Termoplàstic: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Format |
||
| (22 revisions intermèdies per 10 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
Els '''termoplàstics''' |
Els '''termoplàstics''' a temperatura ambient són [[plàstic]]s rígids, que en augmentar la [[temperatura]] es tornen tous i [[mal·leable]]s, retornant a un estat sòlid en refredar-se.<ref>{{ref-publicació|cognom=Baeurle |nom=Stephan A. |cognom2=Hotta |nom2=Atsushi |cognom3=Gusev |nom3=Andrei A. |article=On the glassy state of multiphase and pure polymer materials |llengua=[[anglès]] |publicació=Polymer |volum=vol. 47 |exemplar=núm. 17 |any=[[2006]] |pàgines=6243-6253}}</ref> Aquests plàstics mantenen les seves propietats malgrat hagin estat escalfats i modelats diverses vegades, a diferència dels [[plàstic termoestable|plàstics termoestables]] que en augmentar la temperatura es cremen, resultant impossibles de tornar a modelar. |
||
== Estructura química == |
|||
== Articles relacionats== |
|||
La majoria dels termoplàstics tenen una [[massa molecular]] elevada. Per sobre de la seva [[temperatura de transició vítria]], i per sota del seu [[punt de fusió]], les propietats físiques d'un termoplàstic canvien dràsticament sense un canvi de fase associat. Això és degut al fet que els plàstics estan formats per llargues cadenes d'àtoms de [[carboni]] que presenten [[forces de Van der Waals]] entre elles. En augmentar la temperatura, aquestes forces es debiliten, causant que el material es torni mal·leable. |
|||
== Exemples == |
|||
Els més coneguts són: el [[polietilè]] (PE), el [[poliestirè]] (PS), el [[Polimetilmetacrilat|polimetilmetacrilats]] (PMMA), el [[clorur de polivinil]] (PVC), el [[tefló]] o [[politetrafluoretilè]] (PTFE), [[polipropilè]] (PP), [[policarbonat]] (PC) i el [[politereftalat d'etilè]] (PET). |
|||
== Vegeu també == |
|||
* [[Polieterimida]] |
* [[Polieterimida]] |
||
* [[Polieteretercetona]] |
|||
* [[Resina d'acrilat]] |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{Commonscat}} |
{{Commonscat}} |
||
{{Referències}} |
|||
<references /> |
|||
{{esborrany de química}} |
{{esborrany de química}} |
||
{{Autoritat}} |
|||
{{ORDENA:Termoplastic}} |
{{ORDENA:Termoplastic}} |
||
Revisió de 02:47, 15 març 2022
Els termoplàstics a temperatura ambient són plàstics rígids, que en augmentar la temperatura es tornen tous i mal·leables, retornant a un estat sòlid en refredar-se.[1] Aquests plàstics mantenen les seves propietats malgrat hagin estat escalfats i modelats diverses vegades, a diferència dels plàstics termoestables que en augmentar la temperatura es cremen, resultant impossibles de tornar a modelar.
Estructura química
[modifica]La majoria dels termoplàstics tenen una massa molecular elevada. Per sobre de la seva temperatura de transició vítria, i per sota del seu punt de fusió, les propietats físiques d'un termoplàstic canvien dràsticament sense un canvi de fase associat. Això és degut al fet que els plàstics estan formats per llargues cadenes d'àtoms de carboni que presenten forces de Van der Waals entre elles. En augmentar la temperatura, aquestes forces es debiliten, causant que el material es torni mal·leable.
Exemples
[modifica]Els més coneguts són: el polietilè (PE), el poliestirè (PS), el polimetilmetacrilats (PMMA), el clorur de polivinil (PVC), el tefló o politetrafluoretilè (PTFE), polipropilè (PP), policarbonat (PC) i el politereftalat d'etilè (PET).
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]