El rei del joc
El rei del joc (The Cincinnati Kid) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Norman Jewison el 1965 i doblada al català.[1]
The Cincinnati Kid | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Norman Jewison |
Protagonistes | Steve McQueen Edward G. Robinson Ann-Margret Karl Malden Tuesday Weld Joan Blondell Rip Torn Jack Weston Cab Calloway Alfred Balthoff Rolf Schult Gert Günther Hoffmann Gerd Duwner Jeff Corey Émile Genest Dub Taylor Irene Tedrow Karl Swenson Milton Selzer Robert DoQui Burt Mustin Charles Wagenheim Colin Kenny William Challee Larry Duran Theo Marcuse Sweet Emma Barrett Howard Wendell |
Director artístic | George W Davis |
Producció | Filmways-Solar |
Guió | Terry Southern i Ring Lardner Jr., adaptació de la novel·la de Richard Jessup |
Música | Lalo Schifrin |
Fotografia | Philip H. Lathrop |
Muntatge | Hal Ashby |
Productora | Filmways i Solar Productions |
Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units |
Estrena | 1965 |
Durada | 102 minuts |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Rodatge | Nova Orleans |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | drama |
Tema | joc d'aposta |
Lloc de la narració | Nova Orleans |
Eric Stoner, anomenat el Kid de Cincinnati (Steve McQueen), és un as del pòquer a Nova Orleans. Shooter (Karl Malden), el seu empresari, contacta un organitzador de tornejos, Slade (Rip Torn) per organitzar una trobada d'alt nivell entre el Kid i el vell Lancey Howard (Edward G. Robinsson), un mestre incontestat i reconegut del pòquer.
Lancey Howard s'esgota amb partides interminables i el Kid està a punt de guanyar el torneig, amb la complicitat de Shooter que reparteix les cartes. No acceptant vèncer fent trampes, el Kid fa fora Shooter i el fa reemplaçar.
Repartiment
modifica- Steve McQueen: Eric Stoner, el Kid
- Edward G. Robinsson: Lancey Howard
- Tuesday Weld: Christiane Rudd
- Ann-Margret: Melba Nyle William
- Karl Malden: El malabarista (the Shooter)
- Rip Torn: William Jefferson Slade
- Cab Calloway: Yeller
- Joan Blondell: Lady Fingers
- Jack Weston: «Pig»
- Jeff Corey: Hoban
- Theo Marcuse: Felix
- Milton Selzer: Doc Sokal
- Ron Soble: Danny
- Karl Swenson: M. Rudd
- Émile Genest
- Irene Tedrow: Sra. Rudd
- Midge Ware: Alice Lee Slade
- Dub Taylor: el donant
Al voltant de la pel·lícula
modifica- La pel·lícula havia estat confiada a Sam Peckinpah i el paper femení principal era per Sharon Tate. Però Peckinpah va optar pel blanc i negre, contra l'opinió del productor Martin Ransohoff i, sobretot, va improvisar escenes eròtiques no previstes en el guió, per la qual cosa va ser despatxat ràpidament. Un nou director, Norman Jewison, va refer el rodatge des de zero i va canviar una part del repartiment.
- Spencer Tracy va refusar el paper de Lancey Howard malgrat la insistència de Steve McQueen.
Nominacions
modifica- 1966. Globus d'Or a la millor actriu secundària per Joan Blondell
Banda original
modificaLa música va ser composta per Lalo Schifrin, que va proporcionar una banda sonora melòdica amb influències del jazz, en què l'harmònica té un paper protagonista.[3] A la pel·lícula apareix música del grup The Preservation Hall Jazz Band, amb Emma Barrett cantant i tocant el piano.[4] Els crèdits del final són interpretats per Ray Charles.
Referències
modifica- ↑ El rei del joc
- ↑ «The Cincinnati kid». The New York Times.
- ↑ «El rey del juego» (en castellà). Fotogramas, 29-05-2008. [Consulta: 8 febrer 2022].
- ↑ «SWEET EMMA BARRETT (1897-1983)» (en castellà). Classic Jazz Standards, 15-09-2019. [Consulta: 8 febrer 2022].