• Pronúncia(i): /kʊm/
  • Etimologia: Preposició: De l'indoeuropeu *ḱómapud («proper a»).
  • Etimologia: Conjunció: De l'indoeuropeu *kʷóm, forma acusativa de *kʷos.

Preposició

modifica

cum

  1. amb (emprat amb ablatiu)
    Titus cum familiā habitat.
    Titus viu amb la seva família.

Conjunció

modifica

cum

  1. quan (acompanyat de subjuntiu)
    Per viam ambulābāmus cum pugnam vīdimus.
    Anàvem pel camí quan van veure una baralla.