
| capdellista1 = Pau Muñoz González
| capdellista1 = Pau Muñoz González
| vots1 = 846
| vots1 = 846
| percentatge1 = 55,11%
| percentatge1 = 55,11%
| regidors1 = 6
| regidors1 = 6
| variació1 = -4
| variació1 = -4
|
|
| color2 = #0033CC
| color2 = #0033CC
| partit2 = Units per Agullent
| partit2 = Units per Agullent
| logo2 = Units per Agullent-2019.png
| logo2 =
| enllaç2 =
| enllaç2 =
| capdellista2 = Francisco José Pla García
| capdellista2 = Francisco José Pla García
| vots2 = 618
| vots2 = 618
| percentatge2 = 40,26%
| percentatge2 = 40,26%
| regidors2 = 5
| regidors2 = 5
| variació2 = +5
| variació2 = +5
|
|
| altres = 54
| altres = 54
| percentatgealtres = 3,51%
| percentatgealtres = 3,51%
| variacióaltres = -1
| variacióaltres = -1
| referènciaaltres = {{efn|També participaren a les eleccions de 2019: La Vall d'Albaida ens Uneix (LaVall) (93 vots, 6,94%) i [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|Partit Popular]] (PP) (22 vots, 1,43%).}}{{efn|El PP perdé el regidor (1) obtingut el 2015.}}
| referènciaaltres = {{efn|També participaren a les eleccions de 2019: [[La Vall d'Albaida ens Uneix]] (LaVall) (93 vots, 6,94%) i [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|Partit Popular]] (PP) (22 vots, 1,43%).}}{{efn|El PP perdé el regidor (1) obtingut el 2015.}}
|
|
| votsenblanc = 17
| votsenblanc = 17
| percentatgeenblanc = 1,11%
| percentatgeenblanc = 1,11%
| votsvàlids = 1.535
| votsvàlids = 1.535
| totalregidors = 11
| totalregidors = 11
| votsnuls = 16
| votsnuls = 16
| percentatgenuls = 1,03%
| percentatgenuls = 1,03%
| totalvotants = 1.551
| totalvotants = 1.551
| percentatgetotalvotants = 79,95%
| percentatgetotalvotants = 79,95%
| abstenció = 389
| abstenció = 389
| percentatgeabstenció = 20,05%
| percentatgeabstenció = 20,05%
| cens = 1.940
| cens = 1.940
|
|
| alcalde = Pau Muñoz González (Compromís) (15/06/2019)
| alcalde = Pau Muñoz González (Compromís) (15/06/2019)
Línia 159: Línia 162:
{{Alcaldes post-constitució
{{Alcaldes post-constitució
| fonts = Generalitat Valenciana<ref name="argos">{{ref-web
| fonts = Generalitat Valenciana<ref name="argos">{{ref-web
|url=http://www.argos.gva.es/bdmun/pls/argos_mun/DMEDB_MUNDATOSGENERALES.DibujaPagina?aNMunId=46004&aVLengua=V
|url=http://www.argos.gva.es/bdmun/pls/argos_mun/DMEDB_MUNDATOSGENERALES.DibujaPagina?aNMunId=46004&aVLengua=V
|títol=Banc de Dades Municipal. Agullent. Històric de Govern Local
|títol=Banc de Dades Municipal. Agullent. Històric de Govern Local
|consulta=10 de juny de 2020
|consulta=10 de juny de 2020
|obra=Portal d'informació ARGOS
|obra=Portal d'informació ARGOS
|autor=Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana
|autor=Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana
}}</ref>
}}</ref>
| alcalde_1 = José Pla Belda
| alcalde_1 = José Pla Belda
| partit_1 = GDA
| partit_1 = GDA
| alcalde_2 = José Pla Belda
| alcalde_2 = José Pla Belda
| partit_2 = AI
| partit_2 = AI
| alcalde_3 = José Pla Belda
| alcalde_3 = José Pla Belda
| partit_3 = AIA{{efn|AIA és l'acrònim d'Agrupación Independiente Agullent.}}
| partit_3 = AIA{{efn|AIA és l'acrònim d'Agrupación Independiente Agullent.}}
| alcalde_4 = Jose Antonio Casanova Galbis
| alcalde_4 = Jose Antonio Casanova Galbis
| partit_4 = [[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|PSPV-PSOE]]
| partit_4 = [[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|PSPV-PSOE]]
| alcalde_5 = Jose Antonio Casanova Galbis
| alcalde_5 = Jose Antonio Casanova Galbis
| partit_5 = PSPV-PSOE
| partit_5 = PSPV-PSOE
| alcalde_6 = Enrique Cerdà Bru
| alcalde_6 = Enrique Cerdà Bru
| partit_6 = [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|PP]]
| partit_6 = [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|PP]]
| alcalde_7 = Enrique Cerdà Bru
| alcalde_7 = Enrique Cerdà Bru
| partit_7 = PP
| partit_7 = PP
| alcalde_8 = [[Jesús Pla Herrero]]
| alcalde_8 = [[Jesús Pla Herrero]]
| partit_8 = [[Bloc Nacionalista Valencià|Bloc]]
| partit_8 = [[Bloc Nacionalista Valencià|Bloc]]
| alcalde_9 = Jesús Pla Herrero
| alcalde_9 = Jesús Pla Herrero
| partit_9 = Bloc-[[Coalició Compromís|Compromís]]
| partit_9 = Bloc-[[Coalició Compromís|Compromís]]
| alcalde_10 = Jesús Pla Herrero
| alcalde_10 = Jesús Pla Herrero
| partit_10 = Compromís
| partit_10 = Compromís
| Alcalde_11 = Pau Muñoz González
| Alcalde_11 = Pau Muñoz González
| Partit_11 = Compromís
| Partit_11 = Compromís
}}
}}


== Economia ==
== Economia ==
El terme municipal d'Agullent presenta una forma rectangular, amb una extensió de 16,52 km²; es dividix en dues parts: el secà i l'horta. En el secà, destaquen els cultius bàsics i tradicionals: l'[[olivera]], la [[garrofera]], l'[[ametler]], la [[bresquillera]], els [[cereals]] i la [[vinya]]. En l'horta, destaquen les hortalisses, la [[dacsa]] i els [[taronger]]s.
El terme municipal d'Agullent presenta una forma rectangular, amb una extensió de 16,52 km²; es dividix en dues parts: el secà i l'horta. En el secà, destaquen els cultius bàsics i tradicionals: l'[[olivera]], la [[garrofera]], l'[[ametler]], la [[bresquillera]], els [[cereals]] i la [[vinya]]. En l'horta, destaquen les hortalisses, la [[dacsa]] i els [[taronger]]s.


Només un 3% del total de la població es dedica íntegrament a l'activitat agrícola, mentre que un 10% treballen en l'agricultura els caps de setmana o en les estones lliures. La superfície cultivada abasta 600 Ha; i és el cultiu de major extensió l'olivera, seguit dels arbres fruiters i de l'ametler.
Només un 3% del total de la població es dedica íntegrament a l'activitat agrícola, mentre que un 10% treballen en l'agricultura els caps de setmana o en les estones lliures. La superfície cultivada abasta 600 Ha; i és el cultiu de major extensió l'olivera, seguit dels arbres fruiters i de l'ametler.


Els més de 2.250 habitants que viuen actualment en el municipi d'Agullent treballen majoritàriament en la indústria [[tèxtil]], que ha substituït progressivament l'activitat agrícola, la qual ha quedat en un segon terme. Es tracta d'un teixit productiu format principalment per xicotetes i mitjanes empreses, cooperatives i tallers artesanals, dedicats en la seua major part a la fabricació de [[manta|mantes]], [[parafina]], [[cera]] i a la confecció de [[gènere de punt|gèneres de punt]]; entre d'altres.
Els més de 2.250 habitants que viuen actualment en el municipi d'Agullent treballen majoritàriament en la indústria [[tèxtil]], que ha substituït progressivament l'activitat agrícola, la qual ha quedat en un segon terme. Es tracta d'un teixit productiu format principalment per xicotetes i mitjanes empreses, cooperatives i tallers artesanals, dedicats en la seua major part a la fabricació de [[flassada|mantes]], [[parafina]], [[cera]] i a la confecció de [[gènere de punt|gèneres de punt]]; entre d'altres.


== Monuments ==
== Monuments ==
Línia 201: Línia 204:
* [[Ermita vella de Sant Vicent Ferrer (Agullent)|Ermita vella de Sant Vicent Ferrer]]. BRL. XV
* [[Ermita vella de Sant Vicent Ferrer (Agullent)|Ermita vella de Sant Vicent Ferrer]]. BRL. XV
* [[Església parroquial de Sant Bartomeu (Agullent)|Església parroquial de Sant Bartomeu]]. BRL. XVII; S.XVIII capella Comunió.
* [[Església parroquial de Sant Bartomeu (Agullent)|Església parroquial de Sant Bartomeu]]. BRL. XVII; S.XVIII capella Comunió.
* [[Museu del Molí Fariner]]


== Entorn natural ==
== Entorn natural ==
Línia 209: Línia 213:
La cuina valenciana d'Agullent està condicionada, com totes, pel seu medi o entorn, la qual presenta certes singularitats que compartix amb altres pobles valencians. La [[gastronomia]] d'Agullent presenta gran varietat de plats típics i exquisits, així com els [[embotit]]s casolans i artesanals.
La cuina valenciana d'Agullent està condicionada, com totes, pel seu medi o entorn, la qual presenta certes singularitats que compartix amb altres pobles valencians. La [[gastronomia]] d'Agullent presenta gran varietat de plats típics i exquisits, així com els [[embotit]]s casolans i artesanals.


En est municipi, destaquen diversos plats que configuren una sana dieta mediterrània: cassola d'arròs al forn; olla amb pilotes (''putxero''); arròs d'hivern: [[bledera|bledes]], naps i fesols; paella amb [[pollastre]] i [[conill]]; pericana: [[pebre]], albergina, bacallà; coques de [[farina]] amb aladroc; cansalada viada amb tomaca i pimentó; embotits: [[botifarra]] de ceba, botifarra de carn, llonganissa, salsitxa casolana, [[sobrassada]]...; pastes típiques: rotllets d'aiguardent, pastisets de moniato, coques, tant dolces com salades, fogassa, bescuits i coca d'ametla.
En est municipi, destaquen diversos plats que configuren una sana dieta mediterrània: cassola d'arròs al forn; olla amb pilotes (''putxero''); arròs d'hivern: [[bledera|bledes]], naps i fesols; paella amb [[pollastre]] i [[conill]]; pericana: [[pebre]], albergina, bacallà; coques de [[farina]] amb aladroc; cansalada viada amb tomaca i pimentó; embotits: [[botifarra]] de ceba, botifarra de carn, llonganissa, salsitxa casolana, [[sobrassada]]…; pastes típiques: rotllets d'aiguardent, pastisets de moniato, coques, tant dolces com salades, fogassa, bescuits i coca d'ametla.


== Festes de moros i cristians ==
== Festes de moros i cristians ==
[[Fitxer:Nit de les fogueretes - Agullent.jpg|miniatura|Imatge del [[Museu Valencià d'Etnologia]] representant la [[nit de les fogueretes]], amb els fanalets i una falla rodant]]
[[Fitxer:Nit de les fogueretes - Agullent.jpg|miniatura|Imatge del [[Museu Valencià d'Etnologia]] representant la [[nit de les fogueretes]], amb els fanalets i una falla rodant]]
Per l'abril, se celebren cada any les festes de [[moros i cristians]], coincidint el seu inici amb el primer cap de setmana després de Pasqua. La primera referència sobre estes festes data de [[1883]]: es publica en el ''Diari Mercantil'' del [[25 de març]] el programa d'actes de festa en honor a sant Vicent Ferrer. Des de llavors i com cada any al llarg de 4 dies, els carrers s'omplen de ''filaes'' i comparses que escenifiquen la lluita entre el bàndol cristià i moro i la conquesta de la plaça per les tropes de Jaume I. Els festejos pròpiament dits comencen abans de la data mencionada, donant lloc a actes solemnes com la presentació dels capitans i la publicació.
Per l'abril, se celebren cada any les festes de [[moros i cristians]], coincidint el seu inici amb el primer cap de setmana després de Pasqua. La primera referència sobre estes festes data de [[1883]]: es publica en el ''Diari Mercantil'' del [[25 de març]] el programa d'actes de festa en honor de sant Vicent Ferrer. Des de llavors i com cada any al llarg de 4 dies, els carrers s'omplen de ''filaes'' i comparses que escenifiquen la lluita entre el bàndol cristià i moro i la conquesta de la plaça per les tropes de Jaume I. Els festejos pròpiament dits comencen abans de la data mencionada, donant lloc a actes solemnes com la presentació dels capitans i la publicació.


== Fills il·lustres ==
== Fills il·lustres ==
Línia 228: Línia 232:
{{Commonscat}}
{{Commonscat}}
{{Viccionari}}
{{Viccionari}}
* [http://www.agullent.net/ Ajuntament d'Agullent].
* [http://www.agullent.net/ Ajuntament d'Agullent] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210506101406/http://agullent.net/ |date=2021-05-06 }}.
* [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística].
* [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100618120114/http://www.ive.es/pegv/start.jsp |date=2010-06-18}}.
* [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat].
* [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080526224556/http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm |date=2008-05-26}}.
* [http://www.valencia.edu/~fjglez/pais/albaida.html#AGULLENT País Valencià, poble a poble, comarca a comarca], de Paco González Ramírez, d'on s'ha extret informació amb el seu consentiment
* [http://www.valencia.edu/~fjglez/pais/albaida.html#AGULLENT País Valencià, poble a poble, comarca a comarca], de Paco González Ramírez, d'on s'ha extret informació amb el seu consentiment


Revisió de 15:40, 23 nov 2023

Plantilla:Infotaula geografia políticaAgullent
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Casa de la Vila
Tipusmunicipi d'Espanya i municipi del País Valencià Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 49′ 17″ N, 0° 32′ 56″ O / 38.821388888889°N,0.54888888888889°O / 38.821388888889; -0.54888888888889
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaProvíncia de València Modifica el valor a Wikidata
CapitalAgullent (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.416 (2024) Modifica el valor a Wikidata (149,14 hab./km²)
Gentiliciagullentina, agullentí Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialValencià (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície16,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud415 msnm
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJesús Pla Herrero Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46890 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE46004 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46004 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webagullent.es Modifica el valor a Wikidata

Agullent és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida.

Història

[modifica]

De la llarga dominació musulmana, tenim escasses referències d'una torre i una alqueria àrab anomenada Agullen i una necròpolis d'època tardana. La població valenciana romana o la població indígena va anar arabitzant-se a poc a poc, tant en la cultura, religió, com en l'idioma, i al final de la dominació sarraïna, l'arabització espiritual i cultural va ser quasi completa. Jaume el Conqueridor va donar en feu el grup de casa d'Agullent al cavaller Guillem de l'Olivar, un dels capitans que el van ajudar en la conquesta d'Alcoi; però, en morir est sense descendència, va tornar a pertànyer al patrimoni reial, en temps de Jaume el Just.[1]

Conquistades estes terres als moros entre 1244 i 1249, entren a formar part de la corona d'Aragó, de caràcter liberal, com manifesta l'heràldica de l'escut municipal. Després de la conquesta de les terres, els pobles són repoblats principalment per cristians que procedien de la Catalunya oriental i occidental, com també d'Aragó.

La història d'Agullent, a l'any 1585, apareix vinculada a Ontinyent, de la qual depèn en aspectes geogràfics, polítics, militars, judicials i religiosos.

L'actual Agullent naix com a nucli urbà en l'edat mitjana, fruit de l'emigració o població cristiana que va anar agrupant-se al voltant de l'església de Sant Bartomeu, i a l'entorn del molí fariner, construïts als segles xiv-xv.

Durant la Guerra de les Germanies, la documentació de la virreina, pel 1524, diu que Agullent és un "lloc o carrer de la vila d'Ontinyent". En esta guerra, primera revolució social de l'Europa moderna, intervé Agullent amb Ontinyent, agermanats amb altres poblacions reials valencianes, en contra dels abusos de l'aristocràcia.

A final de segle xvi, es va produir un augment de població i arribà a tindre 300 cases, cosa que suposava una població d'uns 1.200 habitants. A causa d'est augment demogràfic, Agullent va disposar del suficient poder econòmic (5 mil lliures) per a sol·licitar al rei Felip II el privilegi reial de constituir-se com a municipi autònom. A partir d'ací, Agullent es va convertir en universitat reial i es forma el Consell i els Jurats. Va ser la catòlica majestat del rei qui va alçar Agullent a un nou rang i li va donar dret a tindre vida pròpia.

Dos fets van contribuir posteriorment a la despoblació de la universitat: l'expulsió dels moriscos decretada per Felip III, a principis del segle xvii, i l'èxode a Ontinyent de moltes famílies durant el segle xviii. Estos fets van donar lloc a la desaparició de molts pobles que existien en la comarca abans de l'expulsió.

Al llarg dels segles posteriors, les vicissituds polítiques d'estat espanyol es van reflectir també en Agullent. En els inicis del segle xx, Agullent, va mamprendre un lent creixement que es va veure truncat per la Guerra de 1936, i que no es va reiniciar fins a la darreria dels anys cinquanta.

Un altre fet destacable va ser la prolongació de la línia de ferrocarril València-Xàtiva-Alcoi el 1902, la qual cosa va millorar el comerç i les comunicacions d'Agullent amb l'exterior.

Etimologia

[modifica]

L'etimologia d'aquest poble té origen romà, del nom patronímic Aculianus, derivat d'Aculius, amb el canvi de partícula -an en -ent, tal com trobem en altres topònims valencians com Ontinyent, Bocairent, Llutxent, Crevillent.

Símbols

[modifica]
Article principal: Escut d'Agullent
Escut d'ús immemorial d'Agullent

L'escut oficial d'Agullent té el blasó següent:

« Un losange d'or amb quatre pals de gules, ressaltats amb una agulla d'argent com a element parlant, i per timbre una corona reial de vuit florons, visibles cinc.[2] »

Es tracta d'un escut d'ús immemorial. Va ser rehabilitat per resolució de 10 d'abril de 1991, del conseller d'Administració pública, publicada en el DOGV núm. 1.542, de 15 de maig de 1991.[3] Els quatre pals són les armes de l'antic Regne de València, i fan referència a la seva condició de vila reial. L'agulla és un element parlant al·lusiu al nom de la vila.[2]

Demografia

[modifica]

Al segle xv la població oscil·lava a l'entorn dels 400 habitants, el 1560 arribava als 1.000, i n'eren uns 1.200 a final del segle xvi. Al segle xvii minvà fins a prop dels 600, però augmentà progressivament, i el 1787 en tenia 1.059 habitants; el 1910 arribà a 1.129, el 1994 als 2.196 i el 2002 a 2.289. Actualment, segons L'INE (2011) té 2.479 habitants.

Evolució demogràfica
segle xv 1560 1787 1910 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2011
400 1.000 1.059 1.129 2.084 2.137 2.196 2.205 2.204 2.223 2.289 2.352 2.334 2.479

Transports

[modifica]

L'estació de ferrocarril d'Agullent pertany a la línia 47 de mitjana distància, coneguda com a València-Xàtiva-Alcoi.

  • Vegeu aquesta plantilla
Línia 47: València-Xàtiva-Alcoi
València-Nord C1 C2 C5 C-6 Rodalies València L3 L5
Xàtiva C2
El Genovés
Benigànim
La Pobla del Duc
Montaverner
Bufalí
Albaida
Agullent
Ontinyent
Agres
Cocentaina
Alcoi

Política i govern

[modifica]

Composició de la Corporació Municipal

[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors de Compromís per Agullent (Compromís) i 5 d'Units per Agullent (UxA).


Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Agullent

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Compromís per Agullent Pau Muñoz González 846 55,11% 6 (-4)
Units per Agullent Francisco José Pla García 618 40,26% 5 (+5)
Altres candidatures[a][b] 54 3,51% 0 ( -1)
Vots en blanc 17 1,11%
Total vots vàlids i regidors 1.535 100 % 11
Vots nuls 16 1,03%
Participació (vots vàlids més nuls) 1.551 79,95%**
Abstenció 389* 20,05%**
Total cens electoral 1.940* 100 %**
Alcalde: Pau Muñoz González (Compromís) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots de Compromís[4])
Fonts: JEC,[5] JEZ Ontinyent,[6] M. Interior,[7] Periòdic Ara.[8]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

[modifica]

Des de 2019 l'alcalde d'Agullent és Pau Muñoz González de Compromís per Agullent (Compromís).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 José Pla Belda GDA 19/04/1979 --
1983–1987 José Pla Belda AI 28/05/1983 --
1987–1991 José Pla Belda AIA[c] 30/06/1987 --
1991–1995 Jose Antonio Casanova Galbis PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Jose Antonio Casanova Galbis PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Enrique Cerdà Bru PP 03/07/1999 --
2003–2007 Enrique Cerdà Bru PP 14/06/2003 --
2007–2011 Jesús Pla Herrero Bloc 16/06/2007 --
2011–2015 Jesús Pla Herrero Bloc-Compromís 11/06/2011 --
2015–2019 Jesús Pla Herrero Compromís 13/06/2015 --
2019-2023 Pau Muñoz González Compromís 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[9]

Economia

[modifica]

El terme municipal d'Agullent presenta una forma rectangular, amb una extensió de 16,52 km²; es dividix en dues parts: el secà i l'horta. En el secà, destaquen els cultius bàsics i tradicionals: l'olivera, la garrofera, l'ametler, la bresquillera, els cereals i la vinya. En l'horta, destaquen les hortalisses, la dacsa i els tarongers.

Només un 3% del total de la població es dedica íntegrament a l'activitat agrícola, mentre que un 10% treballen en l'agricultura els caps de setmana o en les estones lliures. La superfície cultivada abasta 600 Ha; i és el cultiu de major extensió l'olivera, seguit dels arbres fruiters i de l'ametler.

Els més de 2.250 habitants que viuen actualment en el municipi d'Agullent treballen majoritàriament en la indústria tèxtil, que ha substituït progressivament l'activitat agrícola, la qual ha quedat en un segon terme. Es tracta d'un teixit productiu format principalment per xicotetes i mitjanes empreses, cooperatives i tallers artesanals, dedicats en la seua major part a la fabricació de mantes, parafina, cera i a la confecció de gèneres de punt; entre d'altres.

Monuments

[modifica]

Entorn natural

[modifica]
  • La font de la Maciana: situada dins de la serra d'Agullent. S'hi pot arribar per un camí que passa per darrere de la piscina i s'endinsa serra amunt. Es tracta d'un paratge natural en contacte amb la natura, on els visitants aprofiten per a anar de pícnic i fer una excursió per la serra.
  • La Covalta: és la màxima elevació de la serra d'Agullent (889 m); dins de la cova hi ha una fonteta d'aigua freda. Des d'allí, es pot contemplar una de les panoràmiques més belles de tota la Vall d'Albaida.

Gastronomia

[modifica]

La cuina valenciana d'Agullent està condicionada, com totes, pel seu medi o entorn, la qual presenta certes singularitats que compartix amb altres pobles valencians. La gastronomia d'Agullent presenta gran varietat de plats típics i exquisits, així com els embotits casolans i artesanals.

En est municipi, destaquen diversos plats que configuren una sana dieta mediterrània: cassola d'arròs al forn; olla amb pilotes (putxero); arròs d'hivern: bledes, naps i fesols; paella amb pollastre i conill; pericana: pebre, albergina, bacallà; coques de farina amb aladroc; cansalada viada amb tomaca i pimentó; embotits: botifarra de ceba, botifarra de carn, llonganissa, salsitxa casolana, sobrassada…; pastes típiques: rotllets d'aiguardent, pastisets de moniato, coques, tant dolces com salades, fogassa, bescuits i coca d'ametla.

Festes de moros i cristians

[modifica]
Imatge del Museu Valencià d'Etnologia representant la nit de les fogueretes, amb els fanalets i una falla rodant

Per l'abril, se celebren cada any les festes de moros i cristians, coincidint el seu inici amb el primer cap de setmana després de Pasqua. La primera referència sobre estes festes data de 1883: es publica en el Diari Mercantil del 25 de març el programa d'actes de festa en honor de sant Vicent Ferrer. Des de llavors i com cada any al llarg de 4 dies, els carrers s'omplen de filaes i comparses que escenifiquen la lluita entre el bàndol cristià i moro i la conquesta de la plaça per les tropes de Jaume I. Els festejos pròpiament dits comencen abans de la data mencionada, donant lloc a actes solemnes com la presentació dels capitans i la publicació.

Fills il·lustres

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. ↑ També participaren a les eleccions de 2019: La Vall d'Albaida ens Uneix (LaVall) (93 vots, 6,94%) i Partit Popular (PP) (22 vots, 1,43%).
  2. ↑ El PP perdé el regidor (1) obtingut el 2015.
  3. ↑ AIA és l'acrònim d'Agrupación Independiente Agullent.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Febrér, Jaume. Trobes de Mosen Jaume Febrer, Caballer, en que tracta dels llinatges de la conquista de la ciutat de Valencia e son regne. Diari, 1796, p.197. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Generalitat Valenciana. Escuts i banderes dels municipis de la Comunitat Valenciana (pdf), 2003, p. 29 [Consulta: 12 setembre 2015]. 
  3. ↑ «Resolució de 10 d'abril de 1991, del conseller d'Administració Pública, per la qual s'aprova la rehabilitació de l'escut heràldic municipal de l'Ajuntament d'Agullent (València)» (pdf). Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, 1.542, 15-05-1991, pàg. 3.935 [Consulta: 26 febrer 2016].
  4. ↑ Vidal Vicedo, Amparo (Secretària). «Acta de la sessió extraordinària del Ple de l'Ajuntament», 15-06-2019.
  5. ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.468 [Consulta: 29 abril 2020].
  6. ↑ Junta Electoral de Zona d'Ontinyent «Edicto de la Junta Electoral Zona de Ontinyent sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 12 [Consulta: 2 agost 2019].
  7. ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 2 agost 2019].
  8. ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Agullent», 26-05-2019. [Consulta: 1r agost 2019].
  9. ↑ Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Agullent. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2020].

Enllaços externs

[modifica]
A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Agullent
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agullent
Vegeu Agullent en el Viccionari, el diccionari lliure.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Agullent&oldid=32698075»