Suera

municipi del País Valencià

Suera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Plantilla:Infotaula geografia políticaSuera
Suera (ca)
Sueras (es) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya i municipi del País Valencià Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 57′ 07″ N, 0° 19′ 54″ O / 39.951944444444°N,0.33166666666667°O / 39.951944444444; -0.33166666666667
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
Comarcala Plana Baixa Modifica el valor a Wikidata
CapitalSuera Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població572 (2023) Modifica el valor a Wikidata (25,77 hab./km²)
GentiliciSuerenc, suerenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície22,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud316 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialNules
Dades històriques
PatrociniBlai de Sebaste Modifica el valor a Wikidata
Dia de mercatDijous
Festa patronalDel 15 al 31 d'octubre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosep Pasqual Martí García Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12223 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE12108 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12108 Modifica el valor a Wikidata

Lloc websuera.es Modifica el valor a Wikidata
Església de la Mare de Déu de l'Assumpció

Limita amb Tales, l'Alcúdia de Veo, Vilamalur i Aiòder.

Geografia

modifica

El terme municipal de Suera presenta un relleu muntanyós, ja que es troba als últims contraforts de la Serra d'Espadà, que descendix progressivament cap a la Plana. En el seu paisatge abunden importants extensions de boscos de pins i sureres, que alternen amb cultius de secà i regadiu. El secà s'assenta sobre el terreny en terrasses i abancalaments de temps immemorials. El regadiu hi és possible gràcies a l'aigua de les nombroses fonts del terme, que es canalitza mitjançant séquies.

Història

modifica

Suera Alta (despoblat) i Suera (municipi) tenen el seu origen en diversos poblats àrabs, units després de la conquesta cristiana. Jaume I donà la vall el 1260 a Pere, fill de la seua esposa Teresa Gil, i li atorgà franquícies. Després el senyoriu pertanyeria als ducs de Medinaceli. El 1609 romangué despoblat fins al 1611. A pesar de l'arribada d'alguns repobladors, l'auge demogràfic no va arribar fins al segle xviii (567 habitants en 1787).

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2010
523 592 565 568 548 547 579 573 510 592 640 680

Política i govern

modifica
 
Ajuntament

Composició de la Corporació Municipal

modifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 2 del Partit Popular (PP) i 1 de Compromís per Suera (Compromís).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Suera

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Josep Pasqual Martí García 191 50,66% 4 ( +1)
Partit Popular   José Antonio Montoliu Calatayud 96 25,46% 2 ( )
Compromís per Suera   Manuel Isidro Llorens González 79 20,95% 1 ( -1)
Vots en blanc   11 2,92%
Total vots vàlids i regidors 377 100 % 7
Vots nuls 5 1,31%
Participació (vots vàlids més nuls) 382 85,08%**
Abstenció 67* 14,92%**
Total cens electoral 449* 100 %**
Alcalde: Josep Pascual Martí García (PSPV) (15/06/2019)
Fonts: JEC,[1] JEZ Castelló,[2] Periòdic Ara.[3]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldia

modifica

Des de 2007 l'alcalde de Suera és Josep Pasqual Martí García, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Ernesto Macian Tomás UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Ernesto Macian Tomás PDL 28/05/1983 --
1987–1991 Joaquim Miquel Estall Polés CDS 30/06/1987 --
1991–1995 Joaquim Miquel Estall Polés CDS 15/06/1991 --
1995–1999 Joaquim Miquel Estall Polés CDS 17/06/1995 --
1999–2003 Joaquim Miquel Estall Poles UC-CDS 03/07/1999 --
2003–2007 José A. Montoliu Calatayud PP 14/06/2003 --
2007–2011 Josep P. Martí García PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Josep P. Martí García PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Josep P. Martí García PSPV-PSOE 13/06/2015 --
2019-2023 Josep P. Martí García PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[4]

Economia

modifica

Basada tradicionalment en l'agricultura que va millorar a partir del segle xix gràcies a l'extracció d'aigua del subsòl per a reg, avui però té un paper secundari, ja que gran part de la població es desplaça a treballar a les indústries d'Onda i Ribesalbes.

Monuments

modifica
  • Castell de Maús. D'origen àrab. Va ser construït al segle xii. Està situat a la cúspide del turó de Suera Alta a una altura de 582 msnm. El castell es troba en ruïnes, però la seua silueta retallada abruptament és una de les més cridaneres dels castells d'Espadà. Encara s'aprecien grans llenços de muralles i la part inferior del que degué ser la torre major. Està associat a quatre alqueries musulmanes a les quals donava protecció i que, després de la conquesta, van ser agrupades a un únic nucli urbà, l'actual Suera. La fortificació rep el nom de Castell de Suera, però des d'època islàmica (i encara actualment) és també conegut com de Maús.
  • Despoblat de Castro. Restes d'un antic assentament d'origen medieval. Al lloc també s'han trobat restes de ceràmica medieval.
  • Despoblat de Suera Alta. Restes d'un antic poblat d'origen medieval. Conserva bona part de les seves estructures, cases, molins i carrers, la qual cosa fa molt atractiva la seva visita. Així mateix també s'han trobat restes de ceràmica medieval.
 
Ruïnes a Suera Alta

Llocs d'interés

modifica

El terme de Suera és abundant en brolladors, i són destacables cinc fonts: la de Castro, la Bocamina, els Ullals, l'Avellaner i la font del Riu.

És el Barranc de Castro on es concentra el major nombre de brolladors seguint pistes i camins entre pins i alzines que duen a la vall, al paratge de Castro s'ha acondicionat per al gaudi de visitants una zona recreativa.

Festes i celebracions

modifica
  • Sant Antoni Abad. Se celebra el dia 17 de gener amb una processó en la qual es repartix un rotllo típic i es beneïxen els animals. També es fan fogueres.
  • Sant Blai. Se celebra el dia 3 de febrer en honor del seu patró, els quintos organitzen bous, ball i processó.
  • Festes del Sagrament i Crist de la Clemència. Se celebren durant la setmana del quart diumenge d'octubre. El dilluns de festes es fa la tradicional baixada del Crist en romiatge que concentra el veïnat.
  • Festes d'estiu. Es fan en honor de la Verge de l'Assumpció durant la setmana del 15 d'agost. S'organitzen balls, bous i actes culturals.

Referències

modifica
  1. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Cantabria, Castellón, Ciudad Real, Córdoba, A Coruña, Cuenca, Gipuzkoa y Girona». Butlletí Oficial de l'Estat, 184, 02-08-2019, pàg. 84.140 [Consulta: 29 abril 2020].
  2. Junta Electoral de la Zona de Castelló «Relación de candidaturas proclamadas para las Elecciones Municipales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 56, 30-04-2019, pàg. 34. inserció 01868-2019-U [Consulta: 19 juny 2019].
  3. Ara. «Eleccions municipals 2019. Suera», 26-05-2019. [Consulta: 26 setembre 2020].
  4. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Suera. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2020].

Enllaços externs

modifica