Valverde de Alcalá

Valverde de Alcalá és un municipi de la comunitat autònoma de Madrid.

Valverde de Alcalá

Localització
40° 25′ 00″ N, 3° 18′ 00″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Comunitat de Madrid
Capital	Valverde de Alcalá
Població humana
Població	535 (2023) (38,21 hab./km²)
Geografia
Part de	Mancomunitat de Municipis del Alto Henares Mancomunitat de Serveis Socials «Pantueña» Mancomunitat de Serveis de Educación de Adultos de Madrid Este Mancomunidad del Este
Superfície	14 km²
Altitud	723 m
Limita amb	Torres de la Alameda Nuevo Baztán Corpa Villalbilla Pozuelo del Rey
Organització política
• Alcalde	Gregorio Machicado de las Heras
Identificador descriptiu
Codi postal	28812
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	28166
Lloc web	valverdedealcala.es

Història

Es desconeix l'època de fundació de Valverde encara que existeix la tradició que antigament es va dir Quejo. En realitat aquest nom de Quejo correspon a una àrea despoblada situada a uns 3 km a l'Est de Pozuelo. Segons la tradició, una pesta va obligar a la població a abandonar aquest lloc per a traslladar-se fins al seu actual emplaçament.

La primera referència històrica sobre Valverde la tenim en l'any 1129 en el qual el rei Alfons VII de Castella i el seu emmanilla Berenguela donen a l'arquebisbat de Toledo la vila d'Alcalá i les seves "..viles, llogarets, com pertany al real dret". A partir d'aquest moment són constants les referències a Valverde com territori pertanyent a l'Alfoz Complutense, compost per vint-i-cinc llogarets. Aquest règim de comunitat va acabar 1564, any en el qual Valverde va passar a adquirir la categoria de vila eximida. D'aquesta manera la comunitat de vila i terra d'Alcalá va deixar pas d'a mitjan s. XVI a la "comuna de les vint-i-cinc viles". Gràcies a les Relacions Topogràfiques de Felip II, redactades en l'última cambra del s. XVI, posseïm una abundant i detallada descripció de la vila en aquesta època. Pertanyia al regne i arquebisbat de Toledo, a la comarca i govern d'Alcalá i a la chancillería de Valladolid. Després d'una descripció dels seus límits geogràfics i la seva orografia, s'indica que és una població agrícola que produïx pa, va venir, oli i cànem i que hi ha una petita devesa on es cria bestiar oví. En total tenia cinquanta-sis cases i seixanta veïns (entre 240 i 300 habitants) que es dedicaven tots a l'agricultura.