La seguidilla, un dels balls clàssics de l'escola bolera, és una dansa popular suposadament apareguda a la zona de la Manxa cap al segle xvi-xvii.

El baile a orillas del Manzanares, de Francisco de Goya. Representació d'una escena popular de majos y majas ballant seguidilles a Madrid.

Origen i denominació

modifica

A poc a poc s'estén pels regnes d'Espanya i va prenent l'estil i la idiosincràsia de cada zona. A Olot hi ha documentades les seguidilles l'any 1636 durant les festes del Tura. La denominació seguidilla, però, apareix per primer cop en el Guzmán de Alfarache de Mateo Alemán (1599), qui afirma que «las seguidillas arrinconaron a la zarabanda». El mot català, per tant té origen castellà i fa referència a una composició mètrica que consta de quatre o set versos de set i cinc síl·labes i a la tonada i dansa populars, de ritme corresponent a la dita composició mètrica.[1]

A l'àmbit cultural dels Països Catalans encara hi ha nombrosos exemples d'aquest ball al País Valencià. Com a fet popular que és ha originat diversos noms: seguerilles, seriguilles,[2] segarilles (a Tàrbena), seguedilles, seguidilles arromangades i seguidilles planes (a Llucena), parrandes[3] (a Biar), copeos

Cançoner

modifica

A ballar segadilles

a mi ningú em guanya

perquè me les ha ensenyades

d'una gitana.

(Popular de Tàrbena)[4]

Estes seguidilletes

qui les ha tretes?

La filla de l'alcalde

que té pessetes.

(Popular de Carlet, Carcaixent, Benimantell)

Seguedilles manxegues

qui les ha tretes?

La filla de l'alcalde

que té pessetes.

(Popular de Llucena)

Seguidilles manxegues,

arròs de llebre,

[...]

baix del pessebre.

(Popular d'Atzeneta del Maestrat)

Seguidilles carcaixentines

són les que cante.

Seguidilles carcaixentines

són les que balle.

Seguidilles carcaixentines

eixeim al rogle.

(Popular de Carcaixent)

Seguidilles murcianes

qui les ha tretes?

El retor d'Alfafara

que té pessetes.

El retor d'Alfafara

porta sotanes

i per baix li s'assomen

les lligacames.

(Popular d'Agres)

Seguidilles de Nules

qui les ha tretes?

La filla de l'alcalde

que té pessetes.

(Popular de Nules)

Seguidilles murcianes

qui les ha tretes?

La xica de l'alcalde

que té pessetes.

El retor de Bollulla

té una pistola

i acaça les xiques

en camisola.

(Popular d'Altea)

Seguidilles de l'oli

qui les ha tretes?

La xica de l'alcalde

que té pessetes.

(Popular de les Useres)[5]

El ball

modifica

És un ball molt estès a la meitat sud d'Espanya (sobretot a Andalusia, Múrcia, la Manxa i les Canàries), zones on ha adoptat diversos noms i estils: manchegas, pardicas, parrandes, poblatas, saltonas, sevillanes, toreras, torrás, etc. També van arribar a Amèrica, per exemple a Xile.[6]

A l'àmbit dels Països Catalans hi ha nombrosos exemples de seguidilles al País Valencià, on també té diversos noms i estils. A les comarques interiors de la província de Castelló i a la zona fronterera de l'Aragó acostumen a anar seguides d'una cota i un fandango.[7]

«Ser un seriguilles»: a La Marina s'usa en sentit figurat com a persona poc formal.[2]

Referències

modifica
  1. «Diccionari català-valencià-balear». Arxivat de l'original el 2004-08-26. [Consulta: 2 febrer 2015].
  2. 2,0 2,1 Martines, Josep. El Valencià del segle XIX: estudi lingüístic del Diccionario valenciano de Josep Pla i Costa. València: Universitat de València, 2000, p. 142. ISBN 9788484152576. 
  3. «Les parrandes (Biar)». [Consulta: 1r febrer 2015].
  4. «Les Segadilles (Grupo Salpassa)». [Consulta: 1r febrer 2015].
  5. «Seguidilla, jota i fandango. Les Useres». [Consulta: 1r febrer 2015].
  6. «Paillal baila seguidilla "A la Mancha me fuera"» (en castellà). [Consulta: 1r febrer 2015].
  7. «Baile suelto de Pina de Montalgrao» (en castellà). [Consulta: 1r febrer 2015].