Universitat d'Oxford
La Universitat d'Oxford (en anglès: University of Oxford, legalment: The Chancellor, Masters and Scholars of the University of Oxford) és la universitat més antiga del món anglosaxó. Es desconeix la data exacta de la seva fundació, però els primers indicis d'ensenyament a Oxford daten del 1096.[1] Tanmateix, la universitat no començà a esdevenir important fins al 1167, quan Enric II d'Anglaterra prohibí als anglesos anar a la Universitat de París a estudiar.[1]
Classificacions
modificaCada any, les institucions britàniques dominen els primers llocs als rànquings internacionals.[2] En el Rànquing de Xangai de 2021, la Universitat d'Oxford estava classificada la setena del món i segona del Regne Unit, per darrere de la Universitat de Cambridge.[3]
Instal·lacions
modificaLa universitat acull prop de 25.000 estudiants, repartits en trenta-nou col·legis constituents semiautònoms, cinc salons privats permanents i una sèrie de departaments acadèmics que s’organitzen en quatre divisions.[4] Tots els col·legis són institucions autònomes dins de la universitat, cadascuna controlant els seus propis membres i amb la seva pròpia estructura i activitats internes. Tots els estudiants són membres d'un col·legi. No té un campus principal i els seus edificis i instal·lacions estan repartits pel centre de la ciutat. La docència universitària a Oxford consisteix en conferències, tutories per a grups reduïts als col·legis i sales, seminaris, treballs de laboratori i, ocasionalment, altres tutorials proporcionats per les facultats i els departaments de la universitat central. L'ensenyament de postgrau s’imparteix de manera centralitzada. La gran majoria són gòtics (Merton College, Magdalen College, University College, New College…).
Una altra de les joies d'Oxford és el Museu Ashmolean, fundat el 1683, i que és el primer museu universitari del món i el primer museu del Regne Unit.[5]
Oxford opera el museu universitari més antic del món, així com la premsa universitària més gran del món i el sistema de biblioteques acadèmiques més gran de tot el país, entre elles la Biblioteca Bodleiana. L'any fiscal que va acabar el 31 de juliol de 2019, la universitat va obtenir uns ingressos totals de 2.452 milions de lliures esterlines, dels quals 624,8 milions de lliures estaven provinents de subvencions i contractes de recerca.
Història
modificaL'ensenyament existia a Oxford ja el 1096. Tanmateix, no va ser fins al 1201, quan una carta papal descrivia a John Grimm com a magister scolarum Oxonie, convertint-la en la universitat més antiga del món de parla anglesa i en la segona universitat més antiga del món en funcionament continu[6] després de la Universitat de Bolonya.[7] El 1209 els mestres van suspendre la seva docència a Oxford i es van traslladar a altres ciutats (inclosa Cambridge, que va conduir a la fundació de la Universitat de Cambridge.[8][9] tornant després d'una butlla publicada el 20 de juny de 1214 pel legat papal, Niccolò de Romanis, que va concedir diversos drets a la universitat i va establir el càrrec de canceller. Tant a Oxford com a Cambridge se'ls va concedir drets de disciplina sobre els estudiants i de fixar els lloguers en cartes emeses pel rei Enric III d'Anglaterra el 1231.[10] Una carta reial, de vegades anomenada Carta Magna de la universitat, es va concedir el 1244, atorgant altres drets a la universitat. La universitat va rebre una butlla papal Querentes in agro el 1254, amb una primera versió publicada el 27 de setembre i una segona versió el 6 d'octubre. La primera versió seguia la forma comuna de privilegis atorgats a les cases monàstiques, confirmant les llibertats i immunitats atorgades a la universitat i situant els membres de la universitat sota protecció papal, però la segona versió (que era la versió registrada al registre papal) explícitament va reconèixer i va aprovar l'existència de la universitat com a comunitat acadèmica i va confirmar les seves "llibertats, costums antics i estatuts aprovats".
Els primers col·legis de dones van ser Somerville College i Lady Margaret Hall en 1879.[11]
Alumnes destacats
modificaCol·legis
modificaLlista de colleges:
All Souls College
Balliol College
Brasenose College
Christ Church
Corpus Christi College
Exeter College
Green Templeton College
Harris Manchester College
Hertford College
Jesus College
Keble College
Kellogg College
Lady Margaret Hall
Linacre College
Lincoln College
Magdalen College
Mansfield College
Merton College
New College
Nuffield College
Oriel College
Pembroke College
The Queen's College
Reuben College
St Anne's College
St Antony's College
St Catherine's College
St Cross College
St Edmund Hall
St Hilda's College
St Hugh's College
St John's College
St Peter's College
Somerville College
Trinity College
University College
Wadham College
Wolfson College
Worcester College
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Introduction and history - University of Oxford». [Consulta: 18 desembre 2020].
- ↑ «The top 108 best universities in the United Kingdom: 2022 rankings» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2022].
- ↑ «2021 Academic Ranking of World Universities» (en anglès). Shanghai Ranking. [Consulta: 31 octubre 2021].
- ↑ «Oxford divisions». University of Oxford. Arxivat de l'original el 20 octubre 2013. [Consulta: 26 novembre 2013].
- ↑ «Support Us». The Ashmolean. Arxivat de l'original el 3 maig 2007. [Consulta: 10 octubre 2007].
- ↑ Jacques Verger. Patterns. Volume 1, Universities in the Middle Ages. Cambridge University Press, 16 octubre 2003, p. 52–53. ISBN 9780521541138. «There were schools in operation in Oxford from at least as early as the middle of the twelfth century; an embryonic university organization was in existence from 1200, even before the first papal statutes (1214), which were complemented by royal charters, had established its first institutions»
- ↑ «The University from the 12th to the 20th century». University of Bologna.
- ↑ «Early records». University of Cambridge, 28-01-2013. Arxivat de l'original el 11 octubre 2013.
- ↑ Davies, Mark «'To lick a Lord and thrash a cad': Oxford 'Town & Gown'». BBC, 04-11-2010 [Consulta: 3 gener 2014].
- ↑ Hackett, M. B.. Constituciones Universitatis Cantebrigiensis (en anglès). CUP Archive, 1970, p. 72.
- ↑ Alden's Oxford Guide. Oxford: Alden & Co., 1958; pp. 120–21
Vegeu també
modificaEnllaços externs
modifica