Senyoria de Transjordània
La senyoria de Transjordània o del Crac de Moab (Senyoria del Crac dels Moabites, també Krak de Moab o dels Moabites, després Kerak o al-Karak) fou una baronia dels croats establerta com una de les que formaven el regne de Jerusalem poc després de la conquesta de la zona pels croats als fatimites el 1118.
| Tipus | senyoriu i Vassals of the Kingdom of Jerusalem (en)   |
|---|---|
| Data | 1118 – 1189 |
| Estat | Regne de Jerusalem |
| Període | edat mitjana |
La baronia fou confiada a Roman de Puy (1118-1126) que la va perdre i fou concedida a l'antic cambrer del rei Folc (l'encarregat de servir els vins), Payen (1126-1147), a canvi de Nablús; Payen fou qui va construir el castell (1142) que garantia el domini sobre tota la regió i el control de peregrions i caravanes. Fins aleshores el castell principal havia estat el Crac de Montreal (Shawbak) més al sud. Altres castells de la baronia foren: Vallem de Messa (àrab Wuayra), Traphyla (àrab Tafila), Ahamant (àrab Amman) i Celle (àrab Qusayr Sila). Felip de Nabús, oncle de Payen, va heretar la senyoria el 1161 i al morir va deixar una filla, Estebaneta o Estefania, casada tres vegades, la primera amb Hendrid II de Toron i després amb Miles.
El 1170 la fortalesa principal fou atacada pel zengita Nur al-Din però sense continuïtat. La segona nissaga de barons es va extingir en línia masculina el 1174 i va passar a la baronessa Estebaneta de Milly (1174-1188) casada el 1176 amb Renaud de Châtillon el Llop (príncep d'Antioquia del 1153 al 1163) que va governar del 1176 al 1187 i va fer una expedició cap a Aràbia que finalment no va reeixir i va ser executat personalment per Saladí. A la seva mort el 1187 la baronessa es va cassar amb Humfred de Toron. Saladí va assetjar la fortalesa que es va rendir per gana al seu germà (després al-Adil I) el 1188. El mateix 1188 i el 1189 es van rendir les altres fortaleses. La senyoria va passar als aiubites.
Senyors o barons de Transjordània
modifica- Roman de Puy 1118-1126
- Ralf de Puy 1126
- Payen 1126-1147
- Maurici 1147-1161
- Felip de Nablús 1161-1168
- Estebaneta de Milly 1168-1188
- Humfred de Toron 1168-1169
- Miles de Plancy 1170-1174
- Renaud de Châtillon el Llop (príncep d'Antioquia del 1153 al 1163) 1176-1187
Bibliografia
modifica- René Grousset, Histoire des Croisades et du Royaume Franc de Jerusalem