Mostra la font per a Celebracions islàmiques

Les '''celebracions islàmiques''' estan relacionades sobretot amb esdeveniments de la vida del profeta [[Muhàmmad]] tal com s'expliquen a l'[[Alcorà]]. Es regeixen pel [[calendari islàmic]], que és [[calendari lunar|lunar]], i per això són festes mòbils en relació amb el [[calendari solar]] gregorià, utilitzat a Occident; a més, els calendaris lunars [[sunnita]] i [[xiïta]] no sempre coincideixen, i una mateixa festa pot escaure's en dies diferents.

Hi ha dues celebracions principals, compartides per la immensa majoria dels musulmans més enllà de llurs divisions culturals o ideològiques (sunnites o xiïtes, [[sufís]], etc.): l'[[Id al-Fitr]] o festa petita, que marca la fi del dejuni del ''[[sawm]]'' (el dejuni del mes de [[ramadà]]), i l'[[Id al-Ad·ha]] o festa gran, que commemora el sacrifici d'[[Abraham]] i que se celebra a la fi del pelegrinatge obligatori a la [[Meca]] (''[[hajj]]'').

Altrament, el [[divendres]] (''yawm al-juma'', "dia de reunió") té per als musulmans una importància similar al diumenge per als cristians o al dissabte als jueus. Es tracta del dia en què es realitza l'única pregària obligatòria en comunitat (''salat al-juma'' o [[pregària del divendres]]). Durant aquesta trobada, abans de l'oració habitual en àrab, el ''[[khatib]]'' (en general l'imam de la [[mesquita]]) fa un sermó especial (''[[khutba]]'') en la llengua local. No es tracta però d'un dia festiu (excepte a l'[[Aràbia Saudita]], on les botigues tanquen durant el temps que dura la pregària obligatòria de la tarda).

== Celebracions ==
=== Dejuni del ramadà (''sawm'') ===
{{article principal|Sawm}}
Durant tot el mes de [[ramadà]], els musulmans realitzen un [[dejuni]] diürn (el ''[[sawm]]''<ref>{{Ref-llibre|cognom=Castells Criballes|nom=Margarida|cognom2=Cinca Pinós|nom2=Dolors|títol=Diccionari Àrab-Català|any=2007|editorial=Enciclopèdia Catalana|lloc=Barcelona|pàgines=s.v. «صام»|isbn=978-84-412-1546-7}}</ref>) de caràcter purificador i de retrobada dels aspectes essencials de la religió.<ref>{{ref-llibre |títol=The Five Pillars of Islam |pàgines=3 |editorial=[[Oxford University Press]]|any=2010 |isbn=0199804141 |url=https://books.google.cat/books?id=lxnvehj44CQC&pg=PA15&dq=sawm+fasting&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjCkuPCg5jpAhURExQKHXVDC70Q6AEIbjAH#v=onepage&q=sawm%20fasting&f=false}}</ref> El dia comença amb l'oració ritual del matí seguida d'un esmorzar en família i la recitació d'una fragment de l'Alcorà. Durant cada jornada els musulmans han de pensar tant com sigui possible en Déu, per mirar d'alliberar-se de les tendències nocives i del pecat, així com sentir-se solidaris d'aquells que pateixen gana i sed durant l'any. El dejuni es romp al capvespre i la família es troba de manera festiva per menjar junts.

=== Nit del Destí (''Làylat al-Qadr'') ===
Durant aquest mes se celebra igualment la Nit del Destí (''[[Làylat al-Qadr]]'') en què, segons la tradició, l'àngel [[Arcàngel Gabriel|Gabriel]] va començar a revelar l'[[Alcorà]] a Muhàmmad.<ref name="Halim">{{ref-llibre|cognom1=Halim|nom1=Fachrizal A.|url=https://books.google.cat/books?id=RUqLBQAAQBAJ&pg=PA15&dq=laylat+al-qadr|títol=Legal Authority in Premodern Islam: Yahya B Sharaf Al-Nawawi in the Shafi'i School of Law|data= 20 novembre 2014|editorial=Routledge|isbn=9781317749189|llengua=en|consulta= 31 maig 2017}}</ref>

=== Festa de ruptura del dejuni (''Id al-Fitr'') ===
La darrera nit del ramadà, amb la fi definitiva del ''sawm'', s'inicien grans festivitats que duren fins a tres dies; és l'[[Id al-Fitr]], la festa de ruptura del dejuni. En aquesta ocasió és costum d'intercanviar regals entre família i amics i que els nens rebin llaminadures. Sovint es coneix aquesta festa com a "festa petita" en relació a l'Id al-Ad·ha, o festa del sacrifici, que té lloc uns 70 dies més tard, durant el mes de [[dhu-l-hijja]].

=== Pelegrinatge (''[[hajj]]'') ===
Pels musulmans és obligatori (sempre que se'n tingui la possibilitat) d'efectuar un cop a la vida un [[pelegrinatge]] a la [[Meca]] (''[[hajj]]''), per tal de visitar certs indrets sants i efectuar-hi una sèrie de rituals.

=== Festa del Sacrifici (''Id al-Ad·ha'') ===
L'[[Id al-Ad·ha]] ("Festa del Sacrifici") o Id al-Kabir ("Festa Gran") té lloc el dia 10 de [[dhu-l-hijja]], aproximadament 70 dies després de l'Id al-Fitr, i coincideix amb la fi del pelegrinatge obligatori. Se celebra per commemorar l'episodi alcorànic (i bíblic) en què el profeta [[Abraham]] va intentar sacrificar el seu fill [[Ismael]] com a prova de la seva lleialtat envers Déu. Com que Abraham va acabar per sacrificar un animal, durant aquesta festa els musulmans també ho fan (generalment es tracta d'una vaca o un xai). La carn de l'animal es divideix en tres parts iguals: per la família que l'ha sacrificat, pels seus parents pobres i pels necessitats, independentment de la seva religió, raça o nacionalitat. Les festivitats duren quatre dies.

=== Aixura ===
{{article principal|Aixura}}
L'[[Aixura]] se celebra el dia 10 de [[muhàrram]] i té diferents significats segons els diversos corrents islàmics. Pels xiïtes té molta importància i es tracta d'una commemoració de la [[batalla de Karbala]], que tingué lloc l'any [[680]] en el que avui és l'[[Iraq]], i on va ser assassinat [[al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib]]. Els rituals d'aquesta commemoració consisteixen en processons de dol, commemoracions i pregàries<ref>Morrow, John Andrew. ''Islamic Images and Ideas: Essays on Sacred Symbolism''. McFarland & Co, 2013. pp. 234–36. {{ISBN|978-0786458486}}</ref> i fins i tot d'auto[[flagelació]]. Pels sunnites, en canvi, és un dia d'alegria i gratitud on es practica un dejuni voluntari en record de l'ajuda que Déu dugué a [[Moisès]] durant la fugida d'Egipte.

=== Nit del Viatge i l'Ascensió (''Làylat al-Miraj'') ===
En el "Viatge Nocturn" ([[isra i miraj]]), citat en la primera [[aleia]] de la [[Sura (Alcorà)|sura]] XVII, és un episodi miraculós segons el qual, en una nit, l'[[arcàngel Gabriel]] va acompanyar Muhàmmad des de [[Medina]] fins a la llunyana [[mesquita d'Al-Aqsa]] de [[Jerusalem]] i seguidament al [[Cel (religió)|Cel]]. Aquest esdeveniment se celebra el 27 del mes de [[ràjab]] en una festivitat anomenada ''[[Làylat al-Miraj]]'' ("Nit de l'Ascensió").

=== Nit del Perdó (''Làylat al-Barat'') ===
La "Nit del Perdó" (''[[Làylat al-Barat]]'') cau en la nit del 14 al 15 del mes de [[xaban]]. Certs musulmans consideren aquesta nit com un moment en què rebran la divina misericòrdia i benediccions especials, per això la passen llegint l'Alcorà i realitzant pregàries. Tot i així, hi ha diferents punts de vista sobre el seu significat segons els diversos corrents. També se l'anomena "Nit de l'emancipació" o "Nit de la Fortuna". A l'[[Iran]] i l'[[Índia]] la festa es coneix com a '''Xab-i-Barat'''.

=== Aniversari del Profeta (''màwlid an-Nabí'') ===
{{article principal|Màwlid an-Nabí}}
El ''[[màwlid an-Nabí]]'' ("aniversari del Profeta") s'escau el dia 12 del mes de [[rabí al-àwwal]]<ref name=Reference.com>[http://dictionary.reference.com/browse/mawlid Mawlid]. Reference.com</ref> i celebra el naixement de [[Muhàmmad]], el fundador de l'islam. Sovint se celebra il·luminant les mesquites i la gent es reuneix per rememorar les històries i llegendes de la vida del Profeta. Alguns musulmans consideren aquesta celebració com una innovació no ortodoxa (''[[bida]]''), ja que pot afavorir la deïficació (prohibida) de Muhàmmad.

=== Cap d'any musulmà (''ras as-sana'') ===
{{article principal|Cap d'any musulmà}}
El dia u del primer mes del calendari islàmic, [[muhàrram]], certs musulmans celebren el [[cap d'any]] (''[[Ras as-Sana]]''),<ref>[[Enciclopèdia de l'Islam]], VIII, 448</ref> aprofitant per recordar l'episodi de l'[[hègira]], quan Muhàmmad va refugiar-se a Medina i va fundar-hi la comunitat de creients ([[umma (islam)|umma]]). No es tracta, però, d'una festa religiosa i certs corrents en condemnen la pràctica.

== Referències ==
{{referències}}

== Enllaços externs ==
* [http://www.cervantesvirtual.com/historia/th/ramadan_valenciano.shtml El calendari musulmà i el ramadà]

{{islam}}

{{ORDENA:Celebracions Islamiques}}
[[Categoria:Celebracions islàmiques| ]]