Virgilita
La virgilita és un mineral de la classe dels silicats. Va ser anomenada en honor de Virgil Everett Barnes (1903-1998), professor de mineralogia, en reconeixement al seus estudis pioners sobre tectites.[1]
 Virgilita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | LiAlSi₂O₆ |
| Epònim | Virgil Everett Barnes (en)  |
| Localitat tipus | Macusani, Província de Carabaya, Regió de Puno, Perú |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > tectosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FA.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FA.15 |
| Dana | 75.3.1.1 |
| Heys | 16.1.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 5,13Å; c = 5,45Å; |
| Grup puntual | 6 2 2 - trapezohedral |
| Color | incolor |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,46 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Impureses comunes | Fe, P |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1977-009 |
| Símbol | Vir |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaLa virgilita és un tectosilicat de fórmula química LiAlSi₂O₆. Cristal·litza en el sistema hexagonal. Apareix rarament com a cristalls euèdrics, de fins a 50 μm, mostrant una dipiràmide i un prisma hexagonals; o com a intercreiements fibrosos, irregular en forma de roseta en altres minerals.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la virgilita pertany a «09.FA - Tectosilicats sense H₂O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics» juntament amb els següents minerals: kaliofilita, kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, lisitsynita, adularia, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anortita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.
Formació i jaciments
modificaLa virgilita va ser descoberta a Macusani, a la província de Carabaya (Regió de Puno, Perú) en forma d'inclusions en còdols de vidre volcànic peraluminós.[2] Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.
Referències
modifica