Vincenzo Fioravanti
Vincenzo Fioravanti (Roma, 5 d'abril de 1799 - Nàpols, 28 de març de 1877) fou un compositor italià.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 abril 1799  Roma |
| Mort | 28 març 1877 (77 anys) Nàpols (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
| Gènere | Òpera |
| Família | |
| Pare | Valentino Fioravanti |
| Germans | Giuseppe Fioravanti |
 | |
Era fill d'Angiola Aromatari i Valentino, germà de Giuseppe, que va ser un cantant d'òpera d'èxit. Valentino Fioravanti (1827-1879) i Luigi Fioravanti (1829-1887), de la mateixa família, van tenir unes brillants carreres operístiques ambdós com a baixos bufs.[2]
Carrera artística
modificaContra la voluntat del seu pare, que volia fer-lo metge, estudià música. Va estudiar composició amb G. Iannacconi. El 1819 estrenà a Nàpols al Teatre San Carlo la seva primera òpera còmica, Pulcinella molinaro spaventato dalla fata Serafinetta, amb llibret de Salvatore Cammarano. S'hi fa conèixer Lablache, i tant el compositor com el cantant assoliren la més favorable acollida. El 1920 va tornar a Roma on va trobar-se amb Gaetano Donizetti.[3] Hi va obtenir un èxit màxim amb La contadina fortunata, amb llibret d'Andrea Leone Tottola.[3] S'hi va casar amb Maddalena Tedeschi, però el pare de la Tedeschi li va imposar tanmateix que abandonés el teatre «per sempre» abans de cedir la mà de la seva filla.[3]
Maddalena va morir deu mesos després del casamant i Fioravanti va estar-se uns anys a Nàpols, lluny del teatre, fins que el 1928 va tornar a compondre i obtenir un nou èxit amb la seva versió de la història de Robinson Crusoè, amb llibret de Tottola.
A partir de llavors Fioravanti va encetar el seu període de màxima creativitat i es va destacar sobret pel gènere de l'opera buffa.[3] Certs el consideraven com el rival de Domenico Cimarosa i de Giovanni Paisiello, si bé la posteritat ha trobat injust aquest judici.[1] Després de la mort de son pare el 1837, va anar a viure a la ciutat de Lanciano als Abruços, on el 1839 esdevé mestre de capella de la catedral. El 1843 tornà a Nàpols i al seu genere preferit de l'opera buffa. A partir del 1856, la seva estrella va començar a declinar: va caure en dificultats econòmiques i va acabar la seva vida en la més gran indigència.[3]
El mateix que el seu pare, cultivà l'òpera còmica, havent-ne compost gran nombre d'elles de les quals en cal citar:
- Robinson Crusoè nell'isola deserta (1828)
- Il parrucchiere e la Crestaia
- La figlia del Fabbro
- Un matrimonio in prigione
- Un padre comprato
- Il ritorno di Pulcinella dagli studi di Padova (1837)
- Pulcinella e'a sua famiglia
- Pulcinella e la fortuna
- Il notario d'Ubeda (la millora de les seves obres), etc.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana. volum 23 F - Flamez. Madrid: Espasa-Calpe, 1975, p. 1554. ISBN 84-239-4523-5.
- ↑ Meloncelli, Raoul. «Fioravanti». A: Dizionario Biografico degli Italiani (en italià). Volume 48. en línia. Roma: Treccani, 1997.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Meloncelli, Raoul. «Fioravanti, Vincenzo». A: Dizionario Biografico degli Italiani (en italià). Volume 48. en línia. Roma: Treccani, 1997.