Sospita (pel·lícula)

pel·lícula de 1941 dirigida per Alfred Hitchcock

Sospita[1] (títol original en anglès Suspicion) és una pel·lícula estatunidenca de 1941 dirigida per Alfred Hitchcock i protagonitzada per Cary Grant i Joan Fontaine, que va guanyar l'Oscar a la millor actriu per aquest paper.[2] Es tracta d'un thriller psicològic basat en la novel·la Before the Fact de Francis Iles (pseudònim d'Anthony Berkeley).

Infotaula de pel·lículaSospita
Suspicion Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióAlfred Hitchcock Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAlfred Hitchcock Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióVan Nest Polglase Modifica el valor a Wikidata
GuióAlma Reville, Samson Raphaelson i Joan Harrison Modifica el valor a Wikidata
MúsicaFranz Waxman Modifica el valor a Wikidata
FotografiaHarry Stradling Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeWilliam Hamilton Modifica el valor a Wikidata
ProductoraRKO Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorRKO Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1941 Modifica el valor a Wikidata
Durada99 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Formatformat acadèmic Modifica el valor a Wikidata
Pressupost1.800.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació4.500.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enBefore the Fact Modifica el valor a Wikidata
Gènerethriller psicològic
Lloc de la narracióAnglaterra Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0034248 FilmAffinity: 781972 Allocine: 895 Rottentomatoes: m/1020660-suspicion Letterboxd: suspicion Mojo: suspicion Allmovie: v48029 TCM: 1177 Metacritic: movie/suspicion TV.com: movies/suspicion AFI: 27053 Archive.org: 1941suspicionsospechaalfredhitchcock TMDB.org: 11462 Modifica el valor a Wikidata

El cameo d'Alfred Hitchcock arriba al minut 45 de la pel·lícula: és l'home que diposita una carta a la bústia.

Argument

modifica
 
Joan Fontaine i Cary Grant en una escena de la pel·lícula.

Lina, una noia de la classe alta anglesa, coneix en un tren a Johnnie, un tipus simpàtic, atractiu, pocavergonya i irresponsable. S'enamoren, i ell la convenç per escapar-se i casar-se amb ell, malgrat la forta desaprovació seu pare. Després de la seva lluna de mel comencen a viure de manera extravagant, i aviat Lina s'adona que el seu marit està arruïnat i espera viure de la generositat del seu pare. El persuadeix d'aconseguir una feina: treballarà pel seu cosí, el Capità Melbeck.

Però l'atracció de Johnnie pels diners i per les apostes aviat es posa de manifest, i Lina se n'assabenta. Malgrat la seva promesa d'abandonar-ho, Johnnie ha continuat jugant als cavalls, àdhuc ha venut les cadires que els van regalar pel casament. Comença a cometre una sèrie de negocis poc clars que inquieten Lina; ara el seu marit és un misteri per a ella. Repetidament l'agafa en mentides, i descobreix que ha estat acomiadat de la feina per malversació; Melbeck li assegura que no el demandarà si torna els diners.

Un vell amic del seu marit, Beaky, li assegura que Johnnie és un bon home, però sense gaire sort, i li demana que es mantingui fora dels seus negocis. Beaky marxa a París, i el seu amic s'ofereix per acompanyar-lo. Quan es coneix la notícia de la seva mort, Lina sospita que hagi estat el mateix Johnnie el responsable; aquest, en ser interrogat per l'inspector de policia, menteix dient que no s'ha mogut de Londres.

Lina creu fermament que ella serà la propera víctima: les proves cada vegada apunten més en aquesta direcció, i pensa que la vol enverinar per tal quedar-se els diners de la seva assegurança de vida. Decidida a fugir mentre encara és a temps, li diu al seu marit que ha d'anar a visitar la seva mare. Ell insisteix a acompanyar-la amb cotxe i li diu que prendrà una drecera; però condueix molt ràpid i, en una de les fortes corbes de la carretera que voreja la costa, la porta del costat d'ella s'obre i ella queda penjant del cotxe sobre el penya-segat.

Lina crida aterrida en veure que Johnnie allarga la mà cap a ella, i intenta evitar que pugui donar-li una empenta. Aquest, però, l'agafa d'una revolada estirant-la cap dins del cotxe.

Repartiment

modifica

Guardons

modifica

La pel·lícual guanyà l'Oscar a la millor actriu per Joan Fontaine, el Premi del New York Film Critics Circle a la millor actriu per Joan Fontaine; i el Premi del Kinema Junpo (Japó) a la millor pel·lícula estrangera per Alfred Hitchcock. Així mateix fou nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula i l'Oscar a la millor música per Franz Waxman.[2]

Referències

modifica
  1. Títol en català a l'Ésadir
  2. 2,0 2,1 Nominacions i premis a IMDb (anglès)

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica