Semseyita
La semseyita és un mineral sulfosal de la classe dels sulfurs, que pertany al grup plagionita. Va ser descoberta en 1881 en una mina de Baia Sprie al comtat de Maramureş (Romania). Rep el seu nom del mineralogista i col·leccionista hongarès Andor von Semsey (1833-1923), qui va donar nom a l'andorita.
Semseyita | |
---|---|
Cristalls radials de semseyita de la mina Herja, Baia Mare, Maramureş, Romania | |
Fórmula química | Pb9Sb₈S21 |
Epònim | Andor Semsey (en) |
Classificació | |
Categoria | sulfurs > sulfosals |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.HC.10d |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.HC.10d |
Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.07 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Hàbit cristal·lí | tabular, cristalls prismàtics allargats, comunament maclats |
Estructura cristal·lina | a = 13.64 Å, b = 11.96 Å, c = 24.46 Å; β = 105.87°; Z = 4 |
Grup puntual | monoclínica prismàtica (2/m) C 2/c |
Color | negre |
Exfoliació | {112} bona |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 2,5 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | negra |
Diafanitat | opaca |
Gravetat específica | 6,15 |
Densitat | 6,1 |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Ssy |
Referències | [1] |
Característiques
modificaLa semseyita és un mineral sulfur i antimonur de plom. A més dels elements de la seva fórmula, Pb9Sb₈S21, sol portar com impureses plata, coure i ferro. Cristal·litza en el sistema monoclínic, formant cristalls prismàtics allargats o tabulars. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2,5 i la seva exfoliació és bona en {112}.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la semseyita pertany a «02.HC: Sulfosals de l'arquetip SnS, amb només Pb» juntament amb els següents minerals: argentobaumhauerita, baumhauerita, chabourneïta, dufrenoysita, guettardita, liveingita, parapierrotita, pierrotita, rathita, sartorita, twinnita, veenita, marumoïta, dalnegroïta, fülöppita, heteromorfita, plagionita, rayita, boulangerita, falkmanita, plumosita, robinsonita, moëloïta, dadsonita, owyheeïta, zoubekita i parasterryita
Formació i jaciments
modificaApareix en filons hidrotermals formats a temperatura moderada. Sol trobar-se associada a altres minerals com: sorbyita, jamesonita, bournonita, zinkenita, guettardita, jordanita, diaforita, esfalerita, galena, pirita, calcopirita, tetraedrita, arsenopirita o siderita.