Vés al contingut

Termoplàstic: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 80.39.240.213 (discussió) a l'última versió de Joutbis
m Format
 
(39 revisions intermèdies per 19 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
Els '''termoplàstics''' a temperatura ambient són [[plàstic]]s rígids, que en augmentar la [[temperatura]], es tornen tous i [[mal·leable]]s. Aquests plàstics mantenen les seves propietats malgrat hagin estat escalfats i moldejats diverses vegades, a diferència dels plàstics termostables que al augmentar la temperatura es cremen, resultant impossibles tornar a moldejar.
Els '''termoplàstics''' a temperatura ambient són [[plàstic]]s rígids, que en augmentar la [[temperatura]] es tornen tous i [[mal·leable]]s, retornant a un estat sòlid en refredar-se.<ref>{{ref-publicació|cognom=Baeurle |nom=Stephan A. |cognom2=Hotta |nom2=Atsushi |cognom3=Gusev |nom3=Andrei A. |article=On the glassy state of multiphase and pure polymer materials |llengua=[[anglès]] |publicació=Polymer |volum=vol. 47 |exemplar=núm. 17 |any=[[2006]] |pàgines=6243-6253}}</ref> Aquests plàstics mantenen les seves propietats malgrat hagin estat escalfats i modelats diverses vegades, a diferència dels [[plàstic termoestable|plàstics termoestables]] que en augmentar la temperatura es cremen, resultant impossibles de tornar a modelar.
Són formats per llargues cadenes de [[carboni]]s que presenten [[forces de Van der Waals]] entre elles. En augmentar la temperatura, aquestes forces es debiliten, és per això que es tornen plàstics mal·leables.


== Estructura química ==
Els més coneguts són: el [[polietilè]] (PE), el [[poliestirè]] (PS), el [[metacrilats]] (PMMA), el [[clorur de polivinil]] (PVC), el [[tefló]] o [[politetrafluoretilè]] (PTFE), [[polipropilè]] (PP), [[policarbonats]] (PC) i el [[politereftalat d'etilè]] (PET).
La majoria dels termoplàstics tenen una [[massa molecular]] elevada. Per sobre de la seva [[temperatura de transició vítria]], i per sota del seu [[punt de fusió]], les propietats físiques d'un termoplàstic canvien dràsticament sense un canvi de fase associat. Això és degut al fet que els plàstics estan formats per llargues cadenes d'àtoms de [[carboni]] que presenten [[forces de Van der Waals]] entre elles. En augmentar la temperatura, aquestes forces es debiliten, causant que el material es torni mal·leable.


== Exemples ==
{{ORDENA:Termoplastic}} <!--ORDENA generat per bot-->
Els més coneguts són: el [[polietilè]] (PE), el [[poliestirè]] (PS), el [[Polimetilmetacrilat|polimetilmetacrilats]] (PMMA), el [[clorur de polivinil]] (PVC), el [[tefló]] o [[politetrafluoretilè]] (PTFE), [[polipropilè]] (PP), [[policarbonat]] (PC) i el [[politereftalat d'etilè]] (PET).

== Vegeu també ==
* [[Polieterimida]]
* [[Polieteretercetona]]
* [[Resina d'acrilat]]

== Referències ==
{{Commonscat}}
{{Referències}}

{{esborrany de química}}

{{Autoritat}}

{{ORDENA:Termoplastic}}
[[Categoria:Plàstics]]
[[Categoria:Plàstics]]

Revisió de 02:47, 15 març 2022

Els termoplàstics a temperatura ambient són plàstics rígids, que en augmentar la temperatura es tornen tous i mal·leables, retornant a un estat sòlid en refredar-se.[1] Aquests plàstics mantenen les seves propietats malgrat hagin estat escalfats i modelats diverses vegades, a diferència dels plàstics termoestables que en augmentar la temperatura es cremen, resultant impossibles de tornar a modelar.

Estructura química

[modifica]

La majoria dels termoplàstics tenen una massa molecular elevada. Per sobre de la seva temperatura de transició vítria, i per sota del seu punt de fusió, les propietats físiques d'un termoplàstic canvien dràsticament sense un canvi de fase associat. Això és degut al fet que els plàstics estan formats per llargues cadenes d'àtoms de carboni que presenten forces de Van der Waals entre elles. En augmentar la temperatura, aquestes forces es debiliten, causant que el material es torni mal·leable.

Exemples

[modifica]

Els més coneguts són: el polietilè (PE), el poliestirè (PS), el polimetilmetacrilats (PMMA), el clorur de polivinil (PVC), el tefló o politetrafluoretilè (PTFE), polipropilè (PP), policarbonat (PC) i el politereftalat d'etilè (PET).

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Baeurle, Stephan A.; Hotta, Atsushi; Gusev, Andrei A. «On the glassy state of multiphase and pure polymer materials» (en anglès). Polymer, vol. 47, núm. 17, 2006, pàg. 6243-6253.