Encofrat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió de 18:06, 2 ago 2023

Un encofrat és un equip de treball temporal o permanent al qual s'aboca el formigó o altres materials líquids com la tàpia que li donen la seva forma, durant el temps d'enduriment.^[1] Pot ser una estructura temporal o permanent, al qual cas es parla d'encofrat perdut.^[2]

Sistemes d'encofrats

Encofrat tradicional: motlle fet amb taulons o contraplacat. És fàcil de muntar però de lenta execució quan les estructures són grans. S'usa principalment en obres de poca o mitjana importància, on els costos de mà d'obra són menors que els del lloguer d'encofrats modulars. Donada la seva flexibilitat en permetre gairebé qualsevol forma, en l'actualitat s'usa bastant en combinació amb altres sistemes d'encofrat, per a realitzar les formes que no poden fer-se amb motlles normalitzats.
Encofrat modular o normalitzat: fet de mòduls prefabricats, principalment de metall o plàstic. És més ràpid, precís i segur. S'utilitza amb ferraments d'acoblament i altres peces auxiliars. És molt útil en obres de gran volum.
Encofrat lliscant: per a construccions d'estructures verticals o horitzontals de secció constant o sensiblement similars, que permet reutilitzar el mateix encofrat a mesura que l'edifici creix en altura o extensió.
Encofrat perdut: encofrat que roman solidàriament unit a l'element estructural. Pot fer-se de plàstic, cartró o material ceràmic, o també d'elements de formigó prefabricats.
Encofrat de terra: s'excava o es perfora la terra per a abocar-hi els fonaments. En aquest cas no es parla d'encofrat sinó que es diu que es formigona contra el terreny.

Encofrat de llosa

Història

Els arquitectes romans van construir les primeres estructures de formigó en massa. Com aquest no pot absorbir grans esforços de tracció i torsió, les primeres estructures van ser arcs, voltes i cúpules, que funcionen només a compressió. L'estructura més notable d'aquesta època és la cúpula del Panteó de Roma. Els encofrats es van fer amb bastides i encofrats temporals. Aquests elements auxiliars de construcció no només serveixen per abocar el formigó, també han sigut i són molt utilitzades en altres treballs d'obra. Per al formigó, els romans utilitzaven guix i calç com aglomerants, a més d'un ciment natural obtingut de la pedra de Puzzoli, anomenat putzolana. No és un mineral fàcil d'obtenir en altres llocs, i per això no es va tornar a utilitzar el formigó com a material de construcció, fins a la invenció del ciment Portland. El formigó armat no pot fer-se amb els altres aglomerants, ja que fan oxidar el ferro de les armadures.

Mètodes

Per a les primeres lloses de formigó, les estructures temporals de suport es van fer amb tècniques que provenien de la construcció tradicional i la fusteria. Els suports de fusta (troncs d'arbres joves), són disposats en files, d'un a dos metres de distància, segons el gruix de llosa i suporten els elements de l'encofrat. Entre aquests sotaponts, a manera de bigues es col·loquen aproximadament cada trenta centímetres, juntament amb contraplacat superposat. Aquests sotaponts són en general de cinc a deu centímetres d'ample i uns quinze d'alt. El mètode va modernitzar-se amb sotaponts i tornapuntes metàl·lics (alumini o acer), més fàcil d'estandarditzar i reutilitzar. També existeixen sistemes modulars de fusta, plàstic, acer o alumini.

Sistema prefabricat: Flying Form Systems

Aquest sistema d'encofrat està conformat per mòduls, o quadres, que poden ser reutilitzats. Les peces es munten mitjançant una grua. Una vegada en la seva posició els espais entre els quadres s'omplen. Varien en forma i grandària, així com el seu material de construcció. L'ús d'aquests sistemes redueix el temps i la mà d'obra d'instal·lació de l'encofrat. Són molt utilitzats en grans superfícies i estructures senzilles.

El tauler es munta amb rapidesa, i les parts del revestiment són ancorades entre si de tal manera que puguin ser transportades. Tots els elements de suport han de ser d'altura regulable per permetre d'adequar el tauler a l'altura correcta. Són desmuntats després d'endurir el formigó. Normalment són de metall. Alguns sistemes combinen elements d'acer o alumini.

Muntatge amb grans grues

Encofrat trepador en la construcció d'una pila d'un pont a Coburg

Aquest mètode consisteix en el muntatge de quadres amb una gran zona d'encofrat que només poden ser traslladats mitjançant grua. La seva amplada pot ser de cinc a set metres, però el llarg pot ser limitat, de manera que sigui possible transportar acoblats, en un sol port. La durada de muntatge varia i pot tenir més de trenta metres, depenent de la capacitat de la grua. Després d'abocar el formigó, les plaques se separen i es traslladen al costat de l'edifici. El costat que sobresurt de l'encofrat s'aixeca mitjançant grua i la resta del tauler es desplaça fora de l'edifici. Aquesta tècnica és bastant comú als Estats Units i països d'Àsia Oriental. Els seus avantatges són la reducció de mà d'obra, de temps i costos. Els desavantatges són l'elevada capacitat de càrrega necessària de les grues d'alt cost, la mida de material i la poca flexibilitat.

Muntatge amb grues i elevadors normals

Mitjançant aquest mètode els quadres tenen límits en grandària i pes. L'ample fa entre dos i tres metres, i la longitud és de quatre a set metres, encara que el quadre pot variar en forma i mida. La principal diferència d'aquest mètode és que els taulers s'aixequen amb una grua, ja que el material es transporta fins a l'edifici. Són en general transportats amb ascensor o plataforma elevadora i només amb desplaçaments horitzontals de carros, depenent de la seva mida i de la forma de la construcció. Els ajusts es poden fer per carros. Aquesta tècnica gaudeix de popularitat als Estats Units, Europa i, en general, en països d'alt cost de mà d'obra. Els avantatges d'aquest mètode en comparació amb l'encofrat amb bigues o el modular és la reducció de la mà d'obra, de temps i costos. Els petits quadres són generalment més fàcils d'adaptar en aquells edificis geomètricament complicats (no rectangulars, o rodons), o per muntar al voltant de columnes, en comparació amb els seus homòlegs més grans. Els desavantatges són els elevats costs dels materials, l'augment del temps de la grua.

Referències

↑ «Encofrat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.197. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014].

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Encofrat

[1] «Encofrat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[RBA-2] Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.197. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014].

[1]

[2]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+Un '''encofrat''' és un equip de treball temporal o permanent al qual s'aboca el [[formigó]] o altres materials líquids com la [[tàpia]] que li donen la seva forma, durant el temps d'enduriment.<ref>{{GEC|0101922|encofrat}}</ref> Pot ser una estructura temporal o permanent, al qual cas es parla d{{'}}'''encofrat perdut'''.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.197|llengua=castellà|consulta=30 de novembre de 2014}}</ref>
-{{MT|data=febrer de 2013}}
-[[Fitxer: Moladi-plastic-formwork.jpg|thumb|right|Encofrats de plàstic]]
+[[Fitxer:Formwork destil to England.jpg|miniatura|Encofrat Destil.]]
+[[Fitxer:Talbruecke-Bruenn-4 2005-08-04.jpg|miniatura|Encofrat de panells modulars d'estructura metàl·lica i superfície de fusta especial [[Fenòlic|fenòlica]] de gran resistència, col·locats per donar forma al formigó d'una sabata de fonamentació.]]
-[[Fitxer: Talbruecke-Bruenn-4 2005-08-04.jpg|thumb|Encofrat de panells modulars d'estructura metàl·lica i superfície de fusta especial [[Fenòlic|fenòlica]] de gran resistència, col·locats per donar forma al formigó d'una sabata de fonamentació.]]
-[[Fitxer: Formwork destil to England.jpg|thumb|Encofrat Destil.]]
-Un ''' encofrat ''' és el sistema de [[motlle]]s temporals o permanents que s'utilitzen per donar forma al [[formigó]] o altres materials similars com el [[tàpia]] abans de forjar.
 == Sistemes d'encofrats ==
-[[Fitxer: DESTIL Farina formwork.JPG|thumb|220px|Encofrat modular desplaçat mitjançant grua.]]
+[[Fitxer:DESTIL Farina formwork.JPG|miniatura|Encofrat modular desplaçat mitjançant grua]]
-* '' Sistema tradicional '', quan s'elabora en obra utilitzant peces de [[fusta]] serrada i rodanxona o [[contraxapat]], és fàcil de muntar però de lenta execució quan les estructures són grans. S'usa principalment en obres de poca o mitjana importància, on els costos de mà d'obra són menors que els del lloguer d'encofrats modulars. Donada la seva flexibilitat per a produir gairebé qualsevol forma, s'usen bastant en combinació amb altres sistemes d'encofrat.
+* Encofrat tradicional: motlle fet amb taulons o [[contraplacat]]. És fàcil de muntar però de lenta execució quan les estructures són grans. S'usa principalment en obres de poca o mitjana importància, on els costos de mà d'obra són menors que els del lloguer d'encofrats modulars. Donada la seva flexibilitat en permetre gairebé qualsevol forma, en l'actualitat s'usa bastant en combinació amb altres sistemes d'encofrat, per a realitzar les formes que no poden fer-se amb motlles normalitzats.
+* Encofrat modular o normalitzat: fet de mòduls prefabricats, principalment de [[metall]] o [[plàstic]]. És més ràpid, precís i segur. S'utilitza amb ferraments d'acoblament i altres peces auxiliars. És molt útil en obres de gran volum.
+* [[Encofrat lliscant]]: per a construccions d'estructures verticals o horitzontals de secció constant o sensiblement similars, que permet reutilitzar el mateix encofrat a mesura que l'edifici creix en altura o extensió.
-* '' Encofrat modular '' o '' sistema normalitzat '', quan aquesta conformat de mòduls prefabricats, principalment de [[metall]] o [[plàstic]]. El seu ús permet rapidesa, precisió i seguretat utilitzant ferramentes d'acoblament i altres peces auxiliars necessàries. És molt útil en obres de gran volum.
+* Encofrat perdut: encofrat que roman solidàriament unit a l'element estructural. Pot fer-se de plàstic, cartró o material ceràmic, o també d'elements de [[formigó prefabricat]]s.
-* '' [[Encofrat lliscant]] '', és un sistema que s'utilitza per a construccions d'estructures verticals o horitzontals de secció constant o sensiblement similars, permetent reutilitzar el mateix encofrat a mesura que l'edifici creix en altura o extensió. Aquest encofrat també disposa espai per bastides, maquinària, etc.
+* Encofrat de terra: s'excava o es perfora la terra per a abocar-hi els fonaments. En aquest cas no es parla d'encofrat sinó que es diu que es formigona contra el terreny.
-* '' Encofrat perdut '', es denomina al qual no es recupera per a posteriors usos, romanent solidàriament unit a l'element estructural. Pot fer-se amb peces de material plàstic, cartró o material ceràmic, i queda per l'exterior de la peça a modelar, generalment de formigó.
-== Llosa d'encofrat ==
+== Encofrat de llosa ==
 === Història ===
+Els arquitectes [[romans]] van construir les primeres estructures de formigó en massa. Com aquest no pot absorbir grans esforços de [[tracció]] i [[torsió]], les primeres estructures van ser [[Arc (construcció)|arcs]], [[volta|voltes]] i [[cúpula|cúpules]], que funcionen només a [[esforç de compressió|compressió]]. L'estructura més notable d'aquesta època és la [[cúpula]] del [[Panteó de Roma]]. Els encofrats es van fer amb bastides i encofrats temporals. Aquests elements auxiliars de construcció no només serveixen per abocar el formigó, també han sigut i són molt utilitzades en altres treballs d'[[obra]]. Per al formigó, els romans utilitzaven [[guix]] i [[calç]] com [[aglomerant]]s, a més d'un ciment natural obtingut de la pedra de Puzzoli, anomenat [[putzolana]]. No és un mineral fàcil d'obtenir en altres llocs, i per això no es va tornar a utilitzar el formigó com a material de construcció, fins a la invenció del [[ciment Portland]]. El [[formigó armat]] no pot fer-se amb els altres aglomerants, ja que fan oxidar el ferro de les armadures.
-[[Fitxer: Banche bresanne.jpg|thumb|Secció vertical i horitzontal de l'encofrat d'un mur.]]
+=== Mètodes ===
-Els arquitectes romans van construir les primeres estructures de [[formigó]] en massa. Com el formigó en massa no pot absorbir grans esforços de [[tracció]] i [[torsió]], aquestes primeres estructures van ser [[Arc (construcció)|arcs]], [[volta]] si [[cúpula]] s, que funcionen només a [[compressió]]. L'estructura de formigó més notable d'aquesta etapa és la [[cúpula]] del [[Panteó de Roma]]. Els encofrats es van fer amb bastimentades i encofrats temporals amb la forma de la futura estructura. Aquests elements auxiliars de construcció no només serveixen per abocar el formigó, també han estat i són molt utilitzades en altres treballs de [[obra]]. Per al formigó, els romans utilitzaven guix i calç com aglomerants, a més d'un ciment natural obtingut de la pedra de Puzzoli, anomenat [[putzolana]], però no és un mineral fàcil d'obtenir en altres llocs, pel que no es va tornar a utilitzar el formigó com a material de construcció, fins a la invenció del [[ciment Portland]], el [[formigó armat]] no podia fer-se amb els altres aglomerants ja que ataquen el ferro de les armadures, oxidándolo.
+[[Fitxer:Traditional Formwork.GIF|miniatura|Encofrat de llosa tradicional]]
+Per a les primeres lloses de formigó, les estructures temporals de suport es van fer amb tècniques que provenien de la construcció tradicional i la fusteria. Els suports de fusta (troncs d'arbres joves), són disposats en files, d'un a dos metres de distància, segons el gruix de llosa i suporten els elements de l'encofrat. Entre aquests [[sotapont]]s, a manera de bigues es col·loquen aproximadament cada trenta centímetres, juntament amb [[contraplacat]] superposat. Aquests sotaponts són en general de cinc a deu centímetres d'ample i uns quinze d'alt. El mètode va modernitzar-se amb sotaponts i tornapuntes metàl·lics (alumini o acer), més fàcil d'estandarditzar i reutilitzar. També existeixen sistemes modulars de fusta, plàstic, acer o alumini.
-=== Llosa d'encofrat tradicional ===
-Quan sorgeixen les primeres estructures de lloses de formigó, per a la construcció d'estructures temporals es van emprar tècniques que provenien de la obra i la fusteria. La tècnica d'encofrat d'una llosa tradicional consta de suports de fusta (troncs d'arbres joves), disposats en files, d'un a dos metres de distància, depenent del gruix de llosa, que suporten els elements de l'encofrat. Entre aquests elements, les sotaponts, a manera de bigues es col loquen aproximadament cada trenta cm, juntament amb [[fusta contraxapada]] superposada. Aquestes bigues de fusta (sotaponts) són en general de cinc a deu cm d'ample i uns quinze d'alt.
-=== Llosa d'encofrat de metall ===
-Similar a l'anterior, però substituint les bigues auxiliars (sotaponts) per altres metàl·liques, de [[alumini]] o [[acer]]. També els '' puntals '' solen ser metàl·lics, i es poden reutilitzar.
-=== Llosa d'encofrat modular ===
-Són muntats amb mòduls de fusta, plàstic, acer o alumini.
 === Sistema prefabricat: '' Flying Form Systems '' ===
-Aquest sistema d'encofrat aquesta conformat per mòduls, o '' quadres '', que poden ser reutilitzats en múltiples fases d'un edifici. Les peces es munten elevant mitjançant una [[Grua torre|grua]]. Una vegada en la seva posició els espais entre els '' quadres '' s'omplen. Varien en forma i grandària, així com el seu material de construcció. L'ús d'aquests sistemes poden reduir considerablement el temps i la mà d'obra en la instal·lació dels treballs d'encofrat. Per les seves avantatges són molt utilitzats en grans superfícies i estructures senzilles. És comú que arquitectes i enginyers dissenyen amb un d'aquests sistemes la construcció.
+Aquest sistema d'encofrat està conformat per mòduls, o quadres, que poden ser reutilitzats. Les peces es munten mitjançant una [[Grua torre|grua]]. Una vegada en la seva posició els espais entre els quadres s'omplen. Varien en forma i grandària, així com el seu material de construcció. L'ús d'aquests sistemes redueix el temps i la mà d'obra d'instal·lació de l'encofrat. Són molt utilitzats en grans superfícies i estructures senzilles.
+El tauler es munta amb rapidesa, i les parts del revestiment són ancorades entre si de tal manera que puguin ser transportades. Tots els elements de suport han de ser d'altura regulable per permetre d'adequar el tauler a l'altura correcta. Són desmuntats després d'endurir el formigó. Normalment són de metall. Alguns sistemes combinen elements d'acer o alumini.
-==== Estructura ====
-El tauler es munta amb rapidesa, i les parts del revestiment d'aquest sistema estan ancorades entre si de tal manera que puguin ser transportades.
-==== Suport ====
+==== Muntatge amb grans grues ====
+[[Fitxer:Froschgrundsee-Kaempfer-West-072007.jpg|miniatura|Encofrat trepador en la construcció d'una pila d'un pont a Coburg]]
-Tots els elements de suport han de ser d'altura regulable per permetre que el '' tauler '' se situï a altura correcta, i són desmuntats després de forjar el formigó. Normalment són de metall. Alguns sistemes combinen elements d'acer o alumini.
+Aquest mètode consisteix en el muntatge de quadres amb una gran zona d'encofrat que només poden ser traslladats mitjançant [[Grua torre|grua]]. La seva amplada pot ser de cinc a set metres, però el llarg pot ser limitat, de manera que sigui possible transportar acoblats, en un sol port. La durada de muntatge varia i pot tenir més de trenta metres, depenent de la capacitat de la grua. Després d'abocar el formigó, les plaques se separen i es traslladen al costat de l'edifici. El costat que sobresurt de l'encofrat s'aixeca mitjançant grua i la resta del tauler es desplaça fora de l'edifici. Aquesta tècnica és bastant comú als Estats Units i països d'Àsia Oriental. Els seus avantatges són la reducció de mà d'obra, de temps i costos. Els desavantatges són l'elevada capacitat de càrrega necessària de les grues d'alt cost, la mida de material i la poca flexibilitat.
-==== Mida ====
+==== Muntatge amb grues i elevadors normals ====
+Mitjançant aquest mètode els quadres tenen límits en grandària i pes. L'ample fa entre dos i tres metres, i la longitud és de quatre a set metres, encara que el quadre pot variar en forma i mida. La principal diferència d'aquest mètode és que els taulers s'aixequen amb una grua, ja que el material es transporta fins a l'edifici. Són en general transportats amb ascensor o plataforma elevadora i només amb desplaçaments horitzontals de carros, depenent de la seva mida i de la forma de la construcció. Els ajusts es poden fer per carros. Aquesta tècnica gaudeix de popularitat als [[Estats Units]], [[Europa]] i, en general, en països d'alt cost de mà d'obra. Els avantatges d'aquest mètode en comparació amb l'encofrat amb bigues o el modular és la reducció de la mà d'obra, de temps i costos. Els petits quadres són generalment més fàcils d'adaptar en aquells edificis geomètricament complicats (no rectangulars, o rodons), o per muntar al voltant de columnes, en comparació amb els seus homòlegs més grans. Els desavantatges són els elevats costs dels materials, l'augment del temps de la grua.
-La grandària d'aquests taulers poden variar d'agost m² a 150 m².
+== Referències ==
-===== Muntatge amb grans grues =====
+{{Referències}}
-Aquest mètode consisteix en el muntatge de '' quadres '' amb una gran zona d'encofrat que només poden ser traslladats mitjançant [[Grua torre|grua]]. La seva amplada pot ser de 5 a 7 metres, però el llarg pot ser limitat, de manera que sigui possible transportar acoblats, en un sol port. La durada de muntatge varia i pot tenir més de trenta metres, depenent de la capacitat de la grua. Després de forjar el formigó, les plaques se separen i es traslladen al costat de l'edifici. El costat que sobresurt de l'encofrat s'aixeca mitjançant grua i la resta del tauler es desplaça fora de l'edifici. Està tècnica és bastant comú en els Estats Units i països d'Àsia Oriental. Els avantatges d'aquesta tècnica són la reducció de mà d'obra, de temps i costos. Els desavantatges d'aquest mètode són l'elevada capacitat de càrrega necessària de les [[Grua torre|grues de construcció]], [[Autogrues|grues auxiliars]] d'alt cost, la mida de material i la poca flexibilitat.
-===== Muntatge amb grues i elevadors normals =====
-Mitjançant aquest mètode els '' quadres '' tenen límits en grandària i pes. L'ample fa entre 2 i 3 metres, i la longitud és de 4 a 7 metres, encara que el '' quadre '' pot variar en forma i mida. La principal diferència d'aquest mètode és que els taulers s'aixequen amb una grua, ja que el material es transporta fins a l'edifici. Són en general transportats amb ascensor o plataforma elevadora i només amb desplaçaments horitzontals de carros, depenent de la seva mida i de la construcció. Els ajustos es poden fer per carros. Aquesta tècnica gaudeix de popularitat en els [[Estats Units]], [[Europa]] i, en general, en països d'alt cost de mà d'obra. Els avantatges d'aquest mètode en comparació amb l'encofrat amb bigues o el modular és una nova reducció de la mà d'obra, de temps i costos. Els petits '' quadres '' són generalment més fàcils d'adaptar en aquells edificis geomètricament complicats (no rectangulars, o rodons), o per muntar al voltant de columnes, en comparació amb els seus homòlegs més grans. Els desavantatges d'aquest sistema són els elevats costos dels materials, l'augment del temps de la grua i (si és aixecat amb una grua normal) ..
-== Ús ==
-Habitualment s'han emprat encofrats de fusta, que permeten una gran versatilitat en formes, però actualment es fan servir molt els metàl·lics, especialment en peces de formes geomètriques senzilles, per a encofrar pilars o murs complets. També s'empren encofrats de cartró, en pilars de planta circular.
-Una varietat important són els anomenats '' encofrats perduts '', en els que el material que serveix de motlle queda formant part de l'obra.
 == Vegeu també ==
@@ Línia 59: / Línia 40: @@
 == Enllaços externs ==
+* [http://www.gencat.cat/empresaiocupacio/departament/centre_documentacio/publicacions/seguretat_salut_laboral/guies/llibres/construccio_accessible/cat/07/07_15.pdf Fitxa de normes de seguretat i de prevenció d'accidents en obres de cofratge]
 * [http://www.plasticformwork.co.za sistema plàstic de l'encofrat]
 * [http://www.bricopage.com/encofrar.htm Com es fa un encofrat?]
 * [http://www.monografias.com/trabajos16/encofrados/encofrados.shtml Sistemes d'encofrats]
+{{Commonscat}}
-[[Categoria:Construcció]]
+{{autoritat}}
+[[Categoria:Construcció]]
-[[cs:Bednění (forma)]]