Mostra la font per a Infecció pel VIH i sida

{{Infotaula malaltia 
|imatge= Red_Ribbon.svg 
|peu= El llaç vermell és el símbol de la lluita contra la sida
|amplada= 120 
}}
La '''infecció pel virus de la immunodeficiència humana''' ('''infecció pel VIH''') i la '''síndrome d'immunodeficiència adquirida''' ('''sida''')<ref>{{ref-web|url=http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0155507|títol=Sida al Gran Diccionari de la Llengua Catalana}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2023 }}</ref> és un espectre de malalties causades per la [[infecció]] amb el [[virus de la immunodeficiència humana]] (VIH).<ref name="pmid11396444">{{ref-publicació|autor=Sepkowitz KA|títol=AIDS—the first 20 years|publicació=N. Engl. J. Med.|volum=344|exemplar=23|pàgines=1764–72|data= juny 2001|pmid=11396444|doi=10.1056/NEJM200106073442306}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom1=editors|nom1=Alexander Krämer, Mirjam Kretzschmar, Klaus Krickeberg,|títol=Modern infectious disease epidemiology concepts, methods, mathematical models, and public health|data=2010|editorial=Springer|lloc=Nova York|isbn=9780387938356|pàgina=88|edició=Online-Ausg.|url=https://books.google.cat/books?id=Di0_5x82HykC&pg=PA88}}</ref><ref>{{ref-llibre|autor1=Wilhelm Kirch|títol=Encyclopedia of public health|data=2008|editorial=Springer|lloc=Nova York|isbn=9781402056130|pàgines=676–677|url=https://books.google.cat/books?id=eSPK7-CHw7oC&pg=PA676}}</ref> El VIH afecta el sistema immunològic fent que altres malalties entren al cos del malalt de la sida sense que puga defendre's.<ref>{{ref-llibre|cognom=Day|nom=Trevor|títol=El llibre de les 1001 preguntes i respostes sobre el cos humà|lloc=Madrid|editorial=Susaeta|any=1994|isbn=84-305-8849-3|pàgina=114}}</ref> Després de la infecció inicial, una persona pot no notar cap símptoma o pot experimentar un breu període de malaltia similar a la [[grip]].<ref name=WHO2015Fact/> Típicament, això és seguit per un període prolongat sense símptomes.<ref name=CDC21015Bas>{{ref-web|títol=About HIV/AIDS|url=http://www.cdc.gov/hiv/basics/whatishiv.html|website=CDC|consulta= 11 febrer 2016|data= 6 desembre 2015}}</ref> A mesura que la infecció progressa, interfereix més amb el [[sistema immunitari]] (produint una [[immunodeficiència]] per alteració de la [[immunitat cel·lular]]), llavors hi ha un augment del risc d'infeccions comunes com la [[tuberculosi]], així com altres [[infecció oportunista|infeccions oportunistes]] i [[càncer]]s que rarament afecten les persones amb sistemes immunitaris no afectats.<ref name=WHO2015Fact/> Aquests símptomes tardans de la infecció se'ls coneix com la sida.<ref name=CDC21015Bas/> Aquesta etapa sovint també s'associa amb la pèrdua de pes.<ref name=CDC21015Bas/>

El VIH es propaga principalment per relacions sexuals sense protecció (principalment el [[sexe anal]] i incloent l'[[sexe oral|oral]]), [[Transfusió de sang|transfusions de sang]] contaminada, compartir agulles hipodèrmiques contaminades (en la [[drogoaddicció]] per [[teràpia intravenosa|via endovenosa]]), i de mare a fill durant l'embaràs, part o la lactància.<ref name=TransmissionM2007>{{ref-llibre|cognom=Markowitz|nom=edited by William N. Rom ; associate editor, Steven B.|títol=Environmental and occupational medicine|any=2007|editorial=Wolters Kluwer/Lippincott Williams & Wilkins|lloc=Philadelphia|isbn=978-0-7817-6299-1|pàgina=745|url=https://books.google.cat/books?id=H4Sv9XY296oC&pg=PA745|edició=4th}}</ref> Alguns [[líquids corporals]], com la saliva i les llàgrimes, no transmeten el VIH.<ref name=CDCtransmission>{{ref-web|editor=[[Centres per al Control i Prevenció de Malalties|Centers for Disease Control and Prevention]]|any=2003|url=http://www.cdc.gov/HIV/pubs/facts/transmission.htm|títol=HIV and Its Transmission|consulta= 23 maig 2006|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20050204141148/http://www.cdc.gov/HIV/pubs/facts/transmission.htm|dataarxiu= 4 febrer 2005}}</ref> Els mètodes de prevenció inclouen el [[sexe segur|sexe protegit]], els programes d'intercanvi d'agulles, el tractament de les persones infectades, i la [[circumcisió]].<ref name=WHO2015Fact/> La transmissió al nadó sovint es pot evitar administrant tant a la mare com al nen medicació antiretroviral.<ref name=CDC21015Bas/><ref name=UN2012Vac>{{ref-notícia|títol=The quest for an HIV vaccine|url=http://www.unaids.org/en/resources/presscentre/featurestories/2012/may/20120518vaccinesday/|data= 18 maig 2012|autor=UNAIDS}}</ref> No existeix una cura o vacuna aprovada;<ref name="UN2012Vac"/><ref name=:0>{{Ref-publicació|article=‘Mosaic’ HIV vaccine to be tested in thousands of people across the world|url=https://www.nature.com/articles/d41586-019-02319-8|publicació=Nature|data=2019-07-31|pàgines=165–166|volum=572|exemplar=7768|doi=10.1038/d41586-019-02319-8|llengua=en|nom=Emiliano Rodríguez|cognom=Mega}}</ref> però, el [[Antiretroviral|tractament antiretroviral]] (TARV) pot alentir l'evolució de la malaltia i pot conduir a una esperança de vida gairebé normal.<ref name=CDC21015Bas/><ref name=UN2012Vac/> Es recomana el tractament tan aviat com es faci el diagnòstic.<ref name=WHO2015Tx>{{ref-llibre|títol=Guideline on when to start antiretroviral therapy and on pre-exposure prophylaxis for HIV.|data=2015|editorial=WHO|isbn=9789241509565|pàgina=13|url=http://apps.who.int/iris/bitstream/10665/186275/1/9789241509565_eng.pdf?ua=1}}</ref> Sense tractament, el temps mitjà de supervivència després de la infecció és d'11 anys.<ref name=UNAIDS2007>{{ref-web|autor=[[Programa Conjunt de les Nacions Unides sobre el VIH/sida|UNAIDS]], [[Organització Mundial de la Salut|WHO]]|data= desembre 2007|títol= 2007 AIDS epidemic update| url= http://data.unaids.org/pub/EPISlides/2007/2007_epiupdate_en.pdf|consulta= 12 març 2008| format= PDF}}</ref>

En les últimes tres dècades s'han provat més de 100 vacunes contra el VIH en persones, però només una vacuna ha demostrat certa protecció tot i que poc duradora.<ref name=:0/>

El 2015 uns 36,7 milions de persones vivien amb el VIH i causant 1,1 milions de morts.<ref name=WHO2015Fact>{{ref-web|títol=HIV/AIDS Fact sheet N°360|url=http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs360/en/|website=WHO|consulta= 11 febrer 2016|data= novembre 2015}}</ref> La majoria dels infectats viuen a l'[[Àfrica subsahariana]].<ref name=WHO2015Fact/> Entre el seu descobriment (1981) i el 2014 la sida ha causat uns 39 milions de morts a tot el món.<ref>{{ref-web|títol=Basic Statistics|url=http://www.cdc.gov/hiv/basics/statistics.html|website=CDC|consulta= 11 febrer 2016|data= 3 novembre 2015}}</ref> El dia [[1 de desembre]] se celebra el Dia Mundial de la lluita contra la sida.

== Etiologia ==
[[Fitxer:HIV-replication-cycle-ca.svg|miniatura|upright=2.0|Diagrama que representa el cicle replicatiu del virus del VIH]]
{{article principal|Virus de la immunodeficiència humana}}
El [[Virus de la immunodeficiència humana|VIH]] (Virus d'[[Immunodeficiència]] Humana), és la denominació acceptada internacionalment després de la unificació terminològica del [[virus LAV]] (de l'anglés ''Lymphadenophathy Associated Virus'') i del [[virus HTLV-III]] (''Human T-Cell Lymphotric Virus''). El VIH és un virus [[Àcid ribonucleic|ARN]] de la família dels [[retrovirus]] que conté tres [[gen]]s principals i altres de secundaris i un [[enzim]], la [[transcriptasa inversa]], que pot codificar l'ARN del virus a l'interior de l'[[ADN nuclear|ADN de la cèl·lula infectada]]. El VIH prové, segurament, de [[mutació|mutacions]] d'un altre virus, el VIS ([[Virus d'Immunodeficiència Simiesca]]), que desencadenen malalties similars a la sida en la [[mona verda de l'Àfrica]], probable lloc d'origen del VIH, des d'on s'ha estès a la resta del món.

Degut al seu peculiar sistema de [[replicació]] el VIH té un alt grau de variació genètica i, tenint en compte el grau d'homologia genòmica, se n'han descrit dos tipus principals, el VIH-1 i el VIH-2. Del primer hom n'ha descrit dos grups, el grup M (major o principal) amb deu subtipus, anomenats de la A a la J i diferents en el seu grau de transmissibilitat i patogenicitat, i el grup O (de l'anglès ''outlier'', traduïble per 'forà', 'remot' o 'allunyat'). El VIH actua sobre els [[limfòcit T col·laborador|limfòcits T CD4<sup>+</sup>]] (cooperadors/inductors) i modifica la regulació de la resposta immunològica normal. Els limfòcits T CD4<sup>+</sup> són destruïts i s'inverteix el quocient limfocitari T4/T8, de manera que predominen els [[limfòcit T citotòxic|limfòcits T CD8<sup>+</sup>]] (citotòxics/supressors).

== Clínica ==
=== Evolució natural ===
[[Fitxer:Hiv-timecourse ca.svg|miniatura|upright=2.0|Evolució típica de la malaltia]]
L'evolució de la infecció del VIH, sense tractament, consta de tres fases: 

==== Primoinfecció ====
Caracteritzada fonamentalment per una síndrome semblant a la [[Mononucleosi infecciosa|mononucleosi]] o la [[grip]] que apareix 2-4 setmanes després de l'exposició, però també hi ha infectats que no tenen símptomes significatius.<ref>{{ref-llibre|títol=Diseases and disorders.|any=2008|editorial=Marshall Cavendish|lloc=Tarrytown, NY|isbn=978-0-7614-7771-6|pàgina=25|url=https://books.google.cat/books?id=-HRJOElZch8C&pg=PA25}}</ref><ref name=M118/> La durada dels símptomes varia, però és normalment una o dues setmanes.<ref name=M118/>

==== Latència clínica ====
O estat de portador asimptomàtic del virus, en què l'afectat no pateix la malaltia, però sí que pot transmetre-la. Mentre que normalment hi ha pocs o cap símptoma en un primer moment, a prop del final d'aquesta etapa moltes persones experimenten febre, pèrdua de pes, problemes gastrointestinals i dolors musculars.<ref name=AIDS2010GOV>{{ref-web|títol=Stages of HIV|url=http://aids.gov/hiv-aids-basics/diagnosed-with-hiv-aids/hiv-in-your-body/stages-of-hiv/|obra=U.S. Department of Health & Human Services|consulta=13 juny 2012|data=Dec 2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120513062533/http://www.aids.gov/hiv-aids-basics/diagnosed-with-hiv-aids/hiv-in-your-body/stages-of-hiv/|arxiudata=13 de maig 2012}}</ref> Entre el 50 i el 70% de les persones també presenten [[limfadenopatia|limfadenopaties]] generalitzades persistents, de causa no evident, no doloroses i de més d'un grup de ganglis limfàtics (que no sigui a l'engonal) durant més de tres a sis mesos.<ref name=M121>Mandell, Bennett, and Dolan (2010). Chapter 121.</ref>

Tot i que la majoria d'individus infectats pel VIH-1 tenen una càrrega viral detectable i en absència de tractament amb el temps progressen a sida, una petita proporció (aproximadament un 5%) mantenen nivells alts de limfòcits T CD4<sup>+</sup> sense tractament antiretroviral durant més de 5 anys.<ref name=M118/><ref name=LT2010/> Aquests individus es classifiquen com a controladors del VIH o no progressors a llarg termini.<ref name=LT2010>{{ref-publicació|cognom=Blankson|nom=JN|títol=Control of HIV-1 replication in elite suppressors|publicació=Discovery medicine|data= març 2010|volum=9|exemplar=46|pàgines=261–6|pmid=20350494}}</ref> Un altre grup es compon d'aquells que mantenen una càrrega viral baixa o indetectable sense tractament antiretroviral, coneguts com a «controladors d'elit» o «supressors d'elit». Representen aproximadament 1 de cada 300 persones infectades.<ref name=Walker2007>{{ref-publicació|cognom=Walker|nom=BD|títol=Elite control of HIV Infection: implications for vaccines and treatment|publicació=Topics in HIV medicine : a publication of the International AIDS Society, USA|data=Aug–Sep 2007|volum=15|exemplar=4|pàgines=134–6|pmid=17720999}}</ref>

==== Síndrome d'immunodeficiència adquirida ====
La sida, que es defineix en termes de ja sigui un recompte de limfòcits T CD4<sup>+</sup> per sota de 200 cèl·lules per µL o l'aparició de malalties específiques en associació amb una infecció per VIH.<ref name=M118>Mandell, Bennett, and Dolan (2010). Chapter 118.</ref>

=== Sida ===
Els símptomes de la sida són principalment el resultat de trastorns que normalment no es desenvolupen en individus amb un [[sistema immunitari]] sa. La majoria d'aquestes malalties són [[infecció|infeccions]] causades per [[bacteri patogen|bacteris]], [[virus]], [[fongs]] i [[paràsits]], que normalment són controlats pels elements del sistema immunitari que queden danyats pel VIH.

Les [[infecció oportunista|infeccions oportunistes]] són habituals en els malalts de sida.<ref name=Holmes>{{ref-publicació|autor=Holmes C. B., Losina E., Walensky R. P., Yazdanpanah Y., Freedberg K. A.|article=Review of human immunodeficiency virus type 1-related opportunistic infections in sub-Saharan Africa|publicació=Clin. Infect. Dis.|any=2003|pàgines=656–662|volum=36|exemplar=5|pmid=12594648}}</ref> El VIH afecta gairebé tots els [[sistema biològic|sistemes d'òrgans]].

Els malalts de sida també corren un major risc de desenvolupar una sèrie de càncers, com el [[sarcoma de Kaposi]], el [[càncer cervical|càncer de cèrvix]] i càncers del sistema immunitari coneguts com a [[limfoma|limfomes]] (com el [[limfoma de Burkitt]]).

A més, els pacients de sida solen tenir símptomes sistèmics d'infecció com ara [[febre]], [[suor]]s (especialment de nit), [[Limfadenopatia|limfadenopaties]], dolors musculars, [[astènia]] i [[pèrdua de pes]].<ref name=Guss>{{ref-publicació|autor=Guss D. A.|article=The acquired immune deficiency syndrome: an overview for the emergency physician, Part 1|publicació=J. Emerg. Med.|any=1994|pàgines=375–384|volum=12|exemplar=3|pmid=8040596}}</ref><ref name=Guss2>{{ref-publicació|autor=Guss D. A.|article=The acquired immune deficiency syndrome: an overview for the emergency physician, Part 2|publicació=J. Emerg. Med.|any=1994|pàgines=491–497|volum=12|exemplar=4|pmid=7963396}}</ref> Les infeccions oportunistes específiques que desenvolupen els pacients de sida depenen parcialment en la prevalença d'aquestes infeccions a la zona geogràfica on viu el malalt.

==== Infeccions pulmonars ====
[[Fitxer:PCPxray.jpg|miniatura|Radiografia de [[pneumocistosi|pneumònia pneumocística]]. Hi ha més blanc (opacitat) a la part inferior dels dos pulmons, signe característic d'aquesta malaltia.]]
;La [[Pneumocistosi|pneumònia per ''Pneumocystis'']]:
Causada pel ''[[Pneumocystis jirovecii]]'' és relativament rara en les persones sanes i [[immunocompetent]]s, però comuna en els individus infectats amb VIH.

Abans de l'arribada d'un diagnòstic, un tractament i una [[medicina preventiva|profilaxi]] rutinària eficaços als països occidentals, era una causa de mort immediata comuna. Als països en vies de desenvolupament encara és un dels primers indicis de sida en els individus no analitzats, tot i que generalment no es dona a menys que el recompte de limfòcits CD4<sup>+</sup> sigui de menys de 200 cèl·lules per µL de sang.<ref name=Feldman>{{ref-publicació|autor=Feldman C|article=Pneumonia associated with HIV infection|publicació=Curr. Opin. Infect. Dis.|any=2005|pàgines=165–170|volum=18|exemplar=2|pmid=15735422}}</ref>

;La [[tuberculosi]] (Tbc):
És única entre les infeccions associades amb el VIH, perquè és transmissible a gent immunocompetent per via respiratòria, és fàcil de tractar una vegada identificada, pot produir-se als estadis inicials de la malaltia per VIH, i es pot prevenir amb una teràpia farmacològica. Tanmateix, la [[resistència a múltiples medicaments]] és un problema potencialment greu.

Tot i que als països occidentals la seva incidència s'ha reduït gràcies a l'ús de teràpies directament observades i altres pràctiques millorades, però aquest no és el cas als països en vies desenvolupament on el VIH és més prevalent. A la fase inicial d'infecció per VIH (recompte de CD4<sup>+</sup> de més de 300 cèl·lules per µL), la Tbc es presenta típicament com una malaltia pulmonar. A les fases avançades d'infecció, la Tbc sovint es presenta de forma atípica, sent les malalties extrapulmonars (sistèmiques) una característica comuna. Els símptomes solen ser constitucionals i no estan localitzats en un lloc en concret, i sovint afecten la [[medul·la òssia]], els [[os]]sos, els tractes [[aparell digestiu|gastrointestinal]] i [[aparell urinari|urinari]], el [[fetge]], [[gangli limfàtic|ganglis limfàtics]] regionals i el [[sistema nerviós central]].<ref name=Decker>{{ref-publicació|autor=Decker C. F., Lazarus A.|article=Tuberculosis and HIV infection. How to safely treat both disorders concurrently|publicació=Postgrad Med.|any=2000|pàgines=57–60, 65–68|volum=108|exemplar=2|pmid=10951746}}</ref>

==== Infeccions gastrointestinals ====
;L'[[esofagitis]]:
És una inflamació del revestiment de l'extrem inferior de l'[[esòfag]] (el tub que va de la boca a l'[[estómac]]). En els individus infectats per VIH, això es deu normalment a infeccions [[fongs|fúngiques]] ([[candidosi]]) o [[virus|víriques]] ([[virus de l'herpes simple|herpes simple 1]]). En casos rars, es pot deure a [[micobacteris]].<ref name=Zaidi>{{ref-publicació|autor=Zaidi S. A., Cervia J. S.|article=Diagnosis and management of infectious esophagitis associated with human immunodeficiency virus infection|publicació=J. Int. Assoc. Physicians AIDS Care (Chic Ill)|any=2002|pàgines=53–62|volum=1|exemplar=2|pmid=12942677}}</ref>

;La [[diarrea]] crònica infecciosa:
Es pot deure a moltes causes possibles, incloent-hi infeccions bacterianes (''[[Salmonel·la|Salmonella]]'', ''[[Shigel·la|Shigella]]'', ''[[Listèria|Listeria]]'' o ''[[Campilobàcter|Campylobacter]]'') i parasitàries comunes, així com infeccions oportunistes rares com ara la [[criptosporidiosi]], la [[microsporidiosi]], el complex ''[[Mycobacterium avium]]'' (MAC) o virus,<ref name="pmid11444032">{{ref-publicació|autor=Pollok R. C.|article=Viruses causing diarrhoea in AIDS|publicació=Novartis Found. Symp.|volum=238|pàgines=276–83; discussió a 283–8|any=2001|pmid=11444032|doi=10.1002/0470846534.ch17}}</ref> com [[astroviridae|astrovirus]], [[adenoviridae|adenovirus]], [[rotavirus]] i [[citomegalovirus]] (aquest últim com a part de [[colitis]]).

==== Afectacions neurològiques i psiquiàtriques ====
La infecció per VIH pot provocar una sèrie de [[seqüela|seqüeles]] neuropsiquiàtriques, o bé per infecció de l'ara vulnerable sistema nerviós per part d'organismes, o bé com a conseqüència directa de la mateixa malaltia.

;La encefalitis per toxoplasma:
És una [[encefalitis]] causada pel ''[[Toxoplasma gondii]]''; és a dir una [[toxoplasmosi]] que afecta a l'[[encèfal]].<ref name=Luft>{{ref-publicació|autor=Luft B. J., Chua A.|article=Central Nervous System Toxoplasmosis in HIV Pathogenesis, Diagnosis, and Therapy|publicació=Curr. Infect. Dis. Rep.|any=2000|pàgines=358–362|volum=2|exemplar=4|pmid=11095878|doi=10.1007/s11908-000-0016-x}}</ref>

;La [[meningitis criptocòccica]]:
És una [[meningitis]] ocasionada pel ''[[Cryptococcus neoformans]]'', és a dir una [[criptococcosi]] que afecta a les [[meninge]]s. Pot provocar febre, [[cefalàlgia|mal de cap]], [[fatiga muscular|cansament]], [[nàusea|nàusees]] i [[vòmits]]. Els pacients també poden experimentar [[espasme muscular|espasmes]] i confusió; si no es tracta, pot resultar mortal.

;La [[leucoencefalopatia multifocal progressiva]] (LMP):
És una [[malaltia desmielinitzant]] causada per un virus anomenat [[poliomavirus JC]]. Aquest virus està present en un 70% de la població en forma [[latència vírica|latent]], i només causa malaltia quan el sistema immunitari està molt afeblit, com és el cas dels pacients de sida. Progressa ràpidament, causant habitualment la mort en qüestió de mesos.<ref name=Sadler>{{ref-publicació|autor=Sadler M. & Nelson M. R.|article=Progressive multifocal leukoencephalopathy in HIV|publicació=Int. J. STD AIDS|any=1997|pàgines=351–357|volum=8|exemplar=6|pmid=9179644|doi=10.1258/0956462971920181}}</ref>

;El [[complex de demència associat a la sida]] (CDAV):
És una [[encefalopatia]] metabolica causada per la infecció per VIH i alimentada per l'activació immunitària de [[macròfags]] i [[micròglia|micròglies]] cerebrals infectades per VIH. Aquestes cèl·lules són infectades productivament pel VIH i secreten [[neurotoxicitat|neurotoxines]] originàries tant de l'hoste com del virus.<ref name=Gray>{{ref-publicació|autor=Gray F., Adle-Biassette H., Chrétien F., Lorin de la Grandmaison G., Force G. & Keohane C|article=Neuropathology and neurodegeneration in human immunodeficiency virus infection. Pathogenesis of HIV-induced lesions of the brain, correlations with HIV-associated disorders and modifications according to treatments|publicació=Clin. Neuropathol.|any=2001|pàgines=146–155|volum=20 |exemplar=4|pmid=11495003}}</ref> Les deficiències neurològiques específiques són manifestades per anormalitats cognitives, comportamentals i motrius que es produeixen després d'anys d'estar infectat per VIH, i estan associades amb un nivell baix de limfòcits T CD4<SUP>+</SUP> T i una alta càrrega vírica en plasma.

==== Altres infeccions oportunistes ====
Els malalts de sida sovint desenvolupen infeccions oportunistes que es presenten amb símptomes no específics, especialment [[febre de baix grau]] i pèrdua de pes. Inclouen les infeccions per ''[[Mycobacterium avium]]-intracellulare'' i [[citomegalovirus]] (CMV). El CMV pot causar colitis, com s'ha dit més amunt, i la [[retinitis per citomegalovirus]] pot causar [[ceguesa]].

La [[penicil·liosi]] deguda a ''[[Penicillium marneffei]]'' és actualment la tercera infecció oportunista més comuna (després de la tuberculosi extrapulmonar i la [[criptococcosi]]) en els individus VIH positius de l'àrea endèmica del [[àsia Sud-oriental|sud-est asiàtic]].<ref name=Skoulidis>{{ref-publicació|autor=Skoulidis F, Morgan MS, MacLeod KM|article=Penicillium marneffei: a pathogen on our doorstep?|publicació=J. R. Soc. Med.| any=2004|pàgines=394–396|volum=97|exemplar=2|pmid=15286196}}</ref>

==== Càncers ====
[[Fitxer:Kaposi's Sarcoma.jpg|miniatura|[[Sarcoma de Kaposi]]]]
Els pacients amb infecció per VIH tenen una incidència significativament superior de diversos tipus de [[càncer]]. Això és degut principalment a la coinfecció amb un [[virus d'ADN]] [[oncogèn|oncogen]], especialment el [[virus d'Epstein-Barr]] (VEB), l'[[herpesvirus humà 8]] i el [[virus del papil·loma humà|papil·lomavirus humà]] (PVH).<ref name=Boshoff>{{ref-publicació|autor=Boshoff C. & Weiss R.|article=AIDS-related malignancies|publicació=Nat. Rev. Cancer|any=2002|pàgines=373–382|volum=2|exemplar=5|pmid=12044013|doi=10.1038/nrc797}}</ref><ref name=Yarchoan>{{ref-publicació|autor=Yarchoan R, Tosatom G, Littlem R. F.|article=Therapy insight: AIDS-related malignancies — the influence of antiviral therapy on pathogenesis and management|publicació=Nat. Clin. Pract. Oncol.|any=2005|pàgines=406–415|volum=2|exemplar=8|pmid=16130937|doi=10.1038/ncponc0253}}</ref>

El [[sarcoma de Kaposi]] és el més comú en els malalts de VIH. La seva aparició en homes homosexuals joves el 1981 fou un dels primers senyals de l'epidèmia de sida. És causat per un [[gammaherpesvirus]] anomenat [[herpesvirus humà 8]], i sovint es presenta en forma de [[nòdul (medicina)|nòduls]] porpres a la pell, però pot afectar altres òrgans, especialment la [[boca]], l'aparell digestiu i els pulmons.

Els [[Limfoma|limfomes]] de [[limfòcit B|limfòcits B]] d'alt grau, com ara el [[limfoma de Burkitt]], el limfoma semblant al de Burkitt, el limfoma difós de limfòcits B grans i el [[Limfoma primari del sistema nerviós central|limfoma cerebral primari]] són més habituals en els pacients amb VIH. Aquests càncers particulars solen presentar una prognosi pessimista. En alguns casos, aquests limfomes determinen la sida. El [[virus d'Epstein Barr]] o l'herpesvirus humà 8 causen molts d'aquests limfomes.

Es considera que el [[càncer cervical|càncer de coll uterí]] determina la sida en les dones infectades per VIH. És causat pel [[virus del papil·loma humà|papil·lomavirus humà]] (PVH).<ref>{{ref-publicació|autor=Palefsky J. |article=Human papillomavirus infection in HIV-infected persons |publicació=Top HIV Med |volum=15 |exemplar=4 |pàgines=130–3 |any=2007 |pmid=17720998}}</ref>

Hi ha un major risc de patir determinats altres tumors, com ara al [[malaltia de Hodgkin|limfoma de Hodgkin]] o [[càncer de pulmó]], [[càncer de fetge]] i [[càncer anal|anal]]. Tanmateix, la incidència de molts tumors comuns, com ara el [[càncer de mama]] o el [[càncer colorectal|càncer de còlon]], no augmenta en els pacients infectats per VIH.

A les àrees on s'utilitza extensivament la [[Antiretroviral#Pautes de tractament|TARGA]] per tractar la sida, la incidència de moltes malignitats relacionades amb la sida ha disminuït, però al mateix temps els càncers malignes en general han esdevingut la causa de mort més habitual dels pacients infectats per VIH.<ref name=Bonnet>{{ref-publicació|autor=Bonnet F, Lewden C, May T, ''et al''.|article=Malignancy-related causes of death in human immunodeficiency virus-infected patients in the era of highly active antiretroviral therapy|publicació=Cancer|any=2004|pàgines=317–324|volum=101|exemplar=2|pmid=15241829|doi=10.1002/cncr.20354}}</ref>

==== Altres ====
* La diarrea crònica no infecciosa: En alguns casos, la diarrea pot ser un efecte secundari d'alguns medicaments utilitzats per tractar el VIH, o simplement pot acompanyar la infecció per VIH, particularment durant la infecció primària. També pot ser un efecte secundari dels [[antibiòtic]]s utilitzats per tractar les causes bacterianes de la diarrea (cosa habitual per ''[[Clostridium difficile]]''). A les fases posteriors de la infecció per VIH, es creu que la diarrea reflecteix els canvis en la manera en què el [[intestí|tracte intestinal]] absorbeix els nutrients, i podria ser un component important de l'afebliment relacionat amb el VIH.<ref name=Guerrant>{{ref-publicació|autor=Guerrant R. L., Hughes J. M., Lima N. L., Crane J.|article=Diarrhea in developed and developing countries: magnitude, special settings, and etiologies|publicació=Rev. Infect. Dis.|any=1990|pàgines=S41–S50|volum=12|exemplar=Suppl 1|pmid=2406855}}</ref>
* [[Lipodistròfia associada al VIH|Lipodistròfia]] causada habitualment pel tractament antiretroviral, però també per la sida.
* La [[síndrome de reconstitució immunitària]].

=== Comorbiditats ===
Degut a una major supervivència dels pacients amb sida,<ref>{{ref-publicació| doi = 10.1371/journal.pone.0081355| issn = 1932-6203|volum= 8|exemplar= 12|pàgines= –81355|cognom1= Samji|nom1= Hasina|cognom2= Cescon|nom2= Angela|cognom3= Hogg|nom3= Robert S.|cognom4= Modur|nom4= Sharada P.|cognom5= Althoff|nom5= Keri N.|cognom6= Buchacz|nom6= Kate|cognom7= Burchell|nom7= Ann N.|cognom8= Cohen|nom8= Mardge|cognom9= Gebo|nom9= Kelly A.| last10 = Gill| first10 = M. John| last11 = Justice| first11 = Amy| last12 = Kirk| first12 = Gregory| last13 = Klein| first13 = Marina B.| last14 = Korthuis| first14 = P. Todd| last15 = Martin| first15 = Jeff| last16 = Napravnik| first16 = Sonia| last17 = Rourke| first17 = Sean B.| last18 = Sterling| first18 = Timothy R.| last19 = Silverberg| first19 = Michael J.| last20 = Deeks| first20 = Stephen| last21 = Jacobson| first21 = Lisa P.| last22 = Bosch| first22 = Ronald J.| last23 = Kitahata| first23 = Mari M.| last24 = Goedert| first24 = James J.| last25 = Moore| first25 = Richard| last26 = Gange| first26 = Stephen J.| last27 = IeDEA| first27 = for The North American AIDS Cohort Collaboration on Research and Design (NA-ACCORD) of|títol= Closing the Gap: Increases in Life Expectancy among Treated HIV-Positive Individuals in the United States and Canada|publicació= PLOS ONE|consulta= 2017-04-20|data= 2013-12-18| url = http://journals.plos.org/plosone/article?id=10.1371/journal.pone.0081355}}</ref> al llarg dels anys hi ha hagut un augment de diferents [[comorbiditat]]s, en part degut a l'envelliment d'aquesta població, de la mateixa malaltia, d'una major prevalença de tabaquisme (que la població general),<ref>{{ref-publicació| doi = 10.1186/1758-2652-13-S4-P67| issn = 1758-2652|volum= 13|exemplar= Suppl 4|pàgines= –67|cognom1= Golf|nom1= JP|cognom2= Sala|nom2= L|cognom3= Aramburo|nom3= J|cognom4= Sardà|nom4= P|cognom5= Perez-Alvarez|nom5= N|cognom6= Llibre|nom6= JM|títol= Prevalence of cardiovascular risk factors in Spanish HIV-1-infected male inmates|publicació= Journal of the International AIDS Society|consulta= 2017-04-20|data= 2010-11-08| url = http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3113072/| pmc = PMC3113072}}</ref> de la presència d'hepatitis cròniques i del tractament antiretroviral.<ref>1r Curs d'actualització d'Infecció VIH/SIDA per Assistència Primària. Març 2017. Hospital de Palamós.</ref>

Així hi ha una major prevalença de:
* [[Cirrosi hepàtica]] degut a [[hepatitis C]] crònica.
* [[Malaltia pulmonar obstructiva crònica]] degut al [[tabaquisme]].
* [[Osteoporosi]]<ref>{{ref-web|títol=Documento de consenso sobre la osteoporosis en la infección por el VIH|url=http://www.gesida-seimc.org/contenidos/guiasclinicas/2016/gesida-guiasclinicas-2016-osteoporosis.pdf|autor=Grupo de expertos de GESIDA|editor=Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad|format=pdf|any=2016|mes=maig}}</ref> i [[necrosi asèptica òssia]].<ref>{{ref-web|url=http://www.gesida-seimc.org/contenidos/guiasclinicas/2010/gesidadcyrc2010-altoseas.pdf|títol=Documento de consenso sobre alteraciones osteoarticulares en la infección por el VIH|autor=Grupo de expertos del Plan Nacional sobre el SIDA y de GeSIDA|format=pdf|mes=juny|any=2010}}</ref>
* [[Sarcopènia]] o [[Envelliment humà|envelliment]] prematur.
* Un major [[malaltia cardiovascular|risc cardiovascular]], sovint degut al tabaquisme, presència d'un [[colesterol]] [[Lipoproteïnes d'alta densitat|HDL]] baix i uns [[triacilglicerol|triglicèrids]] alts.<ref>{{ref-web|url=http://www.gesida-seimc.org/contenidos/guiasclinicas/2017/gesida-guiasclinicas-2017-Alteraciones_Metabolicas_y_RCV_VIH.pdf|títol=Documento de consenso sobre alteraciones metabólicas y riesgo cardiovascular en pacientes con infección por el VIH|autor=GEAM, SPNS y GeSIDA|format=pdf|mes=febrer|any=2017}}</ref>

=== Sida infantil ===
El sida infantil és una [[malaltia]] vírica que ataca al [[sistema immunitari]]. Es pot transmetre per la [[sang]], la [[lactància]] i l'[[esperma]].Fa al nen vulnerable de patir qualsevol malaltia. El [[contagi]] és directe de mare a fill durant l'embaràs, el part o la lactància.Tots els [[nadó|nadons]] amb mares malaltes de sida o seropositiu, quan neixen presenten [[anticòs|anticossos]] VIH que reben de la mare a través de la [[placenta]]. Encara que, no tots els nens desenvolupen la malaltia. Les 3/4 parts dels nens que la desenvolupen perdran [[anticòs|anticossos]] sida durant els dos primers anys de [[vida]]. 1/4 d'aquests [[nen]]s seran portadors del virus, poden ser portadors i no desenvolupar la malaltia. Però són nens dèbils que de mica en mica el seu [[organisme]] es va debilitant.

Hi ha tractaments preventius per tal de prevenir la [[infecció]] perinatal per VIH (teràpia post-exposició amb antiretrovirals).<ref>Palomar Montse, Muñoz Lucía, Nus Pilar, Arteaga Lourdes. Autonomia personal y salud infantil. Editorial Altamar. {{ISBN|978-84-96334-51-9}}</ref>

=== Estadiatge ===
Els dos sistemes importants de classificació actualment en ús són:<ref>{{ref-web|títol= HIV Classification: CDC and WHO Staging Systems - AIDS Education and Training Centers National Coordinating Resource Center (AETC NCRC)|data= 2014-04|consulta= 2017-03-28|url= https://aidsetc.org/guide/hiv-classification-cdc-and-who-staging-systems|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20171018065658/https://aidsetc.org/guide/hiv-classification-cdc-and-who-staging-systems|arxiudata= 2017-10-18}}</ref>

;[[Centres per al Control i Prevenció de Malalties]] (CDC)
:{| class=wikitable
! rowspan=2 | Nombre de<br />limfòcits CD4/µL !! colspan=3 | Categories clíniques
|-
| '''Asimptomàtic,<br />i. aguda per VIH,<br />o LGP''' || '''Condicions<br />simptomàtiques,<br />no A o C''' || '''Sida'''
|-
| ≥500 || A1 || B1 || C1
|-
| 200-499 || A2 || B2 || C2
|-
| <200 || A3 || B3 || C3
|}

:(LGP = limfadenopaties generalitzades persistents)

;[[Organització Mundial de la Salut]] (OMS)
:Que el divideix en:<ref>{{ref-llibre|títol=WHO case definitions of HIV for surveillance and revised clinical staging and immunological classification of HIV-related disease in adults and children| url = http://www.who.int/hiv/pub/guidelines/HIVstaging150307.pdf |editor=World Health Organization |data=2007 |ISBN=978 92 4 159562 9}}</ref>
:{| class=wikitable
|-
! Estadi<br />clínic !! Símptomes<br />associats al VIH
|-
| 1 || Cap
|-
| 2 || Lleus
|-
| 3 || Greus
|-
| 4 || Severs
|}

== Epidemiologia ==
[[Fitxer:HIV Epidem.png|miniatura|400px|Percentatge d'adults infectats per VIH el 2018]]
Els primers casos de sida foren descrits a [[Los Angeles]] i a [[Nova York]] el [[1981]], i aquell mateix any moria a [[Catalunya]] el primer afectat per la síndrome. Des d'aleshores fins al juny del [[1996]] hom havia confirmat oficialment 1.300.000 casos acumulats en 193 països d'arreu del món, però l'[[Organització Mundial de la Salut|OMS]] estima en uns 7,7 milions els casos reals, amb una gran incidència a l'Àfrica i el Sud-est asiàtic. A escala mundial, hom calculava en 24.000.000 els adults infectats i en 1.500.000 els nens arreu del món, i les infeccions diàries entorn de les 10.000.

Al final del [[1996]], a Catalunya hi havia 9.654 casos de sida acumulats (224 casos per milió d'habitants), a les Balears 1.118 casos (257 casos per milió d'habitants) i al País Valencià 3.189 (116 casos per milió d'habitants). Els Països Catalans tenien aquest any el 32% dels casos de sida acumulats de l'estat espanyol (43.218). Les Balears i Catalunya superaven àmpliament la mitjana estatal de casos per milió d'habitants (162,7). La [[incidència]] anual, inicialment en augment, el 1996 mostrava una certa tendència a l'estabilització. El [[contagi]] és sempre per via sanguínia directa (de [[sang]] infectada a sang del receptor) o indirecta (de [[esperma|semen]] o secrecions [[vagina]]ls infectades a sang del receptor). Les pràctiques amb risc de contagi són l'ús de drogues per via parenteral (la més freqüent als Països Catalans), les relacions sexuals (amb un gran increment pel que fa a la incidència de les de caràcter [[heterosexualitat|heterosexual]]), la [[infecció per transmissió vertical|transmissió vertical]] (de mare infectada a fill durant l'[[embaràs]], el [[treball de part|part]] o la [[lactància]]) i, amb menor freqüència, les transfusions i els trasplantaments.

En un informe extens<ref>{{ref-web|url=http://www.ceeiscat.cat/documents/sives2015_CAT.pdf|consulta=26 març 2017|títol=Informe epidemiològic CEEISCAT (SIVES 2015)|editor=Generalitat de Catalunya. Agència de Salut Pública de Catalunya|autor=Sistema Integrat de Vigilància Epidemiològica de la SIDA/VIH/ITS a Catalunya|format=pdf|any=2015|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20161225142003/http://ceeiscat.cat/documents/sives2015_CAT.pdf|arxiudata=2016-12-25}}</ref> a Catalunya s'estimava que al 2013, 33.600 persones vivien amb el VIH de les quals, aproximadament, 8.000 no sabien que estaven infectades. La majoria de les persones vivint amb el VIH eren homes (79%) i la via de transmissió més comuna era la sexual (95%).
* El nombre de nous casos de VIH entre els homes que tenen sexe amb homes seguia augmentant, sent especialment alt en el grup d'immigrants (3,7/100 persones-any).
* El VIH continuava sent prevalent en els nous usuaris de drogues per via parenteral (UDVP) (16,7%) i en la població penitenciària (8,9%), en la qual malgrat observar-se una disminució durant els darrers anys, la proporció es mantenia entre les més altes d'Europa.
* A Catalunya el nombre de nous casos de VIH declarats per habitant era superior a la mitjana europea (11,1 i 5,7, respectivament) i un 42% es diagnosticaven tard, sent el retard diagnòstic especialment més alt en heterosexuals i en UDVP. El 37% dels casos corresponen a la franja de 30 a 39 anys.
* Les malalties indicadores de sida, per ordre de freqüència i de més a menys, han estat: la pneumònia per Pneumocystis, el sarcoma de Kaposi, la tuberculosi, la candidosi esofàgica i la toxoplasmosi cerebral.

== Diagnòstic ==
La majoria de les persones infectades amb VIH desenvolupen [[anticòs|anticossos]] específics (és a dir [[seroconversió]]) dins de tres a dotze setmanes de la infecció inicial,<ref name=M118>Mandell, Bennett, and Dolan (2010). Chapter 118.</ref> aquests anticossos es poden detectar mitjançant diferents proves.

Els casos de sida es diagnostiquen quan el pacient presenta una malaltia indicativa d'una deficiència subjacent de la immunitat cel·lular sense que hi hagi cap altra causa que la justifiqui a més del VIH ([[diagnòstic per exclusió]]). Les malalties que pateixen més sovint els afectats per la síndrome són, en l'entorn europeu, la [[tuberculosi]], la [[Pneumocistosi|pneumònia per ''Pneumocystis'']], la [[toxoplasmosi|toxoplasmosi cerebral]], les diarrees (sobretot per ''[[Cryptosporidium]] spp''), la [[corioretinitis]] per [[citomegalovirus]], la infecció disseminada per [[micobacteris]] atípics i [[càncer]]s com el [[sarcoma de Kaposi]] i els [[limfoma|limfomes]].

== Pronòstic ==
El pronòstic de la sida és greu: la mortalitat acumulada era del 75% als dos anys, però d'ençà del [[1996]] aquesta xifra ha minvat arran de l'aparició de tractaments que retarden la progressió de la malaltia.

== Prevenció ==
{{Risc de transmissió del VIH}}

=== Protecció ===
El virus de la sida, al contrari d'altres virus, és relativament poc resistent a l'exterior dels cos, de tal manera que a la pràctica només la [[sang]], l'[[esperma]], les [[Fluix vaginal|secrecions vaginals]] o la [[llet]] materna són realment susceptibles de contenir-lo i, per tant poden transmetre'l. No sembla pas que hi hagi hagut casos de transmissió per altres humors, com llàgrimes, suor, saliva, tos, picades d'insectes, etc.<ref name=CDCtransmission/><ref name=sfaf>{{ref-web|autor=[[San Francisco AIDS Foundation]]|any= 14-04-2006| url=http://www.sfaf.org/aids101/transmission.html|títol=How HIV is spread|consulta= 23-05-2006}}</ref>

Per evitar el contagi del VIH, s'aconsella:<ref name=WHO2015Fact/>
* En cas de relació sexual, la practica de [[sexe segur|sexe protegit]] (amb l'ús del [[preservatiu]]); la [[circumcisió]] previndria les lesions al prepuci, més fràgil.
* Darrerament s'ha proposat la [[profilaxi preexposició]] en relacions sexuals d'alt risc (homosexuals homes).<ref>{{ref-web|url=http://www.gesida-seimc.org/contenidos/guiasclinicas/2016/gesida-guiasclinicas-2016-profilaxis_pre-exposicionVIH.pdf|títol=Recomendaciones sobre Profilaxis Pre-Exposición en adultos para la Prevención de la Infección por VIH en España|autor=GeSIDA|format=pdf|any=2016|consulta=2017-04-21|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160804010722/http://www.gesida-seimc.org/contenidos/guiasclinicas/2016/gesida-guiasclinicas-2016-profilaxis_pre-exposicionVIH.pdf|arxiudata=2016-08-04}}</ref>
* Programes d'intercanvi de xeringues en [[Drogoaddicció|consumidors de drogues]] per via parenteral, per no compartir material de venopunció.
* En mares infectades: en funció del grau de control de la càrrega viral potser caldrà que el part sigui per [[cesària]] i sempre evitar l'[[lactància|alletament]] matern.<ref>{{ref-web|títol= VIH y mujeres - Embarazo y parto|consulta= 2017-04-21| url = http://www.aidsmap.com/Embarazo-y-parto/page/2290096 |editor=NAM}}</ref>
* Utilització de material estèril i/o d'un sol ús; per exemple en la realització de [[tatuatge]]s, inserció de [[pírcing]]s o agulles d'[[acupuntura]], alguns procediments sanitaris (quirúrgics, puncions).
* Protecció a l'exposició en els professionals de la salut davant de qualsevol pacient (ja que no tots els portadors del VIH -i altres- són coneguts), mitjançant (segons en quins procediments) l'ús de guants, protecció amb ulleres.

=== Detecció ===
Per evitar la propagació s'aconsella la detecció de portadors asimptomàtics, mitjançant la determinació dels tests del VIH:<ref>{{ref-web|url=http://www.msssi.gob.es/ciudadanos/enfLesiones/enfTransmisibles/sida/docs/GuiaRecomendacionesDiagnosticoPrecozVIH.pdf|consulta=21 abril 2017|títol=Guía de recomendaciones para el diagnóstico precoz del VIH en el ámbito sanitario|editor=Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad|lloc=Madrid|format=pdf|mes=abril|any=2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160509195416/http://www.msssi.gob.es/ciudadanos/enfLesiones/enfTransmisibles/sida/docs/GuiaRecomendacionesDiagnosticoPrecozVIH.pdf|arxiudata=9 de maig 2016}}</ref>
* Parelles sexuals de persones infectades pel VIH
* Usuaris de drogues per via parenteral i les seves parelles sexuals
* Homes que fan sexe amb homes i les seves parelles sexuals
* Persones que exerceixen la prostitució, les seves parelles sexuals i els seus clients
* Persones que han patit una agressió sexual
* Persones procedents de països amb alta prevalença del VIH
* Dones embarassades o que volen tenir un fill
* Persones que han contret una (altra) [[malaltia de transmissió sexual]]

A Catalunya, com en altres països del món, és obligatòria la pràctica de proves [[serologia|serològiques]] en els casos de [[Donació de sang|donació]] i de [[transfusió de sang]], de [[plasma sanguini|plasma]] i de qualsevol [[hemoderivat]] i en la [[donació d'òrgans]] per a trasplantaments.

=== Profilaxi postexposició ===
Després d'una possibilitat de contagi, s'ha de valorar el grau de risc i en funció d'aquest risc es prescriu un tractament antiretoviral (tenint en compte els possibles efectes adversos del tractament). Usualment s'utilitza una teràpia triple amb tenofovir, emtricitabina i raltegravir durant 4 setmanes.<ref>{{ref-web|url=http://www.gesida-seimc.org/contenidos/guiasclinicas/2015/gesida-guiasclinicas-2015-Profilaxispostexposicion-VIH-VHC-VHB.pdf|títol=Documento de consenso sobre profilaxis postexposición ocupacional y no ocupacional en relación con el VIH, VHB y VHC en adultos y niños|autor=Panel de expertos de GeSIDA|format=pdf|mes=març|any=2015}}</ref>

=== Tractament ===
El tractament de les persones infectades, en disminuir la càrrega viral del VIH, disminuirà la possibilitat de transmissió, principalment, en la pràctica de sexe de no protegit.

== Tractament ==
El tractament es basa en fàrmacs [[antiretroviral]]s (ARV). El primer disponible va ser l'[[Zidovudina|AZT]] o [[zidovudina]], un fàrmac desenvolupat primerament per a tractar les infeccions per la [[grip]], però que ara ja no s'utilitza. D'ençà el [[1997]] s'han anat incorporant diversos grups de medicaments antiretrovirals. Actualment la Teràpia Antiretroviral (TARV) es basa en la combinació de diversos d'aquests fàrmacs en el que s'anomena la Teràpia Antiretroviral de Gran Activitat (TARGA). Aquests tractaments no fan desaparèixer la infecció, sinó que mantenen els nivells virals per sota d'un llindar en què no hi ha manifestacions clíniques de sida.<ref>Bayès,R.; Pastells,S. i Tuldrá,A. ([[1996]]). Percepción de riesgo de transmisión del virus de immunodeficiencia humana (VIH) en estudiantes universitarios. ''Cuadernos de medicina psicosomática'',nº 39, pp 24-31.</ref>

També és molt important insistir en l'abandonament del [[tabaquisme]], ja que actualment causa més morts que la sida en la població infectada pel VIH.<ref>{{ref-publicació| doi = 10.1093/cid/cis933| issn = 1537-6591|volum= 56|exemplar= 5|pàgines= 727–734|cognom1= Helleberg|nom1= Marie|cognom2= Afzal|nom2= Shoaib|cognom3= Kronborg|nom3= Gitte|cognom4= Larsen|nom4= Carsten S.|cognom5= Pedersen|nom5= Gitte|cognom6= Pedersen|nom6= Court|cognom7= Gerstoft|nom7= Jan|cognom8= Nordestgaard|nom8= Børge G.|cognom9= Obel|nom9= Niels|títol= Mortality attributable to smoking among HIV-1-infected individuals: a nationwide, population-based cohort study|publicació= Clinical Infectious Diseases: An Official Publication of the Infectious Diseases Society of America|data= 2013-03| pmid = 23254417}}</ref>

La gran variabilitat genètica del virus dificulta enormement l'obtenció, no assolida, d'una [[vacuna]] eficaç. Fins ara tots el intents han estat poc eficaços.<ref>{{Ref-web|títol=Experimental HIV vaccine regimen ineffective in preventing HIV|url=https://www.nih.gov/news-events/news-releases/experimental-hiv-vaccine-regimen-ineffective-preventing-hiv|data=2020-02-03|consulta=2021-10-06|llengua=EN}}</ref> Hi ha però esperança d'assolir una vacuna amb l'estudi del [[vaccí Mosaic]].<ref>{{Ref-web|títol=2024: serà l'any del vaccí contra el virus de la sida?|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/2024-any-vacci-contra-sida/|consulta=2021-10-06}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=‘Mosaic’ HIV vaccine to be tested in thousands of people across the world|url=https://www.nature.com/articles/d41586-019-02319-8|publicació=Nature|data=2019-07-31|pàgines=165–166|volum=572|exemplar=7768|doi=10.1038/d41586-019-02319-8|llengua=en|nom=Emiliano Rodríguez|cognom=Mega}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=HIV Vaccine Candidate Does Not Sufficiently Protect Women Against HIV Infection|url=https://www.nih.gov/news-events/news-releases/hiv-vaccine-candidate-does-not-sufficiently-protect-women-against-hiv-infection|data=2021-08-31|consulta=2021-10-06|llengua=EN}}</ref>

== Referències ==
{{Referències}}

== Vegeu també ==
* [[Serofòbia]]
* [[Globalització i malaltia]]
* [[Llista d'epidèmies]]

== Enllaços externs ==
{{Projectes germans}}
* {{CanalSalut GenCat a-z|Sida / VIH|s/sida/}}
* {{ref-web|url=http://www.gesida-seimc.org/
|títol=GeSIDA
|localitat=Madrid
|llengua={{es}}
|editor=GeSIDA - Sociedad Española de Enfermedades Infecciosas y Microbiología Clínica 
}}
* [http://www.sida.fr/ Informació, testimonis i notícies sobre la sida] {{fr}}
* {{ref-web|url=http://www.unaids.org/sites/default/files/media_asset/global-AIDS-update-2016_en.pdf
|títol=Global AIDS update 2016
|data=2016
|format=PDF
|obra=Programme on HIV/AIDS
}}
* [http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/134/ Vocabulari multilingüe de la sida] al [[TERMCAT]]

{{1000 Ciència}}
{{Autoritat}}

[[Categoria:VIH/sida| ]]