Willard van Orman Quine

Willard van Orman Quine
	; (1980)
Biografia
Naixement	25 juny 1908 ; Akron (Ohio)
Mort	25 desembre 2000 (92 anys); Boston (Massachusetts)
Sepultura	cremació
Religió	Ateisme
Formació	Universitat Harvard (1930–1932); Oberlin College (1926–1930)
Tesi acadèmica	The Logic of Sequences: A Generalization of Principia Mathematica (1932 )
Director de tesi	Alfred North Whitehead
Activitat
Camp de treball	Teoria de models, teoria de conjunts i ontologia
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat, filòsof, lògic, filòsof de la ciència, filòsof del llenguatge, epistemòleg, filòsof analític, lingüista
Ocupador	Universitat Wesleyana (1964–1965) ; Marina dels Estats Units d'Amèrica (1942–1945) ; Universitat Harvard (1933–1978)
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units
Carrera militar
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Obra
Obres destacables	Obres destacables argument d'indispensabilitat de Quine-Putnam; Tesi de Duhem-Quine; Paradoxa de Quine; Algorisme de Quine-McCluskey; (1951) Dos dogmes de l'empiricisme; (1960) Paraula i Objecte; (1974) The Roots of Reference ;
Estudiant doctoral	John Myhill, Hao Wang, Dagfinn Føllesdal, Daniel Ingalls, William Craig, Robert McNaughton, Burton Dreben, Donald Davidson, Gilbert Harman, Lisl Gaal, Charles Parsons, Gail Stine, Frank Thompson, Leigh Steinhardt, George Berry, Hugues Leblanc, Bradford Dunham, Robert Stanley, Joseph Ullian, Henry Hiż, David Lewis, Norman Daniels, Michael Devitt, George Myro i Saul Kripke
Família
Cònjuge	Naomi Clayton (1932-1945); Marjorie Boynton (1948-†1998)
Fills	Douglas Boynton Quine
Pares	Cloyd Robert Quine i Harriet Van Orman
Premis
	(1996) Premi Kyoto d'arts i filosofia; (1993) Premi Rolf Schock; (juny 1979) doctor honoris causa per la Universitat Harvard; (1971) Carus Lectures (en) ; Fellow del Committee for Skeptical Inquiry ;

Willard van Orman Quine (Akron, 25 de juny de 1908 - Boston, 25 de desembre de 2000), filòsof estatunidenc, reconegut pel seu treball en lògica matemàtica i les seves contribucions al pragmatisme com una teoria del coneixement.

Nascut a Akron (Ohio), va ser educat en l'Oberlin College i en la Universitat Harvard, on va ser deixeble de Whitehead i d'on va arribar a ser professor el 1936, també va fer estudis a Viena, Varsòvia i Praga. Va morir el 25 de desembre de 2000 a Boston.

Segons Quine, la manera que l'individu usa el llenguatge determina quina classe de coses està compromès a dir que existeixen. A més, la justificació per a parlar d'una manera en lloc d'una altra, igual que la justificació d'adoptar un sistema conceptual i no altre, és per a Quine una manifestació absolutament pragmàtica.

Fonts Bibliogràfiques

Chamorro Calzón. Lenguaje, mente y sociedad. Hacia una teoría materialista del sujeto. Universidad de La Laguna, 2006. ISBN 978-84-7756-674-8.
Kemp, Gary. Quine. A Guide for the Perplexed (en anglès). Continuum International, 2006. ISBN 0-8264-8486-7.
Garrido, Manuel «Un gigante de la filosofía, W. v .O. Quine: 1908-2000» (en castellà). Teorema, Vol. 19, Num. 3, 2000, pàg. 247-252. ISSN: 0210-1602.
Gibson Jr., Robert F. «Willard van Orman Quine (1908-2000)» (en castellà). Teorema, Vol. 27, Num. 3, 2008, pàg. 213-233. ISSN: 0210-1602.
Nubiola Aguilar, Jaime. El compromiso esencialista de la lógica modal: estudio de Quine y Kripke. Eunsa, 1991. ISBN 978-84-313-0867-4.
Quine, W.V.. The Time of My Life: An Autobiography (en anglès). MIT Press, 1985. ISBN 0-262-17003-5.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Willard van Orman Quine

O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Willard van Orman Quine» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
Duignan, Brian. «Willard Van Orman Quine». Encyclopaedia Britannica, 2021. [Consulta: 28 gener 2022]. (anglès)
Quine, Douglas Boynton. «Willard Van Orman Quine, 1908-2000, Philosopher and Mathematician». Douglas Boynton Quine (fill de l'autor), 2021. [Consulta: 29 gener 2022]. (anglès)
Hylton, Peter; Kemp, Gary. «Willard Van Orman Quine». The Stanford Encyclopedia of Philosophy, 2020. [Consulta: 28 gener 2022]. (anglès)
«Willard V. Quine». Càtedra Ferrater Mora, 1990. [Consulta: 28 gener 2022]. (castellà)

Biografia
(1980)
Naixement	25 juny 1908 Akron (Ohio)
Mort	25 desembre 2000 (92 anys) Boston (Massachusetts)
Sepultura	cremació
Religió	Ateisme
Formació	Universitat Harvard (1930–1932) Oberlin College (1926–1930)
Tesi acadèmica	The Logic of Sequences: A Generalization of Principia Mathematica (1932 )
Director de tesi	Alfred North Whitehead
Activitat
Camp de treball	Teoria de models, teoria de conjunts i ontologia
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat, filòsof, lògic, filòsof de la ciència, filòsof del llenguatge, epistemòleg, filòsof analític, lingüista
Ocupador	Universitat Wesleyana (1964–1965) Marina dels Estats Units d'Amèrica (1942–1945) Universitat Harvard (1933–1978)
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units
Carrera militar
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Obra
Obres destacables argument d'indispensabilitat de Quine-Putnam Tesi de Duhem-Quine Paradoxa de Quine Algorisme de Quine-McCluskey (1951) Dos dogmes de l'empiricisme (1960) Paraula i Objecte (1974) The Roots of Reference
Estudiant doctoral	John Myhill, Hao Wang, Dagfinn Føllesdal, Daniel Ingalls, William Craig, Robert McNaughton, Burton Dreben, Donald Davidson, Gilbert Harman, Lisl Gaal, Charles Parsons, Gail Stine, Frank Thompson, Leigh Steinhardt, George Berry, Hugues Leblanc, Bradford Dunham, Robert Stanley, Joseph Ullian, Henry Hiż, David Lewis, Norman Daniels, Michael Devitt, George Myro i Saul Kripke
Família
Cònjuge	Naomi Clayton (1932-1945) Marjorie Boynton (1948-†1998)
Fills	Douglas Boynton Quine
Pares	Cloyd Robert Quine i Harriet Van Orman
Premis
(1996) Premi Kyoto d'arts i filosofia (1993) Premi Rolf Schock (juny 1979) doctor honoris causa per la Universitat Harvard (1971) Carus Lectures ^(en) Fellow del Committee for Skeptical Inquiry