Banya
Una banya és una protuberància punxeguda de la pell al cap de diversos mamífers, que consisteix en una cobertura de ceratina i altres proteïnes que envolta un nucli d'os viu.
Banyes d'animal | |
Projectes germans | |
---|---|
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
Dites populars
modifica- Banyes de cabra es capvespre, d'aigo en serem festa.[1]
- Ho diuen per al·lusió a l'arc de Sant Martí incomplet o banya de cabra, que és considerat senyal de pluja (Menorca).
- Banyes i cabells blancs, no vénen pels anys.[1]
- (var.) Banyes i cabells blancs no surten per anys, sinó per afanys.[1]
- El bou per la banya i l'home per la paraula.[1]
- Ho diuen per significar que l'home qui parla sense discreció és agafat per allò que diu.
- De darrere el rei li fan banyes.[1]
- (var.) Al rei, de detràs li fan banyes.[1]
- Ho diuen per significar que els grans personatges, encara que sien adulats, quan estan absents són befats.
- No és pas tot u, portar banyes o fer-ne dur.[1]
- (var.) Tot és u: dur banyes o fer-les dur.[1]
Frases fetes
modifica- Abatre les banyes a algú[1]
- Reprimir la insolència d'algú (Lacavalleria Gazoph.).
- Apuntar la banya.[1]
- Començar a sortir una cosa.
- Dur (o portar) banyes.[1]
- Ésser víctima d'infidelitat de l'esposa.
- Ésser molt sec, especialment el pa.
- Ésser excessivament dur.
- Ésser molt tort
- Obstinar-se, agafar una idea i no voler-se convèncer del contrari.
- Entossudir-se.
- Aficar-s'hi inoportunament, fer anar malament una cosa que duia bon camí.
- Portar banyes.[3]
- Haver estat enganyat pel cònjuge o la parella.
- Posar banyes (a algú).[3]
- Enganyar-lo el seu cònjuge o parella.
- Esforçar-se molt per aconseguir una cosa difícil.
- Trencar-se (o rompre's) les banyes (en alguna cosa).[3]
- Esforçar-s'hi molt, treballar-hi intensament.
- Veure's les banyes.[3]
- Adonar-se d'un error i fer-ne esmena.
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «banya». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «lluna». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Banya». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 18 desembre 2014].