Principat de Lieja: diferència entre les revisions

Principat de Lieja
Tipus	estat desaparegut i Hochstift
Localització
	50° 40′ N, 5° 30′ E / 50.67°N,5.5°E
Estat desaparegut	Sacre Imperi Romanogermànic
Capital	Lieja
Població humana
Idioma oficial	francès
Religió	catolicisme
Dades històriques
Anterior	Marquessate of Franchimont (en) , comtat de Loon i República de Lieja
Creació	985
Dissolució	1795
Següent	Primera República Francesa i República de Lieja
Organització política
Forma de govern	monarquia electiva
Membre de	Sacre Imperi Romanogermànic

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 20:16, 13 nov 2022

El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic. Era un «principat episcopal»: el seu governador era un príncep-bisbe nomenat per l'emperador del Sacre Imperi. Nasqué el 980 i els revolucionaris francesos l'aboliren el 1795.

Història

El bisbat d'Atuatuca Tungrorum va crear-se al segle iv, per transferir-se al segle VI a Mosæ Traiectum i al 720 a Leodicum amb el bisbe Hubert. Notger n'era el bisbe del 972. L'any 980, l'emperadriu alemanya, Teofania, tutora del d'Otó III li donà el comtat d'Huy com feu a Notger que així n'esdevingué el primer príncep-bisbe amb poders temporals.

La tradició d'anomenar bisbes com a prínceps a les terres frontereres (marques) prové de la voluntat de l'emperador de mantenir el control i d'evitar que la terra caigui a les mans d'hereus poc fiables pel joc de matrimonis estratègics.

El poder i el territori del principat va créixer gràcies a l'acció dels prínceps-bisbes Notger, Èracli i Wazon. El principat que tenia pocs recursos econòmics a aquesta època, va aprofitar-se de la reputació de Sant Lambert, que atreia molts pelegrins. Per a acollir tots aquests visitors, van haver dedesenvolupar-se escoles i monestirs. Set col·legiates i dues abadies benedictines es van erigir: Sant Pere, Santa Creu, Sant Pau, Sant Joan, la basílica de Sant Martí, Sant Bartomeu, la catedral de Sant Lambert, les abadies de Sant Jaume i de Sant Llorenç.

El 1316, la Pau de Fexhe va acabar l'absolutisme del príncep. El tractat estipula per a la primera vegada en la història del principat un repartiment dels poders entre els tres estaments i el príncep-bisbe, una llibertat individual i una justícia més imparcial. Aquest sistema va mantenir-se sense gaire canvis fin el 1795.

L'any 1366, el principat va annexar el comtat de Loon, un dels seus feus, després d'uns problemes de successió dels comtes de Loon sense progenitura quan el comte Arnau de Rummen va vendre el seu títol al príncep-bisbe Joan d'Arkel. El principat va haver de defensar la seva independència davant els imperis veïns, en especial contra el duc de Brabant i el de Borgonya. El ducs de Borgonya van voler annexar el principat que formava un enclavat entre els seus "països baixos i alts" però el màxim que van obtenir fou el nomenament de bisbes 'amics'. Van imposar Lluís de Borbó, el nebot de Felip III de Borgonya com príncep-bisbe, tot i que els liegesos mai no van acceptar-lo. La gent de Lieja va deposar-lo i el conflicte va escalar. El que va conduir a la batalla de Montenaken (1465) i la pau de Sint-Truiden que implicarà la quasi annexió del principat. Tot i això, la revolta va continuar fins a la batalla de Brustem (1467) i finalment a la destrucció de la ciutat i les massacres a càrrec de Carles I de Borgonya dit el Temerari. La data del sac de Lieja, 1468 resta encara gravada a la memòria històrica de la gent de Lieja contemporània. Lieja mai no ha estat part de les Disset Províncies.

El 1477 Maria de Borgonya va restaurar les llibertats del principat i tornar el perron a Lieja. El 1487, el príncep-bisbe Joan d'Horne va concloure amb els estats de Lieja la Pau de Sant Jaume, un tractat que restaura les llibertats i que codifica els drets i els usos i costums. Fins avui, certes disposicions sempre tenen força de llei.

Sinopsi dels Estats establerts des del 800 fins avui al territori del Benelux

Imperi Carolingi ca.800 - 843
Regne de Lotaríngia 843 - 855
Uns vint feus (comtats, ducats, principats, senyories…) del rei de França: Flandes o del Sacre Imperi (els altres territoris) amb fronteres i aliances canviants 855 - 1384
Principat de Lieja + Principat de Stavelot-Malmedy + Ducat de Bouillon 985–1795	Països Baixos Borgonyons		Ducat de Luxemburg integrat el 1441
	1384/1473–1482
	Disset Províncies 1482–1556
	Països Baixos espanyols 1581–1713	República de les Set Províncies Unides 1581–1795	Luxemburg: 1684 - 1697 francès
	Països Baixos austríacs 1713–1790
	Estats Units Bèlgics 1790		1713 - 1795 austríac
	Països Baixos austríacs 1790–1794
Revolució Francesa 1795–1804		República batava 1795–
		1806
Primer Imperi francès 1804–1815		Regne d'Holanda 1806–1810

Regne Unit dels Països Baixos 1815–1830			Luxemburg
Regne de Bèlgica des 1830		Regne dels Països Baixos des 1830	(unió personal amb els Països Baixos fins a 1890)
vegeu / modifiqueu la plantilla

El 10 abril 1509, el príncep-bisbe Erard de la Mark, va rebre la confirmació dels privilegis de l'emperador Maximilià I.

Durant tota l'edat mitjana el principat de Lieja va restar com a entitat política independent, sense formar part dels Països Baixos espanyols, ni dels els Països Baixos del sud, catòlics, que passaren sota el control dels Habsburg d'Àustria després de la desfeta espanyola.

Segles durant, el principat bisbal adoptava una política de neutralitat. Aquesta aprofitava a la seva economia com que els exèrcits de tots els estats d'Europa hi venien per a comprar armes: la indústria de la metal·lórgia hi era força desenvolupada. Així, des de la fi del segle xvi l'empresari i industrial Joan Decorte dit Curtius va desenvolupar un "grup" industrial de fabricació de pólvora amb una sucursal a Liérganes que va esdevenir el proveïdor principal de l'Imperi Espanyol. Fins avui, la fabricació d'armes va romandre una indústria important.

L'últim 'gran' príncep-bisbe Francesc Carles de Velbrück (1772-1784), humanista i home de ciència, va invertir molt per a desenvolupar les arts, les escoles i l'economia. Va morir massa aviat abans de veure els resultats de la seva feina. El seu successor, Constantí Francesc d'Hoensbroeck (1784-1792) absolutista i poc sensible a les aspiracions del poble impensadament va fer tot per a estimular l'esperit revolucionari.

L'any 1794, després la revolució de Lieja, l'exèrcit austríac se'n va anar i l'últim bisbe Francesc Antoni Maria de Méan s'exilià. L'any 1795, la Convenció decretà l'annexió del principat a la República francesa^[1] després del qual fou integrat al Departament de l'Ourte i el Departament del Mosa inferior, amb la voluntat de trencar les fronteres de l'ancien régime. L'any 1801 el papa Pius VII va ratificar l'abolició del principat-bisbat al concordat amb Napoleó i la creació d'una diòcesi de Lieja sense cap poder secular.

L'any 1815 es va integrar al Regne Unit dels Països Baixos, malgrat la seva voluntat de tornar a ser independent. L'any 1830 va passar al Regne de Bèlgica.

Geografia

El principat mai no ha sigut un territori continu. Aproximadament ocupava territoris al llarg del Mosa. El territori va canviar tot al llarg de la seva història. La seva capital era Lieja.

Ciutats principals, anomenades Bones Viles :
- Ciutats «romàniques»: Châtelet, Ciney, Couvin, Dinant, Fosses-la-Ville, Huy, Lieja, Thuin, Verviers, Visé, Waremme (viles de parla valona, després francesa)
- Ciutats «germàniques»: Beringen, Bilzen, Bree, Hamont, Hasselt, Herk-de-Stad, Borgloon, Maaseik, Peer, Sint-Truiden, Stokkem, Tongeren (Viles de parla limburguesa, després neerlandesa)
Altres possessions: Maastricht, una jurisdicció compartida amb el ducat de Brabant i més tard amb la República de les Set Províncies Unides, el Comtat de Horn, la ciutat de Bouillon, terres a Guelre.

Llengües

Al principat plurilingüe les llengües administratives eren el llatí, el francès o l'alemany. La població parlava való, ripuàric o limburguès. De les 23 Bones Viles, 12 eren de parla germànica i 11 de parla romànica.

Avui

Últim afegit al Regne Unit dels Països Baixos i després a Bèlgica, la població va mantenir el seu esperit d'independència d'un país del qual la capital Brussel·les mai no ha sigut seva. Els altres habitants del regne els retreuen el seu esperit principataire, el que la gent de Lieja considera com un compliment.

Persones

Anne-Josèphe Théroigne de Méricourt (1762-1817): feminista i revolucionària

Referències

↑ Louis Bergeon, François Furet, Reinhart Koselleck. La época de las revoluciones europeas, 1780-1848 (en castellà). Siglo XXI, 1976, p. 71. ISBN 978-84-323-0219-0.

Bibliografia

Jacques Stiennon (redacció), Histoire de Liége, Tolosa, 1991, edicions Privat.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Principat de Lieja

El Principat de Lieja Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine. (neerlandès) ^{[Enllaç no actiu]}
Declaració dels drets de l'home de Franchimont (francès)

[1] Louis Bergeon, François Furet, Reinhart Koselleck. La época de las revoluciones europeas, 1780-1848 (en castellà). Siglo XXI, 1976, p. 71. ISBN 978-84-323-0219-0.

[1]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+{{infotaula geografia política}}
-{| border=1 cellpadding=4 cellspacing=0 align=right width=300 style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px gray solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
+El '''Principat de Lieja''' ([[francès]] ''Principauté de Liège'', [[való]] ''Principåté d'Lidje'') era un estat del [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. Era un «principat episcopal»: el seu governador era un [[príncep-bisbe]] nomenat per l'emperador del Sacre Imperi. Nasqué el [[980]] i els revolucionaris francesos l'aboliren el [[1795]].
-|+<font size="+1">'''Principauté de Liège'''<br />Principåté d' Lidje<br />Prinsbisdom Luik</font>
-|-
-| style="background:#efefef;" align="center" colspan=2 |
-{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background:#efefef;"
-| align="center" width="280px" | [[Fitxer:Bishopric of Liège.png|150px|Escut del principat de Lieja]]
-|}
-|-
-| align=center colspan=2 | [[Fitxer:Low Countries Locator Prince-Bischopric of Liege.svg|250px|Localització del Principat de Lieja enclavat als Països Baixos]]
-|-
-| '''[[Capital]]'''
-| [[Lieja]]
-|-
-| '''Creació'''
-| [[980]] Principat bisbal
-|-
-| '''Dissolució'''
-|[[1794]] Invasió francesa
-|-
-| '''Llengües'''
-| [[Francès]] ([[való]] a les [[Bones Viles|bones viles romàniques]], [[neerlandès|limburguès]] a les [[Bones Viles|bones viles germàniques]])
-|}
-El '''Principat de Lieja''' ([[francès]] ''Principauté de Liège'', [[való]] ''Principåté d' Lidje'') era un estat del [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. Era un «principat bisbal»: el seu governador era un [[príncep-bisbe]] nomenat per l'emperador del Sacre Imperi. Nasqué el [[980]] i els revolucionaris francesos l'aboliren al [[1795]].
 == Història ==
-{{Territori Benelux}}El bisbat d'[[Tongeren|Atuatuca Tungrorum]] va crear-se al segle IV, per transferir-se al segle VI a [[Maastricht|Mosæ Traiectum]] i al [[720]] a [[Lieja|Leodicum]] amb el bisbe [[Hubert de Lieja|Hubert]]. [[Notger]] n'era el bisbe del [[972]]. L'any [[980]], l'emperadriu [[Sacre Imperi romanogermànic|alemanya]], Teofania, tutora del d'[[Otó II]] li donà el [[comtat d'Huy]] com feu a Notger que així n'esdevingué el primer príncep-bisbe amb poders temporals.
+El bisbat d'[[Tongeren|Atuatuca Tungrorum]] va crear-se al {{segle|IV}}, per transferir-se al segle VI a [[Maastricht|Mosæ Traiectum]] i al [[720]] a [[Lieja|Leodicum]] amb el bisbe [[Hubert de Lieja|Hubert]]. [[Notger]] n'era el bisbe del [[972]]. L'any [[980]], l'emperadriu [[Sacre Imperi romanogermànic|alemanya]], Teofania, tutora del d'[[Otó III del Sacre Imperi|Otó III]] li donà el [[comtat d'Huy]] com feu a Notger que així n'esdevingué el primer príncep-bisbe amb poders temporals.
 La tradició d'anomenar bisbes com a prínceps a les terres frontereres ([[Marca (territori)|marques]]) prové de la voluntat de l'emperador de mantenir el control i d'evitar que la terra caigui a les mans d'hereus poc fiables pel joc de matrimonis estratègics.
-El poder i el territori del principat va créixer gràcies a l'acció dels prínceps-bisbes Notger, [[Èracli]] i [[Wazon]]. El principat que tenia pocs recursos econòmics a aquesta època, va aprofitar-se de la reputació de Sant Lambert, que atreia molts pelegrins. Per a acollir tots aquests visitors, van haver dedesenvolupar-se escoles i monestirs. Set [[col·legiata|col·legiates]] i dues abadies benedictines es van erigir: Sant Pere, Santa Creu, [[Col·legiata de Sant Pau (Lieja)|Sant Pau]], Sant Joan, la basílica de Sant Martí, Sant Bartomeu, la [[catedral de Sant Lambert]], les abadies de Sant Jaume i de [[Abadia de Sant Llorenç (Lieja)|Sant Llorenç]].
+El poder i el territori del principat va créixer gràcies a l'acció dels prínceps-bisbes Notger, [[Èracli]] i [[Wazon]]. El principat que tenia pocs recursos econòmics a aquesta època, va aprofitar-se de la reputació de Sant Lambert, que atreia molts pelegrins. Per a acollir tots aquests visitors, van haver dedesenvolupar-se escoles i monestirs. Set [[col·legiata|col·legiates]] i dues abadies benedictines es van erigir: Sant Pere, Santa Creu, [[Col·legiata de Sant Pau (Lieja)|Sant Pau]], [[Col·legiata de Sant Joan Evangelista|Sant Joan]], la [[Col·legiata de Sant Martí|basílica de Sant Martí]], [[Col·legiata de Sant Bartomeu|Sant Bartomeu]], la [[catedral de Sant Lambert]], les abadies de Sant Jaume i de [[Abadia de Sant Llorenç (Lieja)|Sant Llorenç]].
-Al [[1316]], la [[Pau de Fexhe]] va acabar l'absolutisme del príncep. El tractat estipula per a la primera vegada en la història del principat un repartiment dels poders entre els tres [[Sistema estamental|estaments]] i el príncep-bisbe, una llibertat individual i una justícia més imparcial. Aquest sistema va mantenir-se sense gaire canvis fin al [[1795]].
+El [[1316]], la [[Pau de Fexhe]] va acabar l'absolutisme del príncep. El tractat estipula per a la primera vegada en la història del principat un repartiment dels poders entre els tres [[Sistema estamental|estaments]] i el príncep-bisbe, una llibertat individual i una justícia més imparcial. Aquest sistema va mantenir-se sense gaire canvis fin el [[1795]].
-A l'any [[1366]], el principat va annexar el [[comtat de Loon]], un dels seus feus, després d'uns problemes de successió dels comtes de Loon sense progenitura quan el comte Arnold de Rummen va vendre el seu títol al príncep-bisbe [[Joan d'Arkel]]. El principat va haver de defensar la seva independència davant els imperis veïns, en especial contra el [[duc de Brabant]] i el de [[Borgonya]]. El ducs de [[Borgonya]] van voler annexar el principat que formava un enclavat entre els seus [[Països Baixos (topònim)|"països baixos i altos"]] però el màximum que van obtenir era el nomenament de bisbes 'amics'. Van imposar [[Lluís de Borbó (Lieja)|Lluís de Borbó]], el nebot de [[Felip III de Borgonya]] com [[príncep-bisbe]], tot i que els liegesos mai no van acceptar-lo. La gent de Lieja va deposar-lo i el conflicte va escalar. El que va conduir a la [[batalla de Montenaken]] ([[1465]]) i la [[pau de Sint-Truiden]] que implicarà la quasi annexió del principat. Tot i això, la revolta va continuar fins a la [[batalla de Brustem]] ([[1467]]) i finalment a la destrucció de la ciutat i les massacres a càrrec de [[Carles I de Borgonya]] dit ''[[Carles I de Borgonya|el Temerari]].'' La data del sac de Lieja, [[1468]] resta encara gravada a la memòria històrica de la gent de Lieja contemporània. Lieja mai no ha estat part de les [[Disset Províncies]].
+L'any [[1366]], el principat va annexar el [[comtat de Loon]], un dels seus feus, després d'uns problemes de successió dels comtes de Loon sense progenitura quan el comte Arnau de [[Rummen]] va vendre el seu títol al príncep-bisbe [[Joan d'Arkel]]. El principat va haver de defensar la seva independència davant els imperis veïns, en especial contra el [[duc de Brabant]] i el de [[Borgonya]]. El ducs de [[Borgonya]] van voler annexar el principat que formava un enclavat entre els seus [[Països Baixos (topònim)|"països baixos i alts"]] però el màxim que van obtenir fou el nomenament de bisbes 'amics'. Van imposar [[Lluís de Borbó (Lieja)|Lluís de Borbó]], el nebot de [[Felip III de Borgonya]] com [[príncep-bisbe]], tot i que els liegesos mai no van acceptar-lo. La gent de Lieja va deposar-lo i el conflicte va escalar. El que va conduir a la [[batalla de Montenaken]] ([[1465]]) i la [[pau de Sint-Truiden]] que implicarà la quasi annexió del principat. Tot i això, la revolta va continuar fins a la [[batalla de Brustem]] ([[1467]]) i finalment a la destrucció de la ciutat i les massacres a càrrec de [[Carles I de Borgonya]] dit ''[[Carles I de Borgonya|el Temerari]].'' La data del sac de Lieja, [[1468]] resta encara gravada a la memòria històrica de la gent de Lieja contemporània. Lieja mai no ha estat part de les [[Disset Províncies]].
-Al [[1477]] [[Maria de Borgonya]] va restaurar les llibertats del principat i tornar el [[perron]] a Lieja. Al [[1487]], el príncep-bisbe [[Joan d'Horne]] va concloure amb els estats de Lieja la [[Pau de Sant Jaume]], un tractat que restaura les llibertats i que codifica els drets i els usos i costums. Fins a avui, certes disposicions sempre tenen força de llei.
+El [[1477]] [[Maria de Borgonya]] va restaurar les llibertats del principat i tornar el [[perron]] a Lieja. El [[1487]], el príncep-bisbe [[Joan d'Horne]] va concloure amb els estats de Lieja la [[Pau de Sant Jaume]], un tractat que restaura les llibertats i que codifica els drets i els usos i costums. Fins avui, certes disposicions sempre tenen força de llei.
+{{Territori Benelux}}
+[[Fitxer:Liège - Palais des Princes-Evêques.jpg|miniatura|esquerra|Palau dels prínceps-bisbes, després de l'ampliació d'Erard de la Mark i la reconstrucció de [[Jordi Lluís de Berghes]]]]El 10 abril [[1509]], el príncep-bisbe [[Erard de la Mark]], va rebre la confirmació dels privilegis de l'emperador Maximilià I.
+[[Fitxer:Georges-Louis Le Rouge - Plan de Liège.jpg|miniatura|esquerra|Mapa històric de Lieja, vers el [[1740]]]]
-[[Fitxer:Liège - Palais des Princes-Evêques.jpg|thumb|left|Palau dels prínceps-bisbes, després de l'ampliació d'Erard de la Mark i la reconstrucció de [[Jordi Lluís de Berghes]]]]El 10 abril [[1509]], el príncep-bisbe [[Erard de la Mark]], va rebre la confirmació dels privilegis de l'emperador Maximilià I.
-[[Fitxer:Map liege 2.jpg|left|thumb|Mapa històric de Lieja, vers el [[1740]]]]
 Durant tota l'edat mitjana el principat de Lieja va restar com a entitat política independent, sense formar part dels [[Països Baixos espanyols]], ni dels els [[Països Baixos del sud]], [[Països Baixos espanyols|catòlics]], que passaren sota el control dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] d'[[Àustria]] després de la desfeta [[Espanya|espanyola]].
-Segles durant, el principat bisbal adoptava una política de neutralitat. Aquesta aprofitava a la seva economia com que els exèrcits de tots els estats de Europa hi venien per a comprar armes: la indústria de la metal·lórgia hi era força desenvolupada. Aixi, des de la fi del segle [[XVI]] l'empresari i industrial [[Joan Decorte dit Curtius]] va desenvolupar un "grup" industrial de fabricació de pólvora amb una sucursal a [[Liérganes]] que va esdevenir el proveïdor principal de l'[[imperi espanyol]]. Fins a avui, la fabricació d'armes va romandre una indústria important.
+Segles durant, el principat bisbal adoptava una política de neutralitat. Aquesta aprofitava a la seva economia com que els exèrcits de tots els estats d'Europa hi venien per a comprar armes: la indústria de la metal·lórgia hi era força desenvolupada. Així, des de la fi del {{segle|XVI}} l'empresari i industrial [[Joan Decorte dit Curtius]] va desenvolupar un "grup" industrial de fabricació de pólvora amb una sucursal a [[Liérganes]] que va esdevenir el proveïdor principal de l'[[Imperi Espanyol]]. Fins avui, la fabricació d'armes va romandre una indústria important.
 L'últim 'gran' príncep-bisbe [[Francesc Carles de Velbrück]] (1772-1784), humanista i home de ciència, va invertir molt per a desenvolupar les arts, les escoles i l'economia. Va morir massa aviat abans de veure els resultats de la seva feina. El seu successor, [[Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck|Constantí Francesc d'Hoensbroeck]] (1784-1792) absolutista i poc sensible a les aspiracions del poble impensadament va fer tot per a estimular l'esperit revolucionari.
-L'any [[1794]], després la revolució de Lieja, l'exèrcit austríac se'n va anar i l'últim bisbe [[Francesc Antoni Maria de Méan]] s'exilià. L' any [[1795]], la Convenció decretà l'annexió del principat a la [[República francesa]] després del qual fou integrat al Departament de l'[[Ourthe|Ourte]] i el Departament del [[Mosa]] inferior, amb la voluntat de trencar les fronteres de l'''ancien régime''. L'any [[1801]] el papa [[Pius VII]] va ratificar l'abolició del principat-bisbat al concordat amb [[Napoleó]] i la creació d'una [[Bisbat de Lieja|diòcesi de Lieja]] sense cap poder secular.
+L'any [[1794]], després la revolució de Lieja, l'exèrcit austríac se'n va anar i l'últim bisbe [[Francesc Antoni Maria de Méan]] s'exilià. L'any [[1795]], la Convenció decretà l'annexió del principat a la [[República francesa]]<ref>{{ref-llibre |títol=La época de las revoluciones europeas, 1780-1848 |pàgines=71 |editorial=Siglo XXI |any=1976 |isbn=978-84-323-0219-0 |autor=Louis Bergeon, François Furet, Reinhart Koselleck |llengua=castellà}}</ref> després del qual fou integrat al Departament de l'[[Ourthe|Ourte]] i el Departament del [[Mosa]] inferior, amb la voluntat de trencar les fronteres de l'''ancien régime''. L'any [[1801]] el papa [[Pius VII]] va ratificar l'abolició del principat-bisbat al concordat amb [[Napoleó]] i la creació d'una [[Bisbat de Lieja|diòcesi de Lieja]] sense cap poder secular.
 L'any [[1815]] es va integrar al [[Regne Unit dels Països Baixos]], malgrat la seva voluntat de tornar a ser independent. L'any [[1830]] va passar al [[Bèlgica|Regne de Bèlgica]].
 == Geografia ==
-El principat mai no ha sigut un territori continu. Aproximadament ocupava territoris al llarg del [[Mosa]]. El territori va canviar tot al llarg de la seva història.
+El principat mai no ha sigut un territori continu. Aproximadament ocupava territoris al llarg del [[Mosa]]. El territori va canviar tot al llarg de la seva història. La seva capital era [[Lieja]].
-* Capital : [[Lieja]]
 * Ciutats principals, anomenades ''[[Bones Viles]]'' :
 ** Ciutats «romàniques»: [[Châtelet (Bèlgica)|Châtelet]], [[Ciney]], [[Couvin]], [[Dinant]], [[Fosses-la-Ville]], [[Huy]], [[Lieja]], [[Thuin]], [[Verviers]], [[Visé]], [[Waremme]] (viles de parla [[való|valona]], després [[Francès|francesa]])
 ** Ciutats «germàniques»: [[Beringen]], [[Bilzen]], [[Bree]], [[Hamont]], [[Hasselt]], [[Herk-de-Stad]], [[Borgloon]], [[Maaseik]], [[Peer]], [[Sint-Truiden]], [[Stokkem]], [[Tongeren]] (Viles de parla [[limburguès|limburguesa]], després [[neerlandès|neerlandesa]])
-** altres possessions: [[Maastricht]] una jurisdicció compartida amb el [[ducat de Brabant]] i més tard amb la [[República de les Set Províncies Unides]], el Comtat de Horn, la ciutat de [[Bouillon]], terres a [[Gelderland|Guelre]].
+* Altres possessions: [[Maastricht]], una jurisdicció compartida amb el [[ducat de Brabant]] i més tard amb la [[República de les Set Províncies Unides]], el Comtat de Horn, la ciutat de [[Bouillon]], terres a [[Gelderland|Guelre]].
 == Llengües ==
 Al principat [[Multilingüisme|plurilingüe]] les llengües administratives eren el [[llatí]], el [[francès]] o l'[[alemany]]. La població parlava [[való]], [[ripuarisch|ripuàric]] o [[limburguès]]. De les 23 [[Bones Viles]], 12 eren de parla germànica i 11 de parla romànica.
@@ Línia 63: / Línia 41: @@
 == Avui ==
 Últim afegit al [[Regne Unit dels Països Baixos]] i després a [[Bèlgica]], la població va mantenir el seu esperit d'independència d'un país del qual la capital [[Brussel·les]] mai no ha sigut seva. Els altres habitants del [[Bèlgica|regne]] els retreuen el seu esperit ''principataire'', el que la gent de [[Lieja]] considera com un compliment.
+== Persones ==
+* [[Anne-Josèphe Théroigne de Méricourt]] (1762-1817): feminista i revolucionària
 == Referències ==
+{{referències}}
+== Bibliografia ==
 * Jacques Stiennon (redacció), ''Histoire de Liége'', Tolosa, 1991, edicions Privat.
 * [[Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja]]
 == Enllaços externs ==
+{{commonscat}}
-* [http://www.belgium.be/eportal/application?origin=indexDisplay.jsp&event=bea.portal.framework.internal.refresh&pageid=contentPage&docId=2804.0 El Principat de Lieja] {{nl}}
+* [http://www.belgium.be/eportal/application?origin=indexDisplay.jsp&event=bea.portal.framework.internal.refresh&pageid=contentPage&docId=2804.0 El Principat de Lieja] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070930182454/http://www.belgium.be/eportal/application?origin=indexDisplay.jsp&event=bea.portal.framework.internal.refresh&pageid=contentPage&docId=2804.0 |date=2007-09-30}} {{nl}} {{Enllaç no actiu|data=2019}}
 * [http://www.senlime.be/si/Franchim.html Declaració dels drets de l'home de [[Franchimont]]] {{fr}}
 {{Prínceps-bisbes de Lieja}}
 [[Categoria:Principat de Lieja| ]]
-[[bg:Лиежко епископство]]
-[[da:Fyrstbispedømmet Liège]]
-[[de:Fürstbistum Lüttich]]
-[[el:Επισκοπή της Λιέγης]]
-[[en:Prince-Bishopric of Liège]]
-[[es:Principado de Lieja]]
-[[fr:Principauté de Liège]]
-[[he:בישופות לייז']]
-[[it:Principato vescovile di Liegi]]
-[[ja:リエージュ司教領]]
-[[lb:Prënzbistum Léck]]
-[[lmo:Principaa vescovil de Liegi]]
-[[lt:Lježo vyskupija]]
-[[nl:Prinsbisdom Luik]]
-[[nn:Fyrstbispedømet Liège]]
-[[no:Fyrstbispedømmet Liège]]
-[[pl:Biskupstwo Liège]]
-[[ro:Principatul episcopal Liège]]
-[[ru:Льежское епископство]]
-[[sh:Kneževina-biskupija Liège]]
-[[simple:Prince-Bishopric of Liège]]
-[[sk:Lutyšské kniežatstvo]]
-[[th:ราชรัฐมุขนายกลีแยฌ]]
-[[wa:Principåté d' Lidje]]