Viquipèdia

Rumen Radev

polític búlgar

Rumen Radev (búlgar: Румен Георгиев Радев) (Dimitrovgrad, 18 de juny de 1963) és un polític búlgar i antic general major que actualment és president de Bulgària des del 22 de gener de 2017. A part del búlgar, Radev també parla rus, alemany i anglès.[1] El pare de Radev va morir el 6 d'abril de 2020.[2]

Plantilla:Infotaula personaRumen Radev

(2018) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(bg) Румен Георгиев Радев Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 juny 1963 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Dimitrovgrad (Bulgària) Modifica el valor a Wikidata
President de Bulgària
22 gener 2022 –
President de Bulgària
22 gener 2017 – 22 gener 2022
← Rosen Plevneliev (oc) Tradueix
Dades personals
FormacióGeorgi Rakovski Military Academy (en) Tradueix
Acadèmia de la Força Aèria dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, aviador, militar, oficial Modifica el valor a Wikidata
Activitat1987 Modifica el valor a Wikidata -
Partitcandidat independent Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarBulgarian Air Force (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral major (2014–)
general de brigada (2007–)
coronel (2003–)
podpolkovnik (2000–)
major (1997–)
capità (1994–)
primer tinent (1990–)
tinent (1987–) Modifica el valor a Wikidata
Comandant de (OBSOLET)Bulgarian Air Force (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Participà en
6 novembre 20162016 Bulgarian presidential election (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDesislava Radeva (2016–) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Radev va servir anteriorment comandant de la Força Aèria Búlgara.[3] Va guanyar les eleccions presidencials búlgares de 2016, com a candidat independent amb el suport del Partit Socialista Búlgar, derrotant a la candidata del GERB Tsetska Tsacheva a la segona volta.[4][5][6][7] Més endavant, va guanyar un segon mandat consecutiu a les eleccions de novembre de 2021, amb el 66,7% dels vots a la segona volta.[8][9]

Radev és membre de l'Església Ortodoxa Búlgara.[10] Va manifestar el seu suport als esforços de l'església búlgara per introduir l'educació religiosa a les escoles i va declarar que «el suport de l'Església ortodoxa búlgara i el benestar espiritual dels fidels segueix essent la primera prioritat per a l'Estat».[11][12] Radev també va expressar la seva admiració pel papa Francesc, considerant-lo «la veu dels febles i dels desfavorits».[13]

Política exterior

modifica

L'abril de 2018, va criticar els bombardeigs occidentals de 2018 contra Síria sense l'aprovació del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, en canvi va demanar «menys armes i més diàleg».[14][15] El 24 de gener de 2018 Radev va condemnar la invasió turca del nord de Síria amb l'objectiu d'expulsar les Unitats de Protecció Popular de l'enclavament d'Afrin i va insistir que la Unió Europea (UE) hauria d'intervenir per aturar-la.[16][17]

Durant la campanya per a les eleccions legislatives búlgares del 2021, Radev va acusar el president turc Recep Tayyip Erdoğan d'interferir-se en els afers interns de Bulgària després de participar en una videoconferència amb el partit polític búlgar DPS.[18] El desembre de 2022 Radev va visitar Erdogan, aconseguint un acord per a millorar la seguretat fronterera i augmentar la cooperació en el sector energètic arran d'un acord signat amb la companyia de gas turca Botas.[19][20] El 29 de maig de 2023 Radev va felicitar Erdogan per la seva reelecció després de les eleccions presidencials turques de 2023,[21] i més endavant va assistir a la seva investidura, essent l'únic cap d'estat de la UE a fer-ho.[22]

El febrer de 2019, Radev va condemnar el reconeixement per part del govern de Boiko Boríssov del líder de l'oposició veneçolana Juan Guaidó com a president interí de Veneçuela durant la crisi presidencial veneçolana de 2019, i va afegir que creia que el govern havia superat la seva autoritat en reconèixer el líder de l'oposició com a president interí. Radev va criticar a més el reconeixement de Guaidó per part de la UE), instant tant al país com a la UE a mantenir-se neutrals i abstenir-se de reconèixer Guaidó, ja que considerava que aquest reconeixement imposava un ultimàtum, i que només agreujaria la crisi a Veneçuela.[23][24]

Radev s'ha mostrat molt crític amb les posicions d'Àustria i els Països Baixos, que el desembre de 2022 van anunciar que vetarien l'accés de Bulgària a l'espai Schengen, qualificant la decisió de «cínica» i en contrast amb el concepte de solidaritat europea.[25] Durant una cimera de la UE el 15 de desembre de 2022, Radev va sol·licitar als líders de la UE que proporcionessin un calendari clar per a l'adhesió de Bulgària a l'espai Schengen abans de finals de 2023, afirmant que la pertinença a Schengen era fonamental per a «la dignitat búlgara com a part de la família europea».[26][27]

Rumen Radev ha estat crític amb l'adhesió de la República de Macedònia del Nord a la UE.[28] Radev s'ha oposat a la possibilitat d'aixecar el veto a l'eurointegració de Macedònia del Nord, com a mínim fins que els búlgars s'incorporin a la Constitució de Macedònia del Nord.[29] També ha demanat més accions a nivell de la UE per evitar els discursos d'odi contra els búlgars que viuen a Macedònia del Nord.[30]

El dia de l'atac de Hamàs a Israel, Radev va fer una declaració a la xarxa social X condemnant l'atac dirigit per Hamàs a Israel i expressant la seva solidaritat amb Israel.[31] Radev va participar en una «pregària per la pau» a la Sinagoga Central de Sofia, juntament amb altres polítics búlgars, expressant el seu disgust pels «actes cruels i violents comesos pels terroristes» i la seva solidaritat amb l'estat d'Israel.[32]

El Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària (GERB) va guanyar les eleccions de 2023 amb la coalició reformista Continuem el Canvi-Bulgària Democràtica a poca distància, i els dos partits van decidir governar junts amb un primer ministre rotatiu que havia de canviar cada nou mesos, per intentar trencar el gran bloqueig polític per falta de majories i l'enfrontament entre tots els partits polítics la corrupció i diferències entre forces pro russes i pro occidentals sobre la guerra russo-ucraïnesa, aconseguint el suport de dos dels trenta-cinc diputats del Moviment pels Drets i les Llibertats.[33] L'acord es va trencar quan Mariya Gabriel hauria d'haver ocupat el lloc de primera ministra pel GERB, després que ho fes Nikolai Denkov.[34] i es van tornar a convocar eleccions per al 9 de juny de 2024. El president Radev va nomenar l'independent Dimitar Glavchev com a primer ministre d'un govern provisional,[35] però la incapacitat dels partits per arribar a acords va causar que es convoquessin noves eleccions per al 27 d'ocubre.[36]

Referències

modifica
  1. ↑ «Radev, a former pilot of Russian MIG 29 jet fighters who is fluent in Russian and English, insists that as a NATO general his loyalty is with Bulgaria's allies». Euractiv, 22-05-2018. [Consulta: 27 maig 2018].
  2. ↑ «Briefs» (en anglès americà). Qatar-Tribune. [Consulta: 17 abril 2020].
  3. ↑ ((bg)) Major General Rumen Radev // Department of Defence. Retrieved 11 August 2016
  4. ↑ BSP elected Gen. Radev as a presidential candidate with 99 votes, Bulgarian National Radio, Radio "Sofia", 17 August 2016
  5. ↑ , 13-11-2016.
  6. ↑ «Pro-Russia candidate wins Bulgaria's presidential run-off». euronews.com, 13-11-2016. [Consulta: 24 novembre 2016].
  7. ↑ , 13-11-2016.
  8. ↑ (en anglès) , 21-11-2021.
  9. ↑ «Bulgaria votes in presidential runoff amid anti-corruption agenda» (en anglès). www.aljazeera.com. [Consulta: 23 novembre 2021].
  10. ↑ Svetla Enčeva. «Страстите Христови на българската политика» (en búlgar). toest.bg, 18-04-2023. [Consulta: 17 juliol 2023].
  11. ↑ «Кандидат-президентът Румен Радев се обяви за въвеждане на религиозно образование» (en búlgar). pravoslavie.bg, 11-11-2016. [Consulta: 17 juliol 2023].
  12. ↑ «Metropolitan of Philippopolis: Bulgarian schools should include religious classes» (en anglès). orthodoxtimes.com, 17-06-2019. [Consulta: 17 juliol 2023].
  13. ↑ «Head of state Rumen Radev: Pope Francis acknowledges that the Bulgarian people are the guardian and disseminator of the work of the saintly brothers Cyril and Methodius» (en anglès). president.bg, 26-05-2017. [Consulta: 17 juliol 2023].
  14. ↑ Александрова, Вера. «Президентът Радев се изказа критично за ударите в Сирия» (en búlgar). Новини БНТ. [Consulta: 3 gener 2020].
  15. ↑ «Румен Радев призова за "по-малко оръжия и повече диалог" - България» (en búlgar). dariknews.bg. [Consulta: 3 gener 2020].
  16. ↑ «Bulgarian President calls for EU intervention against Turkish Syria incursion – Ahval». [Consulta: 25 gener 2018].
  17. ↑ «Bulgaristan'dan AB'ye: Afrin'e acil müdahale edin». Arti Gerçek. [Consulta: 25 gener 2018].
  18. ↑ «Президент Болгарии обвинил Эрдогана в попытке вмешательства в выборы». RG.RU. [Consulta: 19 desembre 2023].
  19. ↑ «"Добре охранявана граница". Радев и Ердоган се обединиха за мерки срещу мигрантския натиск». Svobodnaevropa.bg. [Consulta: 19 desembre 2023].
  20. ↑ «Радев се ръкува с Ердоган, разкри съвместни планове с Турция (СНИМКИ)». Standrtnews.bg. [Consulta: 19 desembre 2023].
  21. ↑ «Румен Радев поздрави Реджеп Ердоган за преизбирането му за президент на Турция». BNR.bg. [Consulta: 19 desembre 2023].
  22. ↑ «Президент Радев будет присутствовать в Анкаре на церемонии инаугурации Эрдогана». BNR.bg. [Consulta: 19 desembre 2023].
  23. ↑ «Радев поиска България да не подкрепя опозицията във Венецуела» (en búlgar). Mediapool.bg. [Consulta: 21 agost 2019].
  24. ↑ «Радев атакува Борисов, сравни България с Венецуела» (en búlgar). Vesti.bg. [Consulta: 21 agost 2019].
  25. ↑ «Радев за Шенген: Вместо европейска солидарност, получаваме цинизъм» (en búlgar). mediapool.bg. [Consulta: 19 desembre 2023].
  26. ↑ «България настоява за точен срок за приемане в Шенген през октомври» (en búlgar). mediapool.bg. [Consulta: 19 desembre 2023].
  27. ↑ «Радев: Няма никаква икономическа и политическа логика България и Румъния да бъдат извън Шенген» (en búlgar). Nova.bg. [Consulta: 19 desembre 2023].
  28. ↑ «Румен Радев: РСМ е в състояние на вето - докато не впише българите в Конституцията си, няма ЕС» (en búlgar). news.bg. [Consulta: 2 setembre 2023].
  29. ↑ «Радев за казуса с преброяването в РСМ: България трябва да продължава с политиката на вето» (en búlgar). bntnews.bg. [Consulta: 2 setembre 2023].
  30. ↑ «Румен Радев от Брюксел за РСМ: В момента сме в състояние на вето» (en búlgar). btvnovinite.bg. [Consulta: 2 setembre 2023].
  31. ↑ «Денков и Радев осъдиха атаките на "Хамас" над Израел» (en búlgar). Vesti.bg. [Consulta: 2 setembre 2023].
  32. ↑ «Румен Радев: Сцените на брутална жестокост и насилие отприщиха вълна от гняв и възмущение по целия свят (Обновена)» (en búlgar). 24chasa.bg. [Consulta: 20 desembre 2023].
  33. ↑ «Temporary stabilisation? Bulgaria’s new government» (en anglès). Centre for Eastern Studies (OSW), 07-06-2023. [Consulta: 17 juny 2024].
  34. ↑ «Bulgaria celebrará sus sextas elecciones en tres años tras un nuevo intento fallido de formar Gobierno» (en castellà). RTVE, 28-03-2024. [Consulta: 1r juny 2024].
  35. ↑ «Bulgaria's October 27 Elections Set as President Radev Approves 'Glavchev 2' Caretaker Cabinet» (en anglès). Novinite, 26-08-2024. [Consulta: 28 setembre 2024].
  36. ↑ «Bulgaria to hold another snap parliamentary election on Oct. 27, says president» (en anglès). Reuters, 26-08-2024. [Consulta: 28 setembre 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rumen_Radev&oldid=34043618»