Tròpic de Càncer
El Tròpic de Càncer és el paral·lel més al nord en què el Sol es pot situar directament a sobre. En ell, això passa al solstici de juny, quan l'Hemisferi Nord s'inclina cap al Sol fins al màxim. La seva latitud és 23°27'.[1]
Tipus | tròpic regió geogràfica | ||||
---|---|---|---|---|---|
Part de | hemisferi nord | ||||
| |||||
Característiques | |||||
Travessa | Algèria, Níger, Líbia, Egipte, Aràbia Saudita, Emirats Àrabs Units, Oman, Índia, Bangladesh, Myanmar, República Popular de la Xina, Taiwan, Mèxic, Bahames, Marroc, República Àrab Sahrauí Democràtica, Mauritània i Mali | ||||
El seu equivalent de l'Hemisferi Sud és el Tròpic de Capricorn.[1] Aquests tròpics són dos dels cinc grans paral·lels de la Terra; els altres són els cercles polars àrtic i antàrtic, i l'equador.
Nom
modificaAquesta línia de latitud rebé el nom fa uns dos mil anys,[2] atès que al solstici de juny, cada vegada que el Sol arriba al seu zenit a aquesta latitud el Sol es trobava a la Constel·lació del Cranc, que s'anomena Cancer en llatí, i la mateixa paraula tròpic prové del grec trope (τροπή), que significa gir (canvi de direcció, o circumstàncies), inclinació, referida al fet que el Sol sembla tornar enrere als solsticis. A causa de la precessió dels equinoccis, avui el Sol és a Taure al solstici de juny. (Taurus).
Geografia
modificaLa posició del Tròpic del Càncer no és fixa, sinó que canvia constantment a causa d'un lleuger balanceig en l'alineació longitudinal de la Terra en relació amb la seva òrbita al voltant del Sol. La inclinació axial de la Terra varia en un període de 41.000 anys de 22,1 a 24,5 graus i actualment és de 23,4 graus. Aquest balanceig significa que actualment el Tròpic del Càncer està a la deriva cap al sud a una velocitat de gairebé la meitat d'un arc de segon (0,468″) de latitud, o 15 metres, per any (era exactament a 23° 27' N el 1917 i se situarà a 23° 26' N el 2045).[3] Vegeu Obliqüitat de l'eclíptica i Paral·lel per obtenir més informació.
Al nord del tròpic es troben els subtròpics i la zona temperada nord. El paral·lel equivalent al sud de l'equador es diu Tròpic de Capricorn, i la regió entre els dos, centrada en l'equador, és la Zona tropical.
Clima
modificaA banda de les regions més altes de la Xina, el clima al Tròpic de Càncer és generalment calent i sec tret de les zones costaneres de llevant on les precipitacions orogràfiques poden ser molt abundants, en uns quants llocs arribant als 4 m anuals. La majoria de les regions en el Tròpic de Càncer experimenten dues estacions diferents: un estiu extremadament calorós i amb temperatures que solen assolir els 45 °C i un hivern càlid amb màximes al voltant dels 22 °C. Molta terra al Tròpic de Càncer o a prop d'ell forma part del desert del Sahara, mentre que a l'est el clima és monsonal tòrrid amb una curta temporada humida de juny a setembre i poques precipitacions durant la resta de l'any.
La muntanya més alta en o contigua al Tròpic de Càncer és Yushan a Taiwan; tot i que les glaceres baixaven fins a 2.800 metres durant l'últim màxim glacial, no en sobreviu cap i actualment no hi ha glaceres a menys de 470 quilòmetres del Tròpic de Càncer; les més properes actualment són Minyong i Baishui a l'Himàlaia al nord i a Iztaccíhuatl al sud.
Deriva
modificaLa posició del tròpic de càncer no és fixa, sinó que canvia constantment a causa d'una lleugera oscil·lació en l'alineació longitudinal de la Terra en relació amb l’eclíptica, el pla en què la Terra orbita al voltant del Sol. La inclinació axial de la Terra varia durant un període de 41.000 anys de 22,1 a 24,5 graus, i el 2000 és d'uns 23,4 graus, que continuarà vigent durant aproximadament un mil·lenni. Aquesta oscil·lació significa que el tròpic de càncer es desplaça actualment cap al sud a una velocitat de gairebé mig segon d'arc (0,468 ") de latitud, o 15 m, per any. La posició del cercle era exactament a 23° 27'N el 1917 i estarà a 23° 26'N el 2045.[4] La distància entre el Cercle polar antàrtic i el tròpic de càncer és essencialment constant mentre es mouen en tàndem. Això es basa en una suposició d'un equador constant, però la ubicació precisa de l'equador no està realment fixada.
Circumnavegació
modificaSegons les regles de la Fédération Aéronautique Internationale, perquè un vol competeixi per un rècord de velocitat a la volta al món, ha de cobrir una distància no inferior a la longitud del tròpic de càncer, travessar tots els meridians i acabar al mateix camp d'aviació on va començar.
La longitud del tròpic de càncer és de 36.788 km [5]
- on φ és la latitud del tròpic de càncer
Per a una circumnavegació ordinària, les regles són una mica relaxades i la distància s'estableix en un valor arrodonit d'almenys 36.770 km.
Galeria
modifica-
Rètol que marca el tròpic de càncer a pocs quilòmetres deRann de Kachchh, Gujarat, Índia
-
Rètol que marca el tròpic del càncer a Madhya Pradesh, Índia
-
Rètol que marca el tròpic del càncer a la carretera nacional 34 al districte de Nadia, Bengala Occidental, Índia
-
Marcador del tròpic de càncer de Ruisuia, Comarca de Hualien, Taiwan
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Tròpic de Càncer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bennett, Jeffrey O. The Essential Cosmic Perspective. 3a ed,. Jeffrey O. Bennett, 2005, p. 38. ISBN 0805389342.
- ↑ Montana State University: Milankovitch Cycles & Glaciation Arxivat 2011-08-06 a Wayback Machine.
- ↑ Montana State University: Milankovitch Cycles & Glaciation Arxivat 2011-08-06 a Wayback Machine.
- ↑ Bakker et al., Radio Positioning at Sea: Geodetic Survey Computations Least Squares Adjustment, 1995 (ISBN 90-6275-537-2)
Bibliografia addicional
modifica- Moritz, H «Geodetic Reference System 1980». Bulletin Géodésique. Springer-Verlag [[[Berlin]]], 9-1980, pàg. 395–405. Bibcode: 1980BGeod..54..395M. DOI: 10.1007/BF02521480. (IUGG/WGS-84 data)
- Taff, Laurence G. Wiley. Computational Spherical Astronomy, 1981. ISBN 0-471-06257-X. OCLC 6532537. (IAU data)
- Sykes, M.; Comstock, C.E.. Rand McNally. Solid Geometry, 1922, p. 81 ff.
- «Equinox: Almost Equal Day and Night, By Aparna Kher». [Consulta: 5 novembre 2021].
- «Moonport: A History of Apollo Launch Facilities and Operations» p. Chapter 1.2: A Saturn Launch Site. NASA Special Publication-4204 in the NASA History Series, 1978. Arxivat de l'original el 15 setembre 2018. [Consulta: 8 maig 2019].
- Luzum, Brian; Capitaine, Nicole; Fienga, Agnès; Pitjeva, Elena; Soffel, Michael; Wallace, Patrick «The IAU 2009 system of astronomical constants: the report of the IAU working group on numerical standards for Fundamental Astronomy». Celest Mech Dyn Astr, 2011, pàg. 293–304. Bibcode: 2011CeMDA.110..293L. DOI: 10.1007/s10569-011-9352-4.
- «General definitions and numerical standards». IERS Technical Note 36. Arxivat de l'original el 18 desembre 2018.
- Instituto Geográfico Militar de Ecuador. «Memoria Técnica de la Determinación de la Latitud Cero» (en castellà), 24-01-2005.
- «Climatological Normals of Libreville». Arxivat de l'original el 26 octubre 2019.
- «40 days without the sun. How? Polar Night begins in Murmansk», 03-12-2018. [Consulta: 24 març 2022].
- Burn, Chris. The Aurora Research Institute. The Polar Night [Consulta: 28 setembre 2015].
- «Obliquity of the Ecliptic (Eps Mean)». [Consulta: 13 maig 2014].
- Berger, A. L. «Obliquity and Precession for the Last 5000000 Years». Astronomy and Astrophysics, 51, 1976, pàg. 127–135. Bibcode: 1976A&A....51..127B.
- ; Scott, Robert«Arktos». A Greek–English Lexicon.
- Burn, Chris. The Polar Night. The Aurora Research Institute [Consulta: 28 setembre 2015].
- Всеволод Липатов. «Город на Полярном круге» (en rus). ToGeo.ru, 26-04-2011. Arxivat de l'original el 08. 08. 2014. [Consulta: 17 març 2023].
- Nuttall, Mark. Encyclopedia of the Arctic Volumes 1, 2 and 3. Routledge, 2004. ISBN 978-1579584368.
- Marsh, William M.; Kaufman, Martin M. Physical Geography: Great Systems and Global Environments. Cambridge University Press, 2012. ISBN 978-0-521-76428-5.
- Cambridge University Press. NIST Handbook of Mathematical Functions, 2010.
- Snyder, John P. University of Chicago Press. Flattening the Earth: Two Thousand Years of Map Projections, 1993. ISBN 0-226-76747-7.
- Snyder, John P. United States Government Printing Office, Washington, D.C.. Map Projections – A Working Manual. U.S. Geological Survey Professional Paper 1395, 1987.
- Rapp, Richard H. Ohio State University Department of Geodetic Science and Surveying. Geometric Geodesy, Part I, 1991.