Vés al contingut

Burgo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
 
(33 revisions intermèdies per 14 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula d'entitat de població|de |Burgo|
{{Infotaula geografia política}}
|topònim = Burgo
|escut =
|mapa de comarca =Localització de la Guingueta d'Àneu respecte del Pallars Sobirà.svg
|X = 0
|Y = 0
|subtítol = Poble del terme de [[la Guingueta d'Àneu]],</br>abans del d'[[Unarre (antic municipi)|Unarre]]
|fotografia =
|fotografia_descripció =
|fotografia_mida = 300px
|admin_tipus1 = [[Comunitat Autònoma| ]]
|admin1 = {{CAT}}
|admin_tipus2 = [[Pla territorial general de Catalunya|Regió]]
|admin2 = [[Alt Pirineu i Aran]]
|admin_tipus3 = [[Comarques de Catalunya|Comarca]]
|admin3 = [[Pallars Sobirà]]
|admin_tipus4 = [[Municipi]]
|admin4 = [[La Guingueta d'Àneu]]
|gentilicis =
|malnom =
|població = 0
|any_cens = 2011
|altitud = 1.295,8
|codi_postal= 25588
|coordenades = {{coord|42|37|2.656|N|1|9|14.48|E|type:city(11)_region:ES-CT|display=inline,title}}
|opció_nom1 = [[Festa major]]
|opció1 =
|opció_nom2 =
|opció2 =
|opció_nom3 =
|opció3 =
|web =
}}
'''Burgo''' és un poble del terme municipal de [[La Guingueta d'Àneu]], a la comarca del [[Pallars Sobirà]], dins del territori de l'antic terme d'[[Unarre (antic municipi)|Unarre]].
'''Burgo''' és un poble del terme municipal de [[La Guingueta d'Àneu]], a la comarca del [[Pallars Sobirà]], dins del territori de l'antic terme d'[[Unarre (antic municipi)|Unarre]].


Està situat prop i a l'esquerra del [[Riuet de Burgo]], a la part més baixa de l'antic terme d'Unarre. És a prop, a llevant i una mica més enlairat respecte d'[[Escalarre]], el poble més proper. És més lluny i a migdia de l'antic cap de municipi, [[Unarre]].
Està situat a l'esquerra del [[Riuet de Burgo]], a la part més baixa de l'antic terme d'Unarre i una mica més enlairat respecte d'[[Escalarre]], el poble més proper.


Fins al 1847 gaudí d'ajuntament propi, però en no assolir el mínim de 30 veïns (caps de casa) que marcava la llei fou agregat a Unarre.
Fins al 1847 gaudí d'ajuntament propi, però, en no assolir el mínim de 30 veïns (caps de casa) que marcava la llei, fou agregat a Unarre.


El poble de Burgo té l'església parroquial de [[Sant Joan de Burgo|Sant Joan]].
El poble de Burgo té l'església parroquial de [[Sant Joan de Burgo|Sant Joan]]. També tenia, tot i que en queden poques restes, la [[Torre de Burgo]].

== Etimologia ==
{{VT|Llista de topònims d'origen bascoide del Pallars Sobirà}}
[[Joan Coromines i Vigneaux|Joan Coromines]] explica el topònim ''Burgo''<ref>Coromines 1995.</ref> a partir de l'arrel iberobasca ''burkhi'' (''bedoll''). El [[bedoll]] és, efectivament, una espècie vegetal molt abundosa en aquestes valls.

== Geografia ==
=== El poble de Burgo ===
==== Les cases del poble<ref>Montaña 2004.</ref> ====
{{col-begin}}
{{col-4}}
* Casa Cinto
* Casa Joan
{{col-4}}
* Casa Masover
* Casa Preso
{{col-4}}
* Casa Pruan
* La Rectoria
{{col-4}}
* Casa Rosa
* Casa Ton
{{col-end}}
* Casa Llamota
* Casa Ricard


== Història ==
== Història ==
=== Edat moderna ===
=== Edat moderna ===
En el fogatge del [[1553]], Burgo declara<ref>Mossèn Guillem Vitort; Pere Peressó i Joan Robert, cobridor. Iglésias 1981, p. 80.</ref> tan sols 2 focs laics i 1 d'eclesiàstic (uns 15 habitants).
En el fogatge del [[1553]], Burgo declara<ref>Mossèn Guillem Vitort; Pere Peressó i Joan Robert, cobridor. Iglésias 1981, p. 80.</ref> tan sols 2 focs laics i 1 d'eclesiàstic (uns 15 habitants).

=== Edat contemporània ===
[[Pascual Madoz]] dedica un article del seu ''Diccionario geográfico...''<ref>Madoz 1845.</ref> a Burgo. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada a la Vall d'Àneu, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa i en el vessant d'una muntanya elevada. El clima és fred i ben ventilat, i s'hi pateixen pulmonies i reumes. Tenia en aquell moment 7 cases i l'església de Sant Joan Evangelista, servida per un rector natural de la vall, de provisió reial vuit mesos a l'any. Hi havia diverses fonts d'aigua molt forta. Les terres són fluixes, pedregoses i molt muntanyoses, amb muntanyes molt altes a l'est i al sud. S'hi collia blat, sègol, ordi, fenc i patates. S'hi criava tota mena de bestiar, especialment vacum, i hi havia caça de llebres i perdius, i hi havia pesca de truites exquisides. Comptava amb 10 veïns (caps de casa) i 60 ànimes (habitants).


== Referències ==
== Referències ==
Línia 48: Línia 43:


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre |cognom=Iglésies |nom=Josep |enllaçautor=Josep Iglésies i Fort |cognom2= |nom2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |enllaçautor3= |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol=El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II |url= |format= |consulta= |llengua= |edició= |editorial=Fundació Salvador Vives Casajoana |lloc=Barcelona |data=1981 |pàgines= |col·lecció= |isbn=84-232-0189-9 |oclc= |doi= |id= |citació= |ref= }}
* {{ref-llibre |cognom=Barbal |nom=Maria |capítol=Burgo |títol=Camins de quietud | editorial=Edicions 62 |lloc=Barcelona |data=2002 (3a edició) |col·lecció=No ficció, 6 |isbn=84-297-4894-6}}
* {{ref-llibre|cognom=Coromines |nom=Joan |enllaçautor=Joan Coromines i Vigneaux |capítol=Burg, Burgo |títol=Onomasticon cataloniae. II Bi - C |editorial=Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona ''La Caixa'' |lloc=Barcelona |data=1995 |isbn=84-7256-902-0}}
* {{ref-llibre|cognom=Iglésies |nom=Josep |enllaçautor=Josep Iglésies i Fort |títol=El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II |editorial=Fundació Salvador Vives Casajoana |lloc=Barcelona |data=1981 |isbn=84-232-0189-9}}
* {{ref-llibre|cognom=Lloret |nom=Teresa |cognom2=Castilló |nom2=Arcadi |capítol=Unarre |títol=El Pallars, la Ribagorça i la Llitera |editorial=Fundació Enciclopèdia Catalana |lloc=Barcelona |data=1984 |col·lecció=Gran geografia comarcal de Catalunya, 12 |isbn=84-85194-47-0}}
* {{ref-llibre|cognom=Madoz |nom=Pascual |enllaçautor=Pascual Madoz |títol=Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar |editorial=Establecimiento Literario Topográfico |lloc=Madrid |data=1845}} Edició facsímil: {{ref-llibre|títol=Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1 |editorial=Curial Edicions Catalanes |lloc=Barcelona |data=1985 |isbn=84-7256-256-5}}
* {{ref-llibre|cognom=Montaña |nom=Silvio |títol=Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà |editorial=Silvio Montaña |lloc=Espot |data=2004 |isbn=84-609-3099-8}}


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
Línia 54: Línia 54:
* [http://www.vallsdaneu.org/CAT/municipis/guingueta/guingueta.htm La Guingueta a Valls d'Àneu.org]
* [http://www.vallsdaneu.org/CAT/municipis/guingueta/guingueta.htm La Guingueta a Valls d'Àneu.org]


{{Autoritat}}

[[Categoria:Antics municipis del Pallars Sobirà]]
[[Categoria:Entitats de població de l'antic municipi d'Unarre]]
[[Categoria:Entitats de població de l'antic municipi d'Unarre]]

Revisió de 15:23, 28 gen 2022

Plantilla:Infotaula geografia políticaBurgo
Tipusentitat singular de població Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 42° 37′ 03″ N, 1° 09′ 14″ E / 42.6174°N,1.15402°E / 42.6174; 1.15402
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaPallars Sobirà
Municipila Guingueta d'Àneu Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població7 (2023) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud1.295,8 m Modifica el valor a Wikidata
Codi INE25903000200 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT2590310002200 Modifica el valor a Wikidata

Burgo és un poble del terme municipal de La Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà, dins del territori de l'antic terme d'Unarre.

Està situat a l'esquerra del Riuet de Burgo, a la part més baixa de l'antic terme d'Unarre i una mica més enlairat respecte d'Escalarre, el poble més proper.

Fins al 1847 gaudí d'ajuntament propi, però, en no assolir el mínim de 30 veïns (caps de casa) que marcava la llei, fou agregat a Unarre.

El poble de Burgo té l'església parroquial de Sant Joan. També tenia, tot i que en queden poques restes, la Torre de Burgo.

Etimologia

[modifica]

Joan Coromines explica el topònim Burgo[1] a partir de l'arrel iberobasca burkhi (bedoll). El bedoll és, efectivament, una espècie vegetal molt abundosa en aquestes valls.

Geografia

[modifica]

El poble de Burgo

[modifica]

Les cases del poble[2]

[modifica]
  • Casa Cinto
  • Casa Joan
  • Casa Masover
  • Casa Preso
  • Casa Pruan
  • La Rectoria
  • Casa Rosa
  • Casa Ton
  • Casa Llamota
  • Casa Ricard

Història

[modifica]

Edat moderna

[modifica]

En el fogatge del 1553, Burgo declara[3] tan sols 2 focs laics i 1 d'eclesiàstic (uns 15 habitants).

Edat contemporània

[modifica]

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[4] a Burgo. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada a la Vall d'Àneu, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa i en el vessant d'una muntanya elevada. El clima és fred i ben ventilat, i s'hi pateixen pulmonies i reumes. Tenia en aquell moment 7 cases i l'església de Sant Joan Evangelista, servida per un rector natural de la vall, de provisió reial vuit mesos a l'any. Hi havia diverses fonts d'aigua molt forta. Les terres són fluixes, pedregoses i molt muntanyoses, amb muntanyes molt altes a l'est i al sud. S'hi collia blat, sègol, ordi, fenc i patates. S'hi criava tota mena de bestiar, especialment vacum, i hi havia caça de llebres i perdius, i hi havia pesca de truites exquisides. Comptava amb 10 veïns (caps de casa) i 60 ànimes (habitants).

Referències

[modifica]
  1. Coromines 1995.
  2. Montaña 2004.
  3. Mossèn Guillem Vitort; Pere Peressó i Joan Robert, cobridor. Iglésias 1981, p. 80.
  4. Madoz 1845.

Bibliografia

[modifica]
  • Barbal, Maria. «Burgo». A: Camins de quietud. Barcelona: Edicions 62, 2002 (3a edició) (No ficció, 6). ISBN 84-297-4894-6. 
  • Coromines, Joan. «Burg, Burgo». A: Onomasticon cataloniae. II Bi - C. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-902-0. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Unarre». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

Enllaços externs

[modifica]