adoro

Potser volíeu: adoró

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /əˈðo.ɾu/, occidental /aˈðo.ɾo/
• Rimes: -oɾo

Verb

adoro

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de adorar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb adorar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb adorar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·do·ro (3)
• Anagrames: odora, odorà

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \aˈðo.ɾo\

Americà: alt /aˈdo.ɾo/, baix \aˈðo.ɾo\

• Rimes: -oɾo
• Etimologia: De adorar.

Nom

adoro m. ‎(plural adoros)

1. (obsolet) adoració

Sinònims

• adoración

Verb

adoro

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb adorar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·do·ro (3)
• Anagrames: orado, rodao

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre adoro