Teodat

rei ostrogot

Teodat (Taurèsium, 482 - Ravenna, 536) fou rei dels ostrogots i rei d'Itàlia del 534 al 536.[1]

Plantilla:Infotaula personaTeodat
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 480 Modifica el valor a Wikidata
Taurèsium (Macedònia del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Mortdesembre 536 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Via Flamínia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
Rei d'Itàlia
2 octubre 534 – 536
← AtalaricVitigès →
Rei dels ostrogots
534 – 536
← AtalaricVitigès → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaAmals Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGudeliva Modifica el valor a Wikidata
FillsTeodenanda, Theodigisel Modifica el valor a Wikidata
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i Amalafrida Modifica el valor a Wikidata

Goodreads character: 1001227

Nat a Tauresium, al costat de l'actual Skopje (Macedònia), Teodat (Thiudahad en gòtic) fou Duc de Túscia i nebot de Teodoric el Gran, pel fet que era fill de la seva germana Amalafrida, i va accedir al tron en casar-se amb la seva cosina Amalasunta, filla de Teodoric i mare de l'anterior rei, el jove Atalaric, que acabava de morir. Va fer exiliar la seva esposa al llac de Bolsena i la va fer matar l'any 535. L'emperador romà d'Orient, Justinià I, va aprofitar l'assassinat de la reina per no reconèixer la legitimitat de Teodat i envair Itàlia.

La reconquesta es va iniciar pel sud i, quan el general romà d'Orient Belisari va ocupar Nàpols el 536, Teodat fou deposat pels seus propis seguidors, que van nomenar Vitigès com a successor.

Va fugir precipitadament cap a Ravenna amb intenció d'embarcar-se cap a Constantinoble, però va ésser capturat i degollat per ordre del nou rei.


Precedit per:
Atalaric
Rei Ostrogot d'Itàlia
534-536
Succeït per:
Vitigès

Referències

modifica
  1. Kuhoff, Wolfgang. «Theodahadus, Flavius, König der Ostgoten 534-536». A: Biographisch-Bibliographisches Kirchenlexikon (en alemany). 11. Herzberg 1996: Bautz, p. col. 824–832. ISBN 3-88309-064-6.