herba

Català

Pronúncia(i): oriental /ˈer.bə/, occidental /ˈeɾ.ba/
Etimologia: Del català antic erba, del llatí herba, del protoindoeuropeu *gʰreh₁- ‎(«créixer, verdejar»), segle IX.

Nom

herba f. ‎(plural herbes)

Nom de les plantes angiospermes sense teixits llenyosos.
Conjunt d'herbes.
Arrencar l'herba d'un terreny.
(col·loquial) marihuana
Fumar herba.

Aquell individu ven herba a bon preu.

Compostos i expressions

créixer com la mala herba: Propagar-se en abundància i amb rapidesa.
en herba: Els cereals i plantes semblants, que encara no han madurat ni han perdut la verdor.
fer herba: Segar l'herba, especialment per alimentar el bestiar.
fines herbes: Plantes aromàtiques emprades per a condimentar aliments.
mala herba: Herba sense cap utilitat i que perjudica el creixement de la resta d'herbes.
mala herba no mor mai: Frase que emfatitza la dificultat per desfer-se de les persones o coses dolentes, més que no pas de les bones.
ser mala herba: Ser mala persona.

Derivats

Relacionats

Traduccions

Afrikaans: gras ^(af)
Albanès: bar ^(sq) m.
Alemany: Kraut ^(de) n., Gras ^(de) n.
Anglès: herb ^(en), grass ^(en)
Àrab: حَشِيش‎ ^(ar) m.
Armeni: խոտ ^(hy) ‎(khot)
Basc: belar ^(eu)
Belarús: трава́ ^(be) f. ‎(travà)
Bengalí: ঘাস ^(bn)
Bretó: geot ^(br) f.
Búlgar: трева́ ^(bg) f. ‎(trevà)
Castellà: hierba ^(es)
Coreà: 풀 ^(ko) ‎(pul)
Cors: erba ^(co) f., arba ^(co) f.
Danès: græs ^(da) n.
Eslovac: tráva ^(sk) f.
Eslovè: trava ^(sl) f.
Esperanto: herbo ^(eo), greso ^(eo)
Estonià: muru ^(et), rohi ^(et)
Feroès: gras ^(fo) n.
Finès: heinä ^(fi), ruoho ^(fi)
Francès: herbe ^(fr)
Frisó occidental: gers ^(fy)
Friülà: jerbe ^(fur) f.
Gallec: herba ^(gl) f.
Gal·lès: glaswellt ^(cy) m.
Georgià: ბალახი ^(ka) ‎(bàlakhi)
Grec: χορτάρι ^(el) n. ‎(khortari)
Grec antic: χόρτος ^(grc) m. ‎(khórtos), πόα ^(grc) f. ‎(póa)
Groenlandès: ivik ^(kl)
Guaraní: ka'a ^(gn)
Hebreu: דֶּשֶׁא ^(he) m.
Hindi: घास ^(hi) f.
Hongarès: fű ^(hu)
Ídix: גראָז‎ ^(yi) n.
Indonesi: rumput ^(id)
Irlandès: féar ^(ga) m.
Islandès: gras ^(is) n.
Italià: erba ^(it)
Japonès: 草 ^(ja)
Kazakh: шөп ^(kk) ‎(şöp/xop)
Kirguís: чөп ^(ky) ‎(txop)
Kurd: giya ^(ku) m.
Letó: zāle ^(lv) f.
Limburguès: graas ^(li) n.
Lituà: žolė ^(lt) f.
Llatí: herba ^(la) f., gramen ^(la) n.
Luxemburguès: Gras ^(lb) n.
Macedoni: трева ^(mk) f.
Malai: rumput ^(ms)
Malgaix: ahitra ^(mg)
Maltès: ħaxix ^(mt) m.
Maori: mauti ^(mi)
Mongol: өвс ^(mn)
Neerlandès: kruid ^(nl), gras ^(nl) n.
Noruec: gress ^(no) n.
Occità: èrba ^(oc)
Paixtu: واش‎ ^(ps) m.
Persa: سبزه‎ ^(fa)
Polonès: trawa ^(pl) f.
Portuguès: erva ^(pt)
Quítxua: qora ^(qu)
Retoromànic: erva ^(rm) f., earva ^(rm) f.
Romanès: iarbă ^(ro) f.
Romaní: ćar ^(rom) f.
Rus: трава́ ^(ru) f. ‎(travà)
Sànscrit: तृण ^(sa) n.
Sard: erba ^(sc) f.
Serbocroat: трава ^(sh), trava ^(sh) f.
Sicilià: erva ^(scn) f., erba ^(scn) f., èriva ^(scn) f., jerva ^(scn) f.
Suahili: nyasi ^(sw)
Suec: gräs ^(sv) n.
Tadjik: сабза ^(tg)
Tagal: damo ^(tl)
Tàmil: புல் ^(ta)
Tàtar: үлән ^(tt)
Telugu: గడ్డి ^(te)
Turc: ot ^(tr), çimen ^(tr)
Txec: tráva ^(cs) f.
Ucraïnès: трава́ ^(uk) f. ‎(travà)
Urdú: گھاس ^(ur) f.
Uzbek: o't ^(uz)
Való: yebe ^(wa) f.
Vènet: èrba ^(vec) f.
Vietnamita: cỏ ^(vi)
Wolof: ñax ^(wo)
Xinès: 草 ^(zh) ‎(cǎo)

Miscel·lània

Síl·labes: her·ba (2)

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia
Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Llatí

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈhɛr.ba/
Etimologia: (pendent)

Nom

herba f. ‎(genitiu herbae)

herba

Declinació

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	herba	herbae
Vocatiu	herba	herbae
Acusatiu	herbam	herbās
Genitiu	herbae	herbārum
Datiu	herbae	herbīs
Ablatiu	herbā	herbīs

Relacionats

herbaceus

Descendents

Anglès: herb
Català: herba
Castellà: hierba
Francès: herbe
Occità: èrba
Portuguès: erva

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia en llatí
Lewis, Charlton T.; Short, Charles. «herba». A: A Latin Dictionary. Oxford: Clarendon Press, 1879.