Potser volíeu: beç

Català

modifica
 
Dos ocells fregant-se els becs
  • Pronúncia(i): /ˈbek/
  • Rimes: -ek (nom)
Oriental:  central /ˈbɛk/
balear /ˈbək/, /ˈbɛk/
Occidental:  /ˈbek/
  • Rimes: -ɛk (verb)
  • Etimologia: Del llatí beccus, segle XIV.

bec m. ‎(plural becs)

  1. Òrgan de la boca dels ocells formada per beines còrnies.

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

bec

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de beure.
  2. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de becar.

Vegeu també

modifica

Anglès

modifica

bec

  1. perforador

Sinònims

modifica

Vegeu també

modifica
  • bec. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].