Vés al contingut

Gramuntill: diferència entre les revisions

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Format
 
(23 revisions intermèdies per 10 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula d'entitat de població|de|Gramuntill|
{{Infotaula geografia política}}
⚫
[[Fitxer:La Pobla de Segur. Gramuntill. Borda del Ros.JPG|miniatura|esquerra|La Borda del Ros]]
|topònim = Gramuntill
⚫
'''Gramuntill''', antigament denominat moltes vegades '''''Agramuntill''''', és un antic poble dispers del terme municipal de [[la Pobla de Segur]], a la comarca del [[Pallars Jussà]]. De fet, només era format per tres cases: Gramuntill, la [[Borda del Ros]] i [[la Barraqueta]]. Les dues darreres eren hostals de camí prop de la [[Noguera Pallaresa]]. A la Barraqueta es cobrava peatge als qui volien passar per [[Congost de Collegats|Collegats]], el Pas del qual havia estat obert cap a mitjan {{segle|XIX}} per la casa Bringuer de la Pobla de Segur, per la qual cosa tenien dret a cobrar-ne el pas. És per la presència dels hostals que tot el poble en alguns documents apareix com a '''''la Beguda de Gramuntill'''''.
|mapa de comarca = Localització de la Pobla de Segur respecte del Pallars Jussà.svg
|X = 167
|Y = 166
|subtítol = Despoblat del terme de [[la Pobla de Segur]]
|fotografia = La Pobla de Segur. Gramuntill 1.JPG
|fotografia_descripció = Lloc on es troba Gramuntill
|fotografia_mida = 300px
|admin_tipus1 = [[Comunitat Autònoma| ]]
|admin1 = {{CAT}}
|admin_tipus2 = [[Pla territorial general de Catalunya|Regió]]
|admin2 = [[Alt Pirineu i Aran]]
|admin_tipus3 = [[Comarques de Catalunya|Comarca]]
|admin3 = [[Pallars Jussà]]
|admin_tipus4 = [[Municipi]]
|admin4 = [[La Pobla de Segur]]
|gentilicis =
|malnom =
|població = 0
|superfície =
|any_cens = 2005
|altitud = 592,1
|codi_postal= 25500
|coordenades = {{coord|42|16|8.295|N|1|0|26.81|E|type:landmark_region:ES-CT|display=inline,title}}
|opció_nom1 = [[Festa major]]
|opció1 =
|opció_nom2 = Formació<br/>d'ajuntament propi
|opció2 = 1812 (Constitució de Cadis)
|opció_nom3 = Agregació a<br/>la Pobla de Segur
|opció3 = Febrer del 1847
|web =
}}
⚫
[[Fitxer:La Pobla de Segur. Gramuntill. Borda del Ros.JPG|thumb|esquerra|La Borda del Ros]]
⚫
'''Gramuntill''', antigament denominat moltes vegades '''''Agramuntill''''', és un antic poble dispers del terme municipal de [[la Pobla de Segur]], a la comarca del [[Pallars Jussà]]. De fet, només era format per tres cases: Gramuntill, la [[Borda del Ros]] i [[la Barraqueta]]. Les dues darreres eren hostals de camí prop de la [[Noguera Pallaresa]]. A la Barraqueta es cobrava peatge als qui volien passar per [[Congost de Collegats|Collegats]], el Pas del qual havia estat obert cap a mitjan [[segle XIX]] per la casa Bringuer de la Pobla de Segur, per la qual cosa tenien dret a cobrar-ne el pas. És per la presència dels hostals que tot el poble en alguns documents apareix com a '''''la Beguda de Gramuntill'''''.


[[Fitxer:La_Pobla_de_Segur._Gramuntill._Sant_Miquel_5.JPG|thumb|esquerra|Sant Miquel de Gramuntill]]
[[Fitxer:La_Pobla_de_Segur._Gramuntill._Sant_Miquel_5.JPG|miniatura|esquerra|Sant Miquel de Gramuntill]]
La Borda del Ros, com la Barraqueta, eren a peu del camí ral que comunicava els dos Pallars, de primer pujant cap a [[Montsor]] i baixant per [[Montcortès de Pallars]] i [[Peramea]] cap a [[Gerri de la Sal]] i [[Sort]], i després a través del Pas de Collegats, obert a mitjan [[segle XIX]], el peatge del qual es pagava a la Barraqueta.
La Borda del Ros, com la Barraqueta, eren a peu del camí ral que comunicava els dos Pallars, de primer pujant cap a [[Montsor]] i baixant per [[Montcortès de Pallars]] i [[Peramea]] cap a [[Gerri de la Sal]] i [[Sort]], i després a través del Pas de Collegats, obert a mitjan {{segle|XIX}}, el peatge del qual es pagava a la Barraqueta.


Gramuntill, en canvi, queda enlairat a la mateixa zona, a redòs d'una cinglera de roques rogenques, entre les quals destaca, a la zona de llevant, el [[Tossal de la Vinya (Gramuntill)|Tossal de la Vinya]]. S'hi accedeix per una pista que surt de 300 metres més al nord de la fita quilomètrica 302 de la carretera [[N-260]] i que en 3 quilòmetres mena a la casa de Gramuntill. Formen el circ de roques que envolten Gramuntill<ref>Lluís 1961.</ref>, de llevant a ponent, lo [[Tossal del Cap]], la Collada de la Vinya, el Roc i el Forat de Flica, la Roca de l'Alzinar, les Feixancs, les [[Rocs de Queralt]], lo [[Tossal del Graell]], [[la Canalissa]], lo Tossal de l'Àliga, lo [[Tossal Gros (la Pobla de Segur)|Tossal Gros]], lo Campanar, lo Racó del Corb, lo Racó del Teixó, lo Tossal de Sant Jaume, i lo [[Roc de Sant Aventí]].
Gramuntill, en canvi, queda enlairat a la mateixa zona, a redós d'una cinglera de roques rogenques, entre les quals destaca, a la zona de llevant, el [[Tossal de la Vinya (Gramuntill)|Tossal de la Vinya]]. S'hi accedeix per una pista que surt de 300 metres més al nord de la fita quilomètrica 302 de la carretera [[N-260]] i que en 3 quilòmetres mena a la casa de Gramuntill. Formen el circ de roques que envolten Gramuntill,<ref>Lluís 1961.</ref> de llevant a ponent, lo [[Tossal del Cap]], la Collada de la Vinya, el Roc i el Forat de Flica, la Roca de l'Alzinar, les Feixancs, les [[Rocs de Queralt]], lo [[Tossal del Graell]], [[la Canalissa]], lo Tossal de l'Àliga, lo [[Tossal Gros (la Pobla de Segur)|Tossal Gros]], lo Campanar, lo Racó del Corb, lo Racó del Teixó, lo Tossal de Sant Jaume, i lo [[Roc de Sant Aventí]].


Sant Miquel de Gramuntill era l'església d'aquesta casa, però la Borda del Ros tenia també capella pròpia (la [[Mare de Déu del Pilar de la Borda del Ros|Mare de Déu del Pilar]]) i la Barraqueta, també ([[Mare de Déu de Montserrat de la Barraqueta|Mare de Déu de Montserrat]]). Totes tres capelles depenien de la parròquia de [[Santa Maria de Montsor]].
Sant Miquel de Gramuntill era l'església d'aquesta casa, però la Borda del Ros tenia també capella pròpia (la [[Mare de Déu del Pilar de la Borda del Ros|Mare de Déu del Pilar]]) i la Barraqueta, també ([[Mare de Déu de Montserrat de la Barraqueta|Mare de Déu de Montserrat]]). Totes tres capelles depenien de la parròquia de [[Santa Maria de Montsor]].


[[Fitxer:La Pobla de Segur. Gramuntill. Lloc on era l'Hostal del Pas.JPG|thumb|esquerra|Lloc on era ''la Barraqueta'' o ''Hostal del Pas'']]
[[Fitxer:La Pobla de Segur. Gramuntill. Lloc on era l'Hostal del Pas.JPG|miniatura|esquerra|Lloc on era ''la Barraqueta'' o ''Hostal del Pas'']]
== Etimologia ==
== Etimologia ==
[[Joan Coromines i Vigneaux|Joan Coromines]]<ref>Coromines 1994.</ref> no explica enlloc el topònim ''Gramuntill'', però sí ''Agramunt'' i ''Gramuntell'', que tenen el mateix origen. Es tracta de les arrels llatins ''acris'' (''agre'', ''agut'', ''punxegut''...) i ''montis'' (''muntanya''), referides a l'aspror de la terra on es dreça Gramuntill. Seria, doncs, ''muntanya aspra''.
[[Joan Coromines i Vigneaux|Joan Coromines]]<ref>Coromines 1994.</ref> no explica enlloc el topònim ''Gramuntill'', però sí ''Agramunt'' i ''Gramuntell'', que tenen el mateix origen. Es tracta de les arrels llatins ''acris'' (''agre'', ''agut'', ''punxegut''...) i ''montis'' (''muntanya''), referides a l'aspror de la terra on es dreça Gramuntill. Seria, doncs, ''muntanya aspra''.
Línia 48: Línia 16:
== Història ==
== Història ==
=== Edat moderna ===
=== Edat moderna ===
En el fogatge del [[1553]], ''la Beguda de Gramuntill'' declara<ref>Francí Franc. Iglésias 1981, p. 64.</ref> 1 sol foc, laic (uns 5 habitants).
En el fogatge del [[1553]], ''la Beguda de Gramuntill'' declara<ref>Francí Franc. Iglésias 1981, p. 64.</ref> 1 sol foc, laic (uns 5 habitants).


El [[1718]] Gramuntill tenia 3 cases i 12 habitants, exactament les mateixes que s'expliquen més avall.
El [[1718]] Gramuntill tenia 3 cases i 12 habitants, exactament les mateixes que s'expliquen més avall.


=== Edat contemporània ===
=== Edat contemporània ===
S'havia constituït com a ajuntament independent a ran de la promulgació de la [[Constitució de Cadis]], el [[1812]], però no pogué mantenir-lo després de la promulgació de la llei municipal del [[1845]], que exigia un mínim de 30 veïns (caps de família), i quedà annexionat el febrer del [[1847]] a la Pobla de Segur. Posteriorment quedà despoblat.
S'havia constituït com a ajuntament independent a ran de la promulgació de la [[Constitució de Cadis]], el [[1812]], però no pogué mantenir-lo després de la promulgació de la llei municipal del [[1845]], que exigia un mínim de 30 veïns (caps de família), i quedà annexionat el febrer del [[1847]] a la Pobla de Segur. Posteriorment quedà despoblat.


[[Pascual Madoz]] inclou Gramuntill en el seu ''Diccionario geográfico...'' del [[1845]]<ref>Madoz 1845.</ref> Hi explica que aquest poble és una localitat amb ajuntament propi situat al peu d'una penya enorme, mitja hora més amunt de la [[Noguera Pallaresa]], força distant en alçada del riu. El clima és fred, però sa. Formaven el poble 3 cases disseminades, properes entre elles: Gramuntill, la Barraqueta i la Borda del Ros. Cadascuna de les cases tenia la seva ermita, depenent totes de la parròquia de Santa Maria de [[Montsor]]. El poble, mitjançant una sèquia, extreia aigua de la Noguera Pallaresa per al consum i el rec d'alguns hortets i prats. El terreny, majoritàriament pla, està creuat de banda a banda per una línia muntanyosa de força alçada, poblat només de garrigues i romaní. És de qualitat mitjana, i hi ha oliveres i moreres.
[[Pascual Madoz]] inclou Gramuntill en el seu ''Diccionario geográfico...'' del [[1845]]<ref>Madoz 1845.</ref> Hi explica que aquest poble és una localitat amb ajuntament propi situat al peu d'una penya enorme, mitja hora més amunt de la [[Noguera Pallaresa]], força distant en alçada del riu. El clima és fred, però sa. Formaven el poble 3 cases disseminades, properes entre elles: Gramuntill, la Barraqueta i la Borda del Ros. Cadascuna de les cases tenia la seva ermita, depenent totes de la parròquia de Santa Maria de [[Montsor]]. El poble, mitjançant una séquia, extreia aigua de la Noguera Pallaresa per al consum i el rec d'alguns hortets i prats. El terreny, majoritàriament pla, està creuat de banda a banda per una línia muntanyosa de força alçada, poblat només de garrigues i romaní. És de qualitat mitjana, i hi ha oliveres i moreres.


A la casa de la Barraqueta, hostal de camí popularment conegut com a ''Hostal del Pas'', es cobrava portatge pel pas per Collegats, obert per la casa Bringuer, de la Pobla de Segur. S'hi produïa blat, vi, oli, llegum i hortalisses, i unes 450 lliures de llana anuals. Hi ha ovelles, cabres i bestiar boví per a les feines del camp. S'hi caçaven perdius, llebres i conills, i s'hi pescaven truites, barbs i anguiles en abundància. Hi havia un molí d'oli. La població era de 3 veïns (caps de família) i 15 ànimes (habitants).
A la casa de la Barraqueta, hostal de camí popularment conegut com a ''Hostal del Pas'', es cobrava portatge pel pas per Collegats, obert per la casa Bringuer, de la Pobla de Segur. S'hi produïa blat, vi, oli, llegum i hortalisses, i unes 450 lliures de llana anuals. Hi ha ovelles, cabres i bestiar boví per a les feines del camp. S'hi caçaven perdius, llebres i conills, i s'hi pescaven truites, barbs i anguiles en abundància. Hi havia un molí d'oli. La població era de 3 veïns (caps de família) i 15 ànimes (habitants).


== Llegenda ==
== Llegenda ==
[[Pep Coll]]<ref>Coll 2005.</ref> recull una llegenda a Gramuntill. Es tracta de la Mare de Déu trobada a la Roca de Sentís, a ran de Gramuntill, en un avenc conegut com a ''Forat de les Encantades'', on es diu que es reunien les bruixes de la contrada. Aquesta imatge pesava tant que els costà Déu i ajuda de portar a l'església de Gramuntill. Quan, en anys de sequera, volien treure la imatge en processó, hagueren de desistir una i altra vegada a causa del seu pes.
[[Pep Coll]]<ref>Coll 2005.</ref> recull una llegenda a Gramuntill. Es tracta de la Mare de Déu trobada a la Roca de Sentís, a ran de Gramuntill, en un avenc conegut com a ''Forat de les Encantades'', on es diu que es reunien les bruixes de la contrada. Aquesta imatge pesava tant que els costà Déu i ajuda de portar a l'església de Gramuntill. Quan, en anys de sequera, volien treure la imatge en processó, hagueren de desistir una vegada i una altra a causa del seu pes.


== Referències ==
== Referències ==
{{Referències|2}}
{{Referències}}


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre |cognom=Coll |nom=Pep |enllaçautor=Pep Coll |cognom2= |nom2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |enllaçautor3= |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol=Viatge al Pirineu fantàstic |url= |format= |consulta= |llengua= |edició= |editorial=Columna Edicions |lloc=Barcelona |data=2005 |pàgines= |col·lecció= |isbn=978-84-6640-681-9 |oclc= |doi= |id= |citació= |ref= }}
* {{ref-llibre|cognom=Coll |nom=Pep |enllaçautor=Pep Coll |títol=Viatge al Pirineu fantàstic |editorial=Columna Edicions |lloc=Barcelona |data=2005 |isbn=978-84-6640-681-9}}
* {{Ref-llibre |cognom=Coromines |nom=Joan |enllaçautor=Joan Coromines i Vigneaux |cognom2= |nom2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |enllaçautor3= |capítol=Agramunt |urlcapítol= |editor= |títol=Onomasticon cataloniae. II A - Be |url= |format= |consulta= |llengua= |edició= |editorial=Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona ''La Caixa'' |lloc=Barcelona |data=1994 |pàgines= |col·lecció= |isbn=84-7256-889-X |oclc= |doi= |id= |citació= |ref= }}
* {{ref-llibre|cognom=Coromines |nom=Joan |enllaçautor=Joan Coromines i Vigneaux |capítol=Agramunt |títol=Onomasticon cataloniae. II A - Be |editorial=Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona ''La Caixa'' |lloc=Barcelona |data=1994 |isbn=84-7256-889-X}}
* {{Ref-llibre |cognom=Gavín |nom=Josep M. |enllaçautor=Josep Maria Gavín i Barceló |cognom2= |nom2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |enllaçautor3= |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol=Pallars Jussà |url= |format= |consulta= |llengua= |edició= |editorial=Arxiu Gavín |lloc=Barcelona |data=1981 |pàgines= |col·lecció=Inventari d'esglésies,8 |isbn=84-84-85180-25-9 |oclc= |doi= |id= |citació= |ref= }}
* {{ref-llibre|cognom=Gavín |nom=Josep M. |enllaçautor=Josep Maria Gavín i Barceló |títol=Pallars Jussà |editorial=Arxiu Gavín |lloc=Barcelona |data=1981 |col·lecció=Inventari d'esglésies,8 |isbn=84-84-85180-25-9}}
* {{Ref-llibre |cognom=Iglésies |nom=Josep |enllaçautor=Josep Iglésies i Fort |cognom2= |nom2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |enllaçautor3= |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol=El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II |url= |format= |consulta= |llengua= |edició= |editorial=Fundació Salvador Vives Casajoana |lloc=Barcelona |data=1981 |pàgines= |col·lecció= |isbn=84-232-0189-9 |oclc= |doi= |id= |citació= |ref= }}
* {{ref-llibre|cognom=Iglésies |nom=Josep |enllaçautor=Josep Iglésies i Fort |títol=El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II |editorial=Fundació Salvador Vives Casajoana |lloc=Barcelona |data=1981 |isbn=84-232-0189-9}}
* {{Ref-llibre |cognom=Lloret |nom=Teresa |enllaçautor= |cognom2=Castilló |nom2=Arcadi |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |enllaçautor3= |capítol=La Pobla de Segur |urlcapítol= |editor= |títol=El Pallars, la Ribagorça i la Llitera |url= |format= |consulta= |llengua= |edició= |editorial=Fundació Enciclopèdia Catalana |lloc=Barcelona |data=1984 |pàgines= |col·lecció=Gran geografia comarcal de Catalunya, 12 |isbn=84-85194-47-0 |oclc= |doi= |id= |citació= |ref= }}
* {{ref-llibre|cognom=Lloret |nom=Teresa |cognom2=Castilló |nom2=Arcadi |capítol=La Pobla de Segur |títol=El Pallars, la Ribagorça i la Llitera |editorial=Fundació Enciclopèdia Catalana |lloc=Barcelona |data=1984 |col·lecció=Gran geografia comarcal de Catalunya, 12 |isbn=84-85194-47-0}}
* {{Ref-llibre |cognom=Lluís |nom=Joan |enllaçautor=Joan Lluís i Pallarès |cognom2= |nom2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |enllaçautor3= |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol=El meu Pallars. Volum II. El Pallars Sobirà, 1a part |url= |format= |consulta= |llengua= |edició= |editorial=Editorial Barcino |lloc=Barcelona |data=1961 |pàgines= |col·lecció=Tramuntana, 7 |isbn=84-7226-118-2 |oclc= |doi= |id= |citació= |ref= }}
* {{ref-llibre|cognom=Lluís |nom=Joan |enllaçautor=Joan Lluís i Pallarès |títol=El meu Pallars. Volum II. El Pallars Sobirà, 1a part |editorial=Editorial Barcino |lloc=Barcelona |data=1961 |col·lecció=Tramuntana, 7 |isbn=84-7226-118-2}}
* {{Ref-llibre |cognom=Madoz |nom=Pascual |enllaçautor=Pascual Madoz |cognom2= |nom2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |enllaçautor3= |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol=Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar |url= |format= |consulta= |llengua= |edició= |editorial=Establecimiento Literario Topográfico |lloc=Madrid |data=1845 |pàgines= |col·lecció= |isbn= |oclc= |doi= |id= |citació= |ref= }} Edició facsímil: {{Ref-llibre |cognom= |nom= |enllaçautor= |cognom2= |nom2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |enllaçautor3= |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol=Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1 |url= |format= |consulta= |llengua= |edició= |editorial=Curial Edicions Catalanes |lloc=Barcelona |data=1985 |pàgines= |col·lecció= |isbn=84-7256-256-5 |oclc= |doi= |id= |citació= |ref= }}
* {{ref-llibre|cognom=Madoz |nom=Pascual |enllaçautor=Pascual Madoz |títol=Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar |editorial=Establecimiento Literario Topográfico |lloc=Madrid |data=1845}} Edició facsímil: {{ref-llibre|títol=Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1 |editorial=Curial Edicions Catalanes |lloc=Barcelona |data=1985 |isbn=84-7256-256-5}}


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
{{commonscat}}
* [http://www.icc.cat/vissir2/?lang=ca_ES&toponim=Gramuntill Institut Cartogràfic de Catalunya]
* [http://www.icc.cat/vissir2/?lang=ca_ES&toponim=Gramuntill Institut Cartogràfic de Catalunya]

{{Autoritat}}


[[Categoria:Entitats de població de la Pobla de Segur]]
[[Categoria:Entitats de població de la Pobla de Segur]]

Revisió de 17:22, 10 gen 2022

Plantilla:Infotaula geografia políticaGramuntill
Imatge
Lloc on es troba Gramuntill
Tipusnucli de població Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 42° 16′ N, 1° 01′ E / 42.27°N,1.01°E / 42.27; 1.01
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaPallars Jussà
Municipila Pobla de Segur Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud592,1 m Modifica el valor a Wikidata
La Borda del Ros

Gramuntill, antigament denominat moltes vegades Agramuntill, és un antic poble dispers del terme municipal de la Pobla de Segur, a la comarca del Pallars Jussà. De fet, només era format per tres cases: Gramuntill, la Borda del Ros i la Barraqueta. Les dues darreres eren hostals de camí prop de la Noguera Pallaresa. A la Barraqueta es cobrava peatge als qui volien passar per Collegats, el Pas del qual havia estat obert cap a mitjan segle xix per la casa Bringuer de la Pobla de Segur, per la qual cosa tenien dret a cobrar-ne el pas. És per la presència dels hostals que tot el poble en alguns documents apareix com a la Beguda de Gramuntill.

Sant Miquel de Gramuntill

La Borda del Ros, com la Barraqueta, eren a peu del camí ral que comunicava els dos Pallars, de primer pujant cap a Montsor i baixant per Montcortès de Pallars i Peramea cap a Gerri de la Sal i Sort, i després a través del Pas de Collegats, obert a mitjan segle xix, el peatge del qual es pagava a la Barraqueta.

Gramuntill, en canvi, queda enlairat a la mateixa zona, a redós d'una cinglera de roques rogenques, entre les quals destaca, a la zona de llevant, el Tossal de la Vinya. S'hi accedeix per una pista que surt de 300 metres més al nord de la fita quilomètrica 302 de la carretera N-260 i que en 3 quilòmetres mena a la casa de Gramuntill. Formen el circ de roques que envolten Gramuntill,[1] de llevant a ponent, lo Tossal del Cap, la Collada de la Vinya, el Roc i el Forat de Flica, la Roca de l'Alzinar, les Feixancs, les Rocs de Queralt, lo Tossal del Graell, la Canalissa, lo Tossal de l'Àliga, lo Tossal Gros, lo Campanar, lo Racó del Corb, lo Racó del Teixó, lo Tossal de Sant Jaume, i lo Roc de Sant Aventí.

Sant Miquel de Gramuntill era l'església d'aquesta casa, però la Borda del Ros tenia també capella pròpia (la Mare de Déu del Pilar) i la Barraqueta, també (Mare de Déu de Montserrat). Totes tres capelles depenien de la parròquia de Santa Maria de Montsor.

Lloc on era la Barraqueta o Hostal del Pas

Etimologia

[modifica]

Joan Coromines[2] no explica enlloc el topònim Gramuntill, però sí Agramunt i Gramuntell, que tenen el mateix origen. Es tracta de les arrels llatins acris (agre, agut, punxegut...) i montis (muntanya), referides a l'aspror de la terra on es dreça Gramuntill. Seria, doncs, muntanya aspra.

Història

[modifica]

Edat moderna

[modifica]

En el fogatge del 1553, la Beguda de Gramuntill declara[3] 1 sol foc, laic (uns 5 habitants).

El 1718 Gramuntill tenia 3 cases i 12 habitants, exactament les mateixes que s'expliquen més avall.

Edat contemporània

[modifica]

S'havia constituït com a ajuntament independent a ran de la promulgació de la Constitució de Cadis, el 1812, però no pogué mantenir-lo després de la promulgació de la llei municipal del 1845, que exigia un mínim de 30 veïns (caps de família), i quedà annexionat el febrer del 1847 a la Pobla de Segur. Posteriorment quedà despoblat.

Pascual Madoz inclou Gramuntill en el seu Diccionario geográfico... del 1845[4] Hi explica que aquest poble és una localitat amb ajuntament propi situat al peu d'una penya enorme, mitja hora més amunt de la Noguera Pallaresa, força distant en alçada del riu. El clima és fred, però sa. Formaven el poble 3 cases disseminades, properes entre elles: Gramuntill, la Barraqueta i la Borda del Ros. Cadascuna de les cases tenia la seva ermita, depenent totes de la parròquia de Santa Maria de Montsor. El poble, mitjançant una séquia, extreia aigua de la Noguera Pallaresa per al consum i el rec d'alguns hortets i prats. El terreny, majoritàriament pla, està creuat de banda a banda per una línia muntanyosa de força alçada, poblat només de garrigues i romaní. És de qualitat mitjana, i hi ha oliveres i moreres.

A la casa de la Barraqueta, hostal de camí popularment conegut com a Hostal del Pas, es cobrava portatge pel pas per Collegats, obert per la casa Bringuer, de la Pobla de Segur. S'hi produïa blat, vi, oli, llegum i hortalisses, i unes 450 lliures de llana anuals. Hi ha ovelles, cabres i bestiar boví per a les feines del camp. S'hi caçaven perdius, llebres i conills, i s'hi pescaven truites, barbs i anguiles en abundància. Hi havia un molí d'oli. La població era de 3 veïns (caps de família) i 15 ànimes (habitants).

Llegenda

[modifica]

Pep Coll[5] recull una llegenda a Gramuntill. Es tracta de la Mare de Déu trobada a la Roca de Sentís, a ran de Gramuntill, en un avenc conegut com a Forat de les Encantades, on es diu que es reunien les bruixes de la contrada. Aquesta imatge pesava tant que els costà Déu i ajuda de portar a l'església de Gramuntill. Quan, en anys de sequera, volien treure la imatge en processó, hagueren de desistir una vegada i una altra a causa del seu pes.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Lluís 1961.
  2. ↑ Coromines 1994.
  3. ↑ Francí Franc. Iglésias 1981, p. 64.
  4. ↑ Madoz 1845.
  5. ↑ Coll 2005.

Bibliografia

[modifica]
  • Coll, Pep. Viatge al Pirineu fantàstic. Barcelona: Columna Edicions, 2005. ISBN 978-84-6640-681-9. 
  • Coromines, Joan. «Agramunt». A: Onomasticon cataloniae. II A - Be. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1994. ISBN 84-7256-889-X. 
  • Gavín, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies,8). ISBN 84-84-85180-25-9. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «La Pobla de Segur». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Lluís, Joan. El meu Pallars. Volum II. El Pallars Sobirà, 1a part. Barcelona: Editorial Barcino, 1961 (Tramuntana, 7). ISBN 84-7226-118-2. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gramuntill
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gramuntill&oldid=29187703»