Comtat de Saint Pol
article de llista de Wikimedia
(S'ha redirigit des de: Saint Pol)
El comtat de Saint Pol fou una jurisdicció feudal del nord de França, a la regió del Ternois, al departament de Pas de Calais entre l'Artois i la Picardia, dependent del comtat de Flandes. El seu nom deriva de la capital, Saint-Pol-sur-Ternoise, inicialment una fortalesa amb dos castells.
- 543: Leodegund, casat amb la filla de Rodolf, comte de Boulogne
- ??? : Leodegunda, filla de Leodegund, casada amb Agneri, comte de Borgonya i d'Arques
- ??? : Walbert, fill de Leodegunda
- ??? : retorna a Boulogne
- 858: Florència, filla segona d'Helgot de Boulogne, casada amb Pipí Florenci, fils de Lluís I
- ??? : Hug de Ponthieu, casat amb una filla de Florència
Comtes hereditaris
modificaCasa de Ponthieu
modifica- ??? : Helgot, fils d'Hug de Ponthieu
- ??? : Herluí, fill
- ??? : Roger, fill
- 964: Guillem, fill
- ??? : Hugu, fill
- ??? : Arnolf
- 1031-1067: Roger, d'origen incert, primer titular comte de Saint Pol en una carta de donació a l'abadia de Fécamp (li donava l'abadia de Blangies). L'onomàstica (els noms Roger i Manassès) li atribueix un origen xampanyès.[2] Casat amb Hadwida o Hadwigis, van tenir dos fills: Manassès i Robert. Hadwigis i el fill Robert eren morts abans del 1051. Manassès va morir entre 1051 i 1067. Roger va morir el 13 de juny de 1067.
Casa de Campdavaine
modifica- 1067-†1070: Hug I de Campdavaine, de malnom Candavena (Candens avena) o Camp d'avena (Campus avenae), d'existència incerta, citat només per Lambert d'Ardres.[3] Casat amb Clemència el 1060 va tenir tres fills: Guiu, que segueix; Hug i Eustaqui. Clemència es creu que es va tornar a casar amb Arnold d'Ardres, que hauria assegurat la regència dels fills menors de la seva esposa. Clemència seria la filla de Roger o del seu fill Manassès, i per tant Hug de Campdavaine seria no un fill de Roger sinó el gendre, i membre de la família de Ponthieu (la simetria dels noms en les dues famílies és notable).[4] El 25 de novembre de 1078, el papa Gregori VII dona als tres fills d'Hug I de Campdavaine : Guiu, Hug i Eustaqui, el títol de «comtes de Saint-Pol».
- 1070-†1083: Guiu I de Campdavaine, fill. El pare va morir quan era un infant i el seu padrastre Arnold d'Ardres va exercir la regència. El 1071 va estar a la primera bataille de Cassel que fou una victòria de Robert el Frisó contra la comtessa Riquilda d'Hainaut i el rei Felip I de França, lliurada prop de Bavinche, sota la muntanya. El jove comte de Flandes i Hainaut Arnold III del Desgraciat va morir a la batalla. Clemència va morir el 1078 i llavors ASrnold va deixar el govern al seu fillastre Guiu; aquest va morir el 1083 encara solter. El va succeir el seu germà Hug II de Campdavaine.
- 1083-†1118 o 1130: Hug II de Campdavaine, germà, casat amb Elisenda de Ponthieu i després amb Margarida de Clermont.
- 1118 o 1130-1141: Hug III, fill. Casat amb Beatriu.
- 1141-1150: Enguerrand o Ingelram, fill. Va morir poc després de casar-se amb la filla de Nicolas d'Avesne, i uns dies abans havia mort el seu germà Hug, pujant al tron el tercer fill Anselm.
- 1150-1165: Anselm de Campdavaine, germà. Casat amb Eustàquia de Xampanya, van tenir com a fills a Hug IV, Ingelram, Guiu, Beatriu (casada amn Joan comte de Ponthieu.
- 1165-1205: Hug IV de Campdavaine, fill. Casat amb Iolanda d'Hainaut, filla de Balduí IV d'Hainaut
Casa de Châtillon
modifica- 1205-1219: Gaucher de Châtillon (1166 † 1219). Casat el 1196 amb Elisabet de Saint-Pol (1180 † 1212), filla d'Hug IV de Campdavaine
- 1219-1226: Guiu II († 1226), fill, comte de Nevers, d'Auxerre i de Tonnerre. Casat amb Agnès II de Donzy, comtessa de Nevers, d'Auxerre i de Tonnerre.
- 1226-1248: Hug de Châtillon, comte de Saint-Pol (vers 1196 † 1248), germà. Casat amb Maria d'Avesnes († 1241), senyora de Guisa.
- 1248-1289: Guiu III (1225 † 1289), fill. Casat el 1254 amb Mafalda de Brabant (1224 † 1288)
- 1289-1317: Guiu IV (1254 † 1317), fill. Casat el 1292 amb Maria de Dreux (1268 † 1339).
- 1317-1344: Joan († 1344), fill. Casat el 1319 amb Joana de Fiennes († 1353)
- 1344-1360: Guiu V († 1360), fill. Casat el 1292 amb Joana de Luxemburg († 1392)
Casa de Luxemburg
modifica- 1360-1371: Guiu de Luxemburg (1340 † 1371), comte de Ligny. Casat el 1354 amb Mafalda de Châtillon (1335 † 1378), comtessa de Saint-Pol, germana de Guiu V de Châtillon-Saint-Pol.
- 1371-1415: Walerà III de Luxemburg (1356 † 1415), fill. Casat el 1380 amb Maud d'Holanda († 1391), i el 1400 amb Bona de Bar († 1400).
- 1415-1430: Felip de Borgonya (1040 † 1430), comte de Saint-Pol, després duc de Brabant i de Limburg, net, fill d'Antoni de Borgonya i de Joana de Luxemburg-Saint-Pol.
- 1430-1430: Joana († 1430), tia.
- 1430-1433: Pere I de Luxemburg (1390 † 1433), net de Guiu de Luxemburg, fill de Joan de Luxemburg (1370 † 1397), senyor de Beauvoir, i de Margarita d'Enghien, comtessa de Brienne i de Conversano. Casat amb Margarita dels Baux (1394 † 1469).
- 1433-1475: Lluís de Luxemburg (1418 † 1475). Fill, casat el 1435 amb Joana de Bar (1415 † 1462), comtessa de Soissons (1415 † 1462), després el 1466 Maria de Savoia (1448 † 1475).
- 1475-1482: Pere II († 1482), fill (amb Joana de Bar). Casat el 1454 amb Margarita de Savoia (1439 † 1483).
- 1482-1547: Maria (1472 † 1547), filla del precedent. Casada el 1460 amb Jaume (1450 † 1486), comte de Romont, després el 1487 amb Francesc de Borbó (1470 † 1495), comte de Vendôme.
Casa de Borbó
modifica- Francesc I (1491 - † 1545), fill de Maria de Luxemburg i de Francesc de Borbó. Casat amb Adriana d'Estouteville.
- Francesc II, fill, mort amb 12 anys el 1546.
- Maria II (1539 † 1601), germana du précédent.
- Casada en primeres noces amb Francesc de Clèveris (1516 - † 1561), comte de Nevers
- Casada en segones noces amb Joan d'Enghien, fill de Carles de Vendôme, net de Maria de Luxemburg
- casat en terceres noces amb Leonori d'Orleans, duc de Longueville en 1563
Casa d'Orleans
modifica- Francesc III d'Orleans, fill de Maria i el seu tercer marit.
- Enric II d'Orleans-Longueville (1595 - 1663), nebot
- Carles París d'Orleans (1649 - 1672), fill
- Maria de Nemours (1625 - 1707), germanastre
Casa dels Melun i de Rohan-Soubise
modifica- Elisabet Terese de Lorena, per compra
- Lluí II de Melun, fill
- Carles de Rohan-Soubise, nebot, a la seva mort el 1787 el títol es va extingir.
Notes i referències
modifica- ↑ 'Histoire de Saint-Pol de G. E. Sauvage, 1834 (web)
- ↑ Jean-François Nieus, Un pouvoir comtal entre Flandre et France : Saint-Pol[Enllaç no actiu], 2005, pàg. 44
- ↑ Jean-François Nieus, Un pouvoir comtal entre Flandre et France : Saint-Pol[Enllaç no actiu] 2005, pàg. 56
- ↑ Jean-François Nieus, Un pouvoir comtal entre Flandre et France : Saint-Pol[Enllaç no actiu] 2005, pàgina 57
Fonts
modifica- Histoire de Saint-Pol par G. E. Sauvage
- L'art de vérifier les dates des faits historiques, des chartes, des chroniques et autres anciens ... per Maur-François Dantine, Charles Clémencet, Saint-Allais (Nicolas Viton), Ursin Durand, François Clément.
- Recueil d'actes des XIIe. et XIIIe. siècles en langue romane wallonne du Nord de la France per Eugène François Joseph Tailliar.
Enllaços externs
modifica- Les comtes de Saint-Pol Arxivat 2015-07-26 a Wayback Machine.