pene

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpe.nə/, occidental /ˈpe.ne/
• Rimes: -ene

Verb

pene

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de penar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb penar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb penar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb penar.

Variants

• [1] peno, peni, pen
• [2,3] peni, peno
• [4] peni

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpe.ne/
• Rimes: -ene

Nom

pene m. ‎(plural penes)

1. penis

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·ne (2)

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈpɛː.ne/ («penis»)

• Pronúncia^ⓘ: /ˈpeː.ne/ («penes»)

Nom

pene m. ‎(plural peni)

1. penis

Nom

pene f. pl.

1. forma plural de pena ‎(«penes»)

Miscel·lània

• Síl·labes: pè·ne (2), pé·ne (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpeː.nɛ/

Nom

pēne

1. ablatiu singular de pēnis