Trichuris trichiura
Trichuris trichiura (també conegut com a tricocèfal) és una espècie paràsita de nematode de la família Trichuridae que produeix una malaltia coneguda com a tricuriasi que afecta a l'intestí gros humà.
 Mascle de T. trichiura | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Nematoda |
| Classe | Enoplea |
| Ordre | Trichocephalida |
| Família | Trichuridae |
| Gènere | Trichuris |
| Espècie | Trichuris trichiura  Linnaeus, 1771 |
.svg){kind=icon}
El tricocèfal presenta una distribució a nivell mundial i es poden observar més comunament en el sud de Nord-amèrica i Centreamèrica.[1]
Cicle biològic
modificaLa femella de T. trichiura produeix entre 2.000 i 10.000 ous al dia. Aquests són alliberats amb les femtes humanes cap al sòl on, després de dues o tres setmanes, s'embrionen i esdevenen infectius.[2]
Aquests ous infecciosos embrionats són ingerits i es desclouen a l'intestí prim humà, aprofitant la microbiota intestinal com a estímul per l'eclosió. Aquest és el lloc de creixement i muda.[3] Les larves infeccives penetren a les vellositats i conteninuen desenvolupant-se a l'intestí prim. Els cucs joves es desplacen al cec i penetren a la mucosa, completant el desenvolupament cap a cucs adults a l'intestí gros.[4]
El cicle de vida des del moment de la ingestió dels ous fins al desenvolupament de cucs madurs dura uns tres mesos. Durant aquest temps hi ha limitats signes d'infecció a les femtes a causa de la manca de producció i eliminació d'ous. La femella T. trichiura comença a pondre ous després de tres mesos de maduresa. Els cucs viuen habitualment un any, durant el qual les femelles poden pondre fins a 20.000 ous al dia.[2][4]
Morfologia
modificaTrichuris trichiura té un extrem esofàgic anterior estret i un extrem posterior més curt i gruixut. Són cucs de color blanc rosat que s'uneixen a l'hora pel seu extrem anterior i s'alimenten de secrecions de teixits enlloc de sang.[1]
Les femelles són més grans que els mascles; aproximadament 35-50 mm de llarg en comparació amb 30-45 mm. Les femelles tenen un extrem posterior rodó en comparació amb els seus homòlegs masculins que tenen un extrem posterior enrotllat.[5]
Els seus ous característics tenen forma de barril marró, amb unes protuberàncies polars.[1]
Infecció
modificaLa tricuriasi es produeix per la ingestió dels ous de T. trichiura i és més freqüent en climes més càlids. Els ous del cuc s'alliberen per les femtes de les persones infectades, i si una persona infectada defeca a l'aire lliure o si s'usen els excrements no tractats com a fertilitzants, els ous es dipositen al sòl on poden madurar fins una fase infecciosa.[4]
La ingestió d'aquests ous pot passar quan les mans o els dits contaminats es posen a la boca, o consumint verdures o fruites que no s'han cuinat, rentat o pelat amb cura. Els ous es desclouen a l'intestí prim, migren fins l'intestí gruixut i allà s'acaba de desenvolupar. En arribar a l'edat adulta, l'extrem més prim (anterior del cuc) s'enterra a l'intestí gros, i l'extrem més gruixut (posterior) es projecta a la llum intestinal, on s'aparella amb els cucs propers.[4]
La mucosa intestinal s'inflama i queda edematosa. Càrregues molt altes d'aquest paràsit poden produir una forta anèmia, ja que arriben a alimentar-se de la sang. L'hemorràgia als llocs on els paràsits estan units també contribueix a l'anèmia en casos greus.[6]
Quan el recte queda edematós, la pujada durant la defecació pot causar prolapse rectal. De vegades, alguns paràsits adults envaeixen l'apèndix i causen apendicitis. En certs casos es produeix diarrea secundària a invasió bacteriana quan hi ha molts tricocèfals.[6]
Tractament
modificaTrichuris trichiura es pot tractar amb una sola dosi d'albendazol o mebendazol, a més de tractar a tota la família per prevenir el possible contagi. El medicament interfereix amb la ingesta de nutrients del paràsit, que finalment condueix a la mort.[4]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Cauich-Echeverria, William; Franco-Zetina, Manuel; Cauich-Echeverria, William; Franco-Zetina, Manuel «Trichuris trichiura». Revista chilena de infectología, 38, 6, 12-2021, pàg. 791–792. DOI: 10.4067/s0716-10182021000600791. ISSN: 0716-1018.[Enllaç no actiu]
- ↑ 2,0 2,1 Medical microbiology. 4. ed. Galveston, Tex: Univ. of Texas Medical Branch, 1996. ISBN 978-0-9631172-1-2.
- ↑ Hayes, K. S.; Bancroft, A. J.; Goldrick, M.; Portsmouth, C.; Roberts, I. S. «Exploitation of the Intestinal Microflora by the Parasitic Nematode Trichuris muris» (en anglès). Science, 328, 5984, 11-06-2010, pàg. 1391–1394. DOI: 10.1126/science.1187703. ISSN: 0036-8075. PMC: PMC3428897. PMID: 20538949.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «CDC - Trichuriasis» (en anglès americà), 09-06-2023. [Consulta: 25 gener 2024].
- ↑ Rivero, Julia; Cutillas, Cristina; Callejón, Rocío «Trichuris trichiura (Linnaeus, 1771) From Human and Non-human Primates: Morphology, Biometry, Host Specificity, Molecular Characterization, and Phylogeny». Frontiers in Veterinary Science, 7, 2021. DOI: 10.3389/fvets.2020.626120. ISSN: 2297-1769. PMC: PMC7934208. PMID: 33681315.
- ↑ 6,0 6,1 Stephenson, L. S.; Holland, C. V.; Cooper, E. S. «The public health significance of Trichuris trichiura» (en anglès). Parasitology, 121, S1, 10-2000, pàg. S73–S95. DOI: 10.1017/S0031182000006867. ISSN: 1469-8161.
