Gla

El gla, aglà o bellota és el fruit de l'alzina, del roure i de totes les altres plantes del gènere Quercus.

Gla

Glans
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons
Detalls
Tipus	nou i aglà

Dites populars

• A bacó grunyidor, el gla millor.(Camp de Tarragona)
• Als porcs més lletjos les millors aglans.
• D'olives i de glans, tant en cullen els petits com els grans.(Figueres)
• Dels glans florits pel juny, tot l'any el porc en gruny.
• El porc més roí menja el millor aglà.(Sabadell)

(var.) S'aglà més fi, p'es godí més roí.(Mall.)

• Els empordans paguen amb glans.
• Pel juliol, sastres allargueu les mans, que us atipareu de prunes com els tocinos de glans.
• Qui sembra una gla, un roure collirà.
• Una gla fa un roure.

Frases fetes

• Donar una gla per fer cagar un roure.

Fer un obsequi o un sacrifici petit amb la intenció d'obtenir un benefici molt superior.

• Esperant l'anyada dels aglans ha mort la truja.

Persona que espera quelcom amb expectació i que de tant esperar, perd el temps i no aconsegueix res.

• Esperar sa gla.(Mall.)

Esperar obtenir una cosa sense fonament.

«Guardar sa gla.»

• Esperar que sa gla caiga.(Mall.)

Estar inactiu esperant que les dificultats d'un assumpte es resolguin per algun esdeveniment probable.

• Estar a sa gla.(Mall.)

Tenir aliment abundant o un càrrec molt lucratiu.

• Estar moreno com una gla.(Mall.)

Estar molt bru.

• Fer cagar l'alzina abans de donar l'aglà.

Persona que, abans de donar diners o atorgar un favor a una altra, li encomana un seguit de tasques tan excessives que ultrapassen aquest favor.

• Fer un pet com una gla.

Morir-se o arruïnar-se sobtadament.

• Guardar sa gla.(Mall.)

Passar el temps xerrant.

• No anar de glans.(Mall.)

No voler-se ficar en un negoci o assumpte, generalment per por de fracassar-hi.

Bibliografia

• Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
• Gomis i Mestre, Cels. Botànica popular catalana : dites i tradicions populars referents a les plantes (en català). La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2015 (Talaia clàssics, núm. 2). ISBN 9788494256462. 
• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
• Sugranyes, Josep M. Garbellada de refranys : aires de serè en la nostra parla. Valls: Cossetània, 1999. ISBN 8489890471.