Català

modifica
  • Pronúncia(i): (adjectiu) oriental /təˈɫar/, occidental /taˈɫaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Pronúncia(i): (verb)
Oriental:  /təˈɫa/
Occidental:  nord-occidental /taˈɫa/
valencià /taˈɫaɾ/, /taˈɫa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfons: talà, telar, telà
  • Etimologia: Adjectiu: del llatí talaris ‎(«relatiu al taló»), de talus ‎(«taló»), segle XIX.
  • Etimologia: Verb: del llatí medieval talāre, del fràncic *tālōn ‎(«devastar, arrabassar»), segle XIII.

Adjectiu

modifica

talar inv. ‎(plural talars)

  1. Del vestit, que arriba fins als talons.

Traduccions

modifica

talar trans.

  1. Tallar el tronc d'un arbre arran de soca.
  2. Arrasar camps i poblats enemics.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: talo, tala, talem

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3

Castellà

modifica
Peninsular: /taˈlaɾ/
Americà: alt /t(a)ˈlaɾ/, baix /taˈlaɾ/

Adjectiu

modifica

talar inv. ‎(plural talares)

  1. talar

talar trans. ‎(present talo, passat talé, futur talaré)

  1. talar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ta·lar (2)